Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 d’agost de 2022

Rocafort, font i ruïnes de Can Casassaies, puig Gili, Can Flequer i font Freda del Flequer (un mort i un segrest)



















































Aquesta interessant caminada des del municipi de Rocafort té com a objectiu principal visitar les ruïnes de Can Casassaies, Can Flequer i les seves fonts.
L’interès per passar per aquests dos grans masos rau en conèixer “in situ” els indrets on es varen produir dues actuacions consecutives del grup guerriller capitanejat per en Marcel·lí Massana l’any 1949.
Primer a Can Flequer amb un segrest i poc després a Can Casassaies amb un tràgic enfrontament amb els guàrdies civils. Tot i què la consigna dels maquis era evitar l’enfrontament directe, en aquest mas hi va morir un caporal; fet luctuós que obligà als masovers a fugir precipitadament a França, caminant de nit i dormint de dia. Aquests fets estan molt ben documentats a l’enllaç:
i amb tot detall de dates i noms als enllaços:  
https://sites.google.com/xtec.cat/elpontdevilomarairocafort/fets-i-llegendes/el-maquis-a-casasaies
Hi ha una amplíssima biografia, inclús un documental de TV3 i TVE de la sèrie el “El maquis a Catalunya” dedicat a la figura d’en Marcel·lí Massana i Balcells (Panxo), controvertit i cèlebre guerriller antifranquista afiliat a la CNT, tinent de l’exèrcit republicà, que va comandar un grup de maquis llibertari rural entre els anys 1945 i 1951, any en que desenganyat es retirà a França on va morir l’any 1981 vegis:
https://www.youtube.com/watch?v=3Rua3M90FwU i
https://www.youtube.com/watch?v=Y-ghgrlidis
Intentaré fer un breu resum dels dos fets, ja que estan àmpliament desenvolupats en els enllaços anteriors.
Acabada la guerra civil molts militants anarquistes o simplement gent d’esquerres varen buscar-se una masoveria en masos allunyats i perduts en mig de les muntanyes.
Així ho varen fer a Can Flequer en Joan Bramon Gratacòs (el Llarg) antic militant anarquista, i a Can Casassaies en Joan Sorribes Espunyes (el Vegetarià) de l’Agrupació de Naturistes Llibertaris de Manresa (trobo molt encertada la relació entre l’Agrupació i l’alies d’en Sorribes!). Tots dos amics d’en Marcel·lí Massana.
Assabentat en Bramon que el propietari del mas, en Pere Fontfreda, pensava pujar-hi acompanyat del seu fill Santiago de divuit anys, un nebot de tretze anys, el jutge de pau del Pont de Vilomara i l’administrador forestal de la finca, passà la informació al grup d’en Massana, que va planejar-ne el segrest.
A finals de juny del 1949 el grup d’en Fontfreda van anar fins a Rocafort amb el cotxe de línia i des d'allí es van dirigir, a peu, fins a can Flequer. Mentre estaven esmorzant a la font Freda del Flequer van ser assaltats i fets ostatges pel grup d’en Massana.
El fill i el nebot varen ser els encarregats d’anar a buscar les 100.000 pessetes del rescat; mentre segrestats i segrestadors jugaven al “tuti” a Can Flequer i el Bramon i la seva família eren acompanyats a França per membres del grup d’en Panxo.
L'endemà al matí el fill d’en Fontfreda i un seu cosí varen tornar a la finca amb els diners. En Massana va sortir al seu encontre i en preguntar-li sobre els diners el xicot respongué:
-Si a vostè no li sembla malament, preferiria entregar els diners a mon pare, que va ser qui em manà que els portés.
En Massana va accedir amb admiració l’agosarada petició.
Un cop dins la casa el fill entregà els diners a son pare, i aquest els entregà a en Massana tot dient:
-Teniu, compteu-los a veure si hi ha els cent bitllets.
A la qual cosa en Massana respongué:
-Els diners regalats no es compten. Us faig confiança.
En Massana, però, agafà mil pessetes i les donà al propietari dient-li:
-Teniu, cinc-centes pessetes que us dec de la partida de cartes que vam fer ahir. Les altres cinc-centes són perquè pugueu arribar a Barcelona sense problemes, marxeu en pau.
Abans de marxar en Fontfreda s’avançà per abraçar en Massana i li digué:
-Per les idees que tenim som contraris, però sou dignes de tot el meu respecte.
Varen passar més coses, a Can Flequer, això només ha estat un breu resum.
En Massana i el seu grup en lloc de marxar a França, com tothom es pensava, no varen caminar ni una hora per buscar refugi a Can Casassaies; només cal seguir el camí del torrent del Flequer per anar d’una a l’altre.
Uns dies després a l’hora de dinar a Can Casassaies va entrar corrent el fill d’en Sorribes dient que s’acostaven tres guàrdies civils.
El grup s’amagà al segon pis i quan varen arribar els civils, que feien una ronda rutinària (si tinguessin sospites no anirien només tres civils), la casa estava en total normalitat.
Quan arribaren els civils, un caporal, Isidoro Pérez Herrera i dos números, Francisco Rodríguez Pablo i Ginés Carmona Garcia, demanaren als masovers si havien vist desconeguts pels voltants. La resposta fou, naturalment, negativa i els civils es disposaren a fer una inspecció rutinària de la casa.
Un guàrdia restà a la porta, un altre al peu de l'escala que conduïa al primer pis i el caporal inspeccionà la planta baixa. Quan l’hagué fet, pujà al primer pis i allí hi trobà alguns llibres de la CNT i la FAI la qual cosa irrità al caporal que obligà el camperol a mostrar-li el segon pis. A la primera habitació que entraren era plena de palla (sota la palla el maquis hi tenia amagades les armes). El caporal amb el fusell a la mà ordenà al masover que la regirés amb una forca; en Sorribes obeí l'ordre amb poca convicció, la qual cosa irrità encara més al caporal que va exigir-li més energia removent la palla. Finalment la forca deixà al descobert més llibres, roba militar i una metralleta. Seguidament el caporal fou sorprès pel canó d'una arma que l'encanonà mentre una veu li ordenava que no es mogués ni un pèl. Aleshores tot va succeir en dècimes de segon. Un gest del civil amb el seu fusell fou contestat amb una ràfega que el deixà mort. Immediatament els dos números que restaven a la planta baixa fugiren corrents mentre eren tirotejats des de les finestres. Un d'ells fou ferit, però ambdós pogueren escapar.
Com a Can Flequer, calia deixar els masovers sans i estalvis darrere els Pirineus. Aquesta vegada el desplegament de guàrdies civils per tal de trobar l'escamot guerriller fou espectacular. Tot i així caminant de nit i amagant-se durant el dia aconseguiren arribar a França.
Aquest succés luctuós i el desmantellament de les dues masies amigues que tenien a Rocafort va posar fi a les activitats guerrilleres del grup d'en Marcel·lí Massana a la zona.

Tot i que les dues masies estan situades al torrent del Flequer i anar-hi des de Rocafort és relativament curt, aquesta excursió les uneix per dalt de les carenes de Casassaies i de Puig Gili, això ens permetrà gaudir d’unes impressionants vistes, destacant-ne la de la muntanya de Montserrat, del pla del Bages, amb Manresa i de la complicada orografia de l’Obac, amb alguns dels seus grans masos, vestigis d’un passat pròsper degut a la vinya, i que avui resten abandonats i enrunats i els que no ho estan, no tenen gaire bon aspecte. En destaquem el Farell, espectacular masia dalt d’un turó, propietat de la Diputació de Barcelona, es varen fer uns treballs de consolidació, i res més; actualment tancat i barrat amb un cartell que indica el perill d’esfondrament. El Putxet, igual que el Farell, situat dalt d’un turó, però aquest és ruïna total (si no en saps la localització, difícilment es pot veure entre la vegetació, una torre d’alta tensió ens dona una pista de la seva ubicació). Can Casassaies, com les altres, també dalt d’un turó, però aquesta encara aguanta, amb part dels fonaments sobre la roca de la muntanya que forma una balma, i una part de la casa forma part de la balma. Can Flequer, que semblava que es volia rehabilitar, però que de moment ha quedat amb un tancat que impedeix entrar a l’era, que és la part central de totes les construccions del mas. Finalment també veiem les ruïnes de Cal Victor, situades dalt d’una carena, i que tampoc es veuen si no en saps la ubicació. Tot això en mig d’extenses boscúries, que malauradament aquest estiu (2022) han quedat en part minvades per un gran incendi.
Caminarem en sentit contrari als esdeveniments, ja que primer hauríem de passar per la Font Freda i mas de Can Flequer, però ho farem al revés, primer per la font i mas de Casassaies, ho farem així perquè considero que d’aquesta manera la caminada és més pausada. El descens des de la carena de Puig Gili a Can Flequer és per un bon camí però que baixa d’una manera molt sobtada, i és millor fer-lo baixant; igualment el darrer sector del corriol al puig Gili té una pujada igualment sobtada, però aquí el camí tot i que existeix és poc definit i és millor fer-la de pujada.
Tot i aquest sector una mica perdedor, la caminada és fàcil i per camins i pistes; alguns amb marques de pintura groga als arbres, i en el tram per la carena entre els dos masos trobarem fites en els llocs principals.
En fi, una excursió molt recomanable, ja que té un interès històric a la vegada que recorrerem paratges molt poc freqüentats i amb unes grans vistes.

Per començar l’excursió anirem a Rocafort seguint la carretera B-124 des del Pont de Vilomara. Just a l’entrada hi ha un cartell a l’esquerra que ens convida a aparcar en un indret amb 20 places. Unes escales de fusta en dos trams ens pugen fins el poble. Girem a la dreta i seguim la carretera fins el primer carrer a l’esquerra (carrer Roques), sortim del poble, s’acaba el carrer i segueix una pista, passem pel costat de Cal Tinet i poc després trobem una bassa dels Bombers on també podem aparcar.

0:00 Aquesta caminada comença a la bassa dels Bombers, tot i reconèixer que és molt més ètic i elegant començar-la a l’aparcament de Rocafort, però la caminada s’ha desenvolupat amb les temperatures extremes d’aquest estiu, i era qüestió d’escurçar-la al màxim, i els 700 metres d’anada més els 700 de tornada de l’aparcament a la bassa han estat determinants per escollir-ne l’inici. Vaig començar a caminar a les 7,20h a 18 graus i vaig acabar-la a les 12,10h a 36.
Si voleu sortir del mateix poble podeu seguir l’itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rocafort-esglesia-de-santa-maria-i-pedra-de-les-creus-ruines-i-font-de-can-casassaies-i-vertex-geod-88153575

Seguim la pista i arribem a Can Bufí, més endavant la pista s’acaba davant de la tanca de la finca particular de Les Grauetes. Un corriol per l’esquerra la voreja. Superada la finca el corriol segueix recta, però hem d’estar atents a una fita ja que per la dreta arrenca un corriol que baixa per un rocater fent una mica de drecera, recuperem el camí fins que desemboca en una pista que segueix per la dreta el torrent del Flequer; aixecant la vista ja veiem, coberta per la vegetació la paret nord de Can Casassaies, que des de la distància, sembla un castell encimbellat dalt d’unes roques.
La pista creua el torrent del Flequer i immediatament després arribem a una cruïlla, on farem l’anada i tornada principal de l’excursió; tornarem per la pista que ve per la dreta, però ara seguirem la pista secundària que s’enfila per l’esquerra. Del primer revolt de 90 graus a la dreta arrenca un bonic camí carener que també porta a Can Casassaies, però seguirem la pista que ens anirà millor per anar primer a la font.
Passem pel costat d’una cabana de pedra seca en bon estat, anem vorejant el mas i arribem a una nova cruïlla on la pista es divideix, la principal gira a l’esquerra i emprèn la darrera pujada fins el mas. Aquí farem una anada i tornada a la font seguint uns metres la pista que segueix recta.
Unes passes després veurem una fita i un corriol que arrenca per la dreta, l’hem de seguir en lleuger descens, creuem el torrent de Casassaies, una fita a l’altre costat ens indica per on segueix el corriol i poc després arribem a la font.
0:40 Font de Casassaies. La font està al fons d’una petita cova amb una arcada de pedra a l’entrada. L’indret està una mica emboscat. Vista la font tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim pujant per la pista que ens deixa davant de Can Casassaies.
0:50 Ruïnes de Can Casassaies. El mas encara conserva força bé l’estructura exterior, part de la planta baixa amb el portal amb la data del 1801, l’escala interior i els pisos. Això fa que puguis reconstruir i imaginar “in situ” l’escena que s’hi va viure: un guàrdia civil a la porta, un a peu de l’escala al costat de la tina i el tercer regirant la casa fins arribar al segon pis que és on hi havia amagats els maquis. Uns trets, el caporal mort, els altres dos fugint, trets des de les finestres, un guàrdia ferit, però aconseguint fugir; corre cuites a la casa, deixant-ho tot i fugint cames ajudeu-me cap a França. La imaginació vola assegut a l’escala al primer pis des d’on domino la porta d’entrada i els pisos superiors. Anar als pisos és perillós, però pots passejar-te per la planta baixa i recórrer la zona construïda sota la balma, així com els estables i entrar a la gran tina que hi ha al costat de l’escala.
Deixem el mas, passem pel costat de dues tines exteriors i del camí carener que hem deixat per seguir per la pista, i seguim un camí que arrenca al costat de les ruïnes d’una construcció exterior. Ara comencem una caminada molt bonica per aquest camí, que pràcticament planeja i que ens va oferint diferents perspectives de Can Casassaies; passem pel costat d’una cabana de pedra seca en bon estat i finalment arribem a la carena que ens obra la vista a les valls del Còdol Llarg i del Clot de l’Infern amb els isolats masos del Farell i del Putxet com a úniques construccions en mig d’extenses boscúries.
Ara toca seguir aquesta carena per la dreta. Baixem molt poc fins un poc marcat collet i seguidament recuperem l’alçada i assolim un bony de 601 metres d’alçada.
1:10 Bony de la carena de Casassaies. Amb unes vistes espectaculars; una providencial fita ens assenyala per on segueix el camí; poques passes després arribem a un rocater on encara tenim millor vista.
Si esteu “abonats” a l’Obac, és un d’aquells indrets on t’hi sents plenament “integrat”, Obac en estat pur!
El puig Gili queda molt destacat, però encara queda força lluny i amb constants pujades i baixades. Seguim carenejant i gaudint de la panoràmica, baixem fins un collet, tornem a pujar i el camí descriu un angle de 90 graus a l’esquerra, seguim carenejant una mica més per una zona amb unes pinasses molt boniques i pocs metres després arribem a un nus de carenes.
Atenció en aquest indret ja que el camí més evident segueix recta per la carena per acabar davallant al fons del torrent del Còdol Llarg. Una discreta fita a la dreta ens assenyala l’inici d’un camí que segueix per la carena de la dreta (W).
Fins aquí no hem tingut cap problema per seguir els camins, ja que han estat evidents i ben marcats; ara entrem en una zona on el camí es converteix en corriol, i a estones és una mica perdedor, principalment pel poc us que permet que algunes branques l’envaeixin. Hem de posar-hi més atenció per seguir-lo, també ens ajudaran algunes escadusseres marques de pintura groga en els arbres i a fites situades providencialment als indrets més problemàtics.
Baixem a un nou collet seguit d’una curta pujada; carena i corriol van girant al NW per tornar a girar a l’W.
Arribem a un nou petit collet des d’on podem veure les ruïnes de Cal Victor situades en el llom d’una petita carena perpendicular a la nostra i uns metres més endavant també veiem Can Flequer a vista d’ocell. Seguim una mica més i el corriol que seguíem segueix recta en direcció S, acabem d’arribar a la zona més perdedora just al peu d’una pujada molt forta. Hem d’estar molt atents a les fites i a la nostra intuïció per seguir pujant ja que ja no tenim corriol, només un rastre de traça i les fites.
Emprenem la forta pujada per la dreta pràcticament en línia recta fins que la vegetació ens obliga a girar a la dreta per fer una curta flanquejada per a poder seguir pujant. Després d’aquesta forta pujada el pendent es suavitza durant una estona per a tornar a enfilar-se novament “a lo bestia”, ara però el rastre és més evident i a les fites s’han afegit unes marques verdes als arbres.
D’aquesta manera i amb l’ajut de les mans en algun punt arribem a sota mateix del puig Gili; ara el corriol molt més marcat gira a l’esquerra i planeja fins el mirador i final d’una pista; però uns metres abans girarem (opcionalment) a la dreta per a seguir un curt rastre que ens porta dalt del puig Gili.
2:00 Puig Gili de 623 metres d’alçada; cim sense cap mena de vista, però amb una gran fita de terme al capdamunt.
2:05 Tornem al camí i immediatament arribem al mirador, des d’on gaudirem de la vista que no hem tingut dalt del cim. Aquí entrem a la zona del gran incendi d’aquest estiu; es veu clarament que la feina dels bombers va convertir la pista en tallafocs, ja que a l’esquerra de la pista està tot cremat i a la dreta no.
El típic pessebre amb caganer inclòs que està amagat en aquest indret a sobreviscut al foc.
Des d’aquest indret surt un camí que baixa a la vall de la Santa Creu i al Farell, indrets que també s’han salvat del foc.
Seguim la pista que pocs metres després passa pel costat d’una bassa, ara completament buida. En el primer revolt, seguim recta fent una drecera i entrant completament a la zona cremada, s’acaba la drecera novament a la pista, però simplement la travessem ja que d’aquí arrenca un “bonic” camí carener, ara completament desdibuixat per l’incendi. Havent-hi passat anteriorment, costa reconèixer que estàs en el mateix indret on abans estaves voltat de vegetació. Vas veient els capricis del foc i la feina dels bombers per salvar construccions.
Caminem per una carena en lleugera baixada. Arribem a un collet i la carena torna a pujar. No hem de pujar ni un metre ja que ens hem de fixar en una fita que hi ha a la dreta i que assenyala l’inici d’un camí, ara amb l’inici una mica desdibuixat pel pas del foc.
Girem doncs a la dreta i abandonem la carena per seguir aquest camí, que primer planeja una mica per l’esquerra en paral·lel a la carena i que poc després emprèn una forta baixada pràcticament en línia recta per un llom secundari. La desolació ens acompanya a banda i banda del camí; abans havíem de vigilar amb els esbarzers, ara cal anar en compte de no fregar els troncs ennegrits.
Més avall el camí enllaça amb una pista secundària que seguim per la dreta. Estem a la frontera del foc, comencem a travessar zones verdes o només mig cremades. Poc després la pista enllaça amb la pista principal que recorre el torrent del Flequer per la riba esquerra. Un cartell ens assenyala la direcció a Rocafort i a Can Casassaies.
Seguim aquesta pista que efectivament ens portarà a enllaçar amb el camí d’anada; anem veiem una mica enlairat el mas del Flequer, el deixem enrere i poc després arribem a una cruïlla, també senyalitzada, on farem una anada i tornada a can Flequer i la seva font.
Girem a l’esquerra per seguir un camí que immediatament travessa el torrent del Flequer i que en lleugera pujada ens deixa davant del mas.
2:50 Can Flequer, ens hi atansem fins les reixes que impedeixen entrar a la gran era al voltant de la qual hi ha les diferents construccions del mas i les tines. Els forats de les reixes permeten fer-hi fotografies sense el reixat, la construcció principal a l’esquerra i davant mateix les tines i a la dreta construccions menors mig enrunades. També podem fer volar la imaginació amb els segrestats i segrestadors compartint aquells espais durant quasi quaranta-vuit hores, jugant al “tuti” a dins el mas i dormint al bosc, ja que era una norma del maquis no dormir a dins els masos. Un segrestat que intenta escapolir-se per la nit i que resulta ferit a la cama, unes primeres cures d’urgència i l’arribada dels diners l’endemà. Tot això amb els masovers veient com tot allò els hi canviava la vida per sempre.
Vist i fotografiat el mas tornem sobre les nostres passes però abans de tornar a la pista principal de l’altre costat del torrent, seguirem l’antiga pista que va per marge dret i que també ens portaria a Rocafort.
Pocs metres després hem d’estar atents a una fita que hi ha a la dreta i que assenyala el camí a la font. Seguim aquest corriol, passem amb compte pel costat d’un gran dipòsit o bassa completament buit, però al mateix nivell del camí i amb poc espai per passar; poques passes després arriben a la font
3:05 Freda del Flequer. És una construcció amb lloses que formen dos petits seients a cada costat; no raja ja que està força deteriorada.
Aquí també ens podem traslladar al juny del 1949, amb el grup d’en Fontfreda descansant i bevent l’aigua de la font, uns asseguts en el pedrís i els altres drets quan de sobte son sorpresos pel grup d’en Massana i traslladats a Can Flequer.
Amb la font acaba el periple pels indrets dels fets de l’any 1949; deixem la font i tornem a la pista principal; podríem tornar per la secundària, però aquesta va resseguint íntegrament el perfil de la muntanya i és més llarga.
Situats de nou a la pista principal del marge esquerra del torrent, només ens queda seguir-la fins a enllaçar amb l’itinerari d’anada just a l’inici de la pujada final a Can Casassaies.
3:40 Bassa dels bombers.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a l'enllaç: