 |
| Pic de Mariola el 3 d'agost del 1977 |
 |
| Pic de Mariola el 3 d'agost del 1977 |
Primer que rés haig d’advertir i
remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per
tant, el recorregut del traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa
el camí. Per aquesta raó és molt important seguir més l’explicació que el
traçat, principalment a partir del coll de la Ribereta i fins l’estany de
Tavascan.
Tot i que he intentat ajustar-me al màxim
a l’itinerari consultant tots els mapes haguts i per haver, inclosos els via
satèl·lit, no puc assegurar que el traçat en aquest sector sigui exacte.
Les fotografies, els horaris i les
anotacions son principalment de les dues vegades que he fet aquesta ruta,
concretament l’1 de setembre del 2000 i el 30 de juny del 2013, a part d’altres
anotacions d’excursions individualitzades al pic de Mariola i al Montarenyo; la
primera d’elles el 3 d’agost del 1977.
Aquesta, llarga i bonica excursió ens
portarà a trescar per una zona de la vall de Cardós que queda una mica “en
terra de ningú”, ja que té dos grans “competidors”; que son: a l’W els estanys
de la Gallina i el refugi i cim del Mon-roig; i a l’E els estanys Blaus de
Guerossos i el coll, cim, estany i refugi de Certascan i encara més a l’E,
tenim el pic de Sotllo.
Com a indret més proper, conegut i
concorregut tenim l’estany del Port de Tavascan.
Així doncs a ponent d’aquest estany i
en una amplia raconada trobem l’estany de Mariola.
Aquest estany, situat a 2271 metres
d’alçada, és un dels més grans del Pirineu i que sortosament es troba en el seu
estat primitiu, és a dir, sense cap mena de resclosa. Té una superfície de 18
hectàrees i gairebé 50 metres de profunditat.
Aquest bonic estany està situat pràcticament
a la ratlla fronterera i tota la seva capçalera N està tancada per la carena
que arrenca al port de la Ribereta, situat a 2394 metres, puja al pic de
Mariola, de 2663 m i després d’una llarga cresta arriba fins el pic de
Montarenyo, de 2618 m, per a baixar després fins el port de Tavascan, de 2236
m, ja apartat de l’estany de Mariona.
Del coll de la Ribereta arrenca en
direcció S una curta carena on hi ha el cim de la Roca Espana, de 2522m; i del
pic de Montarenyo, també arrenca en direcció S una carena on hi trobem el Roc
de l’Estany Xic, de 2491m.
Entre la Roca Espana, el pic de
Mariola, el pic de Montarenyo i el Roc de l’estany Xic queda perfectament
delimitada la conca de l’estany de Mariola.
En aquesta excursió recorrerem
precisament la conca de l’estany de Mariola per dalt la carena fronterera i
assolirem tres dels quatre cims que l’encerclen.
Tots tres, tot i estar a la mateixa
carena, tenen característiques ben diferents.
La Roca Espana, com que queda una mica
separada de la carena, té una vista impressionant de tot el vessant Sud, i el
seu accés no és fàcil, però tampoc és gaire complicat, només cal tenir cura
dels forts pendents d’herbei.
Mentre que el pic de Mariola
impressiona a simple vista per la seva esvelta i elegant silueta que s’aixeca
per sobre de l’estany del seu nom.
És un cim al que no hi ha cap via
fàcil d’accés, ja que el vessant S, que cau a sobre l’estany i és força
vertical; el vessant que cau a sobre el coll de la Ribereta (SW) és una gran
paret força inclinada; i la cresta que l’uneix al Montarenyo (E) és molt
llarga, tot i que no és difícil, és entretinguda i calen coneixements de saber
“crestejar”, ja que ens veurem obligats a passar d’un vessant a l’altre per
anar buscant els millors indrets per a progressar (per unir els dos cims
esmerçarem més o menys 1h 30 mn en sentit Montarenyo-Mariola i una mica menys
en sentit invers) i finalment la cresta que des del pic de Mariola segueix en direcció W, és a dir la carena
fronterera, és molt trencada i també entretinguda fins el coll de Cerbi.
