Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 14 de juny del 2024

Badalona, muntanya de l'Amigó (turó de l'Home, de Fra Rafel, Amigó, Coscollada, Nadal Olivé i d'en Rafel) sense passar per cap pista


Badalona, muntanya de l'Amigó i la Coscollada sense passar per cap pista


















NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona de Badalona podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "badalonajsp" i us apareixeran totes.

HORARIS:
De Can Ruti al turó de l’Home: 40mn
Del turó de l’Home al de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel a l’Alzinar de la Jeia d’en Pujol: 30mn
De l’Alzinar al mirador de les Roques: 10mn
Del mirador de les Roques al turó de l’Amigó: 15mn
Del turó de l’Amigó a la Coscollada: 05mn
De la Coscollada al coll de la Malesa: 20mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal-Olivé: 05mn
Del turó de Nadal-Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 2h 55mn

Aquest recorregut per la característica muntanya de l’Amigó que encercla Badalona per ponent ens portarà a assolir-ne el vèrtex geodèsic del turó de la Coscollada (o Coscoiada) que amb els seus 464 metres d’alçada n’és el punt més elevat amb la particularitat que no trepitjarem la concorreguda pista carenera que va del coll de la Conreria al de la Vallensana,
Anirem passant pels diferents turons de la serralada saltant d’un camí a l’altre esquivant l’esmentada pista fent curtes pujades i baixades però majoritàriament planejant per la part alta de la muntanya.
D’aquesta manera gaudirem en tot moment d’una gran panoràmica que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
Tret de la Coscollada, un turó molt concorregut per excursionistes i principalment per ciclistes, ens mourem per uns camins i corriols on difícilment hi trobarem algú.
Caminarem d’est a oest tot travessant els camins que baixen de la pista carenera per enllaçar amb Can Ruti que podríem dir que és el centre d’aquesta mena d’olla que és la muntanya de l’Amigó; és en aquests camins perpendiculars on podem creuar-nos amb algun ciclista o excursionista, però mentre anem paral·lels a la muntanya sentirem veus però no veurem a ningú.
Tots seran camins marcats, però poc transitats i en els més perdedors o desconeguts hi trobarem marques de pintura.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti per tal de situar-nos a l’àrea d’aparcaments d’aquest recinte o dels que hi ha al voltant, però en dies feiners hem de procurar arribar-hi abans de les 7,30h sinó aparcar serà complicat, mentre que en dies festius podem anar-hi a qualsevol hora. També hi ha un bon espai per aparcar a l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti, situada entre Can Ruti i el tanatori; però a vegades, principalment els festius, està tancada.

Comencem a caminar seguint l’accés a la fundació Josep Carreras, la qual voregem i anem seguint fins just abans d’arribar al tanatori, allí a l’esquerra arrenca una pista que seguirem, fent una drecera tot just començar a seguir-la.
Retrobada la pista l’anem seguint fins el proper revolt de 180 graus a l’esquerra.
Del mateix revolt a la dreta arrenca un corriol que va flanquejant a mitja alçada.
És poc transitat i a estones la vegetació sembla que se’l vol menjar. La vista comença a ser molt extensa. Passem pel costat de les ruïnes d’una antiga cabana de vinya i finalment el camí s’acaba en arribar a la cruïlla amb el que puja directament de la font del Pop o de Beu-i-tapa aprofitant el traçat d’una línia elèctrica.
Girem a l’esquerra i seguim aquest camí que puja recta amunt sense cap concessió en forma de giragonsa.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home, de 363m d’alçada.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens tornaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita (o no) que hi ha a la dreta uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya, hi ha marques de pintura vermella. Al primer tram de pujada el corriol s’obre pas entre la vegetació, més amunt aquesta disminueix i comencem a gaudir de molt bona vista. Trobem dos antics jalons una mica socarrimats de “coto de caça”.
Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
La pujada s’acaba quan arribem a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixa, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel de 413 m d’alçada. Aquest és un mirador extraordinari, ja que podem veure el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès, del Maresme i gran part del Vallès i si està nevat, es pot veure el Puigmal
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fort fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un corriol que ens deixa en un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest darrer camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi solitari que hi ha al començament.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat. Nova cruïlla i seguim per l’esquerra i comencem a baixar durant uns metres.
No hem de baixar gaire ja que molt aviat per la dreta veurem l’inici d’un corriol senyalitzat amb marques de pintura blava que comença a guanyar alçada obrint-se pas entre la vegetació i entre els antics bancals de vinya, que en aquest indret son molt abundants.
Aviat arribem a un alzinar molt bonic que segurament deuria servir de lloc de descans dels vinyaters, potser era l’indret que dona nom a la zona: la Jeia d’en Pujol, un paratge semblant als que a Sant Llorenç del Munt se’n diu “Sesta”, uns espais ombrívols on descansar.
Deixem aquest bonic indret i seguim pujant uns metres més i acabem enllaçant amb un camí que baixa del coll de la Jeia d’en Pujol; el seguim quatre passes per l’esquerra i arribem a una cruïlla de camins que seguim per la dreta.
Ara tornem a planejar, arribem a una nova cruïlla on per la dreta tornaríem a dalt la carena, però seguim recta fins que arribem a unes roques que anomeno Mirador de les Roques. Consisteix en un conjunt de roques des d’on es té una gran panoràmica i que son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i dels camins que l’envolten.
Del darrera mateix d’aquestes roques arrenca un camí que s’enfila de valent fins un petit replà on gira a l’esquerra i comença una flanquejada, amb petites pujades i baixades i amb molt bona panoràmica que ens apropa a la Coscollada.
Poques passes abans d’arribar a la boca de l’antiga mina de coure de la Pilarica el camí gira bruscament a la dreta i després d’una nova pujada sortim a la pista que hem estat esquivant tota l’estona, just a la cruïlla on s’ajunten les branques que van a la Conreria, al coll de la Vallensana i a Sant Cebrià de Cabanyes.
Però simplement la travessarem perquè d’aquesta triple cruïlla arrenca un gairebé un invisible corriol que ressegueix estrictament el llom de la carena (hi ha marques de pintura vermella), passem pel turó de l’Amigó, de 446m d’alçada, que tot i ser el turó que dona nom a tota la muntanya no té gaire bona vista, ja que en bona part queda tapada per la vegetació.
Seguim aquest corriol i ara si que inevitablement acabem sortint a la pista a molt pocs metres del turó de la Coscollada que amb els seus 464m d’alçada és la màxima elevació de la zona.
Hi ha una torre de vigilància i és un indret molt concorregut, però uns metres abans i dalt del marge de la dreta de la pista (abans d’arribar al dipòsit dels bombers) hi ha el vèrtex geodèsic que passa totalment desapercebut. Aquí la panoràmica, a part de la costa s’ha obert al Vallès i al poblat ibèric de les Maleses.
Deixem el turó i seguim per la pista deixant al davant el camí que ens portaria al poblat ibèric.
Per la pista caminarem pocs metres i hem de posar molta atenció perquè per l’esquerra, en mig del garric, arrenca un corriol (hi ha marques de pintura vermella) que empren una sostinguda i bonica baixada seguint més o menys el traçat d’una línia d’alta tensió.
A mitja baixada deixem a la dreta una cruïlla que ens portaria a una altre boca de la mina de la Pilarica. Seguim baixant i arribem a les ruïnes d’una construcció d’aquesta mina. Girem a la dreta i el corriol i les marques de pintura vermella ens porten per dins d’un bosquet de pins al collet de la Malesa.
Retrobem la pista, però que només la travessarem. D’aquí surten dos camins; un que ens baixaria a la font de l’Amigó i un altre una mica més a la dreta que és el que seguirem.
Després d’una petita pujada comença a baixar pel llom de la muntanya, a diferència del de la font de l’Amigó que segueix la riera.
A l’inici de la baixada passem pel costat d’una torre d'alta tensió i fem una forta i curta baixada. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra i una marca de pintura groga.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé de 324m d’alçada.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una pila de pedres que amaguen un llibre registre, per cert amb molt poques signatures.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, com per exemple les roques del Mirador.
Sortim del turó per l'altre costat, encara que no hi ha un camí clar es pot seguir fàcilment un rastre, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla. Seguim el camí de l’esquerra que fa una curta i forta pujada que ens deixa dalt d’un turó sense nom.
Particularment crec que aquest turó de 308 metres d’alçada és realment el turó d’en Rafel que els mapes marquen més avall però en un indret que no és cap turó.
Seguim el camí que ara fa una forta baixada i després travessa un replà amb restes d’un antic incendi i abans de que torni a baixar és on els mapes marquen el turó d’en Rafel de 293 m.
Tornem a emprendre una forta baixada que acaba enllaçant amb el camí que ens portaria a Can Barbeta i a la carretera BV-5011.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval·lació per la muntanya de l’Amigó.



















dissabte, 1 de juny del 2024

Alzina del Sal·lari, els Tres Jutges, cova Estrella, turó de la Campana, balma de Serrallonga, font dels Debanadors, balma dels Debanadors, mirador de les agulles de Matarrodona, cova de l'Illa, font d'Estelles, cova del Racó Gran, Santuari Luni-Solar i turó de la Pola

Alzina Sal·lari, Tres Jutges, cova Estrella, balma de Serrallonga, Debanadors, cova de l Illa i Santuari Luni-Solar
 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alzina-sallari-tres-jutges-cova-estrella-balma-de-serrallonga-debanadors-cova-de-lilla-i-santuari-l-172486160




































NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.

HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari als Tres Jutges: 25mn
Dels Tres Jutges a la balma del Gat: 05mn
De la balma del Gat a la cova Estrella: 15mn
De la cova Estrella a la del Centenari: 05mn
De la cova del Centenari al coll de Garganta: 10mn
Del coll de Garganta al turó de la Campana: 30mn
Del turó de la Campana a la balma de Serrallonga: 05mn
De la balma de Serrallonga a la font dels Debanadors: 10mn
De la font dels Debanadors a la balma dels Debanadors: 05mn
De la balma dels Debanadors al mirador de les agulles de Matarrodona: 35mn
Del mirador a la cova de l’Illa: 10mn
De la cova de l’Illa al coll de la Cort Fosca: 25mn
Del coll a la font d’Estelles: 10mn
De la font d’Estelles a la cova del Racó Gran: 05mn
De la cova del Racó Gran al coll de Tanca: 10mn
Del coll de Tanca al Santuari Luni-Solar: 15mn
Del Santuari al turó de la Pola: 15mn
Del turó de la Pola a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 4h 15mn

Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però la gran majoria son poc o gens visitats.
Òbviament en les paratges que amaguen aquestes fonts, coves, balmes, avencs, etc. generalment no trobarem a ningú i només ens acompanyarà el cant dels ocells i el soroll del vent.
En concret en aquesta circumval·lació des de l’Alzina del Sal·lari pujarem als Jutges inferiors dels Tres Jutges, seguirem per la balma de Morral del Llop i del Gat Mesquer, també ho farem de les coves Estrella i del Centenari; pujarem al turó de la Campana, baixarem a la balma d’en Serrallonga, anirem baixant, ens desviarem per anar a l’amagada i oblidada font dels Debanadors (on ens endurem una sorpresa, anirem avançant i ens plantarem a la balma dels Debanadors amb la font del Rossinyol a l’interior.
Ja portem nou indrets visitats, però encara ens en falten uns quants més. Ara ens dirigirem a l’espectacular mirador de les agulles de Matarrodona i seguidament baixarem a la cova de l’Illa, un antic refugi en un indret inversemblant; continuarem passant per la font de les Estelles, la cova del Racó Gran; però encara no hem acabat, ho rematarem passant pel Santuari Luni-Solar i pujant al turó de la Pola o de les Tres Creus.
Tot aquest recull d’indrets condensats en nou trepidants quilòmetres i cinc-cents vint metres de desnivell.
No és un itinerari difícil ja que no passarem per cap indret exposat però ho es coneix molt bé el terreny o s’ha de portar un GPS i tot hi així hi ha indrets que s’han “d’ensumar”, doncs per exemple per anar a la cova de l’Illa el GPS et deixa a la punta d’una cinglera i rés sembla indicar que es pugui continuar.
Serà en els sectors careners que la panoràmica ens permet gaudir d’una gran vista panoràmica del massís de Montserrat, del Pirineu i de les roques i turons de l’Obac i de Sant Llorenç. Si us agrada caminar per l’Obac aquest itinerari us deixarà plenament satisfets. Si teniu la sort de gaudir d’un dia clar i el Pirineu està nevat es veu des del Canigó a les muntanyes del Pallars.

Per començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari situat al km 11,3 (aprox.) de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca.
Sortim pel camí que arrenca del costat mateix dels cartells que hi ha a l’indret i quatre passes després el deixem per girar a la dreta per seguir un estret corriol que baixa a creuar el torrent del Sot de la Teula i remunta en forta pujada per l’altre costat
A mesura que pugem la panoràmica es va ampliant i comencen a sovintejar els roquissers fins que arribem a sota mateix dels Tres Jutges.
En pujarem dos: el Mitjà i el Petit; per pujar al Gran ja es té d’escalar o si més no, és força difícil pujar-hi.
Per pujar al dos fàcils ens hem de situar a la base i seguir uns metres per la dreta per tal de situar-nos entre el Mitjà i el Gran, allà veurem una curta i fàcil canal (dir-ne canal és ser molt generós) que en quatre passes ens deixa al collet entre els dos Jutges; girem a la dreta i sense cap problema arribem a dalt del Mitjà i seguim una mica més, només sortir del Mitjà passem per una petita foradada des d’on podem fer una fotografia de la foradada amb la Mola enquadrada al mig. Baixem a un nou petit collet i ens enfilem, també sense cap dificultat fins l’estret Jutge Petit, on justet hi cabem drets.
Gaudim de la vista i tornem per on hem vingut fins el peu dels Jutges i seguim el camí que ressegueix les grans parets del Morral del Llop; passem pel costat de la balma del Morral del Llop i poc després ens desviem quatre passes a l’esquerra per visitar la balma del Gat Mesquer, força gran i amb una gran vista.
A partir d’aquí el camí baixa una mica i es separa de la base de la paret. Creuem una torrentera i pocs metres després podem admirar la silueta de les roques del Gat Mesquer i pocs metres després passem pel costat d’un pi cargolat.
Aquest pi també ens indica que pocs metres després hem d’estar atents a una fita que hi ha a l’esquerra del camí que ens assenyala l’inici d’un corriol força ben marcat que ens puja fins el peu de la cova Estrella
Forta pujada que ens deixa al peu de la cova i per arribar-hi hem de superar un graó curt però força vertical. En aquesta excursió vaig trobar-hi una cinta que facilita la pujada fins l’entrada de la cova, però a vegades no hi ha rés, llavors hi arribarem amb una mica més de dificultat ajudant-nos d’arrels i arbres.
És una bonica i curiosa cova en forma d’estrella que es va fent més petita a mesura que hi vas penetrant, si vols arribar fins l’altre extrem, ja que té sortida (més que una cova és una foradada) hauràs d’arrossegar-te per terra.
Vista aquesta interessant cova o foradada tornem sobre les nostres passes i reprenem el camí que havíem deixat per anar a la cova.
Pocs metres més endavant ens tornem a separar del camí per a visitar les coves del Centenari d'entrada molt petita.
Durant molt temps va estar amagada i oblidada tapada per una espesa capa d'esbarzers Però l'any 1997 va ser redescoberta per en Jordi Guillemot,de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa. Al terra d'una sala interior de la cova en Jordi va trobar un fragment de ceràmica, que va resultar ser una urna funerària de l'edat de ferro. La troballa, que va ser lliurada al Museu d'Història de Terrassa, por indicar que la cavitat va servir de sepulcre fa uns tres mil anys.
Tornem al camí i poc després arribem a una cruïlla, hem de seguir el camí que puja per l’esquerra (el de la dreta ens portaria a la foradada del Balcó) i seguir-lo fins arribar al coll de Garganta per on passa la pista que recorre la carena de la Castanyera que seguirem per l’esquerra.
És una pista que podríem seguir força estona, però la seguirem a estones ja que hi ha un parell de trencants que l’estalvien a part de millorar-ne molt la vista. El primer el trobarem ben aviat, ja que pocs metres després seguirem un trencall per la dreta, un camí molt bonic i que travessa un roquisser amb una vista fantàstica.
Tornem a sortir a la pista però en el primer revolt tornem a seguir un camí per la dreta que ens retorna novament a la pista, però per pocs metres perquè després del primer revolt l’abandonem definitivament per seguir el camí que ens enllaça amb la carena del Pla de Serrallonga.
Just abans d’arribar a aquest pla hem de girar a l’esquerra per seguir un corriol poc definit al començament que descriu un arc de 180 graus a l’esquerra i que ens porta a un petit collet.
Fem unes passes a la dreta per arribar a dalt el turó de la Campana, que rep aquest nom perquè fa anys hi havia una campaneta. La campana ha desaparegut però no ho pot fer la gran panoràmica que podem gaudir, 270 graus d’esplèndida panoràmica i 90 graus de vista de les impressionants parets que ens empetiteixen.
Tornem al collet i seguim el camí que baixa entre les parets del Pla de Serrallonga i les del turó de la Campana.
No portem ni una vintena de metres baixant quan ens hem de desviar a l’esquerra per fer una curta flanquejada per un roquisser per arribar a la gran balma d’en Serrallonga. Sobre si en Serrallonga s’hi amagava o no podem fer córrer la imaginació, el que si és cert és que des d’aquest indret es domina una gran part de territori.
Vista la balma tornem al camí i seguim baixant, momentàniament sortim del bosc i arribem a una cruïlla on hem de seguir per l’esquerra, però primer girarem a la dreta per seguir un corriol poc definit que ens portaria a la balma del Pla de Serrallonga.
El corriol travessa un bosc esclarissat i va girant a la dreta, arribem a un petit collet on gira decididament a la dreta, una modesta fita així ho indica, baixem uns metres i sortim a un roquisser. Ja som a l’indret de la font dels Debanadors. Si mirem a la dreta veurem que el roquisser fa un replà just al peu de la cinglera del turó de la Campana, pugem al petit replà on veurem una sèrie de petites balmes en perill de ser engolides per les bardisses, aquí veurem petits murs de pedra i humitats, ens desplacem una mica a la dreta i si ens agenollem i mirem al fons d’una petita balma a ran de terra hi trobarem una antiga bodega; ben bé hi ha una dotzena d’ampolles de cava i vi (malauradament buides) recorda una imatge de cellers amb ampolles plenes de pols i de teranyines; al allargar la ma per agafar-ne una vaig notar que allí la temperatura era més baixa que a l’exterior.
Vist aquest pràcticament desconegut indret (quants secrets amaguen aquestes contrades!) tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que torna a entrar a dins del bosc i poca estona després arribem a la gran balma dels Debanedors. A l’entrada hi ha una petita part obrada a mode de refugi i al fons de la balma hi ha una petita marmita plena d’aigua de la font del Rossinyol que hi ha a sobre mateix de la marmita.
No tinc resposta a la pregunta de perquè la font es diu del Rossinyol i la font dels Debanadors està en un altre indret.
A l’edat mitjana aquesta balma es coneixia com a “Espluga dels Venedors” i “Dels Venedors” va passar a “Debanadors”
En aquest indret es va produir un fet tràgic amb l’assassinat d’un pelegrí que venia de fer el camí de Sant Jaume i va ser assaltat i assassinat en aquest indret. Aquest és el relat:
“El 9 de novembre del 1590 un bouer de Mata-rodona va trobar un home mort per dos forts cops al crani i dues punyalades al coll.
El cos es va poder identificar perquè paradoxalment el cadàver tenia en una butxaca un certificat de bona salut lliurat per la rectoria de Matadepera. Així es va descobrir que es tractava d'un pelegrí que tornava de visitar la tomba de l'Apòstol a Santiago de Compostel.la i havia tingut la mala fortuna de ser assaltat i mort per uns bandolers quan només li faltava una hora per arribar a casa seva.
Els testimonis de l'època aporten un curiosa dada de com s'iniciava el procediment de reconeixement d'un cadàver. El veguer de Manresa, va preguntar al mort tres vegades: "Home de bé, qui t'ha mort?". Després de l'evident silenci, començaven la resta de diligencies que ja no”.
Deixem aquesta balma seguint el camí que baixa pel roquisser que hi ha davant i que gira a l’esquerra al arribar-ne a la part baixa; ara comencem un bonic recorregut força planer per dins del bosc, creuem una torrentera i poca estona després arribem a una cruïlla i seguim recta; si giréssim a la dreta baixaríem a la cova dels Debanedors.
Una lleu pujada i seguim planejant per dins del bosc.
Més endavant arribem a una triple cruïlla; per l’esquerra pujaríem al coll del Boix, recta el camí pràcticament desapareix, però arribaríem a la pista a prop del que queda del Roure de la Pista Nova.
Nosaltres hem de girar a la dreta per seguir un corriol i unes fites, primer anem baixant suaument, però més endavant el pendent s’accentua i es torna una mica perdedor, però segueix bàsicament el llom de la carena. Arribem a una cruïlla on haurem de girar a l’esquerra i seguir baixant, però primer farem una anada i tornada al Mirador de les Agulles de Matarrodona i a la cova de l’Illa.
Girem a la dreta i pugem fins a recuperar el llom de la carena, aquí el camí gira a l’esquerra i planeja per acabar sortint a un planer i bonic roquisser. Ara tenim la opció d’anar primer al mirador o a la cova, és totalment indistint, potser és una mica més curt anar primer al mirador; seguim recta i entrem en una zona de matolls i ja intuïm on hi ha el mirador, s’acaben els matolls i sortim a una balconada situada a la punta de la cinglera i des d’on podem contemplar a vista d’ocell les majestuoses agulles de Matarrodona que tenim just a sota els nostres peus.
Contemplades les agulles i la gran panoràmica que tenim al davant, retrocedim uns metres pel roquisser i immediatament veiem un discret corriol que surt diagonalment per la dreta i que comença a baixar fins que arribem de nou a la punta de la cinglera sense cap sortida aparent. A l’esquerra hi ha una mena de monòlit o roca que sobresurt, ens hi acostem i veiem que d’allà arrenca una amagada i curta canal que permet baixar uns metres més i que ens deixa davant de la cova de l’Illa o del Planet. Cova que havia estat habitada i obrada amb teulada, porta i finestra. Actualment està molt degradat, però hi ha fotos anteriors on es veuen una taula amb hule, bancs, prestatgeries, utensilis de cuina, etc. De tot això ara només queda una mica de la paret de la porta i el marc de la finestra, de la teulada només queden les teules apilades a terra.
És un racó molt bonic, solitari, amagat, amb un únic accés i amb arbres, realment convida a estar-hi i vaig fer-hi una llarga aturada.
Com la aturada va ser llarga vaig posar el GPS en pausa i no vaig recordar-me de posar-lo en marxa fins una estona després i el GPS va marcar una línia recta. Però no hi ha cap problema perquè hem de tornar exactament per on hem vingut fins la cruïlla d’anada i tornada seguint el traçat d’anada. De tota manera la gravació és reprèn poc després de sortir del roquisser.
Arribats a la cruïlla d’anada i tornada el camí segueix baixant pel roquisser fins arribar al fons del torrent de Matarrodona, el travessa i tot el que hem baixat des de la carena ara ho recuperem per l’altre costat, ja que la corba de nivell és la mateixa.
Recuperada aquesta corba de 775 metres el camí gira a la dreta i segueix pujant per acabar sortint al coll de la Cort Fosca i enllacem amb la pista que hem abandonat fa molta estona.
La seguim per la dreta pocs metres exactament fins arribar al primer revolt on veiem que a l’esquerra hi ha uns graons excavats a la roca, és l’inici d’un fantàstic camí que va planejant a mitja alçada amb unes vistes espectaculars.
En un tombant de la carena veiem a la dreta la bassa de la font de les Estelles, hi baixem per un roquisser. Està situada en un indret molt bonic, completament obert i a la solana. Consisteix en una gran bassa rectangular i una de més petita i una sèrie de petites canalitzacions per conduir l’aigua de la pluja a la bassa. La gran està seca i la petita plena. L’indret convida a fer-hi una aturada.
Per continuar no cal tornar al camí que hem deixat ja que des de la bassa gran arrenca un altre camí; a pocs metres trobem un marge amb una paret i seguidament un banc de pedra, seguim uns metres més i arribem a la cova-refugi del Racó Gran de Matarrodona.
Ens trobem davant d’uns dels molts indrets singulars de l’Obac. Aprofitant una balma en Valentí Rossinyol “Tinet” va anar-la condicionant durant la segona meitat del segle XX excavant-la interiorment fins aconseguir una sala d’uns 18 metres quadrats, la tancava una gran porta metàl·lica de color verd; també l’exterior estava molt treballat i encara avui en queden restes com el petit forn amb les graelles que semblen estar esperant en Tinet. A finals dels anys 90 la balma va aparèixer desmuntada i l’entorn amb una escampall de bosses d’escombraries. Al blog d’en Jordi Guillemot: “El Cau del Guille” podeu trobar-hi més informació.
Podem aturar-nos a imaginar com deuria ser la vida d’en “Tinet” durant trenta anys en aquell indret, principalment els dies de fred i pluja hivernals, què el va portar a viure-hi i perquè la seva estada va acabar malament.
Deixem les elucubracions i seguim el nostre camí que segueix fregant la paret de la cova i la obertura de la xemeneia. Ara anem seguint un camí que planeja per sota la cinglera del Forat en direcció al coll de Tanca. Anem avançant i posant-hi atenció podem distingir a la paret de la cinglera la cova de l’Esquirol, és perfectament visible ja que la seva boca mesura uns set metres d’alçada i té llum al fons degut a una “finestra” de la cova.
La plàcida planejada s’acaba de sobte ja que el camí emprèn una forta, però curta, pujada per acabar d’arribar al coll de Tanca.
Baixem uns metres per l’altre costat i de nou tornem a planejar, anem apropant-nos a la font de la Pola, però no hi arribarem ja que una mica abans per l’esquerra veiem un marcat corriol que s’endinsa per dins del bosc, l’indret es torna una mica perdedor, però sense gaires entrebancs arribem al Santuari Luni-Solar i concretament al peu de la cova del Cingle del Gendarme. La cova està situada al fons d’un estret corredor d’un fort pendent, però per arribar-hi ens hem d’ajudar d’unes providencials arrels que ens faciliten la forta pujada.

Intentar fer un resum del Santuari Luni-Solar de la Pola o Santuari Prehistòric (o la Torre) de la Pola serà complicat ja que hi ha diferents teories sobre l’indret; podeu trobar-ne una detallada exposició a l’enllaç: https://trailsantllorenc.blogspot.com/2012/10/el-santuari-prehistoric-o-la-torre-de.html
L’indret consta de tres elements que son l’origen de totes les teories, aquests elements son:
1) Una agulla de nou metres d'alçada que està amagada entre l'alzinar i que, des de fa unes dècades, rep el nom del Gendarme de la Pola.
2) Un cingle situat darrera de l'agulla, però que és més alt (25 metres). El Cingle del Gendarme està format per dues grans roques, unides per una paret central que té una diàclasi (fractura) al centre.
3) La cova del Cingle del Gendarme té una alçada de dos metres i mig d'alt i una amplada de mig metre, però molt poca profunditat.
Sobre aquesta premissa l’estudiós Amador Rebullida Conesa creu que es tracta d’un Santuari matriarcal Mare-Terra i que: l'agulla és el símbol (fàlic) de la fecunditat i el cingle (amb el forat al centre) representa la maternitat. Això voldria dir segons Amador Rebullida que la Pola reunia aquests dos grans símbols, un davant de l'altra i que en aquest conjunt es va practicar un culte a la Mare-Terra per part dels agricultors matriarcals.
Però encara hi ha més: a diversos punts el cingle del Gendarme hi han una sèrie d'encaixos que, segons Rebullida, van sevir per sostenir amb pals una coberta superior i un pis inferior. Aquestes plataformes haurien tingut com a objectiu "aconseguir un recorregut més ampli de l'ombra (del sol) i, per tant, un gnòmon més precís per a determinar la durada de l'any i de les estacions".
Una torre d'observació (del bronze o medieval)
Una altra explicació arqueològica de les estructures de la Pola és que podrien pertànyer a una torre d’observació de l’edat de bronze o medieval.
Finalment una altre explicació menys prosaica dels encaixos a la roca ens la dona novament en Jordi Guillemot, del bloc "El Cau del Guille", que ens apunta que els forats a la roca haurien estat fets per l'antic mas de la Pola per encabir una estructura de fusta que servís per explotar ruscs naturals d'abelles.
En fi, un indret ple de misteris digne de fer-hi una visita, però sigui quina sigui la versió autèntica, fa falta molta imaginació, però que molta imaginació per creure’s qualsevol de les teories; però el del símbol fàl·lic i la maternitat considero que és molt rebuscat.
Vista la cova tornem a baixar per la canal i girem a la dreta i immediatament veiem una ampla canal que ens permet començar a guanyar alçada per dins del bosc, tot seguint un corriol i algunes fites; sortim de la canal i el corriol segueix pujant fins que enllacem amb el GR5, que seguim per la dreta. Les vistes son espectaculars i encara milloren en arribar al turó de de la Pola o de les Tres Creus.
Amb una sensacional panoràmica de 360 graus és el millor mirador de tota la caminada.
Vista la panoràmica el camí per roquisser de l’esquerra baixa fins una bassa dels bombers. Arribats a la bassa seguim l’ample camí-pista que hi arriba i baixem fins el coll de Tres Creus; una curta drecera ens estalvia un revolt i més avall una nova drecera també ens en estalvia un altre sector i finalment l’acabarem seguint per arribar de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta extraordinària caminada.