Vall de Batisielles, tuques Des Corvets i de Mincholet, anada pels estanys de Perramó i tornada pels de Batisielles
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Pirineu Aragonès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineuajsp" i us apareixeran totes.
Observació: Aquest itinerari es basa en la pujada a aquests dos cims els dies 1 i 2 d’agost del 1992; així doncs el recorregut està traçat des de l’ordinador, tot i així els camins son molt marcats i les ascensions als cims estan fitades i el traçat s’ajusta al màxim al recorregut real. Si en algun moment s’aparta una mica, cal fer servir el sentit comú per avançar per l’indret correcte,
Els horaris son d’anotacions fetes durant l’esmentada excursió i les fotografies son igualment d’aquells dies i de sortides als cims del voltant com: les tuques d’Ixeia, Xinebró, Turmo, Baticiellles S, Bardamina i Posets.
Recorregut força llarg i de gran desnivell, con la majoria d’ascensions a cims importants del Pirineu; i per tant és recomanable sortir molt d’hora o partir-la en dues jornades, com va ser el cas d’aquesta descripció
No tindria por d’equivocar-me gaire si considero que tot el conjunt de la vall d’Estós és dels més bonics del Pirineu. Flanquejada a banda i banda per cims que sobrepassen els 2800, 2900, 3000, 3100, 3200 i 3300 (Posets) aquesta vall d’origen glacial amb la característica forma de “U” és de gran bellesa, la part més baixa és una successió de prades amb poc desnivell, després de la cabana de Turmo es va estrenyent i guanyant alçada; però aquesta caminada no arriba a aquesta cabana, abans emprèn la pujada per la vall de Batisielles i després d’una forta pujada inicial es converteix en una zona lacustre amb un seguit d’estanys de totes mides i voltats de prats i boscos.
En mig d’aquests paratges pujarem a dos cims relativament poc freqüentats com son el Gran Pic de Perramó o tuca d’Escorvets o Des Corvets de 2904 metres d’alçada i a la tuca de Mincholet de 2865 metres d’alçada, separats pel coll de la Plana de 2703 metres.
És una excursió fàcil, però de gran desnivell i amb petites grimpades, i hem de tenir present que ens trobem a l’alta muntanya, al cor dels Pirineus i per tant cal anar convenientment preparat i tenir els suficients coneixements per moure’ns en aquests tipus de terrenys.
Les vistes durant el recorregut i principalment des de dalt dels cims son incomparables. Cal destacar-ne primer les agulles de Perramó que ens acompanyaran durant tota la caminada ja que les anirem veien des de diferents angles i alçades, així com les tuques d'Ixeia.
Però també ens acompanyaran molta estona els cims de Vallhiverna, Aneto, Maladeta, Alba, Perdiguero, Baquo, Gorgs Blancs, Gias, Claravide, Gourdon, Spijeoles, Posets, Bardamina, Turets, Llàntia, Sillerets, Bachimala, per citar-ne potser els més destacats, tot un ventall de cims que us deixaran ben satisfets; però també és remarcable el nombre d’estanys pels que passarem o veurem; com el d’Escarpinosa, els de Perramó, el de la Tartera de Perramó, Aigüeta de Batisielles, estany Gran de Batisielles, tots els de la coma de Bardamina, el de les Alforges i el de la Plana.
A més de la panoràmica i els estanys també gaudirem de salts d’aigua, aiguamoixos, prades i camins ben marcats i senyalitzats per dins del bosc.
Per a situar-nos a l’inici de la caminada, a 3,6 km després de Benasc la carretera travessa el riu Éssera pel pont de Cuera, a 50 metres del pont arrenca per l’esquerra el camí-pista que recorre la vall d’Estós fins la cabana de Turmo.
Seguim l’inici d’aquesta pista fins l’aparcament que hi ha a l’indret dels antics barracons de la resclosa que hi ha. A partir d’aquí el pas per la pista queda restringit als vehicles autoritzats.
0,00 Aparcament, 1320m. Comencem a caminar pujant unes escales que hi ha darrera els barracons i que queden una mica amagades per la vegetació, però ben senyalitzades amb un cartell que indica “Al refugi d’Estós”. Aquest camí és una drecera que aviat desemboca novament a la pista, que ja no deixarem durant una bona estona.
0:10 Reclosa, la pista passa enlairada per sobre la petita resclosa, que queda a la nostra esquerra.