De tots els itineraris esmentats el
més curt per assolir el cim és el del coll de la Ribereta.
Des de l’esmentat coll de la Ribereta
el pic de Mariola ens presenta una vertical i ampla paret on no es veu cap via
clara i fàcil d’accés, és per aquesta raó que pot presentar seriosos dubtes
pujar-hi.
Però hem de fer un acte de “fe” i
situar-nos a la base de la paret, ja que una vegada arribem al peu de la
verticalitat veurem una amagada canal a la dreta (des del coll no es veu) que
permet arribar a la carena grimpant amb relativa facilitat. En aquesta canal
només hi ha un curt pas de grimpada que potser arriba a IIº grau i poca cosa
més, a part del fort pendent.
Aquesta canal és una de les
fotografies que acompanyen aquest escrit i que cal memoritzar bé o portar-la
impresa, ja que aquest traçat està fet des de l’ordinador i per tant
difícilment s’ajustarà a l’indret exacte de la canal, per aquesta raó el traçat
en aquest punt és orientatiu i cal haver llegit la descripció i tenir ben
present la fotografia de la canal en qüestió.
No hi ha gaire literatura sobre
aquesta ascensió al pic de Mariola des del coll de la Ribereta, però no obstant
he fet aquesta canal del coll de la Ribereta al Mariola en cinc ocasions, dues
de pujada i tres de baixada; concretament el 3 d’agost del molt llunyà 1977 en
que vaig pujar i baixar al Mariola des del coll; tornava a passar-hi el 21
d’agost del 1986 de baixada venint del Montarenyo; novament enfilava aquesta
canal l’1 de setembre del 2000 després d’assolir la roca Espana i finalment la
repetia de baixada el 27 de juny del 2010 venint també del Montarenyo.
D’aquestes excursions, les primeres,
varen servir per a les guies del CEC “Pallars - Alt Urgell”, concretament
l’itinerari nº 143 (Editorial Montblanc-Martín, any 1980) i la “Mont-roig –
Certascan” en l’itinerari nº 91(Publicacions de l’Abadia de Montserrat, any
1996) i finalment en la guia “La Vall de Tavascan”, en l’itinerari nº 28; guia
que va ser guardonada amb el XIX Premi “Sant Bernat” (Arxiu Bibliogràfic Excursionista
de la Unió Excursionista de Catalunya, any 1985).
Mentre que el pic de Montarenyo, amb
dues cotes ben diferenciades és un cim arrodonit i fàcil, amb una gran pala
esquiable a l’hivern,
A part de gaudir durant bona estona
d’una ferma grimpada per la cresta; aquesta excursió també ens portarà per
indrets molt bonics, ja que a part dels cims passarem per una part de la vall
de la Roia i trepitjarem els estanys de Mollàs, Ribereta, Montarenyo i del Port
de Tavascan, a part de gaudir, a vista d’ocell, de l’estany de Mariona des de
diferents angles.
L’estany de Mariola l’he vist amb neu
i sense, però la millor impressió, d’aquelles que no s’esborren mai, és la que
vaig tindre a la primera vegada que vaig pujar-hi, concretament l’agost del
1977, era un dia d’estiu d’aquells que a primera hora sembla que el temps
s’hagi paralitzat, amb una quietud total i absoluta, jo anava pujant i no
acabava d’arribar-hi mai, tot i que em donava la sensació que ja hauria de
ser-hi, fins que vaig tindre que aturar-me en sec perquè estava a punt de
caure-hi a dins. No es movia res i la muntanya i l’aigua eren del mateix color
gris, de tal manera que semblava que no hi havia estany, encara hi havia poca
llum i el cim i la carena no es reflectien a l’aigua i semblava que no hi havia
res entre la carena i la meva posició. Va ser una sensació inoblidable!
L’estany del Port de Tavascan també és
molt bonic i a la seva capçalera hi ha una extensa prada.
