Alzina Sal·lari, cova i turó del Mal Pas, cova Regal-Marcet, balma de la Calç, turó i ruïnes de Puigdoure
HORARIS:
De l’Alzina del Sal·lari a la balma dels Traginers: 25mn
De la balma dels Traginers al coll del Boix: 05mn
Del coll del Boix al collet de les Pinasses: 35mn
Del collet de les Pinasses a la cova del Mal Pas: 10mn
De la cova del Mal Pas al turó del Mal Pas: 20mn
Del turó del Mal Pas a la cova Regal-Marcet: 40mn
De la cova Regal-Marcet a la balma de la Calç: 40mn
De la balma de la Calç al turó de Puigdoure: 10mn
Del turó de Puigdoure a les ruïnes de Puigdoure: 05mn
De les ruïnes de Puigdoure al collet de les Pinasses: 35mn
Del collet de les Pinasses al coll del Boix: 45mn
Del coll del Boix a l’aparcament: 25mn
TOTAL: 4h 55mn
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però d’altres ho son poc o gens visitats. Aquesta vegada l’objectiu principal de la caminada és visitar tres coves: la del Malpas de Puigdoure, la Regal-Marcet i la balma de la Calç.
Per omplir una mica més l’excursió la rematarem pujant al turó del Malpas i al de Puigdoure.
La única petita dificultat de la caminada és encertar l’indret de la cova Regal-Marcet, la resta tot son camins i corriols; tot i que no podrem esquivar alguna esgarrinxada.
Però sense cap mena de dubte l’indret “estrella” és l’esmentada cova Regal-Marcet; el nom ve donat per trobar-se a l’indret del racó del Regal i al segon cognom del seu descobridor, en Jordi Guillemot i Marcet.
He comentat molt a la lleugera el nom de “descobridor”, però vist l’indret on es troba aquesta cova, cal fer una reverència i treure’s el barret davant la imaginació acompanyada de molt intuïció per arribar a l’indret on es troba aquesta gran cova d’una profunditat de 34,5m i una alçada que oscil.la entre els 3,4 i els 11metres, una amplada de 2m i pràcticament plana.
La cova Regal-Marcet va ser segurament un dels centres neuràlgics de la molt important comunitat que vivia el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac a l'època de bronze. Així ho proven les restes de ceràmica trobades a la cavitat i que van ser dipositades al Servei d’Arqueologia de la Generalitat l’any 2004. Malauradament des de llavors les administracions públiques no han fet cap prospecció del jaciment per tal d'ampliar el coneixement d'aquella època.
Aquesta cova és la punta de llança de la polèmica generada per la manca d'estudis arqueològics profunds a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Cap administració pren la iniciativa d'aprofundir en el coneixement històric/arqueològic del massís i això impedeix conèixer el paper que hi ha tingut en diverses èpoques claus del nostre país.
A més la manca de prospeccions oficials ha impulsat altres tipus d'excavacions il·legals i espolis; fins i tot hi ha fotografies on es veuen pics i pales d’exploracions il·legals.
Informació extreta del blog:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/06/cova-regal-marcet.html
Tot i ser una mica llarg, transcric íntegrament la descripció que en Jordi Guillemot en fa en el seu blog:
https://www.caudelguille.net/index.php/caus/120-regal-marcet-cova
“Era una cova que prometia ser una font de treball pels arqueòlegs. El somni compartit amb els seus legítims propietaris era que algun dia s’iniciarien camps d’estiu per a joves arqueòlegs que, a més d’aprendre l’ofici s’endurien un record agradable del lloc, de Mura, del Parc, com jo quan d’adolescent vaig tenir el privilegi de poder anar a Orce i en conservo un molt bon record. La cova Regal-Marcet era, amb tota seguretat, el millor i més ben conservat jaciment prehistòric en cova a tot el parc natural de Sant Llorenç del Munt, un referent comparable al de les Coves del Toll (Moià), fins que molt probablement vaig cometre l’error de notificar la troballa al Departament d’Arqueologia de la Generalitat (com mana la llei), on encara és hora que algú s’aixequi de la cadira d’un despatx de Portaferrissa per donar una ullada al lloc. El següent error va ser acceptar, anys més tard, la invitació d’acompanyar l’alcalde de Mura, el Sr. Martí Perich que, pel que semblava, estava més preocupat de no ser vist pels propietaris del lloc, és a dir pels del Puig de la Balma, que per cap altra cosa. No em preguntin perquè ni m’importa massa la veritat, però vam donar una volta de cal ample. El tercer error sembla ser que va ser acceptar novament d’acompanyar el director del Parc Natural, el Sr. Àngel Miño (l’anterior director, el Sr. Pau Pérez, tot i que devia llegir-ho a la V Trobada d’Estudiosos, no va mostrar el més mínim interès). De tots ells no he vist ni he sentit cap resultat, cap iniciativa com ara regular l'accés a la cova, fer-ne el tancament o bé organitzar visites guiades per als més impacients. Res. D’ençà fins ara, Mura i encontorns en va ple de la cova Regal-Marcet. El jaciment és a dia d’avui un exemple d’espoli notabilíssim i gairebé una ruta de pelegrinatge. Fins i tot un Sr. que obertament es declara fan del Consorci de Les Valls del Montcau (Diputació) i diu que coneix el valor arqueològic de la cova, havia penjat les dades GPS a Internet, bo i demanant respecte ‘pel medi ambient’(?)….bravo. Diu que les dades les ha tret de la pròpia Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació. Després de vuit mesos en pantalla, les ha retirat del blog a petició meva però calla, no, ara les ha tornat a publicar perquè diu que ha fet un profund anàlisi del meu comportament i no li ha fet el pes ... tot i amb GPS, de vegades el sentit comú costa de trobar, si és que s'arriba a trobar mai. Però tant se val, el mal ja està fet.
Als furtius i clandestins i a tots aquells que han anat a trobar el seu tresor particular i patien que abans hi arribés el veí: sou uns ignorants. No hi han tresors a la cova Regal-Marcet: hi ha una història que aneu malmetent un darrere l’altre, unes pàgines que heu arrencat d’un llibre de prehistòria que ja no podrem llegir mai més. Moltes gràcies a tots per deixar-nos sense lectura. Un consell per vosaltres: amagueu bé el vostre tresoret particular, com el personatge Gollum dels Senyor dels Anells, i aneu en compte de fardar més del compte del trofeu, que les notícies corren i us acabaran trobant per culpa d’un veïnat que xerra massa. Sssssssshhh! Silenci, feu-me cas: ben amagadet i a les fosques, que és com us agrada deixar les coses. I per acabar només un detallet de no res: heu robat als propietaris de la cova i a tots els que ens estimem la nostra història i creiem en el coneixement. Tan sols teniu una disculpa que ja he dit abans: sou uns pobres ignorants, però les institucions que he citat abans no poden dir el mateix. I jo tampoc. Sóc el primer culpable per somniar coses que no pertoquen.”
(Subscric el mateix lament que fa en Jordi respecte a notificar una troballa al Departament d’Arqueologia de la Generalitat, ja que em va semblar trobar un possible menhir a la muntanya de l’Amigó a Badalona, i he obtingut la mateixa resposta que en Jordi: silenci absolut, com si el correu no s’hagués enviat mai).
De la bonica i solejada balma de la Calç tornarem al blog d’en Jordi Guillemot que ens en farà la descripció:
https://caudelguille.net/caus/281-calc-balma-10
“Es tracta d'una balma de 30 metres de llarg amb punts que assoleixen els 9 metres de fondària.
Al centre de la balma hi ha un habitacle tancat d'uns 20 metre quadrats, fet amb pedres i argila i amb els sostre fumat. La llinda la formen quatre troncs de pi.
Trobem restes de fogueres, així com restes de ceràmica moderna i algun bloc de pedra tallat artificialment.
És molt probable que aquesta balma obrada hagi estat aprofitada per l'home des de temps prehistòrics. Tal i com passa amb la cova Fumada de Puigdoure, l'orientació solar és excel·lent, però amb l'afegitó de que la Balma de la Calç està més resguardada i té una mica de pla i bosc al davant, i no pas un precipici. Segons s'explica, l'origen del nom rau en el fet que antigament hi havia un forn de calç dins la balma i més recentment, durant la guerra civil, sembla que s'hi va emboscar un ciutadà d'origen alemany, per la qual cosa també hi ha qui coneix la balma com la cova de l'Alemany*.
El tancat que hi ha dins probablement sigui una dependència del mas de Puigdoure i hauria servit d'aixopluc als pastors.”
La cova del turó del Mal Pas de Puigdoure, 67 metres de recorregut, 3 m d’amplada, arribant a 10m d’alçada i 6 metres de desnivell està situada a pocs metres del camí que voreja el turó per la dreta i a diferència de la Regal-Marcet, la seva funció sembla ser que era funerària. En trobarem la descripció al blog:
https://espeleoworld.com/c/cova-del-turo-del-mal-pas-de-puigdoure
“Una àmplia boca dóna pas a un galeria que als pocs metres redueix sensiblement la secció. Uns 10 metres més endavant la galeria torna a guanyar amplada i tot seguit s'origina una curta rampa descendent entre blocs. A partir d'aquí la galeria segueix per espai d'uns 35 metres més mantenint unes dimensions força còmodes, uns 3 metres d'amplada i una alçada que es manté en uns 10 metres aprox.
(Badiella, 1987).
Segons la circular nº 93 del Centre Excursionista de Terrassa, el 14 de desembre del 1958, sis membres de l'Entitat van fer l'exploració de la cova.
Malgrat això, la cova no es va donar a conèixer fins a les exploracions del GES – CMB (abril 1963) i la posterior campanya arqueològica i paleontològica que van portar a terme també amb membres del GRS – AE Icària i GIS de la Cooperativa Pau i Justícia. Es va trobar un crani de tipus cromanyoid, escasses restes de ceràmica, estris de sílex i os, i altres restes de fauna.
La part més antiga de la masia de Puigdoure, actualment en runes, va ser edificada en el segle XIV, si bé posteriorment ha estat ampliada en diverses ocasions.
Històricament va formar part de la parròquia de la Santa Creu de Palou, que estava integrat també per les masies de Mata-rodona, el Farell i la casa del Putget.
Igual que molts altres masos veïns, el de Puigdoure va viure una època veritablement daurada al segle XVIII gràcies a la producció de vi i aiguardent. La sobreproducció i la fil·loxera van provocar l'abandonament d'aquesta activitat i, progressivament, el declivi del mas.
Joan Escodà explica al seu blog que cap el 1970/8, quan el mas ja només funcionava com a corral, es va esfondrar la teulada de la part antiga de la casa i el masover, Ramon Montagut. va trobar-hi cinc monedes de coure, conegudes com a Ardits de Bilió, que circulaven per Barcelona el 1640.
Una llegenda recent afirma que a les ruïnes del mas s'han vist serps de cabellera, que tindrien més de dos metres de llarg.
Informació extreta del blog:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/puigdoure-683-m.html
Per començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari situat al km 11,3 (aprox.) de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca.
Sortim pel camí que arrenca del costat mateix dels cartells que hi ha a l’indret, anem pujant, passem pel costat de la petita balma dels Graons de Mura i arribem a una cruïlla on conflueixen tres pistes; seguim per la de la dreta que baixa lleugerament i creua el torrent del Sot de la Teula. Poc després arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra; més endavant en una nova cruïlla seguim el camí que puja per l’esquerra (per la dreta aniríem a font dels Traginers). Més amunt enllacem amb el camí dels Graons de Mura, on encara queden restes de l'antic empedrat.
A la primera llassada a l’esquerra del camí seguim recta per tal de visitar la balma obrada dels Traginers amb vistes a les agulles dels Traginers situades a l’altre costat de la vall.
Seguim i passada la balma girem a l’esquerra, passem pel costat d’una petita obertura de la balma, i seguidament tornem a enllaçar amb el camí dels Graons de Mura, que havíem deixat per anat a la balma.
Anem seguint i arribem al coll de Boix, el creuem per seguir el camí que baixa i creua la pista. Anem caminant i força estona després sortim al bonic roquisser de l’Era dels Enrics; el creuem de punta a punta i just abans de tornar a entrar al bosc hem de seguir per l’esquerra el camí poc marcat al començament (degut al roquisser) i que després d’una altre bona estona ens deixa al collet de les Pinasses o del Mal Pas. Un rudimentari banc de troncs ens convida a fer-hi una aturada sota l’ombra de les alzines. El monumental pi de tres pinasses ja és visible des del coll, només hem de caminar cinc metres a la dreta per poder-lo contemplar.
Admirat i fotografiat el pi, tornarem al coll i seguirem a l'esquerra el camí de Puigdoure.
Anem vorejant el turó per la seva base, ja l’estem deixant endarrere quan el camí fa un marcat gir a la dreta, Aquí ens hem de fixar en una fita que hi ha a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’un corriol que baixa uns quinze metres tot girant a l’esquerra i que ens deixa davant de la gran boca de la cova del Mal Pas de Puigdoure.
Vista la cova tornem al camí i acabem de fer la volta al turó; el camí gira quasi 180 graus a la dreta i poc després arribem a una discreta cruïlla, on deixem de nou el camí a Puigdoure per fer una anada i tornada al turó del Mal Pas. Un corriol ben marcat ens porta directes a la base del turó. Avancem per un roquisser i ja veiem una canal de poca inclinació arrapada a la paret i amb vegetació; les traces de camí i unes fites ens hi porten. És pot pujar tranquil·lament sense ajuda de les mans, però de tota manera, les arrels i arbres que hi ha a la dreta ens poden ajudar. Després d'aquest curt pas corriol i fites ens condueixen fins el punt més alt del planer llom del turó del Mal Pas. És tan ampli i planer que costa imaginar-se que estem voltats per unes timbes impressionants per tots costats.
Contemplat el cim i la seva panoràmica tornarem per on hem vingut i continuarem pel camí de Puigdoure.
Poc després deixem a la dreta el camí per on tornarem i seguim recta, arribem a un bonic roquisser on el camí segueix per l’esquerra i recta hi ha una traça en mig d’una petita prada. Seguim aquesta traça que poc després ens deixa a la pista que ve del mas de Puigdoure.
En aquest punt podríem dir que comença l’anada a la cova Regal-Marcet. Seguim la pista per la dreta que emprèn una suau baixada.
Aquesta pista porta a una torre d’alta tensió que podríem dir que està situada aprox. a sobre de la cova.
Anem baixant, de la torre només es veuen els cables, de mica en mica va apareixent tota l’estructura, això passa quan estem travessant un roquisser, al final d’aquest roquisser la pista emprèn un descens més fort per arribar a la base de la torre. Aquest és el punt clau doncs no hem de fer aquesta baixada, a la dreta veurem una fita que ens assenyala l’inici d’una traça de corriol que gira obertament a la dreta i entra a dins el bosc. Ara la traça es perd una mica però hem de baixar decididament per dins del bosc per tal arribar a una torrentera que seguim per l’esquerra. És una torrentera molt ample i plana per la que podem caminar perfectament.
Quan aquesta torrentera deixa de ser plana i comença a baixar més bruscament som al punt clau del camí. Hem de girar a l’esquerra i anar a buscar la base de la cinglera, allà veurem una traça que comença a resseguir la cinglera per una estreta cornisa; no és un mal pas, doncs hi ha força vegetació i no es té la sensació de precipici, però el pendent per la dreta és pronunciat; el rastre va fent petites pujades i baixades per tal d’anar avançant per la cornisa. No hi ha pèrdua perquè no es pot passar per enlloc més i a més hi ha alguna fita, es veu trepitjat i hi ha branques serrades per poder passar.