0:20 Pont, 1440m. La pista travessa el riu d’Estós i passa al marge dret. La vall s’eixampla.
0:35 Cabana, 1505m. Hi ha una imatge de Santa Anna. Per la dreta baixa un camí que travessa el riu d’Estós i que porta a la cabana de la Coma.
El camí puja lleugerament, passem per la Fuen de Corones.
1:00 Cruïlla, 1570m. És una cruïlla ben senyalitzada amb un jaló i un banc de fusta que permet fer una parada tot contemplant la vista del Perdiguero. Aquí deixem la pista que ens portaria a la cabana de Turmo i al refugi d’Estós i comencem a seguir el marcat camí que surt a l’esquerra. Hi ha marques del GR-11.2.
1:35 Pont de fusta sobre el barranc de Batisielles, 1750m. Continua la forta pujada, ara pel marge esquerra del torrent.
1:40 Cruïlla, per la dreta surt un camí que planeja per l’obaga de la vall d’Estós i que també ens portaria al refugi d’Estós.
Nosaltres seguim pujant pel camí que va guanyant alçada en successives llaçades molt ben marcades que fan més suportable el fort desnivell que anem superant per dins del bosc.
2:05 Final de la forta pujada en arribar a un replà on hi ha l’estanyet Inferior d’Escarpinosa o de Vatisiellles, situat a 1865m. Indret molt bonic, a la dreta hi ha un jaló i un rudimentari aixopluc format per tres parets de troncs i teulada. El camí de la dreta s’enfila fins l’estany de Batisielles (per on tornarem; GR-11.2). A l’altre costat del torrent i dalt d’un petit turó, però força amagada hi ha una cabana metàl·lica.
A partir d’aquí ja és visible a la nostra esquerra la silueta de les Tuques d’Ixeia i també es comencen a veure les majestuoses agulles de Perramó.
Deixem l’esmentat GR i seguim el camí, que entre prades, bosc i aiguamolls, arriba fins al fons del replà i, sens travessar en cap moment el torrent, s’enfila novament per a superar una nova, però molt més curta, graonada.
2:15 Nou replà i nou indret molt bonic. El torrent es despenja en un seguit de salts d’aigua. Just abans d’arribar-hi surt a la dreta un altre camí a l’estany Gran de Batisielles.
Nosaltres travessarem aquest petit replà i continuarem pujant, tot seguint el camí, sempre per dins del bosc.
2:25 Estanys d’Escarpinosa, 2025m. Novament ens trobem en un indret de gran bellesa i visitat per molts excursionistes durant l’estiu.
Primer trobem un petit estany, voltat de bosc i situat sota la gran graonada que amaga els estanys de Perramó.
Podem situar-nos al seu marge dret (la nostra esquerra) travessant per la seva sortida d’aigües, o també podem voltar-lo pel seu marge esquerra.
Si ho fem d’aquesta última manera, ens trobarem primer en un bonic prat voltat de bosc i després, i amagat per unes grans roques, trobarem un diminut estanyol, situat sota mateix de la graonada, on també hi ha un prat amagat i acollidor.
Si anem contornejant l’estany, arribarem igualment a la seva sortida d’aigües.
Aquest bonic indret queda barrat per una gran graonada que és per on s’enfila el camí, que ara ha perdut bona part del seu ampli traçat i en alguns moments ens haurem de guiar per les fites que van esquivant la tartera tot buscant els claps d’herba,
3:00 Cota 2270m. Som al capdamunt de la graonada. Ara les agulles de Perramó ja ens ensenyen tota la seva grandesa.
Per l’esquerra arrenca la pedregosa canal que ens portaria a les tuques d’Ixeia.
El camí emprèn una lleugera baixada fins l’estany.
3:35 Estany Gran de Perramó, 2255m. Creuem el torrent just per sota la sortida d’aigües d’aquest bonic i gran estany ja que el rodejarem per la seva esquerra (NO).
Com a curiositat, si ens situem en aquest costat de l’estany hi veurem reflectides en les seves cristal·lines aigües les tuques d’Ixeia, mentre que si ens situem a la riba dreta hi veurem reflectides les agulles de Perramó.
Si resseguíssim el torrent arribaríem a l’estany de la Tartera de Perramó, però ens hem de fixar amb l’extrem més occidental de les agulles de Perramó perquè allí hi ha un collet al qual hem d’arribar.