El petit estany de Montarenyo també té
el seu encant, sobretot si encerteu l’hora del millor joc de llums i contrastos
que es produeixen a la tarda, quan l’aigua dels estanys es torna de color blau
intens.
Els estanys de la Ribereta, estan
enclotats i amagats sota les parets del Mariona i la Roca Espana, és un indret
de poca passada i cal anar-hi pràcticament expressament, i aquesta excursió és
una bona raó per a coneixel’s.
L’estany de Mollàs, és un petit
estanyol, voltat de prades i proper a la cabana del Fangasal
També haig de fer esment de la
panoràmica que es gaudeix des dels cims i la carena; vers el Sud la vista es
perd més enllà de la vall de Graus i Tavascan; al Nord, si no hi ha la típica
boira, la vista sobre Occitània també es perd perquè la vista ja no dona més de
si; d’aquesta panoràmica podem destacar la vall de Coflens, amb els pobles de
Salau i Coflens amb la carretera que puja fins els port d'Aula i també sobre la
vall de Cors amb els pobles de Sant Lax (Lazàr) i Sèrac.
Sobre els cims que ens envolten els
veiem pràcticament tots: Mont-roig, Ventolau, Flamisella, Certascan, Sotllo,
pica d'Estats, Estanys, Baborte, Montsent de Pallars, el massís de la Maladeta,
els Posets i el Perdiguero; amb la particularitat que l'Aneto no es veu des del
Mariola, però si que és visible des de la Roca Espana i també des de la cresta
i pic de Montarenyo.
Des dels cims, a part de valls i cims
també veiem més estanys com els de la Ribereta, el pantà de Graus i els estanys
de la Gallina, als peus del Mont-roig.
Per a situar-nos a l’inici d’aquesta
excursió hem d'anar a la vall de Cardós i seguir la carretera fins el final on
hi ha el poble de Tavascan, a la sortida mateix del poble segueix la pista al
pla de Boavi, però a pocs metres i passada l’entrada a la central elèctrica
subterrània hi ha la desviació a l'esquerra que porta a l'estació d'esquí de la
Pleta del Prat, carretera asfaltada que seguim fins arribar a les bordes de
Quanca.
Just passat el revolt que hi ha després d’aquestes bordes es travessa el riu de Tavascan, indret on deixarem la carretera a la Pleta del Prat i seguim la pista que surt a la dreta; que evidentment torna a travessar el riu de Tavascan per un altre pont.
És una pista de terra, amb algun sector (per sort) cimentat i en estat acceptable ja que més amunt hi ha les bordes de Noarre, on algunes estan rehabilitades.
Just passat el revolt que hi ha després d’aquestes bordes es travessa el riu de Tavascan, indret on deixarem la carretera a la Pleta del Prat i seguim la pista que surt a la dreta; que evidentment torna a travessar el riu de Tavascan per un altre pont.
És una pista de terra, amb algun sector (per sort) cimentat i en estat acceptable ja que més amunt hi ha les bordes de Noarre, on algunes estan rehabilitades.
Aquesta pista puja en fortes llaçades
i després de superar una graonada arriba a un revolt molt característic a
l’esquerra on hi ha la desviació que a la dreta porta a les bordes de Noarre i
als estanys Blaus de Guerossos. Nosaltres seguim la pista a l’esquerra que
comença una llarga flanquejada (ara l’estat ja no és tan bo), Així arribem a un
nou revolt, aquesta vegada a la dreta i també molt característic, on a
l’esquerra arrenca el camí a la pleta Palomera i al refugi i cim del Mont-roig.
Aquest punt donarà pas a l’inici de la
nostra excursió. Hi ha un cartell indicatiu i una mica d’espai per aparcar.
La pista segueix per a apropar-se a
sota la graonada de l’estany del Port de Tavascan, i que va ser una de les
rutes de l’exili al final de la guerra civil.
Aparcat el vehicle, comencem la bonica
caminada, força planera, per un bosc de bedolls i arribem a una palanca sobre
el torrent del Port de Tavascan que dona pas a la Pleta Palomera; situada,
elevada, a l’aiguabarreig entre els torrents del Port de Tavasvan i de la Roia
de Mollàs. El cim del Mont-roig a quedat perfectament emmarcat al fons de la
vall durant aquest recorregut fins la pleta Palomera.
Recordo que a l’esmentada pleta
Palomera, l’any 1982 hi havia una cabana amb una placa que deia: “Cabana de l'Institut Català de Serveis a la
Joventut de la Generalitat de Catalunya”, no tindria més importància si no fos
perquè a l’any 1982 era tot un esdeveniment veure el nom de la restaurada
Generalitat de Catalunya en algun indret.
Del darrere mateix de la pleta surt el
camí molt marcat i senyalitzat, que després d’una forta pujada, comença una
llarga flaquejada, tot esquivant les seques barrancades de la base del turó de
l’Estany Xic.
El camí segueix ben marcat en
travessar la torrentera d’Escobes, que baixa de l’estany de Mariola. El roc de
l’Estany Xic, ja queda endarrere i comencem ara la flanquejada dels contraforts
de la Roca Espana.
Seguidament guanyarem alçada per unes
graonades de pendent sostingut.
El panorama es relaxa en arribar a la
bonica pleta del Fangassal.
Una reconstruïda cabana de pastors ens
serveix, si s’escau, d’improvisat refugi lliure; (si no ens agraden els
ratolins que per la nit es passegen per la nostra cara, és millor no dormir-hi).
En aquesta pleta també hi ha un
pluviòmetre, mig amagat entre l’arbrada de la part esquerra del camí.
A la cabana de la pleta del Fangassal
hem d’abandonar el camí al refugi del Mont-roig, i per tant, sortir de les vies
transitades, i hem de girar a la dreta per a enfilar-nos directament per les
prades, seguint algunes traces de camí ramader.
A uns cent metres per damunt la cabana
arribem al petit estany de Mollàs.
Les prades que l’envolten i la poca
profunditat li confereixen una característica tonalitat verdosa.
A partir d’aquí la caminada va
canviant lentament de modalitat. Ara començarem a entrar en el regne de l’alta
muntanya.
A partir d’aquí ja no hi ha camí, però
el terreny és obert i no tindrem cap problema per a seguir caminant.
Des de l’estany de Mollàs hem d’anar
en direcció W a buscar la clotada del torrent que baixa dels estanys de la
Ribereta.
Ens hi atansarem, primer guanyant poca
alçada per les prades que envolten l’estany, i a mesura que ens hi anem
apropant, anirem girant al N per tal de
guanyar alçada més decididament. No hi ha camí evident, però hi ha molts
rastres de camins oberts pel bestiar que pastura a les prades.
Finalment, sobre la cota 2150 metres
aproximadament, arribarem al torrent i el creuarem. (també podem seguir pujant
sense creuar-lo)
Seguim remuntant el torrent, ara pel
seu marge dret (la nostra esquerra), primer ens apartem del torrent i després
ens hi tornem a apropar, i així arribem a l’estany de la Ribereta de Baix,
situat a 2210 metres d’alçada.
Indret bonic, solitari, paisatge
grandiós, envoltat de crestes arreu; el torrent és la única sortida natural
d’aquest indret.
Creuem la sortida d’aigües de l’estany
i remuntem uns metres i immediatament
arribem a un replà on hi ha uns aiguamolls i un diminut estanyol.
Seguim pujant i arribem a l’estany de
la ribereta de Dalt, situat una mica a la dreta dels aiguamolls.
L’estany de la Ribereta de Dalt,
situat a 2250 metres d’alçada, indret totalment enclotat sota les verticals
parets que cauen del pic de Mariola, situat a sobre mateix de l’estany.
L’indret sembla no tenir sortida, ja
que les parets hi cauen verticalment.
En teoria no cal arribar fins a tocar
l’aigua de l’estany, però sempre ho acostumo a fer, en el meu cas, és com un
ritual.
Tant si ho fem, com sinó, hem de girar
gairebé 180 graus a la nostra dreta, ja que per aquí és l’únic lloc per on
podem remuntar la graonada que tanca l’estany.
Forta pujada que ens situa dalt de
l’esmentada graonada i una vegada a dalt veiem que s’obra una coma que mena
fins el coll de la Ribereta.
La pujada per aquesta coma la farem
amb neu, si som a la primavera, o per tartera, si ja hem arribat a l’estiu.
En arribar al coll de la Ribereta, de
2394 metres d’alçada, el panorama s’obra d’una forma sobtada i espectacular, i
veiem el gran i bonic estany de Mariola davant nostre.
També veiem a un costat la paret del
pic de Mariola, per on haurem de pujar, i per l’altre també veiem els forts
pendents de la roca Espana, que haurem de pujar i baixar.
Però primer, gaudim del panorama que
tenim per l’est, amb l’estany de Mariola, i per l’oest amb el Mont-roig.
Primer atacarem la pujada a la Roca
Espana. Pujada que consistirà en anar a buscar la carena que arriba fins el
coll; però els primers metres els farem diagonalment decantats a la nostra dreta,
fins que arribem a l’esmentada carena; una vegada assolida,l’anirem grimpant
fàcilment fins arribar a la base d’un marcat avant.cim.
No hi pujarem a aquest avant-cim, ja
que el flaquejarem per sota. Aquí és on hem posar molta atenció, ja que tot i
ser majoritàriament un glever, el pendent és molt pronunciat, i cal anar amb
molta precaució, principalment si l’herba està mullada.
Així arribarem al collet que hi ha
entre les dues puntes.
A partir d’aquest collet, acabem de
crestejar per la carena, ara ja molt planera.
Pic de la Roca Espana de 2542 metres
d’alçada. Tal com ja he comentat anteriorment, aquest cim, molt poc visitat, és
un mirador extraordinari, ja que queda apartat de la carena principal, i és com
una gran balconada sobre la vall de Graus.
Gaudim àmpliament de la vista i
retornem al coll de la Riberata per on hi hem pujat, tornant a fer esment de la
precaució durant la flanquejada de l’avant-cim.
Una vegada retornats al coll de la
Ribereta ens enfrontem amb la pujada al pic de Mariola; pujada barrada per una
gran paret.
Aquesta paret considero que és el punt
clau de tota l’excursió.
Però aquesta paret amaga una canal a
la dreta, que des del coll no es veu gens, només es pot intuir si arribem al
coll sobre el migdia, ja que llavors la paret de la dreta de la canal al estar
lleugerament separada de la paret principal fa ombra sobre aquesta i delata
l’existència d’aquesta canal (he adjuntat una foto remarcant l’existència
d’aquesta ombra “delatora”).
També haurem pogut observar aquesta canal
mentre pujàvem per la coma del coll de la Ribereta, ja que poc abans d’arribar-hi,
la canal és molt visible (també adjunto una foto marcant la canal des d’aquesta
perspectiva).
El que si és visible des del coll és
una canal, també situada a la dreta i a menys alçada, que sembla factible, però
només ho és al començament, no hem de confondre-la per l’altre.
Així doncs, i tal com també deia al
començament, hem de fer un “acte de fe” i començar a caminar pels pendents
d’herbei que ens conduiran al peu de la paret; a mesura que anem pujant ja
començarem a intuir la situació de la encaixonada canal que puja d’esquerra a
dreta.
Els primers metres de pujada per la
canal son per herbei, fàcil, però força inclinat, d’aquelles pujades que amb
les mans t’ajudes agafar-te a les herbes per a poder progressar; després
d’aquesta forta pujada inicial, la canal gira lleugerament a la dreta i perd
una mica de verticalitat i poc després arribem a la zona de roca, per sort
aquesta zona no és tant dreta com la del començament i aquí haurem de grimpar
una mica per a seguir pujant; hi ha algun pas que podríem catalogar de II ón
grau, però en general només és qüestió d’anar grimpant; més amunt la canal gira
lleugerament a l’esquerra i abandona la zona de roca per a tornar a l’herbei i
degut al pendent seguirem ajudant-nos de les mans per anar-hi pujant; d’aquesta
manera deixem la canal i sortim a la carena. En sortir a la carena ens trobem
amb la vista de l’estany de Mariola a sota mateix.
Sempre que he passat per aquest punt
hi he deixat una fita, ja que s’agraeix trobar-la, sobretot si es fa de
baixada.
Una vegada a la carena hem de seguir
pujant, però per la dreta de la carena (NE) ja que per aquest vessant la pujada
ja esdevé una fàcil caminada per herbei i roca, però amb poc pendent.
D’aquesta manera arribarem al pic de
Mariola, de 2663 metres d’alçada. Cim d’una gran panoràmica i seguim amb
l’estany del mateix nom a sota mateix.
Gaudim abastament de l’espectacle que
ens ofereix aquest poc visitat cim i emprenem la marxa vers el Montarenyo.
Primer baixem sense gaires
complicacions, però amb precaució pel llom de la carena fins que arribem a un
coll de 2564 metres, que és on comença veritablement la cresta que haurem de
recórrer.
És un recorregut relativament pla,
però amb continues petites pujades i baixades i on normalment trobarem els
millors passos al vessant N, però també haurem d’anar pel vessant S així com sempre que sigui possible caminar
pel fil mateix de la cresta.
No és complicada però si entretinguda,
com a màxim hi poden haver passos de Ier grau, però cal caminar amb precaució,
ja que els pendents son molts pronunciats als dos vessants.
És qüestió de saber crestejar, on
abans de complicar-nos la vida davant d’un pas més difícil, és millor treure el
nas a l’altre vessant per veure si per allí és més fàcil.
Superades les primeres dificultats i a
una cota de 2593 metres se’ns ajunta per l’esquerra un important estrep que divideix
el vessant N en dues conques diferents.
Després arribem al punt més baix, som
al port de Mariola de 2557 metres d’alçada i d’accés complicat, però no
impossible pels dos costats. Ho dic per experiència pròpia, ja que l’agost de
l’any 1982 anant del Montarenyo al Mariola, una tempesta de trons i llamps em
va obligar a abandonar la cresta i baixar directament a l’estany per on
bonament vaig poder.
A partir del port de Mariola la cresta
va guanyant novament alçada i seguim superant les petites dificultats
majoritàriament pel vessant N, però traient el nas al S quan ens convingui,
anem sortejant petits “dits” fins que en arribar al peu de la pujada final les
dificultats pràcticament desapareixen.
Cal fer un petit aclariment sobre el
pic de Montarenyo, ja que és un cim molt llarg i planer que va en direcciól SW
a NE, amb dues puntes ben diferenciades. La cota cimera que es dona per bona de
2618 metres com a cim del Montarenyo és la situada a l’extrem NE del cim, però
en realitat no és el punt més alt, ja que aquest es troba a l’extrem SW del cim
i té una alçada de 2623 metres. El que passa és que des de la cota 2618 és té
més bona vista; per exemple es veu, al vessant N, el poble de Salau, situat a
848 metres d’alçada, és a dir pràcticament a 2000 metres per sota nostre! Entre
una punta i l’altre hi ha gairebé 10 minuts baixant a un collet de 2603 metres
que els separa.
Observem la gran panoràmica que ens
ofereix el pic de Montarenyo i descansem tranquils perquè ara ja s’han acabat
les dificultats, ja que la baixada a l’estany de Montarenyo des de la punta de
2618 m (NE) és una suau i tranquil·la caminada per una ampla pala que ens porta
directament a aquest petit estany.
L’estany de Montarenyo, situat a 2278
metres d’alçada és un altre dels indrets molt bonics que ens ofereix aquesta
contrada.