Anem seguint i acabem tombant de vessant i caminem per la part obaga, ja hi som, els cables de la línia elèctrica ens passen per sobre; aixequem el cap i uns metres a sobre nostre veiem la gran obertura de la cova.
Un pendent una mica inclinat, però on es veuen cavats uns graons a mode d’escala i esquivant algun esbarzer, ens hi acaba de portar.
És una cova molt gran, no hi ha humitats i està airejada, no és estrany que fos habitada des de molt antic; la pregunta és: Com van trobar-la els humans de l’edat de bronze, si avui costa, tot hi haver-hi una pista a pocs metres? És de suposar que llavors la vegetació encara deuria ser més salvatge i el bosc impenetrable .... o tot el contrari!
Hi entrem els metres que ens semblin convenients i una vegada vista la cova tornem per on hem vingut; just abans d’arribar a la pista vaig retallar una mica la darrera pujada. Seguim la pista en direcció al Puigdoure; si ens hi fixem bé, a l’altre banda de la vall es veu la balma de la Calç. Passem pel coll de la Creu dels Alls, que és una important cruïlla de camins, una mica més endavant arribem a una altre torre d’alta tensió; aquí hem de deixar la pista per seguir un corriol que surt per la dreta.
Em pensava que després de l’accés a la cova Regal-Marcet, aquest camí seria bufar i fer ampolles; però tot i que no es comparable, aquest camí a estones es perd, principalment en travessar un roquisser, però pràcticament sempre ens mourem sobre la mateixa cota de nivell; així arribem al bonic indret de la balma de la Calç.
Tal com deia en Jordi Guillemot a la descripció de la balma, hi ha restes de “ceràmica moderna”, però encara més “moderns” son graelles per fer carn a la brasa i salers i alguna ampolla d’aigua.
L’indret és molt bonic i convida a fer-hi una aturada. A l’altre costat de la vall es veu la carena per on passa la pista que mena a la torre d’alta tensió i a la cova Regal-Marcet.
Vista la balma seguim caminant, ara el corriol pràcticament és inexistent, però es pot caminar sense problemes i no guanyem ni perdrem alçada; es tracta de pujar al llom del turó de Puigdoure, quan més avancem més a prop tenim el llom; però em sembla que em vaig passar de llarg el lloc més idoni, i vaig girar a l’esquerra per començar a remuntar el llom per un indret on no hi havia ni traça, ni rastre, ni res, però es pot passar sense gaires entrebancs. Començo a remuntar passo per una mica de turó i acte seguit el llom baixa a un collet, que és per on havia d’haver-hi pujat. A partir d’aquí si que hi ha traça de camí i algunes fites que ens porten fins dalt el turó de Puigdoure, indret poc visitat, però amb una gran vista.
Contemplada la gran panoràmica seguim el camí, ara més marcat, que entra a dins del bosc, passem pel costat d’una antiga construcció de fusta, anem seguint, entre els arbres ja veiem una mica les ruïnes del mas. Quan ja hi estem pràcticament a sobre el corriol fa un gir de noranta graus a l’esquerra, surt del bosc i segueix baixant tot travessant un roquisser per plantar-se seguidament a les ruïnes del mas de Puigdoure.
Quina pena que construccions d'aquestes dimensions hagin quedat en estat de ruïna total. Darrera la casa hi ha el pou, esquivem les ruïnes i arribem a l’esplanada del davant del mas, des d’on podem contemplar el mas i la seva privilegiada situació, seguim uns metres més i sortim a la pista que porta a la torre d’alta tensió de la cova Regal-Marcet.
Tenia pensat fer un circuït més llarg, però la forta calor d’un dia d’estiu em va fer replantejar la caminada i vaig optar per tornar per on havia vingut, que és la opció més curta per tornar.
Així que girem a l’esquerra per seguir novament la pista i quan arribem al coll de la Creu dels Alls, deixem la pista definitivament per seguir el camí que segueix tangencialment per la dreta (no confondre’l amb un altre camí que també surt primer per la dreta i que baixa a la font de Mata-rodona). El nostre camí planeja, poc després ens ajuntem amb el camí d’anada, anem seguint i ens apropem de nou al turó del Mal Pas.
Seguim una mica més i arribem a una cruïlla, on abandonem el camí per seguir-ne un que surt a l’esquerra i que per dins del bosc ens portarà a vorejar el turó pel costat contrari al d’anada. Hi ha marques de pintura en els arbres; arribem a una clariana del bosc on hi ha indicat amb pedres que hem de girar a la dreta per fer una curta, però forta, pujada. Aquesta pujada ens deixa en un roquisser molt bonic i on hi ha una gran balma orientada al N.
Ara caminarem una estona pel roquisser, és un trajecte una mica aeri, però sense cap dificultat i molt bonic; d’aquesta manera acabarem de donar la volta al turó del Mal Pas i arribarem de nou al coll de les Pinasses o del Mal Pas, on enllacem de nou amb l’itinerari d’anada
Entre l’anada i la tornada haurem fet una volta de 360 graus al turó del Mal Pas.
Ara ja no abandonarem el camí d’anada fins arribar novament a l’aparcament.