Cal deixar l’estany de Perramó i començar a guanyar altura en direcció a la base de les agulles; hi ha un corriol que a estones és invisible, però l’itinerari és evident i també hi ha fites. En apropar-nos a les agulles travessem un indret ple d’aixoplucs de bivac dels escaladors de la paret S de les agulles de Perramó.
4:15 Collet de Perramó, 2495m. Pas que comunica amb la velleta dels estanys de l’Aigüeta de Batisielles (per on tornarem) Recuperem el GR fins el proper coll.
Sortim del collet en marcada direcció W vers el visible coll de la Plana. Llarga i suau pujada per una zona caòtica, plena de basses d’aigua.
4:50 Coll de la Plana o de Perramó, 2702m. Ampli coll on la panoràmica se’ns obra sobtadament a tot el massís dels Posets i als estanys de Bardamina. A pocs metres hi ha l’estany de la Plana (2681m).
Girem a l’esquerra i ens encaminem vers el pic d’Escorbets decantats al vessant de Bardamina (dreta). No hem de caure en la temptació de decantar-nos al vessant contrari (esquerra) que a primera vista sembla més assequible, però que no ho és.
Seguim doncs per la dreta la base de l’aresta que puja al cim.
Aquesta aresta s’enfila vers un evident avant-cim. Immediatament després de quedar a l’ombra de l’aresta veiem una pedregosa i fàcil canal que s’aixeca vers un petit i poc definit collet que hi ha darrere de l’esmentat avant-cim.
Remuntem aquesta canal (hi ha moltes fites), una vegada situats al collet fem una flaquejada també pel vessant de la dreta (Bardamina), hi ha rastres de corriol i també hi trobem fites; al final una nova i forta pujada ens deixa en un nou avant-cim. Aquí iniciarem una nova flanquejada, però aquesta vegada decantats lleugerament per l’esquerra (vessant de Perramó).
Si volem grimpar una mica podem sortir directament de l’avant-cim pujant per la cresta i ens estalviarem la flanquejada; però si preferim el camí més fàcil, només hem de seguir les fites, rodejarem el cim i sense cap mena de complicació ens hi trobarem a dalt.
5;20 Gran Pic de Perramó o d’Escorvets, 2904m. Cim isolat, situat al vèrtex d’una carena que sortint dels Posets descriu un semi-cercle passant pels pics de Bardamina, Batisielles i Mincholet, arriba fins aquí i segueix vers les tuques d’Ixeia.
Per la seva aïllada situació entre les valls d’Eriste (Grist) i de Perramó és un mirador de primer ordre. El cim consta de dues puntes, una de 2902m situada una mica més al S encara té millor panoràmica ja que queda completament oberta a la vall del riu Éssera, des d’aquesta punta veurem gairebé a sota els nostres peus el refugi del Forcau (Ángel Orus), així com el més llunyà embassament de Grist.
Vist aquest gran i poc visitat cim tornem al coll de la Plana per on hi hem pujat.
5:35 Coll de la Plana. Ara emprendrem la pujada a la tuca de Mincholet, Si pot pujar pels dos vessants; aquesta ressenya hi puja per uns pendents d'herba del vessant de Bardamina i en baixarà per l’altre.
Ascensió fàcil, tanmateix cal posar-hi més atenció si la comparem amb la pujada al cim anterior; encara que el pendent és més curt, és força més pronunciat i a la vegada la carena és més estreta.
Sortim del coll seguint la carena en direcció N per assolir un nou coll que hi ha uns quants metres més amunt.
5:50 Collet, 2792m. Situat en una carena secundària que es desprèn de la carena principal i que acaba en una cota de 2821m i que separa la bonica coma dels estanys més alts de Bardamina de la coma de l’estany de les Alforges i de la Plana.
Sortim del collet guanyant la màxima altura possible pels pendents herbats que ens deixaran pràcticament al fil de l’aresta amb una curta i fàcil grimpada. A continuació una curta flanquejada ens portarà dins una canal. Remuntant-la assolirem novament el fil de l’aresta i amb una nova i fàcil grimpada arribarem al cim.
6:05 Pic Gran de Batisielles o tuca de Mincholet, 2865m. Cim de panoràmica més limitada comparada amb el pic d’Escorvets, doncs no queda obert a la vall de Grist i la mateixa carena dels Batisielles li priven la vista de la vall d’Estós.
