Clàssica excursió als cims del Besiberri S i Coma-lo-forno i que a la vegada és la ruta més directa per assolir-los des de la presa de Cavallers.
No presenta dificultats apreciables, a part del fort desnivell acumulat, ja que una vegada assolides les dues bretxes que donen pas als cims, les grimpades finals son molt fàcils
El pas de l'Ós consisteix en passar per sota d'un bloc encastat, tant estret que no passes amb la motxilla a l'esquena, has de passar primer la motxilla i després tu.
Si fem l'excursió a finals d'estiu pot ser que en lloc de congestes ens trobem amb tarteres de grans blocs que facin més lenta i penosa la marxa.
La vista des dels dos cims és molt extensa; i per posar-ne només alguns exemples es veuen els cims del Medacorba, Coma-pedrosa, Gerri, Monteixo, pica d'Estats, Certascan, Mont-roig, Ventolau, Campirme, Mont-valier, Besiberri N i del Mig, punta Harlé, Montardo, punta Alta, Vallhiverna, tot el massís de la Maladeta, Molières, Perdiguero, Crabioles, Malpàs, Bom, la Fornacada, la punta Senyalada, Avellers i els estanys de Negre, Tumeneia, Monges, Mengades, Coma-les-bienes i Gémena.
Fent una mica d’història la 1ª ascensió constatada al Coma-lo-forno és del 25 de juliol del1882, per Brulle, Bazillac i Passet (CEC, 1919).
La 1ª ascensió constatada i divulgada d’excursionistes catalans és del 2 d’agost del 1919 per Estasen, Giró, Feliu, Badia, Canals i Herzog, procedents del Besiberri S (CEC, 1920).
L’any 1907 el comte Delamarre, propietari de bona part d’aquestes muntanyes, féu col•locar a les roques més altes del cim una senzilla creu de ferro i també un llibre registre d’ascensions. L’any 2013, és a dir 106 anys després, aquesta senzilla creu de ferro encara hi era.
La primera ascensió al Besiberri S és desconeguda; però es té constància que l’any 1874 l’enginyer espanyol Monnet, amb caçadors i guies d’Erill varen pujar a la Punta Senyalada; es desconeixen altres detalls d’aquesta campanya per la zona, però degut a la seva facilitat és molt possible que també assolissin el Besiberri S i que també amb anterioritat ho haguessin fet els caçadors de la zona.
L'itinerari comença a l'aparcament que hi ha a sota la presa de Cavallers, situada al final de la pista asfaltada que arrenca davant el balneari de Caldes de Boí.
Sortim de l’aparcament per un costerut corriol habilitat amb alguns esglaons que aviat ens deixa en la pista que dona accés a la presa de Cavallers, seguim aquesta pista que immediatament després arriba al capdamunt de la presa de l’embassament de Cavallers. Travessem la presa i al final de la mateixa seguim un camí que segueix a la dreta i que pocs metres després hem d’abandonar per seguir un corriol, senyalitzat amb fites, que s’enfila fort per l’esquerra.
Forta pujada per aquest corriol molt ben marcat que va buscant els millors indrets per a guanyar alçada. El pantà de Cavallers queda ràpidament enfonsat sota els nostres peus.
El pas de l'Ós es troba aviat, i no té cap complicació per passar per sota el bloc encastat, primer passarem la motxilla i després passarem nosaltres, i seguirem la forta pujada per aquest vessant de Coma-les-torres.
Alçant la vista i mirant lleugerament a la dreta veurem una marcada bretxa que permet passar a l’amplia coma de Malavesina.
És molt marcada i evident i a més té un accés d’herbei.
Però abans d’arribar-hi hem de seguir pujant molt atents a les fites ja que si les perdem entrarem en una zona de grans blocs, que les fites intentaran evitar el màxim possible (en aquestes tarteres, els camins i corriols desapareixen, i només ens queden les fites com a referència).
Farem una marcada marxa ascendent en diagonal a la dreta fins a quedar situats al peu de la bretxa esmentada anteriorment, també coneguda com a segon pas de l’Ós.
La pujada a la bretxa pel pendent d’herbei, on retrobem les traces del corriol, no té cap mena de dificultat.
Arribats a l’esmentada entalladura la panoràmica canvia radicalment, ja que s’ens obre al davant nostre una extensa coma tancada pels pics del Besiberri S i pel Coma-lo-forno.
Molt possiblement a partir d’aquí ens haurem de posar i treure els grampons diverses vegades per anar superant els successius pendents de neu.
D’aquesta manera arribarem al bonic estany Gelat de Coma-lo-forno, un indret molt bonic i que mereix una bona aturada.
Seguim pujant tot remuntant pendents majoritàriament nevats i ja podem anar observant els dos cims que hem d’assolir i l’indret per on els pujarem.
Primer ens fixarem amb el Besiberri S, situat lleugerament a la nostra dreta, i la marcada canal, segurament amb neu, que hi mena gairebé directament, però una mica a l’esquerra del cim, és per on hem d’encaminar les nostres passes si primer volem pujar a l’esmentat cim.
També ens hem de fixar en el pic de Coma-lo-forno, que tenim pràcticament al davant, i on també hi ha una marcada canal, segurament total o parcialment amb neu, que mena a la cresta a la dreta del cim, és per on haurem de pujar després d’assolir el Besiberri S.
Les dues canals seran d’anada i tornada. Així com també és reversible la pujada als dos cims; en aquesta descripció es puja primer al Besiberri S, però també podem anar primer al Coma-lo-forno i la descripció pot ser la mateixa.
Posats a fixar-nos, també veiem la llarga congesta que cobreix el peu de la cresta que uneix els dos cims, i per on passarem per anar d’un cim a l’altre.
La llarga i sostinguda pujada ens deixa als peus de la canal que mena al Besiberri S; si no hi ha neu pujarem per una tartera sense cap problema, amb neu, ens caldrà portar els grampons, estri que segurament ja portarem posats fa estona.
Aquesta canal ens deixa a l’aresta que uneix els dos cims i ja veiem també el vessant de Gémena.
Si des del peu de la canal ens havia semblat que seria complicat pujar de la bretxa al cim, una vegada hi hem arribat ens trobem amb un petit corriol, que pel vessant de Gémena, ens porta fàcilment al cim del Besiberri S.
És un cim de gran panoràmica, ja descrita anteriorment.
Per seguir fins el Coma-lo-forno, sense passar pel difícil fil de la cresta que els uneix, hem de tornar sobre les nostres passes i tornar a la bretxa i baixar per la canal que hem pujat fa una estona.
Una vegada situats a la seva base hem de començar una llarga flanquejada paral•lela a la cresta.
És millor que aquesta coma estigui coberta de congestes, ja que en cas contrari, haurem de “patir” una llarga tartera.
És important saber que la canal per on hem de pujar al cim del Coma-lo-forno és la primera que hi ha a la dreta del cim, és a dir, la que uneix els dos cims.
Faig aquest aclariment, perquè també hi ha itineraris que hi pugen per l’aresta de l’esquerra, i per aquest indret és força més complicat assolir el cim; potser la tendència a anar pel costat difícil rau en que a simple vista la sortida de la bretxa a la que pujarem es veu complicada, però el camí fàcil, una vegada situats a la bretxa passa al vessant de Gémena (com ho hem fet al Besiberri S).
Situats també al peu d’aquesta canal, normalment plena de neu, veurem que el costat esquerra de la canal és un ample estrep rocallós per on serpenteja un corriol que s’enfila fins assolir la creta per una petita bretxa, situada una mica més amunt que la bretxa de la canal de neu. Si hem pujat al Besiberri S per una canal segurament plena de neu, al Coma-lo-forno hi pujarem per un estrep segurament sense gota de neu.
Ara tornen a tenir la vall de Gémena al davant nostre, amb els estanys Gelats a sota mateix.
Tal com ens ha passat al Besiberri S, veiem com un petit corriol i un seguit de fites entren en el vessant de Gémena i ens acaben de portar sense complicacions fins el capdamunt del cim del Coma-lo-forno, que és la màxima alçada del massís dels Besiberris.
Al estar situat a l’extrem del massís i ser-ne la punta més alta, el cim gaudeix d’una vista excepcional de 360 graus. El cim està format per grans blocs i costa una mica trobar un petit replà on poder deixar la motxilla.
Aconseguits els dos objectius de la jornada, tornarem sobre les nostres passes fins la bretxa i seguidament fins el peu de la mateixa.
A continuació començarem a perdre alçada en direcció a l’estany Gelat de Coma-lo-forno.
Abans d’arribar-hi, en algun indret de la baixada coincidirem novament amb l’itinerari de pujada, que a partir d’ara seguirem fins arribar novament a la presa de Cavallers.
Per a passar novament pel pas l’Ós, igual que a la pujada, primer la motxilla i després nosaltres.
HORARIS:
De l’aparcament de la presa de Cavallers al pas de l'Ós: 30mn
Del pas de l'Òs a l'estany Glaçat de Coma-lo-forno: 2h 05mn
De l’estany Glaçat a la bretxa del Besiberri S: 1h 35mn
De la bretxa al Besiberri S: 10mn
Del Besiberri S a la bretxa del Coma-lo-forno: 45mn
De la bretxa al Coma-lo-forno:10mn
Del Coma-lo-forno novament a l’aparcament de Cavallers: 3h 20mn
TOTAL: 8h 35mn
Aquest horari és orientatiu, ja que depèn de la quantitat i qualitat de la neu que trobem. Sense neu i per tartera l’horari ha de ser més llarg.
NOTA:
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de l’autor durant l’excursió realitzada el 14 de juliol del 1996 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació i els gràfics que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
També podeu trobar-ne una descripció a la Revista Muntanya nº 812 de l’agost del 1997 i també el podeu seguir i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Besiberri S, 3030m i Coma-lo-forno, 3032m, des de Cavallers i pel pas de l’Ós - Boí, Catalunya (España)- GPS track
El Pas de l'Ós, consisteix en passar per sota aquesta roca encastada |
1976 |
1990 |
1996 |
2013 |
Felicidades por el reportaje. Es grato ver que se está en forma en la Montaña. Lo subo hace 10 años y me apetece repetir.
ResponElimina