Moià, cova de Vilarjoan, Sant Jacint de Bussanya, ermita i castell de Sant Andreu de Clarà, turó d'en Fermí i Mirador de la Creu
Fàcil i interessant caminada pel Moianès que ens oferirà unes magnifiques vistes panoràmiques d’aquesta comarca i del Pirineu, Montserrat, Montseny i de Sant Llorenç del Munt, per citar-ne només els indrets més significatius.
A part de gaudir de la vista també passarem per indrets que mereixen ser visitats com son: la cova del Drac de Vilarjoan, l’ermita de Sant Jacint de Bussanya, el gran mas de Bussanya (abandonat), l’ermita de Sant Andreu de Clarà, les ruïnes del castell de Clarà, el vèrtex geodèsic de la Caseta d’en Fermí (amb una panoràmica impressionant) i acabarem al Mirador de la Creu.
Bàsicament és una caminada planera per camins i pistes excepte la pujada al castell.
La cova del Drac de Vilarjoan és una cova de grans dimensions a l’entrada i que es va estrenyent a mesura que s’endinsa a la muntanya, amb un recorregut totalment pla i de poc abast, ja que té una profunditat de 17 metres. Està situada molt a prop de la font del Molí.
Vegis els enllaços: https://espeleoworld.com/c/cova-del-drac-de-vilarjoan i
https://www.geb.cat/roques-foradades-i-cova-del-drac-de-vilarjoan-moia-moianes/
A part de gaudir de la vista també passarem per indrets que mereixen ser visitats com son: la cova del Drac de Vilarjoan, l’ermita de Sant Jacint de Bussanya, el gran mas de Bussanya (abandonat), l’ermita de Sant Andreu de Clarà, les ruïnes del castell de Clarà, el vèrtex geodèsic de la Caseta d’en Fermí (amb una panoràmica impressionant) i acabarem al Mirador de la Creu.
Bàsicament és una caminada planera per camins i pistes excepte la pujada al castell.
La cova del Drac de Vilarjoan és una cova de grans dimensions a l’entrada i que es va estrenyent a mesura que s’endinsa a la muntanya, amb un recorregut totalment pla i de poc abast, ja que té una profunditat de 17 metres. Està situada molt a prop de la font del Molí.
Vegis els enllaços: https://espeleoworld.com/c/cova-del-drac-de-vilarjoan i
https://www.geb.cat/roques-foradades-i-cova-del-drac-de-vilarjoan-moia-moianes/
El gran mas de Bussanya té un nucli que sembla anterior al segle XVI, però les obres més importants daten del segle XVII que és quan es va construir la torre quadrada amb teulada als quatre vessants.
Va ser la casa pairal de la nissaga dels Bussanya. Es té constància que un tal Jacint Bussanya, notari de Barcelona, en va ser propietari l’any 1644. Aquesta nissaga, amb escut nobiliari, donà clergues destacats de l'església moianesa, notaris i fins i tot familiars de la Santa Inquisició.
Tot i que als enllaços que adjunto esmenta que actualment és una residència d’estiu, a dia d’avui està totalment abandonada, amb les portes tapiades i finestres trencades, amb alguna paret bombada, preludi d’un proper esfondrament. Unes antenes de televisió al teulat assenyalen que aquest abandonament és relativament recent. Vegis els enllaços: https://patrimonicultural.diba.cat/element/bussanya i https://ca.wikipedia.org/wiki/Bussanya
En
aquest enllaç hi trobareu una fotografia de principis del segle XX amb el mas
en el seu millor moment: http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-dels-bussanya-de-moia-el.html
A pocs metres del mas i dalt d’un petit turó en mig del bosc hi ha l’ermita de Sant Jacint de Bussanya, del segle XIX, també abandonada i amb la sagristia ja esfondrada, però la nau encara conserva les pintures interiors a la paret i al sostre; al portal d’accés hi ha dues columnes amb uns capitells amb decoració geomètrica senzilla i al timpà hi ha el bonic escut nobiliari dels Bussanya.
Al terra de l’ermita hi ha una sepultura on a la làpida es pot llegir: Família Busanya. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jacint_de_Bussanya
A pocs metres del mas i dalt d’un petit turó en mig del bosc hi ha l’ermita de Sant Jacint de Bussanya, del segle XIX, també abandonada i amb la sagristia ja esfondrada, però la nau encara conserva les pintures interiors a la paret i al sostre; al portal d’accés hi ha dues columnes amb uns capitells amb decoració geomètrica senzilla i al timpà hi ha el bonic escut nobiliari dels Bussanya.
Al terra de l’ermita hi ha una sepultura on a la làpida es pot llegir: Família Busanya. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jacint_de_Bussanya
Al davant de l’ermita hi ha tres bancs de pedra, i una recent tala d’arbres ha deixat sense cap mena de mirament el brancatge sobrant al davant mateix de la porta d’entrada al recinte.
De l’antic castell de Clarà, documentat ja l’any 993, encara queden força restes de parets perdudes per dins del bosc, la més destacada és la torre d’homenatge que encara s’enlaira alguns metres.
El castell de Clarà fou un dels castells afectats per les ordres de demolició de castells i cases fortes catalans ordenada per Felip V com a venjança de l'oposició a la seva persona dels catalans durant la Guerra de Successió. Enderrocat i abandonat va ser espoliat per aprofitar-ne els elements més importants. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Clar%C3%A0_(Moi%C3%A0)
A pocs metres del castell hi ha l’ermita de Sant Andreu de Clarà, petita ermita construïda directament sobre la roca, és a dir, sense fonaments; el primer esment documentat és una escriptura en un pergamí del 1275.
De construcció senzilla, però en destaquen dos grans contraforts en el vessant que dona al pendent de la muntanya.
Si el castell queda emboscat, des de l’ermita es té una gran vista panoràmica.
La porta està tancada, però hi ha una petita obertura que permet veure el seu senzill interior. Vegis l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_de_Clar%C3%A0_(Moi%C3%A0)
Acabarem la caminada passant pel mirador de la Creu; un indret amb una gran vista i amb una creu de ferro dalt d’un pedestal que data de l’any 1900. Indret molt ben arranjat al que s’arriba amb cotxe fins a pocs metres. Al costat hi ha el jardí botànic privat de Cal Riera que recull més de 200 espècies, entre plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters i arbustos. Tot i que la majoria són mediterranis i autòctons del Moianès, també en trobem dels EE.UU, Canadà i Japó. Vegis l’enllaç: http://www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme/recursos-turistics-llocs-d-interes/moia/mirador-de-la-creu i http://botanicdecalrieramoia.blogspot.com/
De l’antic castell de Clarà, documentat ja l’any 993, encara queden força restes de parets perdudes per dins del bosc, la més destacada és la torre d’homenatge que encara s’enlaira alguns metres.
El castell de Clarà fou un dels castells afectats per les ordres de demolició de castells i cases fortes catalans ordenada per Felip V com a venjança de l'oposició a la seva persona dels catalans durant la Guerra de Successió. Enderrocat i abandonat va ser espoliat per aprofitar-ne els elements més importants. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Clar%C3%A0_(Moi%C3%A0)
A pocs metres del castell hi ha l’ermita de Sant Andreu de Clarà, petita ermita construïda directament sobre la roca, és a dir, sense fonaments; el primer esment documentat és una escriptura en un pergamí del 1275.
De construcció senzilla, però en destaquen dos grans contraforts en el vessant que dona al pendent de la muntanya.
Si el castell queda emboscat, des de l’ermita es té una gran vista panoràmica.
La porta està tancada, però hi ha una petita obertura que permet veure el seu senzill interior. Vegis l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_de_Clar%C3%A0_(Moi%C3%A0)
Acabarem la caminada passant pel mirador de la Creu; un indret amb una gran vista i amb una creu de ferro dalt d’un pedestal que data de l’any 1900. Indret molt ben arranjat al que s’arriba amb cotxe fins a pocs metres. Al costat hi ha el jardí botànic privat de Cal Riera que recull més de 200 espècies, entre plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters i arbustos. Tot i que la majoria són mediterranis i autòctons del Moianès, també en trobem dels EE.UU, Canadà i Japó. Vegis l’enllaç: http://www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme/recursos-turistics-llocs-d-interes/moia/mirador-de-la-creu i http://botanicdecalrieramoia.blogspot.com/
Per començar l’excursió ens situarem a Moià, concretament en un molt bon espai per aparcar que hi ha al costat de la plaça del Moianès, situada a la carretera a Calders (C-641).
Comencem a caminar travessant l’esmentada carretera i seguim el vial que porta al polígon industrial del Sot d’Aluies.
Al final d’aquest petit polígon girem a l’esquerra on arrenca un camí que ja ens ofereix molt bona vista de Moià. Arribem a un petit collet i girem a la dreta per un corriol que en menys d’un minut ens deixa en una pista que seguim per la dreta, passem pel costat del mas les Freixes i deixem a l’esquerra el camp de golf de Montbrú-Moià.
Arribem a una cruïlla on enllacem amb una pista asfaltada que seguim per la dreta. Estem caminant per un altiplà molt bonic i amb molt bona vista.
Molt aviat arribem a una nova cruïlla on deixem aquesta pista per seguir-ne una sense asfaltar que arrenca per l’esquerra i que seguim una bona estona. Arribem a una múltiple cruïlla, a la dreta hi ha o més ben dit hi havia la bassa Codina, de la que només queda un mur.
Seguim recta per la pista; aviat anem veiem a banda i banda restes d’una recent tala d’arbres.
Arribem a una cruïlla, on hem de girar a la dreta per seguir una pista, aquí les branques abandonades de la tala impedeixen fer un pas fora la pista, perquè ho cobreixen tot; per sort la pista és l’únic pas possible i sense cap problema per passar-hi ja que és la via que fan servir els llenyataires.
Així arribem a la font del Molí de Vilarjoan situada a l’esquerra del camí.
Uns metres abans podíem haver anat a una balma que hi ha lleugerament a sobre la font; però actualment és totalment inaccessible per la gran quantitat de branques que hi ha escampades per terra.
La font és força bonica, però a dia d’avui només queien degotalls; hi ha un cartell que en desaconsella veure’n per l’alta contaminació.
Seguim uns metres més i després del proper revolt apareix uns metres a la nostra esquerra la cova del Drac de Vilarjoan.
Ens hi apropem i la visitem i continuem seguint la pista fins la propera cruïlla.
Aquí fem un gir de gairebé 180 graus per seguir la pista que s’enfonsa a la riera de l’Om. Indret fred i ombrívol, la creuem per un pont de ciment i comencem a remuntar, sortim del fons de la riera que gira a la dreta.
Anem seguint la pista que s’apropa a la carretera C-641; abans arribem a una cruïlla on hi ha un jaló. Acabem d’enllaçar amb el camí Ral de Moià, el seguim per la dreta i ens condueix fins l’esmentada carretera que creuem. Estem al pla del Collet del Boix, un extens i bonic pla, també amb molt bona vista. A l’altre costat un cartell amb el nom de Bussanya ens assenyala la direcció a seguir.
Seguim aquesta pista, sortim del pla i dels camps i tornem al bosc; aviat entre l’arbrada es comença a veure la torre del mas i una mica de la resta del edifici.
Ja hi som molt a prop quan també veiem a la nostra dreta i una mica enlairat el campanar de l’ermita. Un corriol força ben marcat que puja fort ens hi conduirà en pocs minuts.
És una llàstima que l’esplanada de l’ermita hagin fet servir per acumular branques dels arbres tallats, tant és així que a la porta només hi podem arribar per un estret passadís.
Visitem l’ermita i tornem per on hem vingut. Per entrar a l’ermita vaig posar el GPS en posició de “pausa” i no me’n vaig recordar més fins arribar al mas, i en aquests casos el GPS marca una línia recta, i en aquest cas sembla que hagués baixat de l’ermita directament al mas, quan en realitat vaig fer-hi una “anada i tornada” des de la pista.
Fet aquest aclariment i situats de nou a la pista acabem d’arribar al mas.
És una construcció digne d’admirar, però en un estat penós. La gran porta ovalada que donava entrada al mas està tapiada, així com totes les possibles entrades, la sensació d’abandonament és total.
Vist el mas seguim per la pista i comencem a fer una gran volta de 180 graus per donar la volta al torrent de Bussanya, que travessem, sortint de la l’obaga i tornant a la solana; estem novament a l’alçada del mas, però a l’altre costat de la torrentera, a estones l’arbrada ens permet tornar a veure’l, tant l’edifici com la torre.
Anem seguint la pista fins que fa un marcat tomb a la dreta per entrar de nou a l’obaga. Aquí hem d’abandonar-la per seguir-ne una altre que s’enfila per la dreta.
Feia molta estona que planejàvem i ara toca pujar una mica per aquesta pista. El pendent és una mica pronunciat al començament, però després disminueix.
Sortim del bosc i arribem a un nou i bonic altiplà amb Montserrat com a teló de fons. La pista segueix entre camps; a ran de camí trobem una cabana de pedra seca en molt bon estat, i aixecant el cap ja veiem l’ermita de Sant Andreu.
Seguim una mica més i arribem al collet del Serrat de Bussanya on hi ha la granja escola La Caseta; seguim uns metres més i arribem davant el mas de la Caseta d’en Fermí. Uns metres més endavant veiem que per l’esquerra arrenca un marcat sender que s’enfila directa a l’ermita.
Anem pujant per aquest corriol, a cada passa la panoràmica augmenta i fa més agradable la forta pujada.
Pujada que s’acaba quan veiem ja els dos grans contraforts de l’ermita a la que acabem d’arribar poc després.
És un indret de gran vista panoràmica, tot i que en algun sector queda tapada per la vegetació; la millor vista la tenim mentre pugem.
Contemplem l’ermita i seguidament seguim un marcat corriol que immediatament ens porta fins les ruïnes del castell de Clarà. Abans d’arribar a la torre ja trobem restes escampades de les estances del castell que donen la sensació que deuria ser força gran.
Al costat de la torre hi ha les restes d’una gran cisterna cilíndrica. Vistes les ruïnes del castell seguim uns metres més per tal d’apropar-nos al turó de Sant Andreu, aquí sorprèn les “trinxeres” o fossar que envolta aquest turó situat a tocar del castell, però és evident que també en formava part.
Vista l’ermita, el castell i el turó baixem per la dreta pocs metres per enllaçar amb un camí que ens deixa a una pista asfaltada i a escassos metres del mas Coromines.
Aquesta pista asfaltada només la travessem per seguir-ne una que arrenca per l’altre costat. En una primera i propera cruïlla seguim per l’esquerra. Hem tornar a trobar-nos amb la riera de l’Om.
Hem d’estar atents perquè poc després hem de deixar la pista per seguir un corriol ben marcat que baixa uns metres per travessar la riera i incorporar-nos seguidament a una pista que passa per l’altre costat.
Arribem a una cruïlla on hem de seguir la pista que puja per la dreta. Després d’uns primers metres de més pujada i una llaçada arribem a una extensa zona de camps; aquí hem d’estar atents a la dreta del camí, perquè uns metres apartada hi ha una gran cabana de pedra seca en perfecte estat. És molt gran, per entrar-hi pràcticament no cal ni abaixar el cap, un cop a dins el sostre està a més de dos metres d’alçada.
Vista la cabana tornem a la pista i anem pujant suaument, estem ja sobre la cota dels 800 metres d’alçada i la vista del Pirineu és extraordinària.
Anem directes a la primera casa del barri de Montví de Dalt de Moià, però abans d’arribar-hi seguirem per un camí de la dreta que ens porta directament al vèrtex geodèsic de la Caseta d’en Fermí, situat a 851 metres d’alçada. Indret, tal com ja he esmentat, amb una gran vista panoràmica de 360 graus. El nom coincideix amb la Caseta d’en Fermí per la que hem passat just abans d’emprendre la pujada al castell; és que la tenim al davant mateix a uns cent metres menys de desnivell.
Per anar al vèrtex ens hem desviar pocs metres del camí, ara hi tornem i seguim un camí més estret o la pista, tots dos convergeixen abans d’arribar a la creu, que ens apareix juntament amb una gran estelada en un revolt del camí.
Aquí arrenca un bonic i arranjat camí que baixa fins l’aparcament que hi ha uns metres més avall. A l’inici d’aquest camí hi ha un mirador que permet contemplar una nova gran vista.
Arribem a l’aparcament i seguim baixant per un camí amb forta pendent que ens porta directament al centre de Moià. Just abans d’arribar a la primera construcció (l’Escola Pia de Moià) hem de seguir un marcat camí que planeja per la dreta. Aquest camí ens deixa al carrer Sant Pere de Dalt de Moià, ara només ens resta anar baixant, passant per la plaça de Sant Pere i recta avall, lleuger gir a la dreta i acabem d’arribar a l’aparcament de l’inici.
HORARIS:
De l’aparcament a la bassa Codina: 50mn
De la bassa Codina a la font del Molí: 15mn
De la font del Molí a la cova de Vilarjoan: 05mn
De la cova de Vilarjoan a Sant Jacint i Bussanya: 35mn
De Bussanya a la cabana de pedra seca: 30mn
De la cabana a l’ermita de Sant Andreu i castell de Clarà: 20mn
Del castell de Clarà a la gran cabana de pedra seca: 25mn
De la cabana al vèrtex geodèsic de la Caseta d’en Fermí: 15mn
Del vèrtex al Mirador de la Creu: 05mn
Del mirador a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 40mn