Per tornar podem seguir el camí de pujada des del coll de la Plana, o bé podem anar baixant pel vessant de Perramó per fer drecera. Hi ha força opcions, aquesta ressenya baixa per on hem pujat fins a prop del collet a 2792m, i sense acabar d’arribar-hi va “retallant” tot girant a l’esquerra buscant els millors espais per anar baixant per tal d’acabar sortint directament al collet de Perramó.
6:35 Collet de Perramó, 2495m. On retrobem momentàniament l’itinerari de pujada.
Ara seguirem per l’esquerra el GR-11.2 que, després d’una forta i dura baixada per una tartera, ens deixa a l’indret dels ibons.
7:00 Ibons de l’aigüeta de Batisielles, 2325m. De nou ens trobem en un paratge molt bonic, on un seguit de petits estanys voltats de bosc i prades formen un conjunt de gran bellesa sota el marc incomparable de la cara N de les agulles de Perramó, vistes ara pel vessant oposat al que ens oferien de pujada.
Aquests estanys estan situats en un estens replà que s’acaba al peu d’una gran graonada que el GR va baixant fins a situar-nos en un nou estany.
7:30 Estany Gran de Batisielles, 2216m. L’adjectiu “bonic” ha estat molt emprat durant tota aquesta ressenya, però en aquest gran estany cal repetir-lo de nou. Hi arribem sortint del bosc que cobreix la gran graonada que acabem de baixar, però l’estany està rodejat d’unes extenses prades, i amb unes grans vistes del Perdiguero i Seil dera Baquo que tenim al davant mateix a l’altra banda de la vall d’Estós.
Ja portem hores caminant i aquest és un molt bon indret per a descansar. Reprenem la marxa per a situar-nos a la sortida d’aigües de l’estany, indret on el torrent travessa el torrent i comença a baixar, primer en una forta baixada en giragonses, seguit de trams més suaus tot fent flanquejades a l’esquerra per acabar fent un nou i fort descens per acabar sortint a la cabana i jaló de la pujada.
7:55 Replà i l’estanyet Inferior d’Escarpinosa,1865m, on enllacem amb l’itinerari de pujada que seguirem fins l’aparcament.
9:10 Aparcament.
Observació: Aquest itinerari es basa en la pujada a aquests dos cims els dies 1 i 2 d’agost del 1992; així doncs el recorregut està traçat des de l’ordinador, tot i així els camins son molt marcats i les ascensions als cims estan fitades i el traçat s’ajusta al màxim al recorregut real. Si en algun moment s’aparta una mica, cal fer servir el sentit comú per avançar per l’indret correcte,
Els horaris son d’anotacions fetes durant l’esmentada excursió i les fotografies son igualment d’aquells dies i de sortides als cims del voltant com: les tuques d’Ixeia, Xinebró, Turmo, Baticiellles S, Bardamina i Posets.
Recorregut força llarg i de gran desnivell, con la majoria d’ascensions a cims importants del Pirineu; i per tant és recomanable sortir molt d’hora o partir-la en dues jornades, com va ser el cas d’aquesta descripció
No tindria por d’equivocar-me gaire si considero que tot el conjunt de la vall d’Estós és dels més bonics del Pirineu. Flanquejada a banda i banda per cims que sobrepassen els 2800, 2900, 3000, 3100, 3200 i 3300 (Posets) aquesta vall d’origen glacial amb la característica forma de “U” és de gran bellesa, la part més baixa és una successió de prades amb poc desnivell, després de la cabana de Turmo es va estrenyent i guanyant alçada; però aquesta caminada no arriba a aquesta cabana, abans emprèn la pujada per la vall de Batisielles i després d’una forta pujada inicial es converteix en una zona lacustre amb un seguit d’estanys de totes mides i voltats de prats i boscos.
En mig d’aquests paratges pujarem a dos cims relativament poc freqüentats com son el Gran Pic de Perramó o tuca d’Escorvets o Des Corvets de 2904 metres d’alçada i a la tuca de Mincholet de 2865 metres d’alçada, separats pel coll de la Plana de 2703 metres.
És una excursió fàcil, però de gran desnivell i amb petites grimpades, i hem de tenir present que ens trobem a l’alta muntanya, al cor dels Pirineus i per tant cal anar convenientment preparat i tenir els suficients coneixements per moure’ns en aquests tipus de terrenys.