De l’Alzina del Sal·lari a la balma dels Traginers: 25mn
De la balma dels Traginers al coll del Boix: 05mn
Del coll del Boix al collet de les Pinasses: 35mn
Del collet de les Pinasses a la cova del Mal Pas: 10mn
De la cova del Mal Pas al turó del Mal Pas: 20mn
Del turó del Mal Pas a la cova Regal-Marcet: 40mn
De la cova Regal-Marcet a la balma de la Calç: 40mn
De la balma de la Calç al turó de Puigdoure: 10mn
Del turó de Puigdoure a les ruïnes de Puigdoure: 05mn
De les ruïnes de Puigdoure al collet de les Pinasses: 35mn
Del collet de les Pinasses al coll del Boix: 45mn
Del coll del Boix a l’aparcament: 25mn
TOTAL: 4h 55mn
Aquesta excursió per l’Obac és una nova demostració de la infinitat de combinacions de camins que es poden fer en aquesta zona, així com també del incomptable nombre d’indrets que es poden arribar a visitar, alguns de coneguts, però d’altres ho son poc o gens visitats. Aquesta vegada l’objectiu principal de la caminada és visitar tres coves: la del Malpas de Puigdoure, la Regal-Marcet i la balma de la Calç.
Per omplir una mica més l’excursió la rematarem pujant al turó del Malpas i al de Puigdoure.
La única petita dificultat de la caminada és encertar l’indret de la cova Regal-Marcet, la resta tot son camins i corriols; tot i que no podrem esquivar alguna esgarrinxada.
Però sense cap mena de dubte l’indret “estrella” és l’esmentada cova Regal-Marcet; el nom ve donat per trobar-se a l’indret del racó del Regal i al segon cognom del seu descobridor, en Jordi Guillemot i Marcet.
He comentat molt a la lleugera el nom de “descobridor”, però vist l’indret on es troba aquesta cova, cal fer una reverència i treure’s el barret davant la imaginació acompanyada de molt intuïció per arribar a l’indret on es troba aquesta gran cova d’una profunditat de 34,5m i una alçada que oscil.la entre els 3,4 i els 11metres, una amplada de 2m i pràcticament plana.
La cova Regal-Marcet va ser segurament un dels centres neuràlgics de la molt important comunitat que vivia el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac a l'època de bronze. Així ho proven les restes de ceràmica trobades a la cavitat i que van ser dipositades al Servei d’Arqueologia de la Generalitat l’any 2004. Malauradament des de llavors les administracions públiques no han fet cap prospecció del jaciment per tal d'ampliar el coneixement d'aquella època.
Aquesta cova és la punta de llança de la polèmica generada per la manca d'estudis arqueològics profunds a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Cap administració pren la iniciativa d'aprofundir en el coneixement històric/arqueològic del massís i això impedeix conèixer el paper que hi ha tingut en diverses èpoques claus del nostre país.
A més la manca de prospeccions oficials ha impulsat altres tipus d'excavacions il·legals i espolis; fins i tot hi ha fotografies on es veuen pics i pales d’exploracions il·legals.
Informació extreta del blog:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/06/cova-regal-marcet.html
Tot i ser una mica llarg, transcric íntegrament la descripció que en Jordi Guillemot en fa en el seu blog:
https://www.caudelguille.net/index.php/caus/120-regal-marcet-cova
“Era una cova que prometia ser una font de treball pels arqueòlegs. El somni compartit amb els seus legítims propietaris era que algun dia s’iniciarien camps d’estiu per a joves arqueòlegs que, a més d’aprendre l’ofici s’endurien un record agradable del lloc, de Mura, del Parc, com jo quan d’adolescent vaig tenir el privilegi de poder anar a Orce i en conservo un molt bon record. La cova Regal-Marcet era, amb tota seguretat, el millor i més ben conservat jaciment prehistòric en cova a tot el parc natural de Sant Llorenç del Munt, un referent comparable al de les Coves del Toll (Moià), fins que molt probablement vaig cometre l’error de notificar la troballa al Departament d’Arqueologia de la Generalitat (com mana la llei), on encara és hora que algú s’aixequi de la cadira d’un despatx de Portaferrissa per donar una ullada al lloc. El següent error va ser acceptar, anys més tard, la invitació d’acompanyar l’alcalde de Mura, el Sr. Martí Perich que, pel que semblava, estava més preocupat de no ser vist pels propietaris del lloc, és a dir pels del Puig de la Balma, que per cap altra cosa. No em preguntin perquè ni m’importa massa la veritat, però vam donar una volta de cal ample. El tercer error sembla ser que va ser acceptar novament d’acompanyar el director del Parc Natural, el Sr. Àngel Miño (l’anterior director, el Sr. Pau Pérez, tot i que devia llegir-ho a la V Trobada d’Estudiosos, no va mostrar el més mínim interès). De tots ells no he vist ni he sentit cap resultat, cap iniciativa com ara regular l'accés a la cova, fer-ne el tancament o bé organitzar visites guiades per als més impacients. Res. D’ençà fins ara, Mura i encontorns en va ple de la cova Regal-Marcet. El jaciment és a dia d’avui un exemple d’espoli notabilíssim i gairebé una ruta de pelegrinatge. Fins i tot un Sr. que obertament es declara fan del Consorci de Les Valls del Montcau (Diputació) i diu que coneix el valor arqueològic de la cova, havia penjat les dades GPS a Internet, bo i demanant respecte ‘pel medi ambient’(?)….bravo. Diu que les dades les ha tret de la pròpia Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació. Després de vuit mesos en pantalla, les ha retirat del blog a petició meva però calla, no, ara les ha tornat a publicar perquè diu que ha fet un profund anàlisi del meu comportament i no li ha fet el pes ... tot i amb GPS, de vegades el sentit comú costa de trobar, si és que s'arriba a trobar mai. Però tant se val, el mal ja està fet.
Als furtius i clandestins i a tots aquells que han anat a trobar el seu tresor particular i patien que abans hi arribés el veí: sou uns ignorants. No hi han tresors a la cova Regal-Marcet: hi ha una història que aneu malmetent un darrere l’altre, unes pàgines que heu arrencat d’un llibre de prehistòria que ja no podrem llegir mai més. Moltes gràcies a tots per deixar-nos sense lectura. Un consell per vosaltres: amagueu bé el vostre tresoret particular, com el personatge Gollum dels Senyor dels Anells, i aneu en compte de fardar més del compte del trofeu, que les notícies corren i us acabaran trobant per culpa d’un veïnat que xerra massa. Sssssssshhh! Silenci, feu-me cas: ben amagadet i a les fosques, que és com us agrada deixar les coses. I per acabar només un detallet de no res: heu robat als propietaris de la cova i a tots els que ens estimem la nostra història i creiem en el coneixement. Tan sols teniu una disculpa que ja he dit abans: sou uns pobres ignorants, però les institucions que he citat abans no poden dir el mateix. I jo tampoc. Sóc el primer culpable per somniar coses que no pertoquen.”
(Subscric el mateix lament que fa en Jordi respecte a notificar una troballa al Departament d’Arqueologia de la Generalitat, ja que em va semblar trobar un possible menhir a la muntanya de l’Amigó a Badalona, i he obtingut la mateixa resposta que en Jordi: silenci absolut, com si el correu no s’hagués enviat mai).
De la bonica i solejada balma de la Calç tornarem al blog d’en Jordi Guillemot que ens en farà la descripció:
https://caudelguille.net/caus/281-calc-balma-10
“Es tracta d'una balma de 30 metres de llarg amb punts que assoleixen els 9 metres de fondària.
Al centre de la balma hi ha un habitacle tancat d'uns 20 metre quadrats, fet amb pedres i argila i amb els sostre fumat. La llinda la formen quatre troncs de pi.
Trobem restes de fogueres, així com restes de ceràmica moderna i algun bloc de pedra tallat artificialment.
És molt probable que aquesta balma obrada hagi estat aprofitada per l'home des de temps prehistòrics. Tal i com passa amb la cova Fumada de Puigdoure, l'orientació solar és excel·lent, però amb l'afegitó de que la Balma de la Calç està més resguardada i té una mica de pla i bosc al davant, i no pas un precipici. Segons s'explica, l'origen del nom rau en el fet que antigament hi havia un forn de calç dins la balma i més recentment, durant la guerra civil, sembla que s'hi va emboscar un ciutadà d'origen alemany, per la qual cosa també hi ha qui coneix la balma com la cova de l'Alemany*.
El tancat que hi ha dins probablement sigui una dependència del mas de Puigdoure i hauria servit d'aixopluc als pastors.”
La cova del turó del Mal Pas de Puigdoure, 67 metres de recorregut, 3 m d’amplada, arribant a 10m d’alçada i 6 metres de desnivell està situada a pocs metres del camí que voreja el turó per la dreta i a diferència de la Regal-Marcet, la seva funció sembla ser que era funerària. En trobarem la descripció al blog:
https://espeleoworld.com/c/cova-del-turo-del-mal-pas-de-puigdoure
“Una àmplia boca dóna pas a un galeria que als pocs metres redueix sensiblement la secció. Uns 10 metres més endavant la galeria torna a guanyar amplada i tot seguit s'origina una curta rampa descendent entre blocs. A partir d'aquí la galeria segueix per espai d'uns 35 metres més mantenint unes dimensions força còmodes, uns 3 metres d'amplada i una alçada que es manté en uns 10 metres aprox.
(Badiella, 1987).
Segons la circular nº 93 del Centre Excursionista de Terrassa, el 14 de desembre del 1958, sis membres de l'Entitat van fer l'exploració de la cova.
Malgrat això, la cova no es va donar a conèixer fins a les exploracions del GES – CMB (abril 1963) i la posterior campanya arqueològica i paleontològica que van portar a terme també amb membres del GRS – AE Icària i GIS de la Cooperativa Pau i Justícia. Es va trobar un crani de tipus cromanyoid, escasses restes de ceràmica, estris de sílex i os, i altres restes de fauna.
La part més antiga de la masia de Puigdoure, actualment en runes, va ser edificada en el segle XIV, si bé posteriorment ha estat ampliada en diverses ocasions.
Històricament va formar part de la parròquia de la Santa Creu de Palou, que estava integrat també per les masies de Mata-rodona, el Farell i la casa del Putget.
Igual que molts altres masos veïns, el de Puigdoure va viure una època veritablement daurada al segle XVIII gràcies a la producció de vi i aiguardent. La sobreproducció i la fil·loxera van provocar l'abandonament d'aquesta activitat i, progressivament, el declivi del mas.
Joan Escodà explica al seu blog que cap el 1970/8, quan el mas ja només funcionava com a corral, es va esfondrar la teulada de la part antiga de la casa i el masover, Ramon Montagut. va trobar-hi cinc monedes de coure, conegudes com a Ardits de Bilió, que circulaven per Barcelona el 1640.
Una llegenda recent afirma que a les ruïnes del mas s'han vist serps de cabellera, que tindrien més de dos metres de llarg.
Informació extreta del blog:
https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/puigdoure-683-m.html
Per començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari situat al km 11,3 (aprox.) de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamanca.
Sortim pel camí que arrenca del costat mateix dels cartells que hi ha a l’indret, anem pujant, passem pel costat de la petita balma dels Graons de Mura i arribem a una cruïlla on conflueixen tres pistes; seguim per la de la dreta que baixa lleugerament i creua el torrent del Sot de la Teula. Poc després arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra; més endavant en una nova cruïlla seguim el camí que puja per l’esquerra (per la dreta aniríem a font dels Traginers). Més amunt enllacem amb el camí dels Graons de Mura, on encara queden restes de l'antic empedrat.
A la primera llassada a l’esquerra del camí seguim recta per tal de visitar la balma obrada dels Traginers amb vistes a les agulles dels Traginers situades a l’altre costat de la vall.
Seguim i passada la balma girem a l’esquerra, passem pel costat d’una petita obertura de la balma, i seguidament tornem a enllaçar amb el camí dels Graons de Mura, que havíem deixat per anat a la balma.
Anem seguint i arribem al coll de Boix, el creuem per seguir el camí que baixa i creua la pista. Anem caminant i força estona després sortim al bonic roquisser de l’Era dels Enrics; el creuem de punta a punta i just abans de tornar a entrar al bosc hem de seguir per l’esquerra el camí poc marcat al començament (degut al roquisser) i que després d’una altre bona estona ens deixa al collet de les Pinasses o del Mal Pas. Un rudimentari banc de troncs ens convida a fer-hi una aturada sota l’ombra de les alzines. El monumental pi de tres pinasses ja és visible des del coll, només hem de caminar cinc metres a la dreta per poder-lo contemplar.
Admirat i fotografiat el pi, tornarem al coll i seguirem a l'esquerra el camí de Puigdoure.
Anem vorejant el turó per la seva base, ja l’estem deixant endarrere quan el camí fa un marcat gir a la dreta, Aquí ens hem de fixar en una fita que hi ha a l’esquerra que ens assenyala l’inici d’un corriol que baixa uns quinze metres tot girant a l’esquerra i que ens deixa davant de la gran boca de la cova del Mal Pas de Puigdoure.
Vista la cova tornem al camí i acabem de fer la volta al turó; el camí gira quasi 180 graus a la dreta i poc després arribem a una discreta cruïlla, on deixem de nou el camí a Puigdoure per fer una anada i tornada al turó del Mal Pas. Un corriol ben marcat ens porta directes a la base del turó. Avancem per un roquisser i ja veiem una canal de poca inclinació arrapada a la paret i amb vegetació; les traces de camí i unes fites ens hi porten. És pot pujar tranquil·lament sense ajuda de les mans, però de tota manera, les arrels i arbres que hi ha a la dreta ens poden ajudar. Després d'aquest curt pas corriol i fites ens condueixen fins el punt més alt del planer llom del turó del Mal Pas. És tan ampli i planer que costa imaginar-se que estem voltats per unes timbes impressionants per tots costats.
Contemplat el cim i la seva panoràmica tornarem per on hem vingut i continuarem pel camí de Puigdoure.
Poc després deixem a la dreta el camí per on tornarem i seguim recta, arribem a un bonic roquisser on el camí segueix per l’esquerra i recta hi ha una traça en mig d’una petita prada. Seguim aquesta traça que poc després ens deixa a la pista que ve del mas de Puigdoure.
En aquest punt podríem dir que comença l’anada a la cova Regal-Marcet. Seguim la pista per la dreta que emprèn una suau baixada.
Aquesta pista porta a una torre d’alta tensió que podríem dir que està situada aprox. a sobre de la cova.
Anem baixant, de la torre només es veuen els cables, de mica en mica va apareixent tota l’estructura, això passa quan estem travessant un roquisser, al final d’aquest roquisser la pista emprèn un descens més fort per arribar a la base de la torre. Aquest és el punt clau doncs no hem de fer aquesta baixada, a la dreta veurem una fita que ens assenyala l’inici d’una traça de corriol que gira obertament a la dreta i entra a dins el bosc. Ara la traça es perd una mica però hem de baixar decididament per dins del bosc per tal arribar a una torrentera que seguim per l’esquerra. És una torrentera molt ample i plana per la que podem caminar perfectament.
Quan aquesta torrentera deixa de ser plana i comença a baixar més bruscament som al punt clau del camí. Hem de girar a l’esquerra i anar a buscar la base de la cinglera, allà veurem una traça que comença a resseguir la cinglera per una estreta cornisa; no és un mal pas, doncs hi ha força vegetació i no es té la sensació de precipici, però el pendent per la dreta és pronunciat; el rastre va fent petites pujades i baixades per tal d’anar avançant per la cornisa. No hi ha pèrdua perquè no es pot passar per enlloc més i a més hi ha alguna fita, es veu trepitjat i hi ha branques serrades per poder passar.
