Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda (Hostalets de Balenyà), font de Sant Miquel i ermita de Sant Miquel de Vilageliu
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer dos indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda i Sant Miquel de Vilageliu; però també travessarem l’antic camp de l’aviació republicana que va existir entre Balenyà i Tona del 1938 al 1939, i passarem pel costat d’un dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; però amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que travessarem.
Va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Per a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell, que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar entre el Santuari i Can Teixidor.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada tornant a la carretera, passant per costat d’una bonica creu de terme i d’una àrea d’esbarjo on hi ha la font de Balenyà i girem a la dreta.
Anem seguint la pista en direcció N. Hem d’anar-nos girant per veure una bonica perspectiva del santuari, que va quedant a la nostra esquena.
Passem pel costat del mas de la Tria amb la seva centenària alzina monumental.
La pista va girant a l’esquerra i arribem a una cruïlla, seguim per la dreta una pista, que inicialment baixa una mica. Poc després ens trobem amb una nova cruïlla, on deixem momentàniament la pista per fer una mica de drecera seguint lleugerament a la dreta i immediatament a l’esquerra per un corriol que s’enfila i que ens deixa novament a la pista; hem començat a guanyar alçada.
Seguim una bona estona per la pista que ens porta al bonic Pla de Can Barbat; a la dreta hi ha una mena d’aparcament de cotxes vells i enlairat a la dreta es veu el mas de Can Barbat.
Anem donant la volta al Pla de Can Barbat, enllacem amb una pista que puja per l’esquerra; uns grans blocs de pedra a la dreta ens indiquen l’inici de l’accés a Can Barbat.
Seguim recta, la pista arriba al torrent de Güells, un jaló a l’esquerra ens assenyala una font al llit del torrent.
Ens hi apropem, més que una font sembla una mina a cel obert, que va vessant (quan hi ha aigua suficient), tornem a la pista; unes passes més endavant trobem un cartell informatiu de l’indret de Vilageliu.
Just aquí farem, per la dreta, una anada i tornada a la font.
Deixem la pista i anem seguint un camí molt difuminat en mig d’un prat, més endavant està més marcat, anem molt a prop del torrent, quan el camí se’n separa hem de fixar-nos amb un corriol que per la dreta i en un angle de gairebé 180 graus baixa fins la font. No hi ha cap indicació.
0:55 Font de Sant Miquel de Vilageliu. Situada en un indret enclotat i amb molta vegetació. Antigament deuria tenir força importància.
Cal dir, però, que és una deu important, donat que pràcticament sempre raja un bon doll.
A sobre el broc hi ha una bonica ceràmica amb el nom de la font, la data del setembre del1981 i la figura de l’ermita.
Una ceràmica molt bonica en un lloc abandonat, per poder-la fotografiar vaig haver d’apartar bardisses que ja començaven a tapar-la.
Vista la font tornem a la pista; arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim per la dreta i poc després ens plantem davant l’ermita de la que n’hem tingut una bonica perspectiva abans d’arribar-hi.
1:05 Ermita de Sant Miquel de Vilageliu. Petita i bonica ermita romàtica, situada a mig kilòmetre de la zona esportiva de Tona i en una cruïlla de pistes.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament).
En aquesta caminada m’acompanyava un plugim que donava un caire molt bonic a l’indret. No ho sembla, però estem dalt d’un petit turó. A quatre passes hi ha el gran mas de Vilageliu.
Vista l’ermita la deixarem a la dreta per seguir un camí en marcada direcció E que va perdent alçada i que ens deixa davant del Mas el Surell, que deixem a la dreta; pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló que ens indica per l’esquerra a Tona i recta als Hostalets.
Arribem a dues cruïlles consecutives amb un jaló en cadascuna i seguim recta fins la segona.
Aquí girem a la dreta i iniciem un llarg recorregut per l’antic camp d’aviació.
Passem per una cruïlla amb un jaló i seguim sempre recta. Així arribem a les granges d’en Soler. Atenció perquè en el marge dret del camí hi ha l’entrada a un refugi.
1:40 Refugi antiaeri de la Granja 3. Gairebé colgat per la vegetació i tapat amb una reixa. Deixem el mas endarrere i abans de que la pista comenci a baixar vaig voler trobar per l’esquerra el refugi de la Granja 2, però no el vaig saber trobar.
Hem deixat el camp d’aviació endarrere i ja veiem el Santuari al fons.
Creuem el torrent de la Tria, a l’esquerra entre mig de la vegetació hi ha l’antic pont del Molí de Dalt del Verdaguer.
Ara la pista inicia una lleugera pujada que ens deixa darrera el santuari, al que hi entrarem per una bonica portalada de pedra i unes escales també de pedra.
2:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Tornem a contemplar-lo, el recinte està molt cuidat, i abans de marxar ens entretenim contemplant les muntanyes que ens envolten, com l’alterós Roc de la Guàrdia, el Puigsagordi, les antenes del Castellar i més lluny el Montseny i el Tagamanent.
Ruta circular des de Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda passant per:
- Font de Sant Miquel (3.0 km)
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (3.6 km)
- Pont Del Molí Del Verdaguer (7.5 km)
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer dos indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda i Sant Miquel de Vilageliu; però també travessarem l’antic camp de l’aviació republicana que va existir entre Balenyà i Tona del 1938 al 1939, i passarem pel costat d’un dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; però amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que travessarem.
Va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Per a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell, que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar entre el Santuari i Can Teixidor.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada tornant a la carretera, passant per costat d’una bonica creu de terme i d’una àrea d’esbarjo on hi ha la font de Balenyà i girem a la dreta.
Anem seguint la pista en direcció N. Hem d’anar-nos girant per veure una bonica perspectiva del santuari, que va quedant a la nostra esquena.
Passem pel costat del mas de la Tria amb la seva centenària alzina monumental.
La pista va girant a l’esquerra i arribem a una cruïlla, seguim per la dreta una pista, que inicialment baixa una mica. Poc després ens trobem amb una nova cruïlla, on deixem momentàniament la pista per fer una mica de drecera seguint lleugerament a la dreta i immediatament a l’esquerra per un corriol que s’enfila i que ens deixa novament a la pista; hem començat a guanyar alçada.
Seguim una bona estona per la pista que ens porta al bonic Pla de Can Barbat; a la dreta hi ha una mena d’aparcament de cotxes vells i enlairat a la dreta es veu el mas de Can Barbat.
Anem donant la volta al Pla de Can Barbat, enllacem amb una pista que puja per l’esquerra; uns grans blocs de pedra a la dreta ens indiquen l’inici de l’accés a Can Barbat.
Seguim recta, la pista arriba al torrent de Güells, un jaló a l’esquerra ens assenyala una font al llit del torrent.
Ens hi apropem, més que una font sembla una mina a cel obert, que va vessant (quan hi ha aigua suficient), tornem a la pista; unes passes més endavant trobem un cartell informatiu de l’indret de Vilageliu.
Just aquí farem, per la dreta, una anada i tornada a la font.
Deixem la pista i anem seguint un camí molt difuminat en mig d’un prat, més endavant està més marcat, anem molt a prop del torrent, quan el camí se’n separa hem de fixar-nos amb un corriol que per la dreta i en un angle de gairebé 180 graus baixa fins la font. No hi ha cap indicació.
0:55 Font de Sant Miquel de Vilageliu. Situada en un indret enclotat i amb molta vegetació. Antigament deuria tenir força importància.
Cal dir, però, que és una deu important, donat que pràcticament sempre raja un bon doll.
A sobre el broc hi ha una bonica ceràmica amb el nom de la font, la data del setembre del1981 i la figura de l’ermita.
Una ceràmica molt bonica en un lloc abandonat, per poder-la fotografiar vaig haver d’apartar bardisses que ja començaven a tapar-la.
Vista la font tornem a la pista; arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim per la dreta i poc després ens plantem davant l’ermita de la que n’hem tingut una bonica perspectiva abans d’arribar-hi.
1:05 Ermita de Sant Miquel de Vilageliu. Petita i bonica ermita romàtica, situada a mig kilòmetre de la zona esportiva de Tona i en una cruïlla de pistes.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament).
En aquesta caminada m’acompanyava un plugim que donava un caire molt bonic a l’indret. No ho sembla, però estem dalt d’un petit turó. A quatre passes hi ha el gran mas de Vilageliu.
Vista l’ermita la deixarem a la dreta per seguir un camí en marcada direcció E que va perdent alçada i que ens deixa davant del Mas el Surell, que deixem a la dreta; pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló que ens indica per l’esquerra a Tona i recta als Hostalets.
Arribem a dues cruïlles consecutives amb un jaló en cadascuna i seguim recta fins la segona.
Aquí girem a la dreta i iniciem un llarg recorregut per l’antic camp d’aviació.
Passem per una cruïlla amb un jaló i seguim sempre recta. Així arribem a les granges d’en Soler. Atenció perquè en el marge dret del camí hi ha l’entrada a un refugi.
1:40 Refugi antiaeri de la Granja 3. Gairebé colgat per la vegetació i tapat amb una reixa. Deixem el mas endarrere i abans de que la pista comenci a baixar vaig voler trobar per l’esquerra el refugi de la Granja 2, però no el vaig saber trobar.
Hem deixat el camp d’aviació endarrere i ja veiem el Santuari al fons.
Creuem el torrent de la Tria, a l’esquerra entre mig de la vegetació hi ha l’antic pont del Molí de Dalt del Verdaguer.
Ara la pista inicia una lleugera pujada que ens deixa darrera el santuari, al que hi entrarem per una bonica portalada de pedra i unes escales també de pedra.
2:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Tornem a contemplar-lo, el recinte està molt cuidat, i abans de marxar ens entretenim contemplant les muntanyes que ens envolten, com l’alterós Roc de la Guàrdia, el Puigsagordi, les antenes del Castellar i més lluny el Montseny i el Tagamanent.
Ruta circular des de Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda passant per:
- Font de Sant Miquel (3.0 km)
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (3.6 km)
- Pont Del Molí Del Verdaguer (7.5 km)