Les vistes durant el recorregut i principalment des de dalt dels cims son incomparables. Cal destacar-ne primer les agulles de Perramó que ens acompanyaran durant tota la caminada ja que les anirem veien des de diferents angles i alçades, així com les tuques d'Ixeia.
Però també ens acompanyaran molta estona els cims de Vallhiverna, Aneto, Maladeta, Alba, Perdiguero, Baquo, Gorgs Blancs, Gias, Claravide, Gourdon, Spijeoles, Posets, Bardamina, Turets, Llàntia, Sillerets, Bachimala, per citar-ne potser els més destacats, tot un ventall de cims que us deixaran ben satisfets; però també és remarcable el nombre d’estanys pels que passarem o veurem; com el d’Escarpinosa, els de Perramó, el de la Tartera de Perramó, Aigüeta de Batisielles, estany Gran de Batisielles, tots els de la coma de Bardamina, el de les Alforges i el de la Plana.
A més de la panoràmica i els estanys també gaudirem de salts d’aigua, aiguamoixos, prades i camins ben marcats i senyalitzats per dins del bosc.
Per a situar-nos a l’inici de la caminada, a 3,6 km després de Benasc la carretera travessa el riu Éssera pel pont de Cuera, a 50 metres del pont arrenca per l’esquerra el camí-pista que recorre la vall d’Estós fins la cabana de Turmo.
Seguim l’inici d’aquesta pista fins l’aparcament que hi ha a l’indret dels antics barracons de la resclosa que hi ha. A partir d’aquí el pas per la pista queda restringit als vehicles autoritzats.
0,00 Aparcament, 1320m. Comencem a caminar pujant unes escales que hi ha darrera els barracons i que queden una mica amagades per la vegetació, però ben senyalitzades amb un cartell que indica “Al refugi d’Estós”. Aquest camí és una drecera que aviat desemboca novament a la pista, que ja no deixarem durant una bona estona.
0:10 Reclosa, la pista passa enlairada per sobre la petita resclosa, que queda a la nostra esquerra.
0:20 Pont, 1440m. La pista travessa el riu d’Estós i passa al marge dret. La vall s’eixampla.
0:35 Cabana, 1505m. Hi ha una imatge de Santa Anna. Per la dreta baixa un camí que travessa el riu d’Estós i que porta a la cabana de la Coma.
El camí puja lleugerament, passem per la Fuen de Corones.
1:00 Cruïlla, 1570m. És una cruïlla ben senyalitzada amb un jaló i un banc de fusta que permet fer una parada tot contemplant la vista del Perdiguero. Aquí deixem la pista que ens portaria a la cabana de Turmo i al refugi d’Estós i comencem a seguir el marcat camí que surt a l’esquerra. Hi ha marques del GR-11.2.
1:35 Pont de fusta sobre el barranc de Batisielles, 1750m. Continua la forta pujada, ara pel marge esquerra del torrent.
1:40 Cruïlla, per la dreta surt un camí que planeja per l’obaga de la vall d’Estós i que també ens portaria al refugi d’Estós.
Nosaltres seguim pujant pel camí que va guanyant alçada en successives llaçades molt ben marcades que fan més suportable el fort desnivell que anem superant per dins del bosc.
2:05 Final de la forta pujada en arribar a un replà on hi ha l’estanyet Inferior d’Escarpinosa o de Vatisiellles, situat a 1865m. Indret molt bonic, a la dreta hi ha un jaló i un rudimentari aixopluc format per tres parets de troncs i teulada. El camí de la dreta s’enfila fins l’estany de Batisielles (per on tornarem; GR-11.2). A l’altre costat del torrent i dalt d’un petit turó, però força amagada hi ha una cabana metàl·lica.
A partir d’aquí ja és visible a la nostra esquerra la silueta de les Tuques d’Ixeia i també es comencen a veure les majestuoses agulles de Perramó.
Deixem l’esmentat GR i seguim el camí, que entre prades, bosc i aiguamolls, arriba fins al fons del replà i, sens travessar en cap moment el torrent, s’enfila novament per a superar una nova, però molt més curta, graonada.
2:15 Nou replà i nou indret molt bonic. El torrent es despenja en un seguit de salts d’aigua. Just abans d’arribar-hi surt a la dreta un altre camí a l’estany Gran de Batisielles.
Nosaltres travessarem aquest petit replà i continuarem pujant, tot seguint el camí, sempre per dins del bosc.
2:25 Estanys d’Escarpinosa, 2025m. Novament ens trobem en un indret de gran bellesa i visitat per molts excursionistes durant l’estiu.
Primer trobem un petit estany, voltat de bosc i situat sota la gran graonada que amaga els estanys de Perramó.
Podem situar-nos al seu marge dret (la nostra esquerra) travessant per la seva sortida d’aigües, o també podem voltar-lo pel seu marge esquerra.
Si ho fem d’aquesta última manera, ens trobarem primer en un bonic prat voltat de bosc i després, i amagat per unes grans roques, trobarem un diminut estanyol, situat sota mateix de la graonada, on també hi ha un prat amagat i acollidor.
Si anem contornejant l’estany, arribarem igualment a la seva sortida d’aigües.
Aquest bonic indret queda barrat per una gran graonada que és per on s’enfila el camí, que ara ha perdut bona part del seu ampli traçat i en alguns moments ens haurem de guiar per les fites que van esquivant la tartera tot buscant els claps d’herba,
3:00 Cota 2270m. Som al capdamunt de la graonada. Ara les agulles de Perramó ja ens ensenyen tota la seva grandesa.
Per l’esquerra arrenca la pedregosa canal que ens portaria a les tuques d’Ixeia.
El camí emprèn una lleugera baixada fins l’estany.
3:35 Estany Gran de Perramó, 2255m. Creuem el torrent just per sota la sortida d’aigües d’aquest bonic i gran estany ja que el rodejarem per la seva esquerra (NO).
Com a curiositat, si ens situem en aquest costat de l’estany hi veurem reflectides en les seves cristal·lines aigües les tuques d’Ixeia, mentre que si ens situem a la riba dreta hi veurem reflectides les agulles de Perramó.
Si resseguíssim el torrent arribaríem a l’estany de la Tartera de Perramó, però ens hem de fixar amb l’extrem més occidental de les agulles de Perramó perquè allí hi ha un collet al qual hem d’arribar.
Cal deixar l’estany de Perramó i començar a guanyar altura en direcció a la base de les agulles; hi ha un corriol que a estones és invisible, però l’itinerari és evident i també hi ha fites. En apropar-nos a les agulles travessem un indret ple d’aixoplucs de bivac dels escaladors de la paret S de les agulles de Perramó.
4:15 Collet de Perramó, 2495m. Pas que comunica amb la velleta dels estanys de l’Aigüeta de Batisielles (per on tornarem) Recuperem el GR fins el proper coll.
Sortim del collet en marcada direcció W vers el visible coll de la Plana. Llarga i suau pujada per una zona caòtica, plena de basses d’aigua.
4:50 Coll de la Plana o de Perramó, 2702m. Ampli coll on la panoràmica se’ns obra sobtadament a tot el massís dels Posets i als estanys de Bardamina. A pocs metres hi ha l’estany de la Plana (2681m).
Girem a l’esquerra i ens encaminem vers el pic d’Escorbets decantats al vessant de Bardamina (dreta). No hem de caure en la temptació de decantar-nos al vessant contrari (esquerra) que a primera vista sembla més assequible, però que no ho és.
Seguim doncs per la dreta la base de l’aresta que puja al cim.
Aquesta aresta s’enfila vers un evident avant-cim. Immediatament després de quedar a l’ombra de l’aresta veiem una pedregosa i fàcil canal que s’aixeca vers un petit i poc definit collet que hi ha darrere de l’esmentat avant-cim.
Remuntem aquesta canal (hi ha moltes fites), una vegada situats al collet fem una flaquejada també pel vessant de la dreta (Bardamina), hi ha rastres de corriol i també hi trobem fites; al final una nova i forta pujada ens deixa en un nou avant-cim. Aquí iniciarem una nova flanquejada, però aquesta vegada decantats lleugerament per l’esquerra (vessant de Perramó).
Si volem grimpar una mica podem sortir directament de l’avant-cim pujant per la cresta i ens estalviarem la flanquejada; però si preferim el camí més fàcil, només hem de seguir les fites, rodejarem el cim i sense cap mena de complicació ens hi trobarem a dalt.