L’estany també mereix una aturada
contemplativa. També podem baixar-hi passant per la collada de Montarenyo. Si
optem per aquesta opció haurem de situar-nos a la punta de 2623 (SW) i des
d’allí baixar a la collada situada a 250 metres i seguidament acabar de baixar
a l’estany.
Després de gaudir de l’indret de
l’estany, el vorejarem per la seva esquerra i en arribar a la seva sortida
d’aigües veurem que un fort desnivell ens separa de l’estany del Port de
Tavascan.
Seguirem baixant amb precaució per
l’esquerra del torrent de Montarenyo, i una mica més avall, quan veiem que
aquest marge es complica mentre que l’altre es converteix en un pendent herbós,
travessem el torrent i seguim baixant pel marge dret.
D’aquesta manera arribem a la
capçalera de l’estany del Port de Tavascan, situat a 2035 metres d’alçada.
Aquesta capçalera és una amplia i
bonica zona de pastures. L’estany es pot vorejar pels dos marges, però el GR
transfronterer passa pel seu marge esquerra, Així doncs, travessem primer el
torrent de Montarenyo i seguidament el que ve de la coma del port de Tavascan i
vorejant l’estany.
En arribar a l’altre extrem de
l’estany hi ha un altre petit estany, una petita cabana i un pont de fusta i un
cartell que ens indica el camí a l’estany de Mariola.
Seguim el ben marcat camí del GR que
baixa una gran graonada fent amplies llaçades i arribem a la font de la Costa.
En aquest indret finalitza la pista
que hem seguit a partir de Quanca.
Ara tenim dues opcions per arribar a
l’indret on tenim el vehicle; una, i molt òbvia, consisteix en seguir la pista
i fer una mica de volta; l’altre és seguir l’antic camí al port de Tavascan des
de la Pleta Palomera, aquest camí, des de la obertura de la pista està en
desús, i potser haurem d’anar una mica camp a través fins arribar a l’esmentada
Pleta; allí retrobarem el camí de pujada, que ens retornarà a l’inici d’aquesta
gran excursió d’alta muntanya.
HORARIS:
De l'inici a la palanca i pleta
Palomera: 10mn
de la pleta Palomera a la cabana i pleta del Fangassal: 30mn
de la pleta Palomera a la cabana i pleta del Fangassal: 30mn
De la pleta del Fangassal a l’estany
de Mollàs: 20mn
De l’estany de Mollàs a l’estany de la
Ribereta de Baix: 30mn
De l’estany de Baix a l’estany de la
Ribereta de Dalt: 10 mn
De l’estany de Dalt al coll de la
Ribereta: 25mn
Del coll de la Ribereta a la Roca
Espana: 30mn
De la Roca Espana al coll de la
Ribereta: 20mn
Del coll de la Ribereta al pic de
Mariola (per la canal): 50mn
Del pic de Mariola a la punta SW
(2623m) del pic de Montarenyo: 1h 10mn
De la punta SW a la punta NE (2618m):
10mn
De la punta NE a l’estany de
Montarenyo: 20mn
De l’estany de Montarenyo a l’estany
del Port de Tavascan: 25mn
De l’estany de Tavascan a l’aparcament
de la Font de la Costa: 25mn
De la Font de la Costa a l’inici de
l’itinerari: 25mn
TOTAL: 6h 40mn
NOTA IMPORTANT:
Haig de tornar a remarcar la nota del començament, ja que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important seguir més l’explicació que el traçat, principalment a partir del coll de la Ribereta i fins l’estany de Tavascan.
Haig de tornar a remarcar la nota del començament, ja que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important seguir més l’explicació que el traçat, principalment a partir del coll de la Ribereta i fins l’estany de Tavascan.
Tot i que he intentat ajustar-me al màxim a
l’itinerari consultant tots els mapes haguts i per haver, inclosos els via
satèl·lit, no puc assegurar que el traçat en aquest sector sigui exacte.
Wikiloc | Ruta Pleta Palomera (Quanca), Roca Espana, 2542 m, pic de Mariola, 2663 m i pic de Montarenyo, punta SW, 2623 m i NE, 2618 m
