Espinavell, coll Pregon, puig de la Clapa, 1571 m i Fabert

  

 

 
Bonica, clàssica i transitada ruta d’Espinavell al coll Pregon, important pas que enllaça el Ripollès amb el Vallespir, i més concretament els municipis d’Espinavell i La Presta.
Aquest coll també és un dels itineraris de pujada al Costabona, així com també si poden traçar diferents excursions.
En aquesta descripció, simplement farem una agradable passejada fins el coll, contemplarem l’extensa panoràmica, principalment del Canigó, i seguirem la carena fins el puig de la Clapa, un altre gran mirador, i retornarem a Espinavell resseguint el serrat de la Perdiu i acabarem baixant fins a Fabert, i d’allí retornarem a Espinavell.

Iniciarem l’itinerari a Espinavell, situat a 1350 metres d’alçada, on hi ha diverses zones d’aparcament, a la mateixa entrada del poble, o bé abans de revolt que hi puja definitivament. Això dependrà bàsicament de la temporada en que fem aquesta caminada o de l’hora que la comencem.
Espinavell és un petit poble de la vall de Camprodon, que actualment depèn del municipi de Molló, té quatre carrers: el carrer d’Avall, el d’Amunt, el d’Ençà i el d’Enllà. Tots al voltant de l’església de la Mare de Déu de les Neus.
Espinavell també és conegut per la Fira de la Tria de Mulats que es celebra cada 13 d’octubre.
Però també és important pel final de la Guerra Civil, on pel coll Pregon varen passar els últims combatents de la legítima República Espanyola.
Tal com esmenta l’Avel•lí Artís-Gener en el seu llibre “Viure i veure”, pel coll Pregon varen passar el dia 13 de febrer del 1939 els últims 247 homes de la 60 Divisió, essent la darrera en sortí de Catalunya. Desmentint així el comunicat del general colpista Franco en afirmar que ja no quedava cap soldat republicà l’1 de febrer del mateix any.

Nosaltres començarem la caminada just a l’entrada del poble, al davant de les antigues escoles, reconvertit actualment en un refugi de muntanya, i seguirem el carrer d’Amunt. Carrer que fa honor al seu nom, ja que és un carrer molt costerut, i que passa pel costat de l’església de la Mare de Déu de les Neus.
La forta pujada inicial no decau fins que deixem endarrere l’última casa del poble.
Després la pujada disminueix. El camí molt ben marcat ens porta fins una cruïlla, on hem de girar a la dreta.
Caminada molt agradable, voltats de pastures i prades. Més amunt entrem en una zona d’antics camps, i a l’esquerra i una mica enlairades queden les ruïnes del Casal d’en Quelet.
Una mica més endavant i durant poca estona, el camí empren una forta pujada, per a seguir després amb la lleu pujada que a mantingut durant gairebé tot el trajecte.
D’aquesta manera arribem al coll Pregon, situat a 1534 metres d’alçada.
Prats i pastures ens envolten per tots costats; i també gaudim d’una gran vista del Canigó i del Costabona.
També tindrem un record pels combatents de la República que varen passar per aquest indret el 13 de febrer del 1939, és a dir, en ple hivern.
Ara seguirem l’ampla carena per la dreta i aviat arribem al Coll de la Clapa situat a 1571 metres d’alçada.
Aquí hi ha un cartell que indica el camí que baixa a Fabert, i que seguirem després, perquè primer farem una curta anada i tornada al puig de la Clapa.
Per anar-hi seguirem per la carena i en el primer revolt deixarem la pista que estem seguint i per l’esquerra ens enfilarem directament fins el capdamunt del puig, en el fons fem una drecera, ja que la pista la retrobarem, però després que aquesta faci una mica de volta.
Hi ha molts filats pel bestiar i cap tanca per travessar-los; és millor anar-nos decantant a la dreta per a retrobar la pista que hem deixat, i així podrem arribar al cim sense trobar tanques.
Una gran fita ens assenyala el punt més alt del puig de la Clapa de 1654 metres d’alçada.
En aquest cim ampliem la vista que teníem al coll Pregon; contemplem el paisatge i retornem al coll de la Clapa.
Ara començarem una recomanable caminada per l’amplia carena, lloms suaus de prades i pastures ens acompanyaran molta estona.
Farem una curta anada i tornada per a visitar una nova cabana de pastors, construïda l’any 2018. Rudimentari aixopluc, situat a 1535 metres d’alçada, sense res a dintre; però que sempre pot servir en cas de tempesta.
Hem perdut poca alçada fins que ens apareix davant nostre l’oratori de Sant Isidre (sense cap imatge); l’indret és molt bonic perquè està situat en una balconada amb molt bona vista de la vall de Fabert.
A partir d’aquí el camí comença a perdre alçada d’una manera més decidida.
Arribem a una marcada cruïlla, on si seguim a la dreta arribarem directament a Fabert; però seguirem per l’esquerra i farem una mica de marrada, ja que aquest camí travessa un bosc de bedolls molt bonic.
Tant si anem per un camí o per l’altre arribarem al petit nucli de Fabert.
Nucli de deu o dotze cases, on a l’hivern només hi habiten 4 persones.
Fabert està situat a 1390 metres d’alçada, i hi ha una bonica plaça, amb bancs, on podrem fer una bona aturada sota l’ombra dels arbres.
Descansats, sortirem de Fabert seguint les indicacions i les marques de pintura, i seguirem el camí que ens retornarà a Espinavell.
Amb molt poca pujada arribem al collet de la Collada situat a 1400 metres d’alçada. A partir d’aquí el camí empren la baixada definitiva fins a Espinavell, on arribarem per carrer d’Enllà; carrer que travessarem de punta a punta i que ens deixarà novament al davant de l’església de la Mare de Déu de les Neus.

HORARIS:
D’Espinavell al coll Pregon: 1h 05mn
Del coll Pregon al puig de la Clapa: 30mn
Del puig de la Clapa al refugi de pastors: 35mn
Del Refugi de Pastors a Fabert: 35mn
De Fabert a Espinavell: 45mn
TOTAL: 3H 30mn.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Espinavell, coll Pregon, puig de la Clapa i Fabert

 

Collada de Sentigosa, gorg de Santa Llúcia, ermita de Santa Llúcia de Puigmal i Cascades de Pedra de la Riera de Torrents

 

Bonica, fàcil i recomanable excursió per un racó apartat del Ripollès, a tocar de la Garrotxa, no gaire freqüentat, que ens permet caminar per indrets molt bonics i visitar tres racons de gran bellesa, com son el gorg de Santa Llúcia, l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal i el gorg de les Cascades de Pedra.
L’encant dels dos gorgs també dependrà del cabal dels torrents que els formen, però si baixa aigua, son dos indrets de gran bellesa.
Durant tot el recorregut transitarem per dins d'una gran massa forestal de faigs, alzines i pins, que ens privaran de bones vistes panoràmiques, però en contrapartida gaudirem d'una llarga caminada per dins del bosc.
El gorg de Santa Llúcia és un bonic i amagat gorg que trobem en el torrent o rec de Sentigosa, i molt proper a l’ermita homònima que ens convida a fer-hi o un bany o una llarga parada per a contemplar l’indret.
L'ermita romànica de Santa Llúcia de Puigmal, és una construcció del segle X, la primera notícia referent a aquesta església és del 913. en un document on és citat el topònim de "Pojomalo". L'ermita està restaurada i en perfecte estat, i situada en un entorn molt bonic i ben cuidat. De tot el conjunt "canta" una mica el campanar, però no treu l'encant ni a l'ermita ni a l'indret. Al darrera hi ha un petit, recollit i ben cuidat espai que deuria ser un antic cementiri i a pocs metres hi ha la font de Santa Llúcia; que no sempre raja; però en el decurs d'aquesta descripció, rajava abundosament.
Les Cascades de Pedra, és la darrera i grata sorpresa que hi ha durant el recorregut; és un conjunt de petits salts d'aigua, i forma part dels "Secrets de les Vies Verdes" de Sant Joan de les Abadesses, i segons el cartell informatiu que hi ha a l'indret son: "Els gorgs son el resultat de l'acció persistent dels salts d'aigua. Al darrere i ambdós costats d'aquests salts es pot observar una roca porosa, anomenada tosca o travertí, resultat de la precipitació del carbonat càlcic contingut de les aigües, que poc a poc va petrificant les plantes donant lloc a curioses formes".
Cal dir que aquesta caminada és una “excursió al revés”, doncs per anar tant els gorgs com a l’ermita baixarem, i la pujada la farem de tornada.

Per a situar-nos a l'inici d'aquesta caminada ens hem de situar al coll de Sentigosa, en la carretera GI-521 entre Sant Joan de les Abadesses i Olot.
També podem fer aquesta excursió des de la carretera N-260 d'Olot a Sant Pau de Segúries i entre els kms 99 i 100 de la carretera N-260, hi ha un indicador: Sant Ponç d’Aulina (pocs metres abans d'entrar al llarg túnel de Collabós. En aquesta excursió també arribem a tocar el coll de Sentigosa, però el plantejament és totalment diferent.
Veigis:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/02/vall-de-bianya-cascades-de-pedra-santa.html ó també:
Wikiloc | Ruta Vall de Bianya, Cascades de Pedra, Santa Llúcia de Puigmal, puig de Castelltallat, font de Torrents i Sant Ponç d'Aulina