5;20 Gran Pic de Perramó o d’Escorvets, 2904m. Cim isolat, situat al vèrtex d’una carena que sortint dels Posets descriu un semi-cercle passant pels pics de Bardamina, Batisielles i Mincholet, arriba fins aquí i segueix vers les tuques d’Ixeia.
Per la seva aïllada situació entre les valls d’Eriste (Grist) i de Perramó és un mirador de primer ordre. El cim consta de dues puntes, una de 2902m situada una mica més al S encara té millor panoràmica ja que queda completament oberta a la vall del riu Éssera, des d’aquesta punta veurem gairebé a sota els nostres peus el refugi del Forcau (Ángel Orus), així com el més llunyà embassament de Grist.
Vist aquest gran i poc visitat cim tornem al coll de la Plana per on hi hem pujat.
5:35 Coll de la Plana. Ara emprendrem la pujada a la tuca de Mincholet, Si pot pujar pels dos vessants; aquesta ressenya hi puja per uns pendents d'herba del vessant de Bardamina i en baixarà per l’altre.
Ascensió fàcil, tanmateix cal posar-hi més atenció si la comparem amb la pujada al cim anterior; encara que el pendent és més curt, és força més pronunciat i a la vegada la carena és més estreta.
Sortim del coll seguint la carena en direcció N per assolir un nou coll que hi ha uns quants metres més amunt.
5:50 Collet, 2792m. Situat en una carena secundària que es desprèn de la carena principal i que acaba en una cota de 2821m i que separa la bonica coma dels estanys més alts de Bardamina de la coma de l’estany de les Alforges i de la Plana.
Sortim del collet guanyant la màxima altura possible pels pendents herbats que ens deixaran pràcticament al fil de l’aresta amb una curta i fàcil grimpada. A continuació una curta flanquejada ens portarà dins una canal. Remuntant-la assolirem novament el fil de l’aresta i amb una nova i fàcil grimpada arribarem al cim.
6:05 Pic Gran de Batisielles o tuca de Mincholet, 2865m. Cim de panoràmica més limitada comparada amb el pic d’Escorvets, doncs no queda obert a la vall de Grist i la mateixa carena dels Batisielles li priven la vista de la vall d’Estós.
Per tornar podem seguir el camí de pujada des del coll de la Plana, o bé podem anar baixant pel vessant de Perramó per fer drecera. Hi ha força opcions, aquesta ressenya baixa per on hem pujat fins a prop del collet a 2792m, i sense acabar d’arribar-hi va “retallant” tot girant a l’esquerra buscant els millors espais per anar baixant per tal d’acabar sortint directament al collet de Perramó.
6:35 Collet de Perramó, 2495m. On retrobem momentàniament l’itinerari de pujada.
Ara seguirem per l’esquerra el GR-11.2 que, després d’una forta i dura baixada per una tartera, ens deixa a l’indret dels ibons.
7:00 Ibons de l’aigüeta de Batisielles, 2325m. De nou ens trobem en un paratge molt bonic, on un seguit de petits estanys voltats de bosc i prades formen un conjunt de gran bellesa sota el marc incomparable de la cara N de les agulles de Perramó, vistes ara pel vessant oposat al que ens oferien de pujada.
Aquests estanys estan situats en un estens replà que s’acaba al peu d’una gran graonada que el GR va baixant fins a situar-nos en un nou estany.
7:30 Estany Gran de Batisielles, 2216m. L’adjectiu “bonic” ha estat molt emprat durant tota aquesta ressenya, però en aquest gran estany cal repetir-lo de nou. Hi arribem sortint del bosc que cobreix la gran graonada que acabem de baixar, però l’estany està rodejat d’unes extenses prades, i amb unes grans vistes del Perdiguero i Seil dera Baquo que tenim al davant mateix a l’altra banda de la vall d’Estós.
Ja portem hores caminant i aquest és un molt bon indret per a descansar. Reprenem la marxa per a situar-nos a la sortida d’aigües de l’estany, indret on el torrent travessa el torrent i comença a baixar, primer en una forta baixada en giragonses, seguit de trams més suaus tot fent flanquejades a l’esquerra per acabar fent un nou i fort descens per acabar sortint a la cabana i jaló de la pujada.
7:55 Replà i l’estanyet Inferior d’Escarpinosa,1865m, on enllacem amb l’itinerari de pujada que seguirem fins l’aparcament.
9:10 Aparcament.
