Oristà, vèrtex geodèsic puig Cornador, carrer de la Ruixeda, oratori dels Sants Màrtirs, Sant Nazari i gravats de Rocaguinarda
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Lluçanès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "lluçanèsjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i interessant caminada per l’extrem sud del Lluçanès que ens portarà a la bonica ermita romànica de Sant Nazari i posteriorment a les ruïnes del mas de Rocaguinarda i als esgrafiats de Rocaguinarda amagats en un recòndit racó de la cinglera dels Tres Còdols.
També pujarem al vèrtex geodèsic del Puigcornador o puig Cornador de 364 metres d’alçada, que no hem de confondre amb l’altre Puig Cornador que hi ha al límit nord de la mateixa comarca (a sobre Alpens) de 1229 metres frontera amb el Ripollès.
Passarem pel “carrer” de la Ruixeda, per l’oratori dels Sants Màrtirs i per varis masos, uns abandonats i en ruïnes i d’altres no.
Al final del recorregut ens aproparem al pou de glaç de la Quintana, situat a l’entrada d’una gran explotació agrícola i ramadera, on també hi ha l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, però ja a la part privada de la finca.
És una caminada fàcil que transcorre bàsicament per pistes i on la única font que trobarem és la de la Baga just a la sortida d’Oristà.
Podria semblar que caminar per pistes fa que la caminada sigui monòtona, però aquest no serà el cas, ja que degut a la situació d’altiplà del Lluçanès gaudirem durant tota l’estona d’unes grans vistes del Pirineu i del Pre-pirineu, així com d'extenses boscúries i de camps de conreu que faran que la caminada esdevingui molt amena i agradable.
També mereix una menció especial el punt de sortida: el poble d’Oristà, municipi que va tenir una especial rellevància durant la Guerra de Successió espanyola ja que va ser saquejada i cremada per les tropes de Felip V que van entra-hi a sang i foc; com també durant la Tercera Guerra Carlina en l’anomenada “acció d'Oristà” que fou un conflicte armat que enfrontà el 12 de juny del 1873 les tropes carlines i les liberals, en la qual Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren a les del general Fernando Álvarez de Sotomayor.
Tanmateix l’església d’estil neoclàssic de Sant Andreu d’Oristà amagava al seu subsòl fins l’any 1969 una gran cripta romànica que consta de tres naus separades per dues rengleres de columnes; en l’edifici annex a l’església hi ha un museu amb més de 5000 peces de terrissa catalana que va des del segle IV fins el segle XX. Malauradament l’entrada a la cripta i al museu està tancada durant els dies feiners.
La font de la Baga està situada a les afores del municipi i consta d’un gran dipòsit amb una aixeta a la part baixa i una taula amb bancs, es creu que era la que abastia d’aigua a Oristà.
Sorprèn que entre mig dels camps i a ran del camí hi hagi sis cases alineades, Cal Vigatà, Cal Tauler, una d’enrunada completament, Cal Onclo (parcialment enrunada i amb el cos d’una tina adossat a la casa), Can Xanec Vell (també amb una tina adossada a la casa) i Cal Xanec Nou, amb alguns elements modernistes i la primera (Cal Vigatà) amb una gran palmera totalment fora del seus emplaçaments normals. Som al carrer de la Ruixeda, un carrer sense poble, un conjunt de cases construïdes entre finals del segle XIX i principis del XX al costat del camí Ral i ramader que unia Oristà amb Santa Maria d’Oló.
A prop del carrer de la Ruixeda i també a ran de camí hi ha l’oratori dels Sants Màrtirs, amb una imatge dels dos sants Llucià i Marcià.
La bonica ermita romànica de Sant Nazari de la Garriga del segle XII i restaurada amb molt d’encert està situada en mig del bosc en un indret totalment solitari. Apareix documentada per primera vegada l’any 1284, L’ermita està tancada i el seu interior és més baix que l’exterior i per entrar-hi s’han de baixar tres esglaons. Està coronada per un esvelt campanar d’espadanya.
Davant de l’ermita es conserven les restes de la part inferior de la cel·la de l’ermità i d’un molí d’oli. Del molí hi resten dues moles.
Potser l’indret més destacat de l’excursió son els esgrafiats del bandoler Perot Rocaguinarda del segle XVII amagats, tal com he esmentat al començament, al peu de la cinglera dels Tres Còdols.
En una estreta lleixa d’aquesta cinglera d’un gres tou i vermellós
hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda). Sembla que les creus i altres símbols que hi ha gravats a la paret eren senyals que servien a la seva banda per comunicar-se, sense que les autoritats poguessin desxifrar els missatges. En tot cas sempre són curiosos d'observar i ben carregats de misteris i llegendes. No totes les marques són antigues, n'hi ha algunes de més actuals.
A l’indret hi ha un cartell que prega respectar aquests grafits, en un extrem hi ha una taca de pintura groga d’algú que segurament no sap llegir.
No gaire lluny hi ha les ruïnes del mas Rocaguinarda on va néixer el 1582 el famós bandoler on a finals del segle XX en Francesc Roma Casanovas va fer un estudi dels gravats que també hi havia al mas, que dissortadament amb el enrunament progressiu han desaparegut.
Per començar la caminada ens situarem al municipi d’Oristà, just al costat de la rotonda d’entrada a l’esquerra hi ha l’escola i molt d’espai per aparcar.
De l’escola anem a la plaça Major passant per davant de l’ajuntament i contemplem la bonica raconada on hi ha l’església de Sant Andreu.
A partir d’aquí vaig fer el “préssec” tot i que l’instint em deia de seguir un carreró que es diu “carrer del camí de la FONT” jo vaig seguir per carrer Barcelona, i vist a posteriori vaig fer una gran volta per arribar a la font de la Baga. Si hagés seguit pel carreró en cinc minuts hi hauria arribat; seguint per l’esmentat carrer de Barcelona vas sortint del poble, passes per les darreres cases i arribes als camps, aquí just on hi ha un contenidor abandonat surt un rastre de camí que travessa un camp erm, pugem un petit marge i a partir d’aquí farem una anada i tornada a la font. Per la dreta segueix un corriol que aviat entra al bosc i sortejant arbres caiguts arribem a la part alta del dipòsit de la font. Baixem fins el peu on hi ha la font (prement l’aixeta la font raja) i contemplem l’indret, actualment una mica abandonat i tornem per on hem vingut fins la cruïlla anterior i seguim recta pocs metres per un camí força ample fins que comença a baixar, aquí hem de girar a la dreta per seguir-ne un que emprèn una forta i sostinguda pujada (serà l’única pujada forta en tota la caminada), s’acaba la pujada i acabem sortint a una pista que ens porta a passar pel costat del mas de la Guàrdia i tot seguit creuem la carretera C-670 (per la que hem vingut); la seguim uns deu metres per l’esquerra i immediatament arribem a l’inici d’una pista on un jaló ens informa de tots els masos que hi ha en el recorregut i també de l’ermita de Sant Nazari.
Seguirem molta estona aquesta pista, que només deixarem per fer una curta anada i tornada al Puig Cornador, precedit per una antena i un repetidor. Fa poc que anem per la pista quan ja veiem l’antena i tot seguit la curta pista que per l’esquerra i porta, passem pel costat de la caseta del repetidor i des del camp del darrera ens enfelem per marge i sense un camí evident, però amb rastres de corriol arribem sense cap problema al puig Cornador de 634 metres d’alçada on ens hi espera un vèrtex geodèsic; és un indret lleugerament elevat amb molt bona vista, inclús hi ha una pedra situada estratègicament de cara al S que és d’on es té millor perspectiva.
Tornem per on hem vingut i continuem per la pista i poc després arribem al carrer de la Ruixeda, un “carrer” en mig del no rés, un indret curiós; anem seguint i passem pel costat de l’oratori dels Sants Màrtirs i poc després rodegem la Casanova de Solà-Sagalers, un gran mas tancat amb dos cossos, un de més antic i un de més nou.
Estem caminant per damunt el Serrat de Sant Nazari amb molt bones vistes; arribem a la bassa de les Ànimes, que degut a la sequera actual, podria ser la “bassa de les ànimes en pena”.
Arribem a una cruïlla senyalitzada amb un jaló que ens indica per l’esquerra el camí a l’ermita.
Deixem la pista i seguim el camí que ens deixa davant de la bonica ermita de Sant Nazari; indret que mereix una bona aturada contemplativa.
Vista l’ermita seguim recta (hi ha una marca de pintura blava) i en quatre passes sortim a una pista que seguim per la dreta. Si els camps “verdegen” gaudirem del paisatge.
Seguim una mica més i arribem a les ruïnes de Cal Moliner i seguidament a una cruïlla amb un jaló. Acabem de recuperar la pista que havíem abandonat per anar a l’ermita. La seguim per l’esquerra i a la propera cruïlla seguim per la dreta. Hem arribat al punt més llunyà de l’inici, ara comencem a tornar.
Anem per pistes però el paisatge és molt bonic. El nostre caminar ens porta fins el Mas Obertes, habitat i amb bastides de reformes; més endavant creuem el torrent del Clot de l’Infern. Ara anem paral·lels al Serrat de Sant Nazari, abans anàvem per dalt el serrat i ara anem pel fons de la vall. Deixem el Clot de l’Infern per seguir el torrent de la Mallorca que seguidament emprèn una pujada una mica pronunciada que ens deixa dalt d’un collet amb grans vistes i cruïlla de pistes i camins. Nosaltres no hem d’arribar pròpiament al collet ja que uns deu metres abans hem de girar gairebé 180 graus a l’esquerra per seguir una nova pista que va resseguint els camps del Quità de la Mallorca. Ja veiem les ruïnes del mas quan arribem a una cruïlla i hem de girar a l’esquerra per seguir una pista menys marcada que ens porta fins les ruïnes del Mas de la Mallorca.
Passem el mas, la pista fa un gir de 90 graus i de sobte passem del secà a trobar-nos vorejant el torrent de la Gavarresa en un tram una mica llarg on aquest torrent queda entollat en una mena d’estret i llarg petit embassament; hem d’anar a l’altre costat, però el torrent és infranquejable fins arribar-ne al final on enllaçament amb la pista que mena a Cal Miquelet i que travessa la riera per un pont.
Aquí iniciem l’anada i tornada al mas i grafits de Rocaguinarda. Seguim per l’esquerra la pista que voreja els camps, de lluny a l’altre extrem dels camps veiem les ruïnes del Molí del Miquelet; seguidament ka pista fa un gir de 90 graus, d’aquí surt per la dreta el camí a Rocaguinarda (està indicat), girem doncs a la dreta i en lleugera pujada arribem a una nova cruïlla, per la dreta anem als grafits i per l’esquerra al mas. És indistint, aquest itinerari va primer als grafits, seguim un estret corriol que va planejant i sembla que no porti a enlloc però anem apropant-nos a la cinglera i al cap d’una estona arribem a l’indret on hi ha el grafits repartits en un bon pany de cinglera. Contemplem i fotografiem aquesta curiositat amagada en aquest racó de la muntanya i tornem a la cruïlla anterior i ara anem a les ruïnes del Mas de Rocaguinarda, on hi va néixer el famós bandoler, que estan a tocar d’una pista que passa per l’altre costat.
Vistes les ruïnes carregades d’història i lamentablement abandonades tornem sobre les nostres passes fins el pont sobre la riera de la Gavarresa.
Anem seguint amunt per la pista i passem pel costat de les ruïnes de la Rierola, anem seguint vorejant camps fins que veiem la gran explotació de la Quintana, a la que arribem poc després; just abans un jaló ens assenyala l’indret del pou de glaç situat dalt d’un petit promontori a l’entrada de la finca.
Seguim uns metres més i ens situem darrera l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, la façana principal està a la zona privada de la finca.
Deixem aquesta finca i la pista ens porta a travessar de nou la riera de la Gavarresa pel pont de la Quintana.
Poc desprès arribem al mas El Tin amb una singular figura de ferro forjat en forma de cavall a l’entrada, immediatament sortim a la carretera i òbviament la seguim per l’esquerra. La podríem seguir fins la rotonda, però pocs metres després per la dreta surt un camí que ens estalvia caminar per la carretera.
Aquest camí ens porta directament a Oristà just al costat de l’entrada a la cripta i al museu de la ceràmica.
HORARIS:
D’Oristà a la font de la Baga: 15mn
De la font de la Baga al puig Cornador: 45mn
Del puig Cornador a l’ermita de Sant Nazari: 45mn
De l’ermita de Sant Nazari a les ruïnes de la Mallorca: 1h 10mn
De les ruïnes de la Mallorca als grafits de Rocaguinarda: 30mn
Dels grafits al mas de Rocaguinarda: 10mn
Del mas de Rocaguinarda a Oristà: 55mn
TOTAL: 4h 30mn
Bonica i interessant caminada per l’extrem sud del Lluçanès que ens portarà a la bonica ermita romànica de Sant Nazari i posteriorment a les ruïnes del mas de Rocaguinarda i als esgrafiats de Rocaguinarda amagats en un recòndit racó de la cinglera dels Tres Còdols.
També pujarem al vèrtex geodèsic del Puigcornador o puig Cornador de 364 metres d’alçada, que no hem de confondre amb l’altre Puig Cornador que hi ha al límit nord de la mateixa comarca (a sobre Alpens) de 1229 metres frontera amb el Ripollès.
Passarem pel “carrer” de la Ruixeda, per l’oratori dels Sants Màrtirs i per varis masos, uns abandonats i en ruïnes i d’altres no.
Al final del recorregut ens aproparem al pou de glaç de la Quintana, situat a l’entrada d’una gran explotació agrícola i ramadera, on també hi ha l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, però ja a la part privada de la finca.
És una caminada fàcil que transcorre bàsicament per pistes i on la única font que trobarem és la de la Baga just a la sortida d’Oristà.
Podria semblar que caminar per pistes fa que la caminada sigui monòtona, però aquest no serà el cas, ja que degut a la situació d’altiplà del Lluçanès gaudirem durant tota l’estona d’unes grans vistes del Pirineu i del Pre-pirineu, així com d'extenses boscúries i de camps de conreu que faran que la caminada esdevingui molt amena i agradable.
També mereix una menció especial el punt de sortida: el poble d’Oristà, municipi que va tenir una especial rellevància durant la Guerra de Successió espanyola ja que va ser saquejada i cremada per les tropes de Felip V que van entra-hi a sang i foc; com també durant la Tercera Guerra Carlina en l’anomenada “acció d'Oristà” que fou un conflicte armat que enfrontà el 12 de juny del 1873 les tropes carlines i les liberals, en la qual Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren a les del general Fernando Álvarez de Sotomayor.
Tanmateix l’església d’estil neoclàssic de Sant Andreu d’Oristà amagava al seu subsòl fins l’any 1969 una gran cripta romànica que consta de tres naus separades per dues rengleres de columnes; en l’edifici annex a l’església hi ha un museu amb més de 5000 peces de terrissa catalana que va des del segle IV fins el segle XX. Malauradament l’entrada a la cripta i al museu està tancada durant els dies feiners.
La font de la Baga està situada a les afores del municipi i consta d’un gran dipòsit amb una aixeta a la part baixa i una taula amb bancs, es creu que era la que abastia d’aigua a Oristà.
Sorprèn que entre mig dels camps i a ran del camí hi hagi sis cases alineades, Cal Vigatà, Cal Tauler, una d’enrunada completament, Cal Onclo (parcialment enrunada i amb el cos d’una tina adossat a la casa), Can Xanec Vell (també amb una tina adossada a la casa) i Cal Xanec Nou, amb alguns elements modernistes i la primera (Cal Vigatà) amb una gran palmera totalment fora del seus emplaçaments normals. Som al carrer de la Ruixeda, un carrer sense poble, un conjunt de cases construïdes entre finals del segle XIX i principis del XX al costat del camí Ral i ramader que unia Oristà amb Santa Maria d’Oló.
A prop del carrer de la Ruixeda i també a ran de camí hi ha l’oratori dels Sants Màrtirs, amb una imatge dels dos sants Llucià i Marcià.
La bonica ermita romànica de Sant Nazari de la Garriga del segle XII i restaurada amb molt d’encert està situada en mig del bosc en un indret totalment solitari. Apareix documentada per primera vegada l’any 1284, L’ermita està tancada i el seu interior és més baix que l’exterior i per entrar-hi s’han de baixar tres esglaons. Està coronada per un esvelt campanar d’espadanya.
Davant de l’ermita es conserven les restes de la part inferior de la cel·la de l’ermità i d’un molí d’oli. Del molí hi resten dues moles.
Potser l’indret més destacat de l’excursió son els esgrafiats del bandoler Perot Rocaguinarda del segle XVII amagats, tal com he esmentat al començament, al peu de la cinglera dels Tres Còdols.
En una estreta lleixa d’aquesta cinglera d’un gres tou i vermellós
hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda). Sembla que les creus i altres símbols que hi ha gravats a la paret eren senyals que servien a la seva banda per comunicar-se, sense que les autoritats poguessin desxifrar els missatges. En tot cas sempre són curiosos d'observar i ben carregats de misteris i llegendes. No totes les marques són antigues, n'hi ha algunes de més actuals.
A l’indret hi ha un cartell que prega respectar aquests grafits, en un extrem hi ha una taca de pintura groga d’algú que segurament no sap llegir.
No gaire lluny hi ha les ruïnes del mas Rocaguinarda on va néixer el 1582 el famós bandoler on a finals del segle XX en Francesc Roma Casanovas va fer un estudi dels gravats que també hi havia al mas, que dissortadament amb el enrunament progressiu han desaparegut.
Per començar la caminada ens situarem al municipi d’Oristà, just al costat de la rotonda d’entrada a l’esquerra hi ha l’escola i molt d’espai per aparcar.
De l’escola anem a la plaça Major passant per davant de l’ajuntament i contemplem la bonica raconada on hi ha l’església de Sant Andreu.
A partir d’aquí vaig fer el “préssec” tot i que l’instint em deia de seguir un carreró que es diu “carrer del camí de la FONT” jo vaig seguir per carrer Barcelona, i vist a posteriori vaig fer una gran volta per arribar a la font de la Baga. Si hagés seguit pel carreró en cinc minuts hi hauria arribat; seguint per l’esmentat carrer de Barcelona vas sortint del poble, passes per les darreres cases i arribes als camps, aquí just on hi ha un contenidor abandonat surt un rastre de camí que travessa un camp erm, pugem un petit marge i a partir d’aquí farem una anada i tornada a la font. Per la dreta segueix un corriol que aviat entra al bosc i sortejant arbres caiguts arribem a la part alta del dipòsit de la font. Baixem fins el peu on hi ha la font (prement l’aixeta la font raja) i contemplem l’indret, actualment una mica abandonat i tornem per on hem vingut fins la cruïlla anterior i seguim recta pocs metres per un camí força ample fins que comença a baixar, aquí hem de girar a la dreta per seguir-ne un que emprèn una forta i sostinguda pujada (serà l’única pujada forta en tota la caminada), s’acaba la pujada i acabem sortint a una pista que ens porta a passar pel costat del mas de la Guàrdia i tot seguit creuem la carretera C-670 (per la que hem vingut); la seguim uns deu metres per l’esquerra i immediatament arribem a l’inici d’una pista on un jaló ens informa de tots els masos que hi ha en el recorregut i també de l’ermita de Sant Nazari.
Seguirem molta estona aquesta pista, que només deixarem per fer una curta anada i tornada al Puig Cornador, precedit per una antena i un repetidor. Fa poc que anem per la pista quan ja veiem l’antena i tot seguit la curta pista que per l’esquerra i porta, passem pel costat de la caseta del repetidor i des del camp del darrera ens enfelem per marge i sense un camí evident, però amb rastres de corriol arribem sense cap problema al puig Cornador de 634 metres d’alçada on ens hi espera un vèrtex geodèsic; és un indret lleugerament elevat amb molt bona vista, inclús hi ha una pedra situada estratègicament de cara al S que és d’on es té millor perspectiva.
Tornem per on hem vingut i continuem per la pista i poc després arribem al carrer de la Ruixeda, un “carrer” en mig del no rés, un indret curiós; anem seguint i passem pel costat de l’oratori dels Sants Màrtirs i poc després rodegem la Casanova de Solà-Sagalers, un gran mas tancat amb dos cossos, un de més antic i un de més nou.
Estem caminant per damunt el Serrat de Sant Nazari amb molt bones vistes; arribem a la bassa de les Ànimes, que degut a la sequera actual, podria ser la “bassa de les ànimes en pena”.
Arribem a una cruïlla senyalitzada amb un jaló que ens indica per l’esquerra el camí a l’ermita.
Deixem la pista i seguim el camí que ens deixa davant de la bonica ermita de Sant Nazari; indret que mereix una bona aturada contemplativa.
Vista l’ermita seguim recta (hi ha una marca de pintura blava) i en quatre passes sortim a una pista que seguim per la dreta. Si els camps “verdegen” gaudirem del paisatge.
Seguim una mica més i arribem a les ruïnes de Cal Moliner i seguidament a una cruïlla amb un jaló. Acabem de recuperar la pista que havíem abandonat per anar a l’ermita. La seguim per l’esquerra i a la propera cruïlla seguim per la dreta. Hem arribat al punt més llunyà de l’inici, ara comencem a tornar.
Anem per pistes però el paisatge és molt bonic. El nostre caminar ens porta fins el Mas Obertes, habitat i amb bastides de reformes; més endavant creuem el torrent del Clot de l’Infern. Ara anem paral·lels al Serrat de Sant Nazari, abans anàvem per dalt el serrat i ara anem pel fons de la vall. Deixem el Clot de l’Infern per seguir el torrent de la Mallorca que seguidament emprèn una pujada una mica pronunciada que ens deixa dalt d’un collet amb grans vistes i cruïlla de pistes i camins. Nosaltres no hem d’arribar pròpiament al collet ja que uns deu metres abans hem de girar gairebé 180 graus a l’esquerra per seguir una nova pista que va resseguint els camps del Quità de la Mallorca. Ja veiem les ruïnes del mas quan arribem a una cruïlla i hem de girar a l’esquerra per seguir una pista menys marcada que ens porta fins les ruïnes del Mas de la Mallorca.
Passem el mas, la pista fa un gir de 90 graus i de sobte passem del secà a trobar-nos vorejant el torrent de la Gavarresa en un tram una mica llarg on aquest torrent queda entollat en una mena d’estret i llarg petit embassament; hem d’anar a l’altre costat, però el torrent és infranquejable fins arribar-ne al final on enllaçament amb la pista que mena a Cal Miquelet i que travessa la riera per un pont.
Aquí iniciem l’anada i tornada al mas i grafits de Rocaguinarda. Seguim per l’esquerra la pista que voreja els camps, de lluny a l’altre extrem dels camps veiem les ruïnes del Molí del Miquelet; seguidament ka pista fa un gir de 90 graus, d’aquí surt per la dreta el camí a Rocaguinarda (està indicat), girem doncs a la dreta i en lleugera pujada arribem a una nova cruïlla, per la dreta anem als grafits i per l’esquerra al mas. És indistint, aquest itinerari va primer als grafits, seguim un estret corriol que va planejant i sembla que no porti a enlloc però anem apropant-nos a la cinglera i al cap d’una estona arribem a l’indret on hi ha el grafits repartits en un bon pany de cinglera. Contemplem i fotografiem aquesta curiositat amagada en aquest racó de la muntanya i tornem a la cruïlla anterior i ara anem a les ruïnes del Mas de Rocaguinarda, on hi va néixer el famós bandoler, que estan a tocar d’una pista que passa per l’altre costat.
Vistes les ruïnes carregades d’història i lamentablement abandonades tornem sobre les nostres passes fins el pont sobre la riera de la Gavarresa.
Anem seguint amunt per la pista i passem pel costat de les ruïnes de la Rierola, anem seguint vorejant camps fins que veiem la gran explotació de la Quintana, a la que arribem poc després; just abans un jaló ens assenyala l’indret del pou de glaç situat dalt d’un petit promontori a l’entrada de la finca.
Seguim uns metres més i ens situem darrera l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, la façana principal està a la zona privada de la finca.
Deixem aquesta finca i la pista ens porta a travessar de nou la riera de la Gavarresa pel pont de la Quintana.
Poc desprès arribem al mas El Tin amb una singular figura de ferro forjat en forma de cavall a l’entrada, immediatament sortim a la carretera i òbviament la seguim per l’esquerra. La podríem seguir fins la rotonda, però pocs metres després per la dreta surt un camí que ens estalvia caminar per la carretera.
Aquest camí ens porta directament a Oristà just al costat de l’entrada a la cripta i al museu de la ceràmica.
HORARIS:
D’Oristà a la font de la Baga: 15mn
De la font de la Baga al puig Cornador: 45mn
Del puig Cornador a l’ermita de Sant Nazari: 45mn
De l’ermita de Sant Nazari a les ruïnes de la Mallorca: 1h 10mn
De les ruïnes de la Mallorca als grafits de Rocaguinarda: 30mn
Dels grafits al mas de Rocaguinarda: 10mn
Del mas de Rocaguinarda a Oristà: 55mn
TOTAL: 4h 30mn
