Lluçà, Balma dels Bous, puig dels Eixuts, Sant Climent de la Riba, roc Espatllat, Puig Martorell i Castell de Lluçà
a comarca del Lluçanès tot i la seva reduïda dimensió gaudeix de molts atractius per a fer-hi caminades que ens permeten conèixer els seus racons i paisatges.
Aquesta excursió parteix de l’indret que dona nom a la comarca i descriu una ruta circular per pistes i camins que ens portaran als indrets esmentats a l’encapçalament.
Una de les característiques del Lluçanès és que difícilment hi ha boira, a diferència del Moianès i d’Osona, circumstància que encara la fa més atractiva per a visitar-la a l’hivern.
És una caminada fàcil excepte la pujada al puig Martorell que pràcticament la farem sense un camí evident, però no és necessari pujar-hi o també podem anar-hi fent volta per una pista que hi porta ja que dalt a part del vèrtex geodèsic, hi ha una petita antena.
Ja que pràcticament tota l’excursió és per pistes, ens traurem l’espina de tanta pista pujant i baixant del castell de Lluça per antics camins mig perduts; que també podem evitar pujant-hi pel camí “oficial”.
L’altiplà del Lluçanès està farcit de grans masos voltats d’extenses prades i camps de conreu, amb el teló de fons del Pirineu, de Montserrat, del Montseny, dels Rasos de Peguera i dels característics Cogulló d’Estela i la roca d’Auró; també veurem durant força estona, encimbellat dalt de la roca el Santuari de la Mare de Déu de la Quar, amb la serra de Picancel al seu darrere.
Evidentment l’indret més emblemàtic de la caminada és el monestir i el claustre de Santa Maria de Lluçà. Claustre de forma irregular sobre el que hi ha varies teories del perquè no és quadrat; una es basa en que està construït sense fonaments directament sobre una gran llosa i en pren la forma. Precisament sembla ser que el fet de no tenir fonaments el va salvar del gran terratrèmol del dia de la Candelera (2 de febrer) de l’any 1428 amb epicentre a prop de Camprodon i que va afectar a tot Catalunya amb més de mil morts i la destrucció total dels municipis de Tortellà i de Queralbs. D’aquest monestir romànic també cal destacar la rèplica de les pintures del frontal i els laterals de l’altar que es conserven al Museu Episcopal de Vic. Si pot fer una molt interesant visita guiada.
La balma dels Bous està situada a prop del mas del Vilaró i es tracta d'una balma de grans dimensions amb una petita font al seu interior, la seva profunditat màxima és de tretze metres, d’uns quaranta de llargada i d’una alçada de tres metres. La font consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents i que es recull amb teules que la dirigeix a una petita pica circular. A sobre aquesta balma n’hi ha una segona de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i per sota n’hi ha una tercera molt més petita. En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior.
El puig dels Eixuts, de 800 metres d’alçada, és un cim amb poca vista situat a pocs metres del mas amb el mateix nom.
Aquest mas actualment és un edifici ocupat i s’ha convertit en un centre social autogestionat; fet que deriva que feia més de 12 anys que estava buit. L’antic propietari arrossegava impagaments fins que una entitat financera el va embargar i revenut a un fons voltor. Posteriorment en una subhasta es varen vendre els terrenys, però no la casa que es va quedar sense compradors interessats.
Sant Climent de la Riba, petita ermita d’origen romànic, amb un petit cementiri adossat i situada en un paratge molt bonic.
Està documentada des del segle XI, L’any 1037 Sant Armengol, bisbe d’Urgell, la va vendre a Sunifred II de Lluçà. La capella i l’alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana el 1592, i que s’ha perllongat fins als nostres dies.
Els anys 1960 l’ermita estava abandonada però en bon estat, en fotografies posteriors es veu el teulat esfondrat. Però actualment està feliçment restaurada.
Dalt del puig Martorell hi ha una petita antena i uns metres més endarrere hi trobem el vèrtex geodèsic referència 286093001, tots dos situats en la gran esplanada que configura aquest cim de panoràmica una mica reduïda.
Del castell de Lluçà situat a 896 metres d’alçada i molt proper a Santa Maria de Lluçà només se’n conserva un pany de paret de dos pisos d’alçada i dues estances més, una d’elles probablement era una cisterna. La primera notícia del castell és del 905 (segle X) quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l’església de Santa Maria, situada als peus del castell. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals. Amb aquest primer esment comença la llarga i tortuosa història d’aquest castell per on veiem passar els noms de: Ramon Berenguer I, Alfons I, Pere el Catòlic, Jaume I, Pere el Gran, Jaume II; fora molt llarg esmentar tots els esdeveniments esdevinguts en aquestes ruïnes que ara contemplem.
Però la joia de l’indret és l’ermita romànica de Sant Vicenç. Es tracta de l’antiga capella del castell del segle XI i de planta circular, una tipologia de les quals només n’hi ha sis de senceres a Catalunya i tres en ruïnes.
La vista des del castell és espectacular. Hi ha un camí marcat amb pintura groga que hi puja en trenta minuts des de Santa Maria, camí que no seguirem.
Per començar la caminada ens hem de situar a l’aparcament que hi ha just al costat del monestir de Santa Maria de Lluçà.
0:00 Sortim de l’aparcament hi passem per davant del monestir, és de suposar que comencem a caminar d’hora, per tant el recinte estarà tancat, haurem de deixar la seva visita per la tornada.
A l’altre costat de la carretera hi ha el restaurant “La Primitiva” excel·lent i recomanable, però als migdies està tancat dimarts, dimecres, dijous i divendres.
Just passat el restaurant trobem un jaló a la dreta que ens assenyala el camí a la Balma dels Bous. Poc després arribem a una cruïlla i seguim per la dreta. La pista ens porta davant la bonica alzina Gran del Vilaró o de la Balma dels Bous. Es tracta d’una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 279 centímetres a un metre d’alçada. La gran capçada de forma arrodonida assoleix una alçada d’uns 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15
metres.
Seguim quatre passes més i a l’esquerra arrenca un corriol que ens porta a la balma.
0:20 Balma i font dels Bous, la travessem de punta a punta, arribem a una cruïlla que seguim per la dreta i poc després enllacem de nou amb la pista que havíem abandonat per anar a la balma.
El gran mas del Vilaró ens queda una mica enlairat a la dreta. Comencem una llarga i bonica caminada per l’altiplà del Lluçanès, voregem el camps de la Costa; arribem a una cruïlla i seguim per la dreta i poc després arribem al fantàstic indret del pla de Colldeplana amb el mas del mateix nom situat just al coll.
0:50 Coll de Plana. Un jaló ens assenyala la pista que hem de seguir per la dreta. Deixem el mas i anem seguint la pista que acaba de vorejar el Serrat de la Tina, al que hem fet gairebé una volta de180 graus.
1:05 Caselles. Un altre gran mas situat també en un indret molt bonic i amb vistes sobre el massís de Montserrat. Seguim caminant força estona més fins que arribem a la cruïlla d’accés al puig dels Eixuts.
Dues grans columnes de ferro donen l’entrada a la pista que hi puja,
Voregem la casa per darrera i en poques passes arribem dalt del turó.
1:30 Puig dels Eixuts. Deixem aquest turó de poca vista per l’altre costat seguint rastres de corriols que ens porten directament a la pista de Sant Climent, que seguim per l’esquerra. Poc abans d’arribar-hi ja veiem que l’indret també és molt bonic.
1:40 Sant Climent de la Riba. Molt bon indret per a fer-hi una bona aturada asseguts al banc que hi ha al costat de la porta tot contemplant aquest bonic i relaxant indret amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons.
Reprenem la marxa per on hem vingut, fent una mica de drecera travessant un camp erm. Arribem pràcticament al mateix indret de la cruïlla d’accés al puig dels Eixuts, però lleugerament uns metres més endavant. Seguim la pista i arribem a la granja ramadera de les Toves que queda lleugerament a la dreta. Passada la granja arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. La pista va girant a la dreta per arribar a dalt la carena i al pla d Mala Junta; però pocs metres abans d’arribar-hi veiem un camí que surt per l’esquerra en un angle de gairebé 180 graus (pot haver-hi una fita). Seguim aquest bonic camí carener amb unes dilatades vistes panoràmiques per tots costats. Quan veiem que estem a punt de passar per sota el roc Espatllat, deixem el camí i pel dret acabem de pujar els pocs metres que ens en separen.
2:10 Roc Espatllat. Petit turó rocallós amb unes grans vistes. Tornem sobre les nostres passes, recuperem la pista que immediatament després travessa l’esmentat pla de Mala Junta, a l’esquerra hi ha un roquissar que és un formidable mirador. Poc després arribem a un cruïlla on un jaló ens assenyala el camí que hem de seguir per la dreta. Aquest camí enllaça amb una pista que passa a pocs metres;
podem anar-hi passant per sota un filat, però és més raonable seguir el camí que després d’una forta, però curta pujada, també acaba a la mateixa pista per una porta del filat. Més endavant un curt corriol ens permet fer una drecera a la pista. Comencem a vorejar el puig Martorell que tenim a la dreta.
Aquí comença la part de l’itinerari on farem una mica el senglar per pujar al turó, ja que pujar-hi per la pista ens comportaria una gran volta; si no volem fer el senglar podem seguir la pista i arribarem a les ruïnes de Ca l’Apedaçat (on també arribarem baixant del turó).
Estem vorejant l’esmentat turó i quan ens sembli que el bosc permet entrar-hi, abandonem la pista i ens enfilem pel bosc buscant el millor pas possible, primer anirem flanquejant guanyant poca alçada, hi ha diversos rastres de corriol que finalment comencen a pujar pel dret però que son relativament fàcils de seguir. Travessem un roquisser i seguim pujant; s’acaba la pujada i ens trobem en el gran replà del cim.
En un arbre hi ha un cartell de fusta amb forma de fletxa que diu “fita”, situat a l’indret per on arriba una pista, immediatament veiem la petita antena i una mica a la dreta hi ha una porta en un filat que ens permet arribar al vèrtex geodèsic.
2:45 Vèrtex geodèsic del puig Martorell. Un nou cartell de fusta ens indica el nom i l’alçada. El bosc no és gaire espès i ens permet contemplar una mica el paisatge que ens envolta.
Baixem més o menys per on hem vingut, desviant-nos a la dreta a la part final per acabar sortint novament a la pista pràcticament al costat de les ruïnes de Ca l’Apedaçat. Seguim uns metres més i quan la pista fa un gir a la dreta l’abandonarem. Si ja n’heu tingut prou amb la pujada sense camí al puig Martorell podeu seguir la pista, a la propera cruïlla girar a l’esquerra i després també a l’esquerra i arribareu al mateix lloc, però podem fer una drecera a aquest recorregut girant uns 120 graus a l’esquerra en el revolt esmentat i anar seguint un corriol perdedor en alguns trams que va baixant fins a enllaçar amb la pista just davant del mas del Pla de la Serra.
Ens trobem de nou davant d’un paratge molt bonic amb els camps del Pla de la Serra. Seguim la pista per l’esquerra i pocs metres després arribem a una cruïlla on girem a la dreta. Aquí queda enlairat a l’esquerra el mas del Collet d’en Roca.
Ja tenim una bona perspectiva del castell que s’aixeca com un con isolat en mig dels camps, però encara queda una mica lluny. Seguim una estona més fins que just bans d’arribar als plans del Camp de les Tres Puntes trobem un jaló a l’esquerra que ens assenyala el camí que seguirem i que es tracta d’una pista secundària. Pocs minuts després arribem a un petit collet on deixem la pista i seguim per la dreta un corriol que voreja els Camps de Sota del Pedrer i que segueix per l’altre extrem, el seguim uns metres més i l’abandonem fent un gir de 180 graus per a seguir un corriol amb un inici una mica indefinit que va pujant seguint el llom de la carena. Arribem a la pista que puja al castell, però podem seguir pujant per aquest corriol que ens deixa davant mateix de l’ermita de Sant Vicenç.
3:40 Ermita de Sant Vicenç i castell de Lluçà. Contemplem l’ermita i acabem de pujar fins la paret que queda del castell i encara seguim una mica més per tal d’arribar al gran mirador que hi ha a l’altre extrem.
Tornem a l’ermita i seguim el camí “oficial” de pujada al castell que podem seguir fins el final de l’itinerari. Però també podem fer abans d’acabar una mica més el senglar fent una mica de drecera.
El camí poc després d’abandonar el castell fa un marcat gir de 90 graus a la dreta, en aquest punt l’abandonarem i seguirem per l’esquerra el que sembla l’inici d’una antiga pista que aviat es difumina quedant-ne traces de corriol obertes pel bestiar i que permeten anar baixant sense gaires dificultats. Finalment arribem a la pista, just on hi ha una creu de terme; seguim la pista i poc després la deixem per seguir un camí que ens deixa directament a l’aparcament.
4:10 Aparcament.
Aquesta excursió parteix de l’indret que dona nom a la comarca i descriu una ruta circular per pistes i camins que ens portaran als indrets esmentats a l’encapçalament.
Una de les característiques del Lluçanès és que difícilment hi ha boira, a diferència del Moianès i d’Osona, circumstància que encara la fa més atractiva per a visitar-la a l’hivern.
És una caminada fàcil excepte la pujada al puig Martorell que pràcticament la farem sense un camí evident, però no és necessari pujar-hi o també podem anar-hi fent volta per una pista que hi porta ja que dalt a part del vèrtex geodèsic, hi ha una petita antena.
Ja que pràcticament tota l’excursió és per pistes, ens traurem l’espina de tanta pista pujant i baixant del castell de Lluça per antics camins mig perduts; que també podem evitar pujant-hi pel camí “oficial”.
L’altiplà del Lluçanès està farcit de grans masos voltats d’extenses prades i camps de conreu, amb el teló de fons del Pirineu, de Montserrat, del Montseny, dels Rasos de Peguera i dels característics Cogulló d’Estela i la roca d’Auró; també veurem durant força estona, encimbellat dalt de la roca el Santuari de la Mare de Déu de la Quar, amb la serra de Picancel al seu darrere.
Evidentment l’indret més emblemàtic de la caminada és el monestir i el claustre de Santa Maria de Lluçà. Claustre de forma irregular sobre el que hi ha varies teories del perquè no és quadrat; una es basa en que està construït sense fonaments directament sobre una gran llosa i en pren la forma. Precisament sembla ser que el fet de no tenir fonaments el va salvar del gran terratrèmol del dia de la Candelera (2 de febrer) de l’any 1428 amb epicentre a prop de Camprodon i que va afectar a tot Catalunya amb més de mil morts i la destrucció total dels municipis de Tortellà i de Queralbs. D’aquest monestir romànic també cal destacar la rèplica de les pintures del frontal i els laterals de l’altar que es conserven al Museu Episcopal de Vic. Si pot fer una molt interesant visita guiada.
La balma dels Bous està situada a prop del mas del Vilaró i es tracta d'una balma de grans dimensions amb una petita font al seu interior, la seva profunditat màxima és de tretze metres, d’uns quaranta de llargada i d’una alçada de tres metres. La font consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents i que es recull amb teules que la dirigeix a una petita pica circular. A sobre aquesta balma n’hi ha una segona de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i per sota n’hi ha una tercera molt més petita. En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior.
El puig dels Eixuts, de 800 metres d’alçada, és un cim amb poca vista situat a pocs metres del mas amb el mateix nom.
Aquest mas actualment és un edifici ocupat i s’ha convertit en un centre social autogestionat; fet que deriva que feia més de 12 anys que estava buit. L’antic propietari arrossegava impagaments fins que una entitat financera el va embargar i revenut a un fons voltor. Posteriorment en una subhasta es varen vendre els terrenys, però no la casa que es va quedar sense compradors interessats.
Sant Climent de la Riba, petita ermita d’origen romànic, amb un petit cementiri adossat i situada en un paratge molt bonic.
Està documentada des del segle XI, L’any 1037 Sant Armengol, bisbe d’Urgell, la va vendre a Sunifred II de Lluçà. La capella i l’alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana el 1592, i que s’ha perllongat fins als nostres dies.
Els anys 1960 l’ermita estava abandonada però en bon estat, en fotografies posteriors es veu el teulat esfondrat. Però actualment està feliçment restaurada.
Dalt del puig Martorell hi ha una petita antena i uns metres més endarrere hi trobem el vèrtex geodèsic referència 286093001, tots dos situats en la gran esplanada que configura aquest cim de panoràmica una mica reduïda.
Del castell de Lluçà situat a 896 metres d’alçada i molt proper a Santa Maria de Lluçà només se’n conserva un pany de paret de dos pisos d’alçada i dues estances més, una d’elles probablement era una cisterna. La primera notícia del castell és del 905 (segle X) quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l’església de Santa Maria, situada als peus del castell. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals. Amb aquest primer esment comença la llarga i tortuosa història d’aquest castell per on veiem passar els noms de: Ramon Berenguer I, Alfons I, Pere el Catòlic, Jaume I, Pere el Gran, Jaume II; fora molt llarg esmentar tots els esdeveniments esdevinguts en aquestes ruïnes que ara contemplem.
Però la joia de l’indret és l’ermita romànica de Sant Vicenç. Es tracta de l’antiga capella del castell del segle XI i de planta circular, una tipologia de les quals només n’hi ha sis de senceres a Catalunya i tres en ruïnes.
La vista des del castell és espectacular. Hi ha un camí marcat amb pintura groga que hi puja en trenta minuts des de Santa Maria, camí que no seguirem.
Per començar la caminada ens hem de situar a l’aparcament que hi ha just al costat del monestir de Santa Maria de Lluçà.
0:00 Sortim de l’aparcament hi passem per davant del monestir, és de suposar que comencem a caminar d’hora, per tant el recinte estarà tancat, haurem de deixar la seva visita per la tornada.
A l’altre costat de la carretera hi ha el restaurant “La Primitiva” excel·lent i recomanable, però als migdies està tancat dimarts, dimecres, dijous i divendres.
Just passat el restaurant trobem un jaló a la dreta que ens assenyala el camí a la Balma dels Bous. Poc després arribem a una cruïlla i seguim per la dreta. La pista ens porta davant la bonica alzina Gran del Vilaró o de la Balma dels Bous. Es tracta d’una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 279 centímetres a un metre d’alçada. La gran capçada de forma arrodonida assoleix una alçada d’uns 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15
metres.
Seguim quatre passes més i a l’esquerra arrenca un corriol que ens porta a la balma.
0:20 Balma i font dels Bous, la travessem de punta a punta, arribem a una cruïlla que seguim per la dreta i poc després enllacem de nou amb la pista que havíem abandonat per anar a la balma.
El gran mas del Vilaró ens queda una mica enlairat a la dreta. Comencem una llarga i bonica caminada per l’altiplà del Lluçanès, voregem el camps de la Costa; arribem a una cruïlla i seguim per la dreta i poc després arribem al fantàstic indret del pla de Colldeplana amb el mas del mateix nom situat just al coll.
0:50 Coll de Plana. Un jaló ens assenyala la pista que hem de seguir per la dreta. Deixem el mas i anem seguint la pista que acaba de vorejar el Serrat de la Tina, al que hem fet gairebé una volta de180 graus.
1:05 Caselles. Un altre gran mas situat també en un indret molt bonic i amb vistes sobre el massís de Montserrat. Seguim caminant força estona més fins que arribem a la cruïlla d’accés al puig dels Eixuts.
Dues grans columnes de ferro donen l’entrada a la pista que hi puja,
Voregem la casa per darrera i en poques passes arribem dalt del turó.
1:30 Puig dels Eixuts. Deixem aquest turó de poca vista per l’altre costat seguint rastres de corriols que ens porten directament a la pista de Sant Climent, que seguim per l’esquerra. Poc abans d’arribar-hi ja veiem que l’indret també és molt bonic.
1:40 Sant Climent de la Riba. Molt bon indret per a fer-hi una bona aturada asseguts al banc que hi ha al costat de la porta tot contemplant aquest bonic i relaxant indret amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons.
Reprenem la marxa per on hem vingut, fent una mica de drecera travessant un camp erm. Arribem pràcticament al mateix indret de la cruïlla d’accés al puig dels Eixuts, però lleugerament uns metres més endavant. Seguim la pista i arribem a la granja ramadera de les Toves que queda lleugerament a la dreta. Passada la granja arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra en lleugera pujada. La pista va girant a la dreta per arribar a dalt la carena i al pla d Mala Junta; però pocs metres abans d’arribar-hi veiem un camí que surt per l’esquerra en un angle de gairebé 180 graus (pot haver-hi una fita). Seguim aquest bonic camí carener amb unes dilatades vistes panoràmiques per tots costats. Quan veiem que estem a punt de passar per sota el roc Espatllat, deixem el camí i pel dret acabem de pujar els pocs metres que ens en separen.
2:10 Roc Espatllat. Petit turó rocallós amb unes grans vistes. Tornem sobre les nostres passes, recuperem la pista que immediatament després travessa l’esmentat pla de Mala Junta, a l’esquerra hi ha un roquissar que és un formidable mirador. Poc després arribem a un cruïlla on un jaló ens assenyala el camí que hem de seguir per la dreta. Aquest camí enllaça amb una pista que passa a pocs metres;
podem anar-hi passant per sota un filat, però és més raonable seguir el camí que després d’una forta, però curta pujada, també acaba a la mateixa pista per una porta del filat. Més endavant un curt corriol ens permet fer una drecera a la pista. Comencem a vorejar el puig Martorell que tenim a la dreta.
Aquí comença la part de l’itinerari on farem una mica el senglar per pujar al turó, ja que pujar-hi per la pista ens comportaria una gran volta; si no volem fer el senglar podem seguir la pista i arribarem a les ruïnes de Ca l’Apedaçat (on també arribarem baixant del turó).
Estem vorejant l’esmentat turó i quan ens sembli que el bosc permet entrar-hi, abandonem la pista i ens enfilem pel bosc buscant el millor pas possible, primer anirem flanquejant guanyant poca alçada, hi ha diversos rastres de corriol que finalment comencen a pujar pel dret però que son relativament fàcils de seguir. Travessem un roquisser i seguim pujant; s’acaba la pujada i ens trobem en el gran replà del cim.
En un arbre hi ha un cartell de fusta amb forma de fletxa que diu “fita”, situat a l’indret per on arriba una pista, immediatament veiem la petita antena i una mica a la dreta hi ha una porta en un filat que ens permet arribar al vèrtex geodèsic.
2:45 Vèrtex geodèsic del puig Martorell. Un nou cartell de fusta ens indica el nom i l’alçada. El bosc no és gaire espès i ens permet contemplar una mica el paisatge que ens envolta.
Baixem més o menys per on hem vingut, desviant-nos a la dreta a la part final per acabar sortint novament a la pista pràcticament al costat de les ruïnes de Ca l’Apedaçat. Seguim uns metres més i quan la pista fa un gir a la dreta l’abandonarem. Si ja n’heu tingut prou amb la pujada sense camí al puig Martorell podeu seguir la pista, a la propera cruïlla girar a l’esquerra i després també a l’esquerra i arribareu al mateix lloc, però podem fer una drecera a aquest recorregut girant uns 120 graus a l’esquerra en el revolt esmentat i anar seguint un corriol perdedor en alguns trams que va baixant fins a enllaçar amb la pista just davant del mas del Pla de la Serra.
Ens trobem de nou davant d’un paratge molt bonic amb els camps del Pla de la Serra. Seguim la pista per l’esquerra i pocs metres després arribem a una cruïlla on girem a la dreta. Aquí queda enlairat a l’esquerra el mas del Collet d’en Roca.
Ja tenim una bona perspectiva del castell que s’aixeca com un con isolat en mig dels camps, però encara queda una mica lluny. Seguim una estona més fins que just bans d’arribar als plans del Camp de les Tres Puntes trobem un jaló a l’esquerra que ens assenyala el camí que seguirem i que es tracta d’una pista secundària. Pocs minuts després arribem a un petit collet on deixem la pista i seguim per la dreta un corriol que voreja els Camps de Sota del Pedrer i que segueix per l’altre extrem, el seguim uns metres més i l’abandonem fent un gir de 180 graus per a seguir un corriol amb un inici una mica indefinit que va pujant seguint el llom de la carena. Arribem a la pista que puja al castell, però podem seguir pujant per aquest corriol que ens deixa davant mateix de l’ermita de Sant Vicenç.
3:40 Ermita de Sant Vicenç i castell de Lluçà. Contemplem l’ermita i acabem de pujar fins la paret que queda del castell i encara seguim una mica més per tal d’arribar al gran mirador que hi ha a l’altre extrem.
Tornem a l’ermita i seguim el camí “oficial” de pujada al castell que podem seguir fins el final de l’itinerari. Però també podem fer abans d’acabar una mica més el senglar fent una mica de drecera.
El camí poc després d’abandonar el castell fa un marcat gir de 90 graus a la dreta, en aquest punt l’abandonarem i seguirem per l’esquerra el que sembla l’inici d’una antiga pista que aviat es difumina quedant-ne traces de corriol obertes pel bestiar i que permeten anar baixant sense gaires dificultats. Finalment arribem a la pista, just on hi ha una creu de terme; seguim la pista i poc després la deixem per seguir un camí que ens deixa directament a l’aparcament.
4:10 Aparcament.
