Interessant excursió per algunes fonts de la Serra de Marina; caminada carregada de matisos i de contrastos per diverses raons.
Una, per l’estat lamentable de gairebé totes les fonts, algunes d’elles de gran renom no fa gaires anys, com per exemple les de les Monges i la Better.
Un altre raó la veurem en caminar per les dues urbanitzacions per les que passarem, la de la Conreria i la de Mas Llombard.
En caminar pels seus carrers veurem de “tot”, cases noves, velles, habitades, abandonades, amb bon gust, horribles (segons el meu parer), ben conservades, descuidades.. etcètera. De la primera urbanització feta a la banda obaga de la muntanya ja podem intuir que de molt “ringo-rango” no pot ser; la segona ja no està a l’obaga, i per tant el poder adquisitiu dels compradors de la parcel•la ja es pot preveure més alt.
Una altre raó és que combinarem la caminada per alguns carrers de les urbanitzacions amb camins molt poc transitats, contrastant i molt el canvi sobtat d’abandonar un carrer per a seguir un camí, que tal com els va definir el company que m’acompanyava: “sembla que estiguem a la jungla del Vietnam” .
Totes les fonts (menys la del Goig al començament) estan dins d’aquestes urbanitzacions i per tant la pregunta sorgeix gairebé sense voler: “no les podrien cuidar, ni que fos una mica??”
Degut a la prohibició de sortir del municipi pel confinament municipal hem de començar la caminada a Badalona, però sense aquesta prohibició el començament lògic és dalt la Conreria.
Sempre que sigui possible m’agrada fer les excursions circulars, procurant fer una circumferència, és a dir sortint per un costat i tornant per l’altre; i anar enllaçant tots els indrets d’una manera seguida i lògica.
Darrerament haig de inventar i explorar totes les combinacions possibles per pujar a la Conreria sortint “estrictament” de Badalona, ja que per poc que et descuidis ja estàs conduint pel terme municipal de Tiana, amb el greu problema que això representa per a la salut; mentre que si ho fas a peu no corres cap risc.
Degut a aquest fet, avui de circumferències en farem dues, una de “forçada” pujant a la Conreria per la font del Goig i coll de Fra Rafel i tornarem pel GR-92; i la segona, que és la que hauria de ser, sortint de la Conreria i fent el circuït de les fonts.
Aquests nou “producte de dos en uno” només té en comú un curt tram de 100 metres davant l’alberg de la Conreria.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els diumenges i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti.
Seguim aquesta pista i quan fa un gir de 90 graus a l’esquerra a l’alçada de l’Institut de Recerca de la Leucèmia Josep Carreras la deixem i seguim un camí per la dreta que s’enfila lleugerament i en pocs minuts arribem a l’acollidor racó de la font del Goig. Aquesta font està ben conservada, només cal apartar una mica les fulles i treure fulles i pedres de la marmita, i l’indret torna a quedar força “polit”.
Massa aviat per a descansar, però si per a fer-hi fotografies.
Fetes aquestes, seguirem un marcat camí que surt per la nostra esquerra i que passa per darrere de la font.
Bonic i ben marcat sender que va pujant i girant a l’esquerra. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta per a seguir pujant per un nou camí, que poca estona després desemboca en el transversal camí del Bosc.
Girem a la dreta per a seguir escassos metres aquest camí, perquè poques passes després arribem a una nova cruïlla.
Aquí seguim el camí que s’enfila per l’esquerra.
Aquest sender es nota que és menys trepitjat que els anteriors (darrerament sembla que ha estat netejat). Anem guanyant alçada pausadament mentre anem girant a la dreta fent una marxa transversal en direcció al coll de Fra Rafel.
La vista es va ampliant a mesura que anem pujant.
Finalment arribem al coll de Fra Rafel i sortim a la pista que ve de la Conreria i girem a la dreta per a seguir-la fins arribar a l’alberg Pere Tarrés a tocar del coll de la Conreria.
Davant mateix de l’alberg girem a l’esquerra per a seguir l’ampla pista o carrer asfaltat que va a la font i restaurant dels Castanyers.
A pocs metres de seguir aquesta pista veiem a la dreta i al costat mateix unes ruïnes; son les restes del bar o berenador que hi havia a la font de les Monges; unes degradades escales ens baixen fins l’indret de la font, situada a sota mateix del camí.
Del seu antic esplendor ens en parla les dues columnes amb capitell que aguanten una amplia arcada on hi havia la font. Indret totalment degradat, amb bardisses, grafitis, brutícia... Abans hi havia bancs i una bonica esplanada.
Inclús en un costat de la font hi havia un mosaic amb rajoles de ceràmica amb una llegenda escrita. Només es poden llegir algunes paraules, ja que la majoria de rajoles estan trencades i les que no ho estan, estan pintades de grafiti.
Els que trenquen i pinten sense to ni so, quin benefici en teuen?? Quin ego alimenten?? Es senten realitzats?? Amb tota seguretat és gent que ha anat a escola; alguna cosa els hi deuen haver ensenyat i no han aprés bé, per manca de concentració o de capacitat.
Aquesta pobre font està al costat mateix del camí, i té tots els números de ser víctima dels neo-barbars.
Tornem al camí dels Castanyers i l’anem seguint; després d’un parell de revolts ens plantem davant de les ruïnes d’un antic forn de ceràmica. Cap rètol, cap indicació, cap panell explicant la seva història; i el seu estat de conservació ... doncs com la font de les Monges.
Pocs metres després arribem a una triple cruïlla, hem de seguir pel camí dels Castanyers, que puja suaument per l’esquerra.
Arribem a una nova triple cruïlla; aquí hem d’abandonar el camí dels Castanyers per a girar a la dreta i començar a baixar pel carrer del Vallès.
Després d’un parell de pronunciats revolts arribem a una nova cruïlla de carrers.
Aquí hem de deixar el “carrer”, asfaltat, del Vallès i girar a la dreta per “l’avinguda” Muntanya, pista sense asfaltar, i que no surt en els mapes.
Però hi ha una pilona que així ho indica; pilona mig torta que més aviat sembla una làpida d’un cementiri abandonat.
Anem caminant per la gran avinguda Muntanya, amb un ull posat a la pista procurant no ens atropellin els Ferrari, i l’altre a la dreta intentant trobar el camí o corriol que ens baixi a la font del Corró o del Porró.
Potser la polseguera que ha aixecat el darrer Ferrari ens ha impedit veure el possible corriol que estem buscant, ja que pràcticament estem sobre la vertical de la font i no hi ha res que hi baixi.
En un revolt hi ha una mena de baixador ple de deixalles d’obres i per allà baixem quatre o cinc metres, i efectivament enllacem amb el que sembla un corriol que potser havíem d’haver agafat abans.
El seguim i molt aviat arribem a una cruïlla. Aquesta serà una cruïlla d’anada i tornada. Ara seguirem per l’esquerra i acabarem de baixar fins la font del Corró o Porró (segons quins mapes o referències).
Seguim amb la mateixa tònica. Indret abandonat, la font no raja, però surt aigua per on no hauria de sortir; per baixar a la font hi ha quatre graons completament degradats, igual que tot l’entorn de la font. La font surt d’una mina o dipòsit que hi ha annexa; mina o dipòsit que deuen estar plens de sorra que tapona la sortida de l’aigua.
Ja portem tres fonts, i de moment l’única que està mínimament bé és la del Goig; ara anem per la quarta: la font Better o d’en Better, a veure si hi ha més sort, ja que de petit quan es sentia parlar d’aquesta font la gent feia senyals d’admiració.
Deixem la font del Corró i anem a la propera cruïlla i ara seguim el camí. Aquest és un bonic camí per dins del bosc, sembla poc transitat, però es pot seguir sense cap problema.
Aquest camí desemboca en una pista que seguim per l’esquerra; però només hi caminarem vint metres com a molt, perquè, aquesta vegada si, hem de girar a la dreta per a seguir un marcat camí que trobem sense cap problema.
Aquest camí també és molt bonic i molt ben traçat i que ens canvia de urbanització ja que ens deixa al carrer de la Zona Esportiva de la urbanització de Mas Llombard.
Ara farem una curta anada i tornada a la font. Seguirem aquest carrer per l’esquerra i a la propera cruïlla (amb el carrer del Bosc) també girarem a l’esquerra.
Pocs metres anirem per aquest carrer ja que en el primer revolt hem de girar a la dreta per a seguir un curt camí que ens deixa a la font Better, situada al final del carrer del mateix nom de l’esmentada urbanització.
La font actualment és una gran pedra de la que brolla l’aigua amb un banc de fusta al costat, i l’indret es veu net i cuidat. A la font hi ha una placa que esmenta que va ser restaurada l’any 2009 gràcies a la actuació dels veïns. Tan de bo a les dues altres fonts també hi hagués el mateix rètol!
Vista la font Better, ara toca anar per la cinquena font, la del Rossinyol.
També començarem la “remuntada”, ja que fins ara, des de la Conreria no hem fet rés més que baixar, i ara toca començar a tornar-hi a pujar.
Primer tornarem fins la cruïlla d’anada i tornada, i una vegada allí seguirem caminant pel carrer de la Zona Esportiva fins la intersecció amb el carrer Nou.
Ara girem a la dreta i comencem a pujar per aquest darrer carrer.
Sense cap mena de diferencia el carrer Nou passa a dir-se Camí Antic de Sant Fost. Imagino que el canvi de nom es deu a que hem canviat de urbanització.
El carrer a estones fa molta pujada amb revolts tancats. Si neva o glaça aquets revolts tancats amb tanta pendent deuen ser un problema!
Aquest carrer arriba a una cruïlla, on el carrer gira 180 graus i per l’esquerra segueix el “flamant” carrer “Del camí de la Font del Rossinyol”, aquesta vegada han estat “modestos” i en diuen “camí”, abans hem passat per “l’avinguda” Muntanya.
Seguim aquest carrer-camí per l'esquerra, que tal com diu el nom ens portarà a la font homònima.
Per trobar aquesta font estic seguint el traçat de wikiloc de “encos” titulat “I-171 (Vallès Oriental) i en un revolt d’aquest camí assenyala que la font està a 18 metres a la dreta, i en el punt d’interès hi ha dues fotografies, una de la font brollant generosament i l’altre amb un cartell amb el nom de la font i el flamant títol de “restaurada pels veïns”; el traçat en qüestió és del desembre del 2014.
Sis anys en un racó humit d’una muntanya dona per a molt, i en el cas de la font del Rossinyol no ha estat una excepció.
El curt trajecte que va del “camí de Font del Rossinyol” a la font homònima és una torrentera impracticable degut a les bardisses que barren el pas.
Vàrem estar una bona estona dubtant i consultant tots els mapes al nostre abast per veure si la font era allà o ens havíem equivocat; però no, la font havia de ser allà.
Vaig intentar seguir uns metres per la torrentera en direcció a la font, però cada vegada era més complicat avançar.
Feien falta tisores per anar obrint pas, així que ho vàrem deixar córrer.
En un segon intent, "armat" amb les tisores he refet el camí obrint de nou el pas fins la font que estava totalment colgada per les bardisses i a pocs metres d'on vaig arribar en el primer intent. Per aquesta raó el punt d'interès queda lleugerament separat del final del traçat. El punt d'interès pertany al segon traçat.
Quan hi anem, si a part de fer la foto de rigor, dediquem uns minuts a netejar-la una mica més, no tornarà a quedar colgada sota les bardisses.
Vist que el “rossinyol ja torna canta” a la font, anem a per la sisena, la font de l’Hort dels Monjos.
Seguim pel camí-carrer que s’acaba pocs metres després. És a dir estem en un carrer sense sortida, hem de suposar que a continuació segueixi un camí; però vist el resultat de la font, comencem a resar.
Arribem al final del carrer i efectivament d’allà segueix un camí.
Realment en aquest racó de la urbanització tens la sensació d’estar al cul del mon. Només faltava veure una casa-cabana a dalt d’uns arbres i un home que ens anava mirant amb cara de curiositat de: “on van aquests perduts”.
El camí, més aviat corriol que comencem a seguir travessa una zona molt emboscada, on el corriol en prou feines es va obrint camí.
Aquest camí acaba en arribar a un nou carrer de nom Camí del Torrent.
Aquest carrer, sense asfaltar i amb fort pendent, no ens és del tot desconegut, ja que si el seguíssim amunt per la dreta sortiríem just a la primera triple cruïlla, poc després de les ruïnes del forn de ceràmica.
Ara, però el seguirem per l’esquerra fins el primer i molt proper revolt. Seguim amb la sensació d’estar en un cul de sac.
Aquest camí que comencem a seguir és encara menys evident que l’anterior. Costa una mica de seguir; en mig de la vegetació ens apareixen dos grans murs de pedra.
Pocs metres després hi ha una imperceptible cruïlla que hem de seguir per l’esquerra; és tan poc evident que vàrem seguir recta, però afortunadament aviat ens en vàrem adonar, així que mitja volta i cap a la cruïlla saltada.
Ara ja estem pràcticament a sota mateix de la Conreria.
Ara la vegetació s’aclareix en travessar un primer replà, on hi ha un grup de grans i alts plàtans.
Darrere aquest replà en arribem a un segon, i és en aquest on al fons a la dreta hi ha la mina de la font de l’Hort dels Monjos i una basa al costat. L’indret segueix la tònica de degradació que ens ha acompanyat en totes les fonts.
Aquesta font tampoc raja, però podem entrar fins la boca de la mina, on hi ha la marmita que hauria de recollir l’aigua de la font; però vàrem quedar sorpresos de la profunditat de la mina i estava completament plena d’aigua amb una profunditat aproximada de mig metre de profunditat i una mica més d’amplada.
Realment els “monjos” ja sabien on havien de plantar l’hort! Cal dir que els cartoixans mentre construïen el convent a Montalegre es varen instal•lar provisionalment a l’antic convent de monges, on ara hi ha l’alberg.
Contemplem l’indret i ara ja només ens queda tornar a l’inici.
Seguirem un ampla camí una mica abandonat i arribem a una cruïlla que és el final d’un carrer que ens portaria al coll de la Conreria fent una mica de volta.
Però primer anirem uns metres a la dreta perquè en una nova esplanada hi ha les restes de dos forns de calç, òbviament en un estat lamentable.
Ara acabarem de pujar a la Conreria, però ens estalviarem el revolt del carrer, fent una curta drecera.
Feta la drecera sortim al carrer i aquest ens porta al mateix coll, just al costat de la parada d’autobús.
Tanquem aquí la segona circumferència i ara anem per tancar la segona.
Seguim el camí fins l’alberg, allí continuem uns metres pel camí pel que hi hem arribat, però pocs metres després el deixem per a seguir per l’esquerra els senyals del GR.
Seguim aquest bonic camí que ens porta fins el collet del turó de l’Home.
Una vegada al collet girem a la dreta i seguim la pista que ens porta directament fins l’aparcament del tanatori i d’allí anem per on hem vingut fins l’aparcament del començament.
D’aquesta manera tanquem la primera circumferència i també aquesta excursió que ens ha portat a visitar algunes de les fonts que hi ha a la Serra de Marina, i que estan en un estat més que lamentable.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig al collet del turó de l’Home: 20mn
Del collet a la font de les Monges: 25mn
De la font de les Monges a la font del Corró: 30mn
De la font del Corró a la font Better: 20mn
De la font Better a la font del Rossinyol: 35mn
De la font del Rossinyol a la font de l’Hort dels Monjos: 25mn
De la font de l’Hort dels Monjos als forns de calç: 05mn
Del forns de calç a l’aparcament: 40mn
TOTAL: 3h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada