En aquesta interesant excursió combinarem l’anada per dalt la carena, passant pels turons de Ca l’Andreu, de Nou Pins, d’en Fàbregues de Dalt i el Mirador de Nou Pins o del Mediterrani, amb unes vistes espectaculars de tota la costa del Maresme i del Barcelonès, amb una bonica camina per dins del bosc i pel fons de la riera del Sarau, on hi trobarem fonts molt boniques i conservades, amb d’altres força descuidades.
Sortirem des de Badalona i ens enfilarem fins dalt la Conreria per a enllaçar amb el recorregut per la carena i les fonts, sent el coll de Nou Pins el punt on iniciarem realment el circuït.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els diumenges i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti.
Sense seguir-la, a la dreta arrenca una pista que seguirem íntegrament fins arribar al coll del turó de l’Home. En aquesta pista podem fer dues curtes dreceres, una nomes començar i l’altre una mica més amunt, convenientment indicada.
Quan arribem al coll hem d’abandonar la pista per tal de girar a l’esquerra per tal de seguir el GR92 , un bonic camí que ens porta fins la Conreria.
Travessem la carretera B-500 i pugem per les escales del restaurant, travessem l’aparcament de l’esmentat restaurant i seguim la pista que passa per darrere. Els primers metres de la pista ens els podem estalviar seguint un camí paral•lel que acaba unint-se a la pista.
Arribem a una cruïlla i seguim en lleugera pujada per la dreta.
Finalment arribem al coll de Nou Pins. Un indret molt bonic i cruïlla de pistes i camins.
Aquí iniciarem la circumval•lació per les fonts d’Alella; a l’anada seguirem per la dreta i tornarem per l’esquerra. També es pot fer al revés, però l’avantatge d’anar primer per la dreta consisteix en que al caminar per la carena tindrem la panoràmica de la costa de cara, mentre que si ho fem en sentit contrari, la panoràmica la tindrem a l’esquena.
Seguim, doncs, la pista de la dreta pocs metres, perquè quasi immediatament hem de deixar-la per a seguir un camí que arrenca per l’esquerra.
Uns primers metres planers i de sobte una forta i curta pujada ens deixa directament dalt del turó de Ca l’Andreu, o de Ginestells, de 433 metres d’alçada.
Gaudim de la gran panoràmica des d’aquest turó, i seguim el camí carener baixant a un collet i remuntant lleugerament fins el proper turó de Nou Pins, de 411 metres d’alçada, el camí passa a un parell de metres del cim, que està totalment embardissat.
Seguim caminant pel llom de la carena; durant els propers metres tenim la tanca de la fica de Mas Pins a l’esquerra del camí.
Deixem la finca endarrere i aviat assolim el turó d’en Fàbregues de Dalt, de 383 metres d’alçada; un turó amb una panoràmica molt extensa, hem de tenir present que estem a gairebé 400 metres d’alçada, a prop del mar i en una carena avançada i perpendicular a la Serralada de Marina, per tant la vista per força és fantàstica per tots costats.
Seguim el camí, passem pel costat d’un petit turó, que potser és el d’en Fàbregues de Baix, i poc després arribem al Mirador de la Mediterrània.
Realment és una balconada sobre la costa, però a tocar de les darreres cases d’una urbanització, i venint dels turons de la carena que tenen una alçada superior, aquest mirador no ens amplia la vista.
De totes maneres és un indret amb una barana i uns bancs que conviden a una aturada contemplativa.
Deixem el mirador seguint el camí que baixa tot vorejant les cases de la urbanització de Can Comulada.
El camí desemboca en una pista que seguim pocs metres, ja que aquesta va girant a la dreta i en arribar a una cruïlla girem a l’esquerra.
Uns metres més endavant arribem al final del carrer de l’Avet de l’esmentada urbanització.
Aquí farem una anada i tornada a la font d’en Milà o dels Caçadors.
Hem de seguir un camí que segueix baixant; des del coll de Nou Pins estem baixant molt, però no podem fer-hi res si volem anar fins la font.
En un punt d’aquest camí trobem la font d’en Milà, situada a 180 metres d’alçada aproximadament.
L’indret és bonic, però la font està una mica descuidada; darrere la font, a l’altre costat del camí, hi ha una antiga cabana de vinya.
Aquesta font queda força apartada de totes les altres fonts que visitarem, i ara ens tocarà enllaçar aquesta font amb les altres, per a poder-ho fer haurem de fer “una sifonada” considerable.
Anem per ordre. Primer haurem de tornar al punt d’anada i tornada del carrer de l’Avet.
Deixem el camí i entrem a l’esmentat carrer. A l’entrada hi ha un cartell informatiu d’indrets i horaris per a visitar.
Seguim el carrer de l’Avet, però posant atenció en unes llargues, estretes i dretes escales de pedra que hi ha quan el carrer fa un pronunciat revolt a la dreta.
Cal pujar-les a poc a poc, perquè son força llargues, al final ens deixen en el carrer Mirador; seguim aquest carrer deixant la cruïlla amb dos carrers més a la dreta, i quan el carrer fa un tomb de 180 graus a l’esquerra sortim pel camí que hi ha a la dreta en la mateixa corba i pocs metres després arribem a una nova cruïlla i hem de seguir pel camí també de la dreta.
Ara caminarem i baixarem per un bonic camí per dins del bosc que ens portarà a una nova i petita urbanització. Concretament sortim al carrer del Vallespir que seguim per la dreta baixant encara uns quants metres més.
El carrer travessa la riera del Sarau.
Aquí hem de deixar el carrer i seguir l’ampla camí que surt per l’esquerra. Aquí hi ha un cartell del Parc de la Serralada de Marina que ens indica la situació de les diverses fonts que hi ha en aquesta riera.
A partir d’ara podríem dir que comencem una nova excursió, ja que el recorregut que ens espera és completament diferent al que ja hem recorregut.
Tot serà pujada per dins del bosc, però pujarem suaument i ho notarem poc, ja que el camí per dins del bosc és molt bonic.
Seguim, doncs, el camí-pista i molt aviat arribem a l’indret de la font del Fonoll.
Font situada en una esplanada molt bonica, amb un gran plataner i un parell de taules de fusta. La font, restaurada, raja per una aixeta. És la única que raja de tot el recorregut.
Un indret per a fer-hi una aturada. Reprenem la caminada seguint el mateix camí i arribem davant el Pi Bord de Mas Coll. Un arbre gegantí de més de vint metres d’alçada i d’una antiguitat estimada de tres-cents anys, tal com esmenta la llegenda que hi ha al seu peu.
El camí fa una corba de 90 graus a la dreta; però del costat del pi arrenca un corriol mig perdut.
Seguint aquest corriol farem una anada i tornada a la font del Sarau. El corriol comença força ben marcat, però a mesura que avancem es va diluint, i algun esbarzer comença a guanyar terreny al corriol.
Després d’una estoneta de caminar el sender baixa fins el fons de la riera. A l’inici d’aquesta baixada es veuen encara quatre esglaons, pràcticament menjats per la vegetació que ens indiquen que anteriorment l’indret havia estat cuidat. No podem posar els peus als graons perquè ja no hi ha espai, hem de baixar pel costat d’aquesta curta escala, i gairebé a tocar de l’últim graó, a la dreta hi ha la font...o el que queda de la font.
Portàvem les tisores de podar i gràcies a elles vàrem poder netejar una mica la font, perquè pràcticament ni es veia. Consisteix en una rodona de pedres, que potser volien semblar una rosa, i al mig hi ha el broc. Evidentment no rajava, però això no vol dir que no ragi mai. Estem al fons de la riera i per l’altre costat també es veuen un parell d’esglaons per a seguir per l’altre costat. Però aquest no és el objectiu d’avui.
Així que netejada i vista la font tornem fins la cruïlla del Pi Bord i seguim el camí-pista.
Poques passes després ens trobem davant d’una cabana-cova de vinya excavada a la roca. És força gran i fonda i el panell que hi ha a l’indret explica que encara era més fonda, però que al obrir la pista en varen retallar un tros.
Seguidament la pista entraria en una altre urbanització, però abans seguirem un camí que arrenca per l’esquerra.
Ara és quan comencem a pujar d’una manera més sostinguda per dins d’un bosc molt bonic.
Arribem a una cruïlla i deixem el camí de l’esquerra per a seguir recta.
Aquest camí ens porta fins la font de l’Esquerda, situada en una nova esplanada molt bonica. La font està a la sortida d’una mina d’aigua plena fins dalt; la font pròpiament dita no raja, però d’aigua a la mina n’hi ha molta., també està envoltada de grans plataners. Entre la font del Fonoll i la de l’Esquerda ja porten dues fonts molt boniques.
Contemplada la font i l’indret, seguim el camí que gira 90 graus a la dreta i abans d’entrar novament en una urbanització seguirem un camí que arrenca per l’esquerra.
Seguim aquest camí i aviat farem una anada i tornada fins la font dels Eucaliptus. Nou indret molt bonic, aquesta vegada la font està envoltada d’eucaliptus. Unes grans taules de fusta ens conviden a descansar i contemplar un nou indret molt agradable. Hi ha una petita basa on hi ha la font, que en aquesta ocasió no raja, però la basa està plena d’aigua fins dalt. Davant de la font hi ha un petit refugi excavat a la muntanya; molt rudimentari, però té una llar de foc amb una xemeneia que surt directament al terra de la muntanya.
Lamentablement hi ha pintades a la paret i llaunes buides pel terra. Aquesta manca de respecte i de civisme és un mal endèmic de la nostra societat.
No ens podrem resistir a la temptació de fer una aturada asseguts en aquest indret. Al terra hi ha la base corcada antics eucaliptus de grans dimensions.
Vista la font i l’entorn tornem fins la propera cruïlla i reprenem el camí.
Molt aviat el camí fa un gir de 180 graus a la dreta; just en aquest punt farem una curta anada i tornada fins la font de Safareig, a tocar pràcticament del camí.
La font del Safareig consisteix en un safareig o basa en mig del bosc. Un indret abandonat. La basa està molt plena de fulles, però vàrem posar-hi un dels bastons de caminar per mirar-ne la fondària, i el bastó es va enfonsar més d’un metre. Vàrem remenar-les una mica i aviat l’espai va quedar envaït per la fortor de fulles i aigües podrides.
En un arbre hi ha clavat un cartell amb el nom de la font.
Tornem al camí fem el revolt de 180 graus i seguidament a la dreta passem pel costat de quatre barraques-coves de vinya excavades en el sauló de la muntanya. Dues d’elles estan comunicades per dins.
Seguim pujant pel camí i finalment sortim a la gran pista que recorre la cornisa de la Serralada de Marina i on retrobem el GR92.
Ara ja tenim la “feina” feta i només ens queda seguir la pista per l’esquerra, que ens portarà de nou al coll de Nou Pins, on retrobem l’itinerari d’anada, tancant així el circuït per les font d’Alella.
Resseguim les nostres passes, arribem de nou a la Conreria i d’allí al coll del turó de l’Home, pista avall, que fa baixada, i en pocs minuts som de nou al punt de partida.
HORARIS:
De l’aparcament a la Conreria: 35mn
De la Conreria al coll de Nou Pins: 35mn
Del coll de Nou Pins al turó de Ca l’Andreu: 10mn
Del turó de Ca l’Andreu al turó de Nou Pins: 05mn
Del turó de Nou Pins al turó d’en Fàbregues de Dalt: 05mn
Del turó d’en Fàbregues de Dalt al Mirador del Mediterrani: 10mn
Del Mirador a la font d’en Milà: 10mn
De la font d’en Milà a la font del Fonoll: 40mn
De la font del Fonoll a la font del Sarau: 10mn
De la font del Sarau a la font de l’Esquerda: 20mn
De la font de l’Esquerda a la font dels Eucaliptus: 10mn
De la font dels Eucaliptus a la font del Safareig: 10mn
De la font del Safareig al coll de Nou Pins: 15mn
Del coll de Nou Pins a la Conreria: 30mn
De la Conreria a l’aparcament: 30mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada