Coll d'Estenalles, avenc del Montcau, Montcau, turó de la Carena del Pagès, Casetes del Bufí, Òbits, el Bolet i Morral Gran
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al Wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Aquesta caminada ens porta al desconegut i oblidat turó de la carena del Pagès, un turó que amb els seus 1037 metres d’alçada és la tercera elevació del massís de Sant Llorenç del Munt i que passa totalment inadvertit tot i ser molt visible des de molt indrets.
Segurament haureu advertit que el concorregut camí de la “carena del Pagès” del coll d’Estenalles a la Mola quan arriba a la cruïlla amb el camí que baixa a la Roca Encavalcada comença a descriure un semi arc de dreta a esquerra, passa pel roure del Palau i poc després arriba al punt d’inflexió de la corba. Doncs precisament el camí fa aquesta corba per vorejar el turó de la Carena del Pagès.
També passarem per l’avenc del Montcau, situat ben a prop del coll d’Estenalles.
Baixarem fins a dos excel·lents i solitaris miradors per endinsar-nos a continuació fins l’amagatall de les Casetes del Bufí, des d’on remuntarem fins els Òbits; aquests indrets son les dues cares d’una moneda: obaga total a les Casetes i esplèndida soleia als Òbits (la paraula “moneda” és molt escaient per definir aquests dos indrets ja que tots dos eren amagatalls per falsificar-ne).
Des dels Òbits iniciarem el retorn passant pel Bolet i el turó dels Òbits i recorren tota la carena dels Ginebres amb el magnífic mirador del Morral Gran.
És un recorregut fàcil, però com que sortim de les rutes més conegudes del massís, tot i seguir el traçat del GPS, hem de tenir suficients coneixements per a moure’ns per terrenys emboscats on a vegades costa seguir el camí o literalment no n’hi ha, com per pujar al turó de la Carena del Pagès.
La panoràmica de la que gaudirem des de molts punts del recorregut és extraordinàriament extensa ja que veurem: el Marquet de les Roques, el Castellsapera, la Falconera, la Rocamur, el Daví, la Castellassa del Dalmau, el Palleret i molts altres turons de la zona. També veurem el Montseny i Montserrat. En dies clars i freds i amb el Pirineu nevat, s’arriba a veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el pic de Peguera, així com també veurem les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià del Besós i els edificis més alts de Barcelona i òbviament el mar.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament del coll d’Estenalles a la carretera BV-1221 de Matadepera a Mura.
0:00 Coll d’Estenalles. Travessem la carretera i deixem a l’esquerra la casa del Parc i pugem per les escales de pedra que hi ha al darrera i seguim el bonic camí que arrenca d’allà mateix i que poques passes després surt del bosc arriba al llom de la carena i fa un gir de gairebé 180 graus i va a buscar la pista asfaltada que surt del coll d’Estenalles.
Uns metres abans d’arribar-hi ens desviarem quatre passes a la dreta per a visitar les dues boques, protegides per una barana, de l’avenc del Montcau
0:05 Avenc del Montcau. L'avenc presenta dues boques no massa grans i que arriba fins els vint metres de profunditat. L'accés s'efectua per la més inferior, la qual s'inicia amb una curta rampa que acte seguit es transforma en un pou vertical.
Aquest avenc no és esmentat per F. Termes en el seu catàleg de 1951, per tant i a manca d'informació anterior, molt possiblement la primera exploració va ser la portada a terme el maig de 1954 per membres del GES – CMB.
Tornem al camí i arribem al coll d’Estella per on passa la pista que simplement travessem per seguir el camí de l’altre costat que puja al Montcau, al que arribem després d’uns últims metres per un roquisser una mica dret.
0:35 El Montcau, de 1053 metres d’alçada. Contemplem el dilatat panorama i tornem al peu del turó i d’allí seguim la carena fins el coll d’Eres.
0:45 Coll d’Eres, important cruïlla de camins. El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes".
Seguim el camí a la Mola fins la primera cruïlla evident a l’esquerra, és el camí que ens portaria a la Roca Encavalcada, però només el seguirem deu metres ja que immediatament a la dreta veiem un gran amuntegament de pedres, just en aquest punt hem d’abandonar el camí i endinsar-nos sense camí per dins del bosc. Tot i no haver-hi camí, el bosc permet avançar sense cap impediment remarcable, hem d’anar pujant en diagonal per tal d’arribar al llom de la carena; a mitja pujada trobem l’emplaçament d’una antiga carbonera en un petit replà; arribem al llom i l’anem seguint; sortim a una clariana on hi ha una fita i una gran vista del Montcau; tornem a entrar al bosc i anem avançant, a estones sembla que seguim un rastre de corriol.
1:05 Turó de la Carena del Pagès, de 1037 metres d’alçada. L’indret no té pràcticament vista, però es podria catalogar com a indret singular; en primer lloc hi ha una fita que marca el límit dels termes de Sant Llorenç Savall i Mura i consisteix en un ampli replà amb diverses roques disperses, i el més sorprenent és que es veuen branques i troncs tallats que donen amplitud a l’espai i com a curiositat en un arbre hi ha una etiqueta dins d’una petita bossa de plàstic que assenyala o indica com si s’hagués fet una actuació arqueològica o l’indret fos susceptible de fer-la.
Vist aquest curiós indret sortim immediatament a un petit roquisser que ens permet avançar uns metres més i tornem a entrar al bosc on trobem una doble fita de terme amb el nom de “MATA” gravat amb pintura vermella. Seguim avançant, ara el bosc permet caminar tranquil·lament i acabem sortint a un camí transversal que seguim per l’esquerra (per la dreta en pocs minuts arribaríem novament al camí principal i concorregut d’Estenalles a la Mola).
Anem seguint aquest bonic camí per dins del bosc fins que sortim a un petit collet on enllacem amb el camí que ve de la Roca Encavalcada. Hem de seguir-lo per la dreta, però primer seguirem recta un corriol que ens deixa en un parell o tres de minuts en un magnífic mirador
1:20 Mirador de la Morella. Situat al caire de la cinglera. Indret apartat i solitari amb unes grans vistes de la part de la part final de la Morella del Daví que tenim al davant i de la feréstega canal de Tanca, també ens obsequia amb una bonica panoràmica de la vall d'Horta i de la singular forma de la "Màquina de Tren" o Rocamur.
Contemplada la panoràmica tornem a la cruïlla anterior, si abans en arribar-hi havíem de seguir per la dreta, òbviament ara en arribar-hi de nou venint del mirador hem de girar a l’esquerra.
Seguidament el camí emprèn una forta baixada de la cinglera per una emboscada canal, des d’on podem observar a sobre els nostres caps el mirador on estàvem situats fa uns moments. Finalment arribem a una nova cruïlla
1:25 Coll de Tanca. Per la dreta aniríem directament als Òbits, però seguim en línia recta uns metres més fins arribar a un roquisser on el camí fa un brusc gir de 90º a la dreta i segueix baixant pel roquisser, però primer girarem a l’esquerra per situar-nos dalt d’un petit turó.
1:30 Petit turó de 931 metres d’alçada, nou i excel·lent mirador. Aquest mirador i l’anterior estan situats un a cada costat de la capçalera de la canal de Tanca. La particularitat d’aquest petit turó (que podríem dir-ne turó de la Canal de Tanca) és que ens permet situar exactament l’emplaçament de les coves de Cabrafiga i de l’Ensorrament (adjunto una fotografia) ja que l’indret on les situa el mapa de ICGC no és correcte, segons aquest mapa estan pràcticament a sota el Mirador de la Morella, però no és exactament així. En aquest punt hi ha la cota 965,4 i més al N hi ha la cota 961.4, doncs les esmentades coves estan aproximadament al mig d’aquestes dues cotes, en una petita corba que fa la cinglera. Hi ha un itinerari de “orso46” https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/en-busca-de-la-cova-de-cabrafiga-coll-destenalles-coll-deres-roca-de-lequilibri-canal-de-lescaleta-66210120 que titula: “En busca de la Cova de Cabrafiga” que també les situa en el seu lloc, però em sembla que on situa la “la falsa cova de Cabrafiga” segurament és la veritable cova, i on situa la “cova de Cabrafiga” (a la que no acaba d’arribar per manca de temps) és la cova de l’Ensorrament; però això només és una teoria des de la distància del mirador a les coves.
Deixem les elucubracions i tornem al camí en el punt on fa un gir de 90 graus i segueix baixant pel roquisser, alguna fita facilita seguir-lo ja que els camins en mig dels roquissers es fan perdedors. Acabem la baixada en una nova cruïlla. Som al camí que puja de la Morella (Vall d'Horta) als Òbits i al collet dels Tres Termes. El seguirem per la dreta, però primer farem una anada i tornada a les Casetes del Bufí. Res sembla indicar-ho però pràcticament hi estem a sobre.
Ens hem d'apropar més al marge de la petita cinglera per veure una curta canal que hi baixa. Però la canal és una mica dreta, tenim una opció encara millor que consisteix en seguir l'itinerari en sentit contrari, és a dir en lloc d’anar recta a la cinglera (que no es veu perquè la vegetació l'amaga) girar a l'esquerra i seguir l'itinerari en sentit contrari, a pocs metres veurem una discreta fita i una canal molt més fàcil per baixar al peu de la cinglera. Molta explicació però en el fons en arribar a aquest punt d'interès només cal seguir l'itinerari en sentit contrari, tal com queda palès en el traçat.
Una vegada situats al peu de la cinglera seguim per la dreta; som en un lloc amb un microclima especial, molt més feréstec i voltats de vegetació i de bardisses per on el corriol s’obre pas; planegem per sota la paret balmada i de sobte ens topem amb una paret obrada quasi colgada de vegetació; som a les Casetes del Bufí.
1:40 Balma de les Cassetes del Bufí. El camí s’acaba i és a l’altre extrem on hi ha l’entrada a la balma. És molt gran i al fons hi ha una cova que s'endinsa a la muntanya. Si et volies amagar, aquest era l'indret perfecte. En la meva anterior visita l'any 2019 les parets no es veien ja que estaven completament colgades de vegetació, mentre que ara estan totalment visibles. Si aquestes parets poguessin parlar ens explicarien moltes històries que comencen a l’edat mitjana, quan pertanyia a la desapareguda masia del Bufí (situada a la Vall de Mur), i va ser obrada per tal de dedicar-la a activitats forestals i ramaderes. En desaparèixer aquesta masia les Casetes del Bufí varen servir de refugi per els carlins durant els tres conflictes bèl·lics del segle XIX, després d'amagatall pels falsificadors de moneda i darrerament era lloc d’aixopluc pels carboners de la zona. L’any 1900 hi vivia una família. Deixem la balma i tornem fins l’enllaç amb el camí de la Morella als Òbits; el seguim per l’esquerra en una llarga i sostinguda pujada. Arribem a una cruïlla on es separen els camins als Òbits (esquerra) i a la font Flàvia (dreta). Seguim per l'esquerra.
2:05 Balma dels Òbits. Hi entrem pel costat de la bassa. És un conjunt de balmes monumentals que havien estat habitades durant molt temps per pastors i llenyataires. Els Òbits han desenvolupat diverses funcions i han estat protagonistes de moltes històries al llarg dels últims mil anys. Algunes són ja força conegudes, com la fabricació de moneda falsa o la necròpolis dels cranis tallats. Però hi han d'altres que semblen passar encara desapercebudes, tot i tenir gran importància històrica.
Aquest és el cas d'una història que va passar entre el 1711 i el 1714, quan els Òbits van tenir un Oratori (calvari), que es va convertir en un lloc de pelegrinatge i una mena d'Oracle Grec de la Guerra de Successió. Un curiós personatge, l’eremita Andreu Joan Rico, va ser el responsable de construir el Calvari i de convertir els Òbits en un Oracle durant els últims anys de la guerra. Fins a finals del segle XVIII la cova dels Òbits era coneguda com a cova del Penitent. Més tard uns masovers s'establiren a les balmes fins al 1860/1865 i el lloc passà a ser conegut com a Mas dels Òbits. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872–1876) s'incendià la casa per tal d'evitar que s'hi refugiessin els carlins. En resum aquesta balma és un dels indrets més emblemàtics de Sant Llorenç del Munt.
Sortim dels Òbits per l’altre costat i poques passes després una modesta fita (pot ser-hi o no) ens assenyala l’inici poc marcat d’un corriol a la dreta que s’enfila per una fàcil canal.
Pocs metres abans de sortir de la canal ens desviem unes passes a la dreta per a visitar el Bolet.
2:10 Bolet dels Òbits, és una singular pedra que té exactament aquesta forma. Un paratge també molt bonic, assolellat i amb una gran panoràmica. Ens hi acostem per a contemplar-lo des de la seva base on hem de trobar un simpàtic porc senglar pintat en un còdol al “tronc” del bolet. Contemplat el bolet i l’indret tornem al camí de la canal i l’acabem de pujar. A la sortida de la canal hi ha un bon mirador. Seguim uns metres més i arribem al poc definit turó.
2:15 Turó dels Òbits, 1035m. Amb la panoràmica una mica reduïda, però tot hi així podem veure la Mola i el mar. Seguim el camí que ens porta al coll dels Tres Termes on retrobem el camí del coll d'Estenalles a la Mola que simplement creuem per seguir el fantàstic camí que recorre la carena dels Ginebres.
2:30 Morral Gran, 959m. Pràcticament passa inadvertit en mig d’un roquisser; és un gran mirador, però encara ho és més el mirador situat al caire de la cinglera que hi ha uns metres més endavant.
2:35 Mirador del Morral Gran. Excel·lent talaia des d’on veiem la vall del Llobregat, Collserola, Pirineu, Montcau, Castellsapera, Montserrat; i sota els peus la plana, on destaquen Can Bufí (o Bufí), Can Pèlags, la Barata i Can Salvans.
Sortim del mirador per on hem vingut i poques passes després seguim el camí que segueix per l’esquerra i que ens porta al coll dels Ginebres que és una nova cruïlla de camins. Aquí hem de seguir un ample camí que surt tangencialment per la dreta. En principi és ampla (sembla una antiga pista) però a mesura que avancem es va estrenyent per acabar convertit en un corriol. Que va rodejant per la dreta el Morral d’en Bens. Una vegada hàgim ultrapassat l’esmentat Morral veurem que el camí fa un marcat gir a l’esquerra i canvia de vessant; just en aquest punt hem d’estar molt atents a una imperceptible cruïlla a la dreta que hem de seguir (pot haver-hi una fita). Iniciem una forta baixada per dins del bosc, el corriol és molt perdedor, però hi ha marques de pintura blava (molt descolorida), d'altres de pintura groga (més recents) i alguna fita; entre el corriol, les marques de pintura, les fites i posant-hi molta atenció anirem baixant sense problemes. Ja a la part final ens trobem amb un roquisser on el camí fa un imperceptible gir de 90 graus a l’esquerra i no segueix avall pel roquisser. Finalment arribem a una antiga pista que seguim per la dreta i poc després gira a l'esquerra i segueix el torrent del Sot de la Bota pel marge esquerra. Uns cent cinquanta metres més endavant hem d’abandonar la pista i travessar la torrentera per l’únic lloc on es pot creuar fàcilment i seguir el camí que arrenca pel l’altre costat i que es va eixamplant per quedar convertit en una antiga pista.
Finalment arribem a una cruïlla de camins.
3:05 Roure Escurçoner. Cruïlla de camins i aiguabarreig dels torrents de la Canal de Cellerot i de les Teixoneres, els creuem tot fent un gir esquerra i immediatament a la dreta per seguir el camí que remunta pel marge dret el torrent de la Canal de Cellerot uns metres per sota la carretera BV-1221. Atenció a un petit i poc profund avenc que trobarem al mig del camí; està protegit amb branques; però cal estar atents. Finalment el camí fa un gir de 180 graus a la dreta i poques passes després arribem a un petit roquisser a l’esquerra on hem d’abandonar el camí i pujar-lo, una vegada a dalt veurem un camí per l’esquerra que en pocs minuts ens deixa a la carretera BV-1221 davant mateix de l’aparcament del coll d’Estenalles al que arribem pel costat contrari del que hem marxat.
3:25 Coll d'Estenalles.
Segurament haureu advertit que el concorregut camí de la “carena del Pagès” del coll d’Estenalles a la Mola quan arriba a la cruïlla amb el camí que baixa a la Roca Encavalcada comença a descriure un semi arc de dreta a esquerra, passa pel roure del Palau i poc després arriba al punt d’inflexió de la corba. Doncs precisament el camí fa aquesta corba per vorejar el turó de la Carena del Pagès.
També passarem per l’avenc del Montcau, situat ben a prop del coll d’Estenalles.
Baixarem fins a dos excel·lents i solitaris miradors per endinsar-nos a continuació fins l’amagatall de les Casetes del Bufí, des d’on remuntarem fins els Òbits; aquests indrets son les dues cares d’una moneda: obaga total a les Casetes i esplèndida soleia als Òbits (la paraula “moneda” és molt escaient per definir aquests dos indrets ja que tots dos eren amagatalls per falsificar-ne).
Des dels Òbits iniciarem el retorn passant pel Bolet i el turó dels Òbits i recorren tota la carena dels Ginebres amb el magnífic mirador del Morral Gran.
És un recorregut fàcil, però com que sortim de les rutes més conegudes del massís, tot i seguir el traçat del GPS, hem de tenir suficients coneixements per a moure’ns per terrenys emboscats on a vegades costa seguir el camí o literalment no n’hi ha, com per pujar al turó de la Carena del Pagès.
La panoràmica de la que gaudirem des de molts punts del recorregut és extraordinàriament extensa ja que veurem: el Marquet de les Roques, el Castellsapera, la Falconera, la Rocamur, el Daví, la Castellassa del Dalmau, el Palleret i molts altres turons de la zona. També veurem el Montseny i Montserrat. En dies clars i freds i amb el Pirineu nevat, s’arriba a veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el pic de Peguera, així com també veurem les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià del Besós i els edificis més alts de Barcelona i òbviament el mar.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament del coll d’Estenalles a la carretera BV-1221 de Matadepera a Mura.
0:00 Coll d’Estenalles. Travessem la carretera i deixem a l’esquerra la casa del Parc i pugem per les escales de pedra que hi ha al darrera i seguim el bonic camí que arrenca d’allà mateix i que poques passes després surt del bosc arriba al llom de la carena i fa un gir de gairebé 180 graus i va a buscar la pista asfaltada que surt del coll d’Estenalles.
Uns metres abans d’arribar-hi ens desviarem quatre passes a la dreta per a visitar les dues boques, protegides per una barana, de l’avenc del Montcau
0:05 Avenc del Montcau. L'avenc presenta dues boques no massa grans i que arriba fins els vint metres de profunditat. L'accés s'efectua per la més inferior, la qual s'inicia amb una curta rampa que acte seguit es transforma en un pou vertical.
Aquest avenc no és esmentat per F. Termes en el seu catàleg de 1951, per tant i a manca d'informació anterior, molt possiblement la primera exploració va ser la portada a terme el maig de 1954 per membres del GES – CMB.
Tornem al camí i arribem al coll d’Estella per on passa la pista que simplement travessem per seguir el camí de l’altre costat que puja al Montcau, al que arribem després d’uns últims metres per un roquisser una mica dret.
0:35 El Montcau, de 1053 metres d’alçada. Contemplem el dilatat panorama i tornem al peu del turó i d’allí seguim la carena fins el coll d’Eres.
0:45 Coll d’Eres, important cruïlla de camins. El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes".
Seguim el camí a la Mola fins la primera cruïlla evident a l’esquerra, és el camí que ens portaria a la Roca Encavalcada, però només el seguirem deu metres ja que immediatament a la dreta veiem un gran amuntegament de pedres, just en aquest punt hem d’abandonar el camí i endinsar-nos sense camí per dins del bosc. Tot i no haver-hi camí, el bosc permet avançar sense cap impediment remarcable, hem d’anar pujant en diagonal per tal d’arribar al llom de la carena; a mitja pujada trobem l’emplaçament d’una antiga carbonera en un petit replà; arribem al llom i l’anem seguint; sortim a una clariana on hi ha una fita i una gran vista del Montcau; tornem a entrar al bosc i anem avançant, a estones sembla que seguim un rastre de corriol.
1:05 Turó de la Carena del Pagès, de 1037 metres d’alçada. L’indret no té pràcticament vista, però es podria catalogar com a indret singular; en primer lloc hi ha una fita que marca el límit dels termes de Sant Llorenç Savall i Mura i consisteix en un ampli replà amb diverses roques disperses, i el més sorprenent és que es veuen branques i troncs tallats que donen amplitud a l’espai i com a curiositat en un arbre hi ha una etiqueta dins d’una petita bossa de plàstic que assenyala o indica com si s’hagués fet una actuació arqueològica o l’indret fos susceptible de fer-la.
Vist aquest curiós indret sortim immediatament a un petit roquisser que ens permet avançar uns metres més i tornem a entrar al bosc on trobem una doble fita de terme amb el nom de “MATA” gravat amb pintura vermella. Seguim avançant, ara el bosc permet caminar tranquil·lament i acabem sortint a un camí transversal que seguim per l’esquerra (per la dreta en pocs minuts arribaríem novament al camí principal i concorregut d’Estenalles a la Mola).
Anem seguint aquest bonic camí per dins del bosc fins que sortim a un petit collet on enllacem amb el camí que ve de la Roca Encavalcada. Hem de seguir-lo per la dreta, però primer seguirem recta un corriol que ens deixa en un parell o tres de minuts en un magnífic mirador
1:20 Mirador de la Morella. Situat al caire de la cinglera. Indret apartat i solitari amb unes grans vistes de la part de la part final de la Morella del Daví que tenim al davant i de la feréstega canal de Tanca, també ens obsequia amb una bonica panoràmica de la vall d'Horta i de la singular forma de la "Màquina de Tren" o Rocamur.
Contemplada la panoràmica tornem a la cruïlla anterior, si abans en arribar-hi havíem de seguir per la dreta, òbviament ara en arribar-hi de nou venint del mirador hem de girar a l’esquerra.
Seguidament el camí emprèn una forta baixada de la cinglera per una emboscada canal, des d’on podem observar a sobre els nostres caps el mirador on estàvem situats fa uns moments. Finalment arribem a una nova cruïlla
1:25 Coll de Tanca. Per la dreta aniríem directament als Òbits, però seguim en línia recta uns metres més fins arribar a un roquisser on el camí fa un brusc gir de 90º a la dreta i segueix baixant pel roquisser, però primer girarem a l’esquerra per situar-nos dalt d’un petit turó.
1:30 Petit turó de 931 metres d’alçada, nou i excel·lent mirador. Aquest mirador i l’anterior estan situats un a cada costat de la capçalera de la canal de Tanca. La particularitat d’aquest petit turó (que podríem dir-ne turó de la Canal de Tanca) és que ens permet situar exactament l’emplaçament de les coves de Cabrafiga i de l’Ensorrament (adjunto una fotografia) ja que l’indret on les situa el mapa de ICGC no és correcte, segons aquest mapa estan pràcticament a sota el Mirador de la Morella, però no és exactament així. En aquest punt hi ha la cota 965,4 i més al N hi ha la cota 961.4, doncs les esmentades coves estan aproximadament al mig d’aquestes dues cotes, en una petita corba que fa la cinglera. Hi ha un itinerari de “orso46” https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/en-busca-de-la-cova-de-cabrafiga-coll-destenalles-coll-deres-roca-de-lequilibri-canal-de-lescaleta-66210120 que titula: “En busca de la Cova de Cabrafiga” que també les situa en el seu lloc, però em sembla que on situa la “la falsa cova de Cabrafiga” segurament és la veritable cova, i on situa la “cova de Cabrafiga” (a la que no acaba d’arribar per manca de temps) és la cova de l’Ensorrament; però això només és una teoria des de la distància del mirador a les coves.
Deixem les elucubracions i tornem al camí en el punt on fa un gir de 90 graus i segueix baixant pel roquisser, alguna fita facilita seguir-lo ja que els camins en mig dels roquissers es fan perdedors. Acabem la baixada en una nova cruïlla. Som al camí que puja de la Morella (Vall d'Horta) als Òbits i al collet dels Tres Termes. El seguirem per la dreta, però primer farem una anada i tornada a les Casetes del Bufí. Res sembla indicar-ho però pràcticament hi estem a sobre.
Ens hem d'apropar més al marge de la petita cinglera per veure una curta canal que hi baixa. Però la canal és una mica dreta, tenim una opció encara millor que consisteix en seguir l'itinerari en sentit contrari, és a dir en lloc d’anar recta a la cinglera (que no es veu perquè la vegetació l'amaga) girar a l'esquerra i seguir l'itinerari en sentit contrari, a pocs metres veurem una discreta fita i una canal molt més fàcil per baixar al peu de la cinglera. Molta explicació però en el fons en arribar a aquest punt d'interès només cal seguir l'itinerari en sentit contrari, tal com queda palès en el traçat.
Una vegada situats al peu de la cinglera seguim per la dreta; som en un lloc amb un microclima especial, molt més feréstec i voltats de vegetació i de bardisses per on el corriol s’obre pas; planegem per sota la paret balmada i de sobte ens topem amb una paret obrada quasi colgada de vegetació; som a les Casetes del Bufí.
1:40 Balma de les Cassetes del Bufí. El camí s’acaba i és a l’altre extrem on hi ha l’entrada a la balma. És molt gran i al fons hi ha una cova que s'endinsa a la muntanya. Si et volies amagar, aquest era l'indret perfecte. En la meva anterior visita l'any 2019 les parets no es veien ja que estaven completament colgades de vegetació, mentre que ara estan totalment visibles. Si aquestes parets poguessin parlar ens explicarien moltes històries que comencen a l’edat mitjana, quan pertanyia a la desapareguda masia del Bufí (situada a la Vall de Mur), i va ser obrada per tal de dedicar-la a activitats forestals i ramaderes. En desaparèixer aquesta masia les Casetes del Bufí varen servir de refugi per els carlins durant els tres conflictes bèl·lics del segle XIX, després d'amagatall pels falsificadors de moneda i darrerament era lloc d’aixopluc pels carboners de la zona. L’any 1900 hi vivia una família. Deixem la balma i tornem fins l’enllaç amb el camí de la Morella als Òbits; el seguim per l’esquerra en una llarga i sostinguda pujada. Arribem a una cruïlla on es separen els camins als Òbits (esquerra) i a la font Flàvia (dreta). Seguim per l'esquerra.
2:05 Balma dels Òbits. Hi entrem pel costat de la bassa. És un conjunt de balmes monumentals que havien estat habitades durant molt temps per pastors i llenyataires. Els Òbits han desenvolupat diverses funcions i han estat protagonistes de moltes històries al llarg dels últims mil anys. Algunes són ja força conegudes, com la fabricació de moneda falsa o la necròpolis dels cranis tallats. Però hi han d'altres que semblen passar encara desapercebudes, tot i tenir gran importància històrica.
Aquest és el cas d'una història que va passar entre el 1711 i el 1714, quan els Òbits van tenir un Oratori (calvari), que es va convertir en un lloc de pelegrinatge i una mena d'Oracle Grec de la Guerra de Successió. Un curiós personatge, l’eremita Andreu Joan Rico, va ser el responsable de construir el Calvari i de convertir els Òbits en un Oracle durant els últims anys de la guerra. Fins a finals del segle XVIII la cova dels Òbits era coneguda com a cova del Penitent. Més tard uns masovers s'establiren a les balmes fins al 1860/1865 i el lloc passà a ser conegut com a Mas dels Òbits. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872–1876) s'incendià la casa per tal d'evitar que s'hi refugiessin els carlins. En resum aquesta balma és un dels indrets més emblemàtics de Sant Llorenç del Munt.
Sortim dels Òbits per l’altre costat i poques passes després una modesta fita (pot ser-hi o no) ens assenyala l’inici poc marcat d’un corriol a la dreta que s’enfila per una fàcil canal.
Pocs metres abans de sortir de la canal ens desviem unes passes a la dreta per a visitar el Bolet.
2:10 Bolet dels Òbits, és una singular pedra que té exactament aquesta forma. Un paratge també molt bonic, assolellat i amb una gran panoràmica. Ens hi acostem per a contemplar-lo des de la seva base on hem de trobar un simpàtic porc senglar pintat en un còdol al “tronc” del bolet. Contemplat el bolet i l’indret tornem al camí de la canal i l’acabem de pujar. A la sortida de la canal hi ha un bon mirador. Seguim uns metres més i arribem al poc definit turó.
2:15 Turó dels Òbits, 1035m. Amb la panoràmica una mica reduïda, però tot hi així podem veure la Mola i el mar. Seguim el camí que ens porta al coll dels Tres Termes on retrobem el camí del coll d'Estenalles a la Mola que simplement creuem per seguir el fantàstic camí que recorre la carena dels Ginebres.
2:30 Morral Gran, 959m. Pràcticament passa inadvertit en mig d’un roquisser; és un gran mirador, però encara ho és més el mirador situat al caire de la cinglera que hi ha uns metres més endavant.
2:35 Mirador del Morral Gran. Excel·lent talaia des d’on veiem la vall del Llobregat, Collserola, Pirineu, Montcau, Castellsapera, Montserrat; i sota els peus la plana, on destaquen Can Bufí (o Bufí), Can Pèlags, la Barata i Can Salvans.
Sortim del mirador per on hem vingut i poques passes després seguim el camí que segueix per l’esquerra i que ens porta al coll dels Ginebres que és una nova cruïlla de camins. Aquí hem de seguir un ample camí que surt tangencialment per la dreta. En principi és ampla (sembla una antiga pista) però a mesura que avancem es va estrenyent per acabar convertit en un corriol. Que va rodejant per la dreta el Morral d’en Bens. Una vegada hàgim ultrapassat l’esmentat Morral veurem que el camí fa un marcat gir a l’esquerra i canvia de vessant; just en aquest punt hem d’estar molt atents a una imperceptible cruïlla a la dreta que hem de seguir (pot haver-hi una fita). Iniciem una forta baixada per dins del bosc, el corriol és molt perdedor, però hi ha marques de pintura blava (molt descolorida), d'altres de pintura groga (més recents) i alguna fita; entre el corriol, les marques de pintura, les fites i posant-hi molta atenció anirem baixant sense problemes. Ja a la part final ens trobem amb un roquisser on el camí fa un imperceptible gir de 90 graus a l’esquerra i no segueix avall pel roquisser. Finalment arribem a una antiga pista que seguim per la dreta i poc després gira a l'esquerra i segueix el torrent del Sot de la Bota pel marge esquerra. Uns cent cinquanta metres més endavant hem d’abandonar la pista i travessar la torrentera per l’únic lloc on es pot creuar fàcilment i seguir el camí que arrenca pel l’altre costat i que es va eixamplant per quedar convertit en una antiga pista.
Finalment arribem a una cruïlla de camins.
3:05 Roure Escurçoner. Cruïlla de camins i aiguabarreig dels torrents de la Canal de Cellerot i de les Teixoneres, els creuem tot fent un gir esquerra i immediatament a la dreta per seguir el camí que remunta pel marge dret el torrent de la Canal de Cellerot uns metres per sota la carretera BV-1221. Atenció a un petit i poc profund avenc que trobarem al mig del camí; està protegit amb branques; però cal estar atents. Finalment el camí fa un gir de 180 graus a la dreta i poques passes després arribem a un petit roquisser a l’esquerra on hem d’abandonar el camí i pujar-lo, una vegada a dalt veurem un camí per l’esquerra que en pocs minuts ens deixa a la carretera BV-1221 davant mateix de l’aparcament del coll d’Estenalles al que arribem pel costat contrari del que hem marxat.
3:25 Coll d'Estenalles.
 |
| Casetes del Bufí l'any 2024 |
 |
| Casetes del Bufí l'any 2019 |