Anem seguint i acabem tombant de vessant i caminem per la part obaga, ja hi som, els cables de la línia elèctrica ens passen per sobre; aixequem el cap i uns metres a sobre nostre veiem la gran obertura de la cova.
Un pendent una mica inclinat, però on es veuen cavats uns graons a mode d’escala i esquivant algun esbarzer, ens hi acaba de portar.
És una cova molt gran, no hi ha humitats i està airejada, no és estrany que fos habitada des de molt antic; la pregunta és: Com van trobar-la els humans de l’edat de bronze, si avui costa, tot hi haver-hi una pista a pocs metres? És de suposar que llavors la vegetació encara deuria ser més salvatge i el bosc impenetrable .... o tot el contrari!
Hi entrem els metres que ens semblin convenients i una vegada vista la cova tornem per on hem vingut; just abans d’arribar a la pista vaig retallar una mica la darrera pujada. Seguim la pista en direcció al Puigdoure; si ens hi fixem bé, a l’altre banda de la vall es veu la balma de la Calç. Passem pel coll de la Creu dels Alls, que és una important cruïlla de camins, una mica més endavant arribem a una altre torre d’alta tensió; aquí hem de deixar la pista per seguir un corriol que surt per la dreta.
Em pensava que després de l’accés a la cova Regal-Marcet, aquest camí seria bufar i fer ampolles; però tot i que no es comparable, aquest camí a estones es perd, principalment en travessar un roquisser, però pràcticament sempre ens mourem sobre la mateixa cota de nivell; així arribem al bonic indret de la balma de la Calç.
Tal com deia en Jordi Guillemot a la descripció de la balma, hi ha restes de “ceràmica moderna”, però encara més “moderns” son graelles per fer carn a la brasa i salers i alguna ampolla d’aigua.
L’indret és molt bonic i convida a fer-hi una aturada. A l’altre costat de la vall es veu la carena per on passa la pista que mena a la torre d’alta tensió i a la cova Regal-Marcet.
Vista la balma seguim caminant, ara el corriol pràcticament és inexistent, però es pot caminar sense problemes i no guanyem ni perdrem alçada; es tracta de pujar al llom del turó de Puigdoure, quan més avancem més a prop tenim el llom; però em sembla que em vaig passar de llarg el lloc més idoni, i vaig girar a l’esquerra per començar a remuntar el llom per un indret on no hi havia ni traça, ni rastre, ni res, però es pot passar sense gaires entrebancs. Començo a remuntar passo per una mica de turó i acte seguit el llom baixa a un collet, que és per on havia d’haver-hi pujat. A partir d’aquí si que hi ha traça de camí i algunes fites que ens porten fins dalt el turó de Puigdoure, indret poc visitat, però amb una gran vista.
Contemplada la gran panoràmica seguim el camí, ara més marcat, que entra a dins del bosc, passem pel costat d’una antiga construcció de fusta, anem seguint, entre els arbres ja veiem una mica les ruïnes del mas. Quan ja hi estem pràcticament a sobre el corriol fa un gir de noranta graus a l’esquerra, surt del bosc i segueix baixant tot travessant un roquisser per plantar-se seguidament a les ruïnes del mas de Puigdoure.
Quina pena que construccions d'aquestes dimensions hagin quedat en estat de ruïna total. Darrera la casa hi ha el pou, esquivem les ruïnes i arribem a l’esplanada del davant del mas, des d’on podem contemplar el mas i la seva privilegiada situació, seguim uns metres més i sortim a la pista que porta a la torre d’alta tensió de la cova Regal-Marcet.
Tenia pensat fer un circuït més llarg, però la forta calor d’un dia d’estiu em va fer replantejar la caminada i vaig optar per tornar per on havia vingut, que és la opció més curta per tornar.
Així que girem a l’esquerra per seguir novament la pista i quan arribem al coll de la Creu dels Alls, deixem la pista definitivament per seguir el camí que segueix tangencialment per la dreta (no confondre’l amb un altre camí que també surt primer per la dreta i que baixa a la font de Mata-rodona). El nostre camí planeja, poc després ens ajuntem amb el camí d’anada, anem seguint i ens apropem de nou al turó del Mal Pas.
Seguim una mica més i arribem a una cruïlla, on abandonem el camí per seguir-ne un que surt a l’esquerra i que per dins del bosc ens portarà a vorejar el turó pel costat contrari al d’anada. Hi ha marques de pintura en els arbres; arribem a una clariana del bosc on hi ha indicat amb pedres que hem de girar a la dreta per fer una curta, però forta, pujada. Aquesta pujada ens deixa en un roquisser molt bonic i on hi ha una gran balma orientada al N.
Ara caminarem una estona pel roquisser, és un trajecte una mica aeri, però sense cap dificultat i molt bonic; d’aquesta manera acabarem de donar la volta al turó del Mal Pas i arribarem de nou al coll de les Pinasses o del Mal Pas, on enllacem de nou amb l’itinerari d’anada
Entre l’anada i la tornada haurem fet una volta de 360 graus al turó del Mal Pas.
Ara ja no abandonarem el camí d’anada fins arribar novament a l’aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada