Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de novembre de 2022

Crespià, Sant Miquel de la Roca, Sant Bartomeu del Portell, Sant Martí de Dosquers i puig del Sastre











































Recomanable excursió circular des de Crespià (Empordà, Pla de l’Estany) amb dues parts ben diferenciades; d’anada serà un recorregut fluvial resseguint el curs del riu Fluvià passant per les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu del Portell (o de Basset) i per la sorprenent ermita, possiblement d’origen troglodita i posteriorment gòtic, de Sant Miquel de la Roca (indret que mereix per si sol aquesta excursió), també veurem i/o passarem per les rescloses de Martís i la de Serinyà sobre el riu Fluvià.
La segona part de la caminada, ja iniciant el retorn, no té rés a veure amb la primera, ja que ens apartarem del riu i visitarem l’església de Sant Martí de Dosquers, a la confluència de tres comarques (Garrotxa, Pla de l’Estany i Baix Empordà) i caminarem tota l’estona travessant l’extens pla de Querol.
Per acabar, i per posar un xic d’emoció a l’excursió pujarem al puig del Sastre, pujada voluntària ja que per anar-hi ens apartarem uns metres del camí principal.
Caminada sense cap dificultat, ja que els darrers metres per anar a Sant Miquel estan protegits amb una barana, i per la resta caminarem majoritàriament per pistes.
Tot i caminar molta estona pel pla, anirem tenint molt bona vista, i més des del Serrat de Can Masós, des d’on veiem el castell del Montgrí i el poble de Besalú, així com el Santuari del Mont, el puig Neulós, el Bastiments, el pic del Freser i el Puigmal.

El santuari o ermita de Sant Miquel de la Roca té uns orígens troglodítics o eremítics, s’especula que potser va arribar a haver-hi una petita comunitat, però no està ni documentada ni confirmada; de tota manera a finals del segle XV ja estava en decadència.
Segurament hi havia dos nivells ja que hi ha els forats de l’encast de la bigues i les finestres enlairades que correspondrien al pis. El recinte està dividit en dos espais amb un arc gòtic que els separa. També hi ha una cisterna que deuria aprofitar un degotall o directament l’aigua de la pluja.
Al segle XIV figura com a "capella sancti Michaelis de Rupe, in parrochia de Crespiano".
L’indret està penjat 170 metres sobre el riu Fluvià just a sobre la resclosa de Martís i amb una gran vista de la vall del Fluvià. L’indret realment és espectacular.
S’hi accedeix per una estreta cornisa que l’any 1983 va ser condicionada amb una barana i una escala vertical per a superar els darrers metres davant mateix de la porta d’accés. L’ermita va ser desbrossada l’any 1981 pel grup “Art i Treball”.

Al bell mig del camí d’accés a Sant Miquel ens trobem amb les ruïnes de Sant Bartomeu del Portell d’estil romànic tardà de finals del segle XII o començaments del XIII. L’historiador Francesc Montsalvatge i Fossas la identifica com a Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de l’any 1397.
Després de varies reformes, enrunaments i reconstruccions, l'any 1828 ja consta com a totalment derruïda. Es té constància que l'any 1661 hi havia un ermità que en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca. Durant els anys 1982 i 1983 es dugueren a terme camps de treball per tal de desenrunar el seu interior i foren recuperats alguns elements originals de la primitiva església romànica.

Sant Martí de Dosquers és l’església parroquial del poble de Dosquers del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa); inicialment d’estil romànic ha anat patint diverses modificacions que han alterat el seu estil original.
Inicialment el campanar era d’espadanya i posterior es convertí en una torre quadrada amb finestres i l’escala d’accés és exterior, per la que es pot accedir gairebé fins dalt de tot. Una moderna barrera metàl·lica separa l’accés a l’església del cementiri; barrera que trenca una mica l’encant de la façana.
Davant mateix de la porta d’entrada hi ha una làpida d’una sepultura, i just al costat de l’esmentada porta hi ha un (suposo) petit sarcòfag amb inscripcions que es fa servir de jardinera.
D’aquesta església se’n tenen notícies des del segle XIII, ja que és citada l’any 1278 en el testament del bisbe de Girona com a "Sancti Martini de Duobus cheriis".
Com a curiositat podem destacar que en una visita que hi va fer l'any 1722 el bisbe de Girona l’església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació. Retallades de pressupost? Excés de cel? Manca de parroquians? Passen els anys i tenim els mateixos símptomes!

Per començar la caminada ens hem de situar al poble de Crespià situat a la carretera C-758 (GIP.5121). En dies entre setmana pots aparcar en molts indrets, els caps de setmana i festius deu ser molt diferent.
Podem aparcar als vorals de la carretera, inclús a la plaça Major al davant de l’església; però vaig escollir un petit aparcament que queda una mica apartat del centre, concretament al carrer Santa Eulàlia, al quan hi accedirem per un carrer situat pràcticament a la sortida del poble (venint de Banyoles).

Situats a l’aparcament seguim uns metres més i per un estret carreró que ens porta a travessar el Rec de Crespià per un pont i seguim per un altre carreró sortim a la plaça Major on hi ha l’església romànica de Santa Eulàlia, documentada des de l’any 834.
La plaça i l’església formen una raconada molt bonica, en un extrem hi ha una petita pista esportiva que marcarà el nostre itinerari, ja que d’anada la vorejarem per l’esquerra i tornarem per la dreta.
Seguim doncs per l’esquerra seguint les indicacions del “camí a les ermites”. Poc després la pista es divideix i un nou cartell ens indica que hem de seguir la de l’esquerra.
La pista ens va apropant al Fluvià fins que finalment hi arribem, encara que enlairats respecte al riu. La vista és molt bonica. Nova cruïlla, també senyalitzada, que ens indica que hem d’abandonar momentàniament el curs del Fluvià per enfilar-nos per dins del bosc fins arribar al Portell.
Aquí també hi ha plafons informatius que ens assenyalen el camí d’anada i tornada a les ermites. Deixem la pista i seguim un bonic camí per dins del bosc i poc després ens trobem amb les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu.
Ruïnes que aviat estan vistes, seguim caminant fins que arribem a prop del caire de la cinglera; aquí hi ha un estratègic banc de fusta encarat al enfonsat curs del Fluvià.
Aquí una nova informació ens assenyala el camí que comença una forta davallada; arribem a l’inici d’una estreta cornisa que flanqueja per la dreta; hi ha una barana que ens protegeix del precipici que tenim a l’esquerra.
Aviat entre els arbres ja veiem una mica enlairada la paret de l’ermita. Ens hi apropem i just abans d’arribar-hi hi ha una curta escala de ferro, també amb una barana, que ens deixa a la porta d’aquesta espectacular construcció penjada de la cinglera aprofitant una part baumada de la mateixa.
És un plaer entrar-hi i passejar-te pel recinte, del que destaca principalment l’arc gòtic que separa els dos espais juntament amb la gran panoràmica que podem gaudir des de l’esvoranc que hi ha a la paret, forat que també està protegit per una barana, des d’on veiem el Fluvià i la resclosa de Martís a sota mateix.
Vist i fotografiat l’indret tornem sobre les nostres passes, tornant a passar per les ruïnes de Sant Bartomeu fins la cruïlla del Portell, on enllacem la pista que seguíem. Continuem per la pista que va baixant lentament i ens torna a la riba del Fluvià.
Ara emprendrem una llarga marxa d’1,5 km aproximadament pel pla de les Arenes a prop de la vorera del riu tot seguint una petita línia elèctrica que ens condueix a la resclosa de Serinyà.
Podem deixar momentàniament la pista per apropar-nos al peu de la resclosa, sempre i quan el cabal que se’n desprengui ho permeti.
Amb la visita a la resclosa acaba el nostre recorregut fluvial ja que a partir d’ara ens en separarem definitivament.
Comencem a caminar entre camps per un terreny totalment pla fins arribar a Sant Martí de Dosquers.
Bonica i tranquil·la raconada del camí, entrem en el recinte enjardinat on hi ha l’església, passant primer per costat de la rectoria, pugem per l’escala exterior del campanar des d’on veiem la part posterior de la rectoria que sembla un antic recinte fortificat.
Visitat aquest bonic racó seguim la pista que ens portaria directament a la carretera N-260 de Besalú a Figueres, però abans d’arribar-hi fem una ziga-zaga dreta-esquerra-dreta per camins que travessen el gran pla de Querol, que tot i ser una zona completament plana gaudeix de molt bona vista.
El final d’aquesta ziga-zaga ens deixa a quatre passes de l’esmentada N-260 a la que no acabem d’arribar ja que tornem a girar a la dreta per encarar ja el camí de tornada a Crespià.
Passem pel costat del mas de Malhivern on al costat del camí hi ha una taula i uns seients que ens permeten descansar a l’ombra de l’arbrada.
Reprenem el camí i anem travessant aquesta extensa planura, deixem el pla de Querol i passem pels de Malhivern, de Fuselles.
Deixem a l’esquerra la desviació que ens portaria a Pedrinyà, poc després arribem a una nova cruïlla senyalitzada on girem a l’esquerra; si seguíssim recta aniríem a la pedrera d’Intercal i novament al pla de les Arenes, per on hem passat a l’anada. Deixem els camps i entrem novament al bosc.
Anem pujant lentament, nova cruïlla senyalitzada i seguim per la dreta fins arribar a la cruïlla de Quatre Camins on seguim recta, anem pujant, sortim del bosc i arribem a dalt el Serrat de Can Masós que queda a l’esquerra.
Indret alt i clar amb molt bona vista, inclús es veu el castell del Montgrí. Girem a la dreta i emprenem la baixada definitiva a Crespià .... si no fos perquè m’agrada posar una mica d’emoció a les caminades, i en aquesta abans d’arribar al final farem (voluntàriament) una curta anada i tornada al puig del Sastre. En aquests turons emboscats o no pots no trobar-hi res o a vegades alguna fita de terme o algun antic bancal o feixa; en aquesta ocasió pensava que seria un indret totalment emboscat i impenetrable, però va resultar que era una clariana deguda segurament a una tala no gaire antiga.
Deixem el Serrat i baixem per la pista i arribem a una cruïlla a la dreta que porta a un camp on hi ha apilades bales de palla; girem doncs a la dreta i quatre passes després veiem un corriol a la dreta amb una fita al començament; seguim aquest poc marcat corriol, però que es pot seguir sense problemes fins que arribem a una clariana amb restes d’una tala. Estem a pocs metres del puig del Sastre, i aquí em vaig precipitar una mica i vaig girar a l’esquerra abans d’hora i vaig quedar completament emboscat, és molt millor travessar la clariana ja que arribarem al puig caminant de clariana en clariana.
El turó no té vista, però també és una clarina una mica amplia.
Vaig baixar directament pel terreny més clar que vaig veure que em va portar a l’entrada d’un camp amb ruscos d’abelles.
A aquest indret hi arriba una pista que no hem de seguir, sense entrar en el camp hem de girar a la dreta per retrobar el corriol d’anada i tornar a la pista principal.
Seguim la pista i entrem de nou a Crespià passant novament per la plaça Major i l’església.

HORARIS:
De Crespià a les ruïnes de Sant Bartomeu: 25mn
De Sant Bartomeu a Sant Miquel de la Roca: 15mn
De Sant Miquel a la resclosa de Serinyà: 40mn
De la resclosa de Serinyà a Sant Martí de Dosquers: 25mn
De Sant Martí de Dosquers a Quatre Camins: 1h
De Quatre Camins al Serrat de Can Masós: 15mn
Del Serrat de Can Masós al puig del Sastre: 20mn
Del puig del Sastre a Crespià: 15mn
TOTAL: 3h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a l'enllaç: