La Bisbal d'Empordà, ermita de Sant Joan de Salelles, priorat de Sant Miquel de Cruïlles, Cruïlles i ermita de l'Esperança
Plàcida excursió pel Baix Empordà, sense desnivell, tan sols d’uns cent metres en tot el recorregut i que ens portarà a visitar la font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà, l’ermita romànica de Sant Joan de Salelles, el petit nucli amb l’antic priorat benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, el poble de Cruïlles i l’ermita de l’Esperança.
És una excursió sense cap mena de dificultat ja que anirem combinant contínuament camins, pistes i carreteres o pistes locals asfaltades.
Paisatge agradable de la plana del Baix Empordà esquitxat de petits nuclis com Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura i Monells i també per la Bisbal que n’és la capital. També tindrem gairebé tota l’estona dos punts de referència com son, per un costat el radar meteorològic del puig d’Arques i per l’altre el castell del Montgrí.
La font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà té el seu curiós origen en la festa de l’Arbre que s’hi va celebrar l’any 1916.
Dic curiós origen, perquè transcrivint una part de l’enllaç de l’Ajuntament de la Bisbal https://www.labisbal.cat//ca/festa-de-l-arbre-1916-2016.html que diu així: “L’historiador bisbalenc, Jordi Frigola i Arpa, esmenta l'existència d’unes fotografies d’aquella diada on sobta la quantitat de gent que si va aplegar, però sembla que tenia una explicació:
És una excursió sense cap mena de dificultat ja que anirem combinant contínuament camins, pistes i carreteres o pistes locals asfaltades.
Paisatge agradable de la plana del Baix Empordà esquitxat de petits nuclis com Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura i Monells i també per la Bisbal que n’és la capital. També tindrem gairebé tota l’estona dos punts de referència com son, per un costat el radar meteorològic del puig d’Arques i per l’altre el castell del Montgrí.
La font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà té el seu curiós origen en la festa de l’Arbre que s’hi va celebrar l’any 1916.
Dic curiós origen, perquè transcrivint una part de l’enllaç de l’Ajuntament de la Bisbal https://www.labisbal.cat//ca/festa-de-l-arbre-1916-2016.html que diu així: “L’historiador bisbalenc, Jordi Frigola i Arpa, esmenta l'existència d’unes fotografies d’aquella diada on sobta la quantitat de gent que si va aplegar, però sembla que tenia una explicació:
Un Reial Decret del 5 de gener de 1915 (sota el regnat borbònic d’Alfons XIII) obligava a tots els ajuntaments d’Espanya a celebrar cada any la Festa de l’Arbre i amb un to amenaçador, el reial decret deia entre altres coses:
“El Ayuntamiento deberá invitar a todos los funcionarios, asociaciones y entidades, tanto oficiales como particulares, que en el término municipal residan. Los gobernadores no aprobarán ningún presupuesto municipal sin que en él figure partida, por pequeña que sea, destinada al fin indicado.”
L’Ajuntament de la Bisbal d’aquella època no va tenir més remei que celebrar la festa i congregar una gran multitud i es van plantar arbres en el que avui és la Font de l’Arbre on hi havia el pou d’abastament d’aigua municipal. Segons el llibre d’actes de l’Ajuntament de 1916 es van plantar til·lers (que ja van morir corcats fa alguns anys) i suposem que també el gran plàtan que presideix el recinte actual.”
L’ecologisme per imposició es veu que ve de lluny.
L’any 2013 es va restaurar la font i el seu entorn, col·locant-hi bancs i taules.
Sant Joan de Salelles és una petita ermita romànica dels segles X-XI. A la façana hi ha una placa que m’explica una mica la història. Va ser parròquia de Sant Sadurní fins el segle XII; el 1835 es va abandonar i saquejar, i no es va restaurar fins l’any 1987, i des de llavors presenta el bonic i senzill aspecte actual.
El monestir i priorat de Sant Miquel és situat al petit nucli de Sant Miquel de Cruïlles.
Gran monestir romànic de planta basilical de tres naus i tres absis; de la seva història no hi ha gaires detalls; però tot i així té un ampli i curiós historial. Amb la localització d'una part important dels fons documentals del monestir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Elvis Mallorquí va iniciar una recerca sobre l'edició dels documents anteriors al 1300. Els lligams i les dependències entre els monestirs els relaciona ens entitats molt distants, com per exemple l’any 1057 el de Sant Miquel de Cruïlles depenia de l’impressionant monestir benedictí de San Michele della Chiusa (Sant Miquel de la Clusa) al Piemont italià; no tant distant, però també fora de la seva àrea geogràfica, Sant Miquel també va estar relacionat amb el priorat de Sant Genís de Rocafort, situat al Baix Llobregat; més “normal” sembla la també dependència amb Sant Pere de Galligants a Girona. A l’any 1592 només hi havia un monjo i el prior.
Al segle XVI s’enfondrà una part de la nau, i en la posterior reconstrucció es va escurçar el temple i s’hi afegiren els contraforts exteriors. Una part quedà inservible, i així podem veure els arcs a l’aire lliure de l’antiga sala capitular.
A l’interior encara es conserven unes pintures romàniques del segle XII que representen uns lleons enfrontats i la traïció de Judes.
Unes interessants pintures de principis del segle XIII amb escenes de la vida monàstica es van descobrir en unes bigues i que actualment podem trobar al Museu d’Art de Girona, així com el magnífic retaule de l’altar major del 1416, obra del pintor català Lluís Borrassà.
És a partir de l'any 2008 que el Consell Comarcal del Baix Empordà, conjuntament amb altres administracions, ha iniciat diverses tasques de restauració de l'església.
Vegis més informació a l’enllaç:
“El Ayuntamiento deberá invitar a todos los funcionarios, asociaciones y entidades, tanto oficiales como particulares, que en el término municipal residan. Los gobernadores no aprobarán ningún presupuesto municipal sin que en él figure partida, por pequeña que sea, destinada al fin indicado.”
L’Ajuntament de la Bisbal d’aquella època no va tenir més remei que celebrar la festa i congregar una gran multitud i es van plantar arbres en el que avui és la Font de l’Arbre on hi havia el pou d’abastament d’aigua municipal. Segons el llibre d’actes de l’Ajuntament de 1916 es van plantar til·lers (que ja van morir corcats fa alguns anys) i suposem que també el gran plàtan que presideix el recinte actual.”
L’ecologisme per imposició es veu que ve de lluny.
L’any 2013 es va restaurar la font i el seu entorn, col·locant-hi bancs i taules.
Sant Joan de Salelles és una petita ermita romànica dels segles X-XI. A la façana hi ha una placa que m’explica una mica la història. Va ser parròquia de Sant Sadurní fins el segle XII; el 1835 es va abandonar i saquejar, i no es va restaurar fins l’any 1987, i des de llavors presenta el bonic i senzill aspecte actual.
El monestir i priorat de Sant Miquel és situat al petit nucli de Sant Miquel de Cruïlles.
Gran monestir romànic de planta basilical de tres naus i tres absis; de la seva història no hi ha gaires detalls; però tot i així té un ampli i curiós historial. Amb la localització d'una part important dels fons documentals del monestir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Elvis Mallorquí va iniciar una recerca sobre l'edició dels documents anteriors al 1300. Els lligams i les dependències entre els monestirs els relaciona ens entitats molt distants, com per exemple l’any 1057 el de Sant Miquel de Cruïlles depenia de l’impressionant monestir benedictí de San Michele della Chiusa (Sant Miquel de la Clusa) al Piemont italià; no tant distant, però també fora de la seva àrea geogràfica, Sant Miquel també va estar relacionat amb el priorat de Sant Genís de Rocafort, situat al Baix Llobregat; més “normal” sembla la també dependència amb Sant Pere de Galligants a Girona. A l’any 1592 només hi havia un monjo i el prior.
Al segle XVI s’enfondrà una part de la nau, i en la posterior reconstrucció es va escurçar el temple i s’hi afegiren els contraforts exteriors. Una part quedà inservible, i així podem veure els arcs a l’aire lliure de l’antiga sala capitular.
A l’interior encara es conserven unes pintures romàniques del segle XII que representen uns lleons enfrontats i la traïció de Judes.
Unes interessants pintures de principis del segle XIII amb escenes de la vida monàstica es van descobrir en unes bigues i que actualment podem trobar al Museu d’Art de Girona, així com el magnífic retaule de l’altar major del 1416, obra del pintor català Lluís Borrassà.
És a partir de l'any 2008 que el Consell Comarcal del Baix Empordà, conjuntament amb altres administracions, ha iniciat diverses tasques de restauració de l'església.
Vegis més informació a l’enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Miquel_de_Cru%C3%AFlles
Cruïlles era un poble reclòs per una muralla de la que encara en queden alguns trams, però l’element més singular és la torre d’homenatge, de 22,5 metres d’alçada, de l’antic castell dels segles XI-XII del que només queda l’esmentada torre circular i lleugerament cònica situada al bell mig de la plaça.
Durant molts segles Cruïlles va ser seu de la Baronia de Cruïlles amb domini sobre un bast territori. El seu llarg historial el podeu consultar a l’enllaç:
Cruïlles era un poble reclòs per una muralla de la que encara en queden alguns trams, però l’element més singular és la torre d’homenatge, de 22,5 metres d’alçada, de l’antic castell dels segles XI-XII del que només queda l’esmentada torre circular i lleugerament cònica situada al bell mig de la plaça.
Durant molts segles Cruïlles va ser seu de la Baronia de Cruïlles amb domini sobre un bast territori. El seu llarg historial el podeu consultar a l’enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cru%C3%AFlles_(vila)
De l’esmentada torre circular en destaquen les tres franges de pedra amb la que està feta. Una primera franja és de pedra rogenca i ben treballada, una segona és de carreus del riu, i la darrera franja torna a ser com la primera.
Aquest fet singular a donat peu a llegendes, com la que a mitja construcció és varen acabar les pedres rogenques i el mestre d’obres va optar per seguir amb còdols del riu Daró. En veure-ho el senyor feudal va fer tallar el cap al mestre d’obres i a tots els operaris. El següent que va rebre l’encàrrec d’acabar la torre deuria moure cel i terra per aconseguir novament les pedres rogenques i ben treballades del primer segment de la torre!
L’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança (ó Esperança a seques), situada molt a prop de Cruïlles, té uns orígens incerts ja que es creu que és anterior a l’any 1413, ja que en aquesta data ja havia estat reedificada. La peculiar estructura actual data dels segles XVII i XVIII, amb les dates del 1606 en una llinda de la casa, i del 1755 a la capella.
La primera impressió en arribar-hi és la d’un gran mas amb un petit campanar al mig de la teulada, però en donar-hi la volta ens trobem davant d’una gran porxada amb una esvelta columna al mig. La porta de l’ermita és al fons de la porxada que queda envoltada pels dos costats pels edificis de la rectoria.
D’aquesta porxada en destaca una trona que sobresurt a l’alçada del pis, amb una imatge de la Verge gravada i un cab alat a sota. A les parets també hi ha exvots fets amb rajoles de ceràmica i altres elements.
Actualment hi ha una Fundació que ofereix a tothom la possibilitat de llogar equipaments (locals i barbacoes) per gaudir d’aquest espai amb amics i familiars. També s’ofereix la possibilitat de reservar espais per a fer trobades, aniversaris, dinars, berenars i altre tipus de celebracions a preus molt populars. Davant de l’ermita i en un nivell més elevat hi ha una gran zona de pic-nic.
A l’esplanada de l’ermita hi ha una gran imatge de la Mare de Déu i a l’altre costat trobem una bonica creu de terme.
Començarem la caminada a la Bisbal d’Empordà; concretament des de l’aparcament de la piscina municipal, al costat del riu Daró i a prop de l’inici de la GI-660 (de la Bisbal a Calonge).
Només començar a caminar ja trobem la font de l’Arbre, situada al costat mateix de les instal·lacions de la piscina. La font està situada en un extrem de l’amplia esplanada presidida per un extraordinari exemplar de plàtan.
Deixem la font i anem seguint la pista que va travessant la plana, amb masos a cada costat, el del Saüc és molt bonic i lleugerament apartat de la pista, així com el Mas Cendra al costat mateix de la pista.
Passat aquest darrer mas arribem a una cruïlla i hem de seguir per la dreta les indicacions al Mas Masaller, al que arribem poc després; un gran mas convertit en allotjament de turisme rural.
Seguim caminant entre els camps i arribem a una nova cruïlla on enllacem amb una pista asfaltada que seguim per la dreta. Passem per Can Batalla i arribem a l’aiguabarreig del torrent d’en Molines amb el Daró, indret on hi ha la singular Palanca de Cruïlles una llarga estructura de ferro que permet travessar el Daró quan aquest va crescut.
Seguim una mica més per la pista asfaltada i en arribar al Mas Girbau deixem l’asfalt i girem a l’esquerra per seguir una pista de terra i poc després ho tornem a fer també per l’esquerra. Passem per davant la porta d’accés a Can Salelles i girem a l’esquerra. Immediatament passem per l’antic Mas Salelles i seguidament arribem a una cruïlla.
Hem de seguir per la dreta en lleugera pujada; però primer vaig fer una anada i tornada per a visitar l’indret de l’Alzina Grossa de Can Salelles; només havia trobat un itinerari de l’any 2013 que hi anava, i llavors ja estava morta i mig partida. Situat al punt on havia d’haver-hi l’alzina amb el tronc mort només hi havia una esplanada sense cap rastre de l’alzina.
Així que us podeu estalviar aquesta anada i tornada i seguir directament per la dreta.
Després d’una curta i suau pujada arribem a un petit collet on hem de girar a la dreta. Seguim una curta pista que sembla que no tingui sortida perquè porta directament a l’entrada de Can Fort, però és un efecte òptic, ja que just a la porta de la finca arrenca un bonic camí que la voreja per la dreta. És la primera vegada des de que hem sortit de la Bisbal que seguim un estret camí per dins del bosc.
Aquest camí ens porta directament a l’ermita de Sant Joan de Salelles, on de nou tornem a enllaçar amb una pista que seguirem per l’esquerra; però primer farem una bona aturada per a contemplar l’ermita i el seu entorn ja que tot el conjunt s’ho mereix, així com podem descansar asseguts en el pedrís que hi ha a la paret de l’ermita.
Vista l’ermita seguim el nostre camí fins la primera cruïlla, on deixem la pista principal per seguir-ne una que arrenca per la dreta.
Deixem a la dreta dues petites cases, seguidament la pista voreja un gran camp per l’esquerra, podríem travessar el camp ja que li donarem la volta, però no ho farem, i anirem seguint la pista que acaba en arribar a la GI-664 de la Bisbal a Cassà de la Selva, que només seguim una vintena de metres per la dreta per enllaçar amb un ample camí que arrenca per la dreta. D’aquesta manera acabem de vorejar el camp.
Vorejat el camp hem d’estar atents a un camí que, pocs metres després, comença per l’esquerra. De nou tornem a caminar per un estret camí per dins del bosc. D’aquesta manera arribem al bonic i petit nucli de Sant Miquel de Cruïlles, que travessem de punta a punta per plantar-nos davant del monestir de Sant Miquel de Cruïlles.
L’hem de contemplar des de l’exterior perquè està tancat (si estigués obert no en quedaria rés) hi anem donant la volta per poder contemplar el campanar, el cimbori, els contraforts, els tres absis i el que queda de les finestres de la sala capitular.
Contemplat i fotografiat aquest conjunt monàstic, deixem Sant Miquel de Cruïlles i en lleugera baixada ens anem apropant a Cruïlles, inconfusible per les dues torres, la del castell i a pocs metres el campanar de l’església de Santa Eulàlia.
Hi arribem després de creuar per sota la carretera GI-664 i pel costat de l’escola Les Gavarres. Podem seguir el carrer i vorejar el nucli emmurallat per anar directament a l’ermita de l’Esperança.
Però no ho farem, ja que pel primer trencant que trobem entrarem al casc antic, ens passejarem pels seus carrers i acabarem sortint a la plaça de la Torre, per a contemplar la singular torre del castell amb els seus tres i ben diferenciats nivells de construcció.
Vist el poble i la torre sortim a la carretera, que té un carril per a vianants, fins la propera cruïlla a la dreta cap a l’Esperança.
Seguim durant uns set-cents metres una estreta carretera i arribem a la gran esplanada de l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança.
A la dreta hi ha una estàtua de la verge i al fons queda l’ermita.
L’edifici que veiem és la rectoria. Ens hi apropem i hi donem la volta per l’esquerra i immediatament ens trobem davant del gran atri o porxada tan característic d’aquesta ermita.
Aquí també hi farem una bona aturada per a descansar en els bancs que hi ha a la porxada i per anar contemplant la trona i els exvots.
Després d’aquesta sessió contemplativa, podem pujar per unes escales i anar a la zona de pic-nic i des d’on tindrem una bona vista de l’ermita, ja que estem a un nivell superior.
Baixem novament per les escales o pel camí que torna a l’ermita. Ara ens trobem davant l’únic punt de tota la caminada que sembla una mica confús. Baixades les escales o el camí passem pel costat d’una bonica creu de terme i seguim vorejant l’ermita per l’altre costat del que hi hem arribat.
Acabat l’edifici veiem un ample camí per l’esquerra que baixa a un camp on el camí desapareix. L’hem de seguir, arribar al camp i vorejar-lo per la dreta, a l’altre extrem del camp retrobem el camí, molt ben marcat que anirem seguint.
Tornem a caminar per un sender per dins del bosc, arribem a una cruïlla, on per la dreta segueix un sender en lleugera pujada i per l’esquerra un altre que planeja; hem de seguir el de l’esquerra. Aviat es converteix en pista que seguim per la dreta durant un quilòmetre aproximadament i que ens deixa a la deixalleria o dipòsit controlat de Vacamorta, situat en una cruïlla anomenada els Quatre Camins; seguim recta per una pista asfaltada amb un viarany per a vianants.
Anem seguint aquesta carretera i aviat veurem a la dreta la Bassa Nova de Puigventós i una pista paral·lela per la dreta a la carretera, passem a la pista que ens conduirà a una balconada des d’on podrem gaudir de la vista de l’esmentada bassa, que és força gran i amb d’una parella d’ànecs.
Per tornar a la carretera seguim una mica més la pista i quan aquesta es separa de la carretera i pugem directament.
De nou a la carretera l’anem seguint i enllacem amb un extrem de la urbanització de Puigventós i de nou ens trobem amb la carretera GI-664 que ja hem seguit uns metres després de Sant Juan de Salelles i que hem passat per sota a l’entrada de Cruïlles; ara l’hem de creuar, hi ha un semàfor per poder-la creuar.
Seguim recta i seguim un carrer on a banda i banda hi ha les naus d’una empresa que abans visitava com a clients i que ara creuo com a caminant carregat d’anys i de pols del camí.
S’acaben les naus i el carrer convertit en pista segueix recta. Tornem a travessar camps, passem pel costat d’un taller mecànic i finalment travessem el riu Daró pràcticament davant de la piscina municipal.
Aquí no hi ha palanca, és a dir si el riu baixa fort haurem de fer volta en direcció a la Bisbal per a trobar un pont per poder creuar-lo.
HORARIS:
De l’aparcament i font de l’Arbre a Sant Joan de Salelles: 1h 30mn
De Sant Joan de Salelles a Sant Miquel de Cruïlles: 30mn
De Sant Miquel de Cruïlles a Cruïlles: 10mn
De Cruïlles a l’Esperança: 15mn
De l’Esperança a la bassa Nova de Puigventós: 35mn
De la bassa Nova a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 20mn
De l’esmentada torre circular en destaquen les tres franges de pedra amb la que està feta. Una primera franja és de pedra rogenca i ben treballada, una segona és de carreus del riu, i la darrera franja torna a ser com la primera.
Aquest fet singular a donat peu a llegendes, com la que a mitja construcció és varen acabar les pedres rogenques i el mestre d’obres va optar per seguir amb còdols del riu Daró. En veure-ho el senyor feudal va fer tallar el cap al mestre d’obres i a tots els operaris. El següent que va rebre l’encàrrec d’acabar la torre deuria moure cel i terra per aconseguir novament les pedres rogenques i ben treballades del primer segment de la torre!
L’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança (ó Esperança a seques), situada molt a prop de Cruïlles, té uns orígens incerts ja que es creu que és anterior a l’any 1413, ja que en aquesta data ja havia estat reedificada. La peculiar estructura actual data dels segles XVII i XVIII, amb les dates del 1606 en una llinda de la casa, i del 1755 a la capella.
La primera impressió en arribar-hi és la d’un gran mas amb un petit campanar al mig de la teulada, però en donar-hi la volta ens trobem davant d’una gran porxada amb una esvelta columna al mig. La porta de l’ermita és al fons de la porxada que queda envoltada pels dos costats pels edificis de la rectoria.
D’aquesta porxada en destaca una trona que sobresurt a l’alçada del pis, amb una imatge de la Verge gravada i un cab alat a sota. A les parets també hi ha exvots fets amb rajoles de ceràmica i altres elements.
Actualment hi ha una Fundació que ofereix a tothom la possibilitat de llogar equipaments (locals i barbacoes) per gaudir d’aquest espai amb amics i familiars. També s’ofereix la possibilitat de reservar espais per a fer trobades, aniversaris, dinars, berenars i altre tipus de celebracions a preus molt populars. Davant de l’ermita i en un nivell més elevat hi ha una gran zona de pic-nic.
A l’esplanada de l’ermita hi ha una gran imatge de la Mare de Déu i a l’altre costat trobem una bonica creu de terme.
Començarem la caminada a la Bisbal d’Empordà; concretament des de l’aparcament de la piscina municipal, al costat del riu Daró i a prop de l’inici de la GI-660 (de la Bisbal a Calonge).
Només començar a caminar ja trobem la font de l’Arbre, situada al costat mateix de les instal·lacions de la piscina. La font està situada en un extrem de l’amplia esplanada presidida per un extraordinari exemplar de plàtan.
Deixem la font i anem seguint la pista que va travessant la plana, amb masos a cada costat, el del Saüc és molt bonic i lleugerament apartat de la pista, així com el Mas Cendra al costat mateix de la pista.
Passat aquest darrer mas arribem a una cruïlla i hem de seguir per la dreta les indicacions al Mas Masaller, al que arribem poc després; un gran mas convertit en allotjament de turisme rural.
Seguim caminant entre els camps i arribem a una nova cruïlla on enllacem amb una pista asfaltada que seguim per la dreta. Passem per Can Batalla i arribem a l’aiguabarreig del torrent d’en Molines amb el Daró, indret on hi ha la singular Palanca de Cruïlles una llarga estructura de ferro que permet travessar el Daró quan aquest va crescut.
Seguim una mica més per la pista asfaltada i en arribar al Mas Girbau deixem l’asfalt i girem a l’esquerra per seguir una pista de terra i poc després ho tornem a fer també per l’esquerra. Passem per davant la porta d’accés a Can Salelles i girem a l’esquerra. Immediatament passem per l’antic Mas Salelles i seguidament arribem a una cruïlla.
Hem de seguir per la dreta en lleugera pujada; però primer vaig fer una anada i tornada per a visitar l’indret de l’Alzina Grossa de Can Salelles; només havia trobat un itinerari de l’any 2013 que hi anava, i llavors ja estava morta i mig partida. Situat al punt on havia d’haver-hi l’alzina amb el tronc mort només hi havia una esplanada sense cap rastre de l’alzina.
Així que us podeu estalviar aquesta anada i tornada i seguir directament per la dreta.
Després d’una curta i suau pujada arribem a un petit collet on hem de girar a la dreta. Seguim una curta pista que sembla que no tingui sortida perquè porta directament a l’entrada de Can Fort, però és un efecte òptic, ja que just a la porta de la finca arrenca un bonic camí que la voreja per la dreta. És la primera vegada des de que hem sortit de la Bisbal que seguim un estret camí per dins del bosc.
Aquest camí ens porta directament a l’ermita de Sant Joan de Salelles, on de nou tornem a enllaçar amb una pista que seguirem per l’esquerra; però primer farem una bona aturada per a contemplar l’ermita i el seu entorn ja que tot el conjunt s’ho mereix, així com podem descansar asseguts en el pedrís que hi ha a la paret de l’ermita.
Vista l’ermita seguim el nostre camí fins la primera cruïlla, on deixem la pista principal per seguir-ne una que arrenca per la dreta.
Deixem a la dreta dues petites cases, seguidament la pista voreja un gran camp per l’esquerra, podríem travessar el camp ja que li donarem la volta, però no ho farem, i anirem seguint la pista que acaba en arribar a la GI-664 de la Bisbal a Cassà de la Selva, que només seguim una vintena de metres per la dreta per enllaçar amb un ample camí que arrenca per la dreta. D’aquesta manera acabem de vorejar el camp.
Vorejat el camp hem d’estar atents a un camí que, pocs metres després, comença per l’esquerra. De nou tornem a caminar per un estret camí per dins del bosc. D’aquesta manera arribem al bonic i petit nucli de Sant Miquel de Cruïlles, que travessem de punta a punta per plantar-nos davant del monestir de Sant Miquel de Cruïlles.
L’hem de contemplar des de l’exterior perquè està tancat (si estigués obert no en quedaria rés) hi anem donant la volta per poder contemplar el campanar, el cimbori, els contraforts, els tres absis i el que queda de les finestres de la sala capitular.
Contemplat i fotografiat aquest conjunt monàstic, deixem Sant Miquel de Cruïlles i en lleugera baixada ens anem apropant a Cruïlles, inconfusible per les dues torres, la del castell i a pocs metres el campanar de l’església de Santa Eulàlia.
Hi arribem després de creuar per sota la carretera GI-664 i pel costat de l’escola Les Gavarres. Podem seguir el carrer i vorejar el nucli emmurallat per anar directament a l’ermita de l’Esperança.
Però no ho farem, ja que pel primer trencant que trobem entrarem al casc antic, ens passejarem pels seus carrers i acabarem sortint a la plaça de la Torre, per a contemplar la singular torre del castell amb els seus tres i ben diferenciats nivells de construcció.
Vist el poble i la torre sortim a la carretera, que té un carril per a vianants, fins la propera cruïlla a la dreta cap a l’Esperança.
Seguim durant uns set-cents metres una estreta carretera i arribem a la gran esplanada de l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança.
A la dreta hi ha una estàtua de la verge i al fons queda l’ermita.
L’edifici que veiem és la rectoria. Ens hi apropem i hi donem la volta per l’esquerra i immediatament ens trobem davant del gran atri o porxada tan característic d’aquesta ermita.
Aquí també hi farem una bona aturada per a descansar en els bancs que hi ha a la porxada i per anar contemplant la trona i els exvots.
Després d’aquesta sessió contemplativa, podem pujar per unes escales i anar a la zona de pic-nic i des d’on tindrem una bona vista de l’ermita, ja que estem a un nivell superior.
Baixem novament per les escales o pel camí que torna a l’ermita. Ara ens trobem davant l’únic punt de tota la caminada que sembla una mica confús. Baixades les escales o el camí passem pel costat d’una bonica creu de terme i seguim vorejant l’ermita per l’altre costat del que hi hem arribat.
Acabat l’edifici veiem un ample camí per l’esquerra que baixa a un camp on el camí desapareix. L’hem de seguir, arribar al camp i vorejar-lo per la dreta, a l’altre extrem del camp retrobem el camí, molt ben marcat que anirem seguint.
Tornem a caminar per un sender per dins del bosc, arribem a una cruïlla, on per la dreta segueix un sender en lleugera pujada i per l’esquerra un altre que planeja; hem de seguir el de l’esquerra. Aviat es converteix en pista que seguim per la dreta durant un quilòmetre aproximadament i que ens deixa a la deixalleria o dipòsit controlat de Vacamorta, situat en una cruïlla anomenada els Quatre Camins; seguim recta per una pista asfaltada amb un viarany per a vianants.
Anem seguint aquesta carretera i aviat veurem a la dreta la Bassa Nova de Puigventós i una pista paral·lela per la dreta a la carretera, passem a la pista que ens conduirà a una balconada des d’on podrem gaudir de la vista de l’esmentada bassa, que és força gran i amb d’una parella d’ànecs.
Per tornar a la carretera seguim una mica més la pista i quan aquesta es separa de la carretera i pugem directament.
De nou a la carretera l’anem seguint i enllacem amb un extrem de la urbanització de Puigventós i de nou ens trobem amb la carretera GI-664 que ja hem seguit uns metres després de Sant Juan de Salelles i que hem passat per sota a l’entrada de Cruïlles; ara l’hem de creuar, hi ha un semàfor per poder-la creuar.
Seguim recta i seguim un carrer on a banda i banda hi ha les naus d’una empresa que abans visitava com a clients i que ara creuo com a caminant carregat d’anys i de pols del camí.
S’acaben les naus i el carrer convertit en pista segueix recta. Tornem a travessar camps, passem pel costat d’un taller mecànic i finalment travessem el riu Daró pràcticament davant de la piscina municipal.
Aquí no hi ha palanca, és a dir si el riu baixa fort haurem de fer volta en direcció a la Bisbal per a trobar un pont per poder creuar-lo.
HORARIS:
De l’aparcament i font de l’Arbre a Sant Joan de Salelles: 1h 30mn
De Sant Joan de Salelles a Sant Miquel de Cruïlles: 30mn
De Sant Miquel de Cruïlles a Cruïlles: 10mn
De Cruïlles a l’Esperança: 15mn
De l’Esperança a la bassa Nova de Puigventós: 35mn
De la bassa Nova a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 20mn