Situats al coll de Sentigosa comencem a caminar baixant per una antiga pista que arrenca allà mateix i que els primers metres va pràcticament paral•lela a la carretera.
El camí va baixant per dins del bosc, travessem una torrentera i poc després arribem a una cruïlla, on hem de seguir el camí de l’esquerra que segueix baixant.
Més avall creuem una nova torrentera, on a vegades hi ha un petit salt d’aigua.
Més avall ens apropem molt al torrent i hi acabem entrant, en un curt sector on sembla que el torrent s’hagi menjat el camí, com a conseqüència d’alguna crescuda important del torrent; és un sector molt curt, i aviat el camí torna a apartar-se del torrent.
Ara el soroll del torrent desapareix perquè aquest té un tram subterrani, i una mica més avall torna a reaparèixer.
Creuem una torrentera secundària i a pocs metres (si hi ha prou aigua) veiem un llarg ràpid d’aquest torrent sobre una roca completament llisa.
Uns metres més hi arribem a una cruïlla amb un pal indicador.
Hem de girar a l’esquerra i abandonar el camí que havíem seguit fins ara. Ara el nou camí planeja i en poca estona ens trobem davant el gorg de Santa Llúcia.
Indret sorprenent; on farem una bona aturada . Una vegada contemplat i fotografiat, creuarem el torrent just pel final del gorg i seguirem el camí per l’altre costat.
Ara toca una mica de pujada, i el camí no és tan ben marcat com el que estàvem seguint fins ara, i no deixa de ser curiós, ja que l’ermita està molt a prop i si pot arribar amb cotxe, senyal que les Cascades de Pedra deuen atreure més que el gorg de Santa Llúcia.
Arribem a les ruïnes de la Casa Gran. Aquí hem de posar-hi una mica d’atenció, ja que el camí que seguim té tendència a seguir recta fins una torre d’alta tensió. Però nosaltres hem de seguir el camí que surt per l’esquerra, just al costat mateix de les ruïnes.
Ara la pujada s’accentua una mica i acabem sortint a una pista secundària, on hi ha un nou cartell indicador. Seguim uns metres més i confluïm amb la pista principal.
Aquí tenim dues opcions; una és anar primer a l’ermita i després fer una anada i tornada a les Cascades de Pedra, o bé fer directament l’anada i tornada a les esmentades cascades.
De tota manera l’ermita és a pocs metres a l’esquerra d’on estem.
En aquesta descripció, primer anem a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal, que està a dos minuts de la cruïlla.
És un indret que transpira pau i recolliment, potser en cap de setmana o festiu s'hi acosta algú, però entre-setmana la solitud hi està garantida.
Fem una primera “inspecció” de l’indret, i seguidament iniciem l’esmentada anada i tornada a les Cascades.
Seguim els primers metres per on hem vingut, i en arribar a la cruïlla, seguim la pista principal.
Té tendència a baixar, però perdem poc desnivell i molt aviat arribem a un revolt pronunciat.
Aquí hi ha un cartell que explica la formació d’aquestes cascades i d’allà mateix surt a l’esquerra un corriol que després de travessar un curt pont ens deixa al gorg de les Cascades de Pedra del torrent de Torrents.
La singularitat de l'indret dependrà del cabal d'aigua que porti el torrent, però encara que no en porti, les formes de les pedres també mereixen ser observades.
Una vegada hagem fotografiat i gaudit d'aquest sorprenent racó, tornarem sobre les nostres passes fins arribar novament a l’ermita.
Ara podem fer-hi una segona i potser més acurada inspecció, o inclús podem menjar-hi l’entrepà, aprofitant l’aigua de la font de Santa Llúcia, que està a tocar de l’ermita, però a l’altre costat de la pista.
En aquest bonic racó hi he estat dues vegades, i en les dues, la font rajava, però no sempre ho fa.
Finalment ens acomiadarem d’aquest bonic racó i iniciarem la tornada. El camí arrenca precisament del costat mateix de la font.
Sender que després d'una mica de pujada inicial comença una llarga i agradable marxa de flanqueig amb lleugera tendència a pujar. Seguim gaudint de la frondositat del bosc. Anem paral•lelament i molt a prop del camí d’anada, però separats per la fondalada del torrent de Sentigosa.
Finalment aquest bonic camí desemboca en una ampla pista amb graveta que seguim per l'esquerra.
No hi caminarem gaire per aquesta pista, ja que molt aviat arribem al coll de Sentigosa; donant així per acabada aquesta bonica caminada.

HORARIS:
Del coll de Sentigosa al gorg de Santa Llúcia: 1h 05mn
Del gorg a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal: 15mn
De l’ermita al gorg de les Cascades de Pedra: 15mn
De les Cascades de Pedra novament a Santa Llúcia de Puigmal: 15mn
De Santa Llúcia de Puigmal a la collada de Sentigosa: 50mn
TOTAL: 2h 40mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Collada de Sentigosa, gorg de Santa Llúcia, Santa Llúcia de Puigmal i Cascades de Pedra de la Riera de Torrents