Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 25 de novembre de 2019

La Pica d’Estats, 3143 m i el Sotllo, 3073 m, des de Boavi per la vall de Broate























 















   








En primer lloc haig de fer constar que aquesta excursió la vaig realitzar els dies 2 i 3 d’agost del 1987, per tant el traçat està realitzat des de l’ordinador, per aquesta raó pot ser que sobre el terreny el recorregut no s’ajusti exactament a la realitat, però és un itinerari que actualment és força concorregut degut a la construcció del refugi de Broate i hi ha fites arreu; l’any 1987 encara no existia aquest refugi, i per tant pujar a la Pica d’Estats des de Broate era molt poc freqüent.
El refugi lliure de Broate va ser inaugurat poc després, concretament el 25 de setembre de l’any 1988.
D’aquesta excursió també en vaig escriure un article per a la Revista Muntanya, que fou publicat en el numero 756 de l’any 1988, pàgines 62 a 66 i la portada de l’esmentada numero de la revista correspon a aquesta excursió.
Aquest itinerari també el podeu trobar a la meva guia “Vall Farrera – Andorra”, concretament son els itineraris nº 41 i 48 i també a la “Mon-roig – Certascan” itineraris nº 16 i 31
He pogut reconstruir aquesta excursió degut precisament a l’article a la Revista Muntanya i als itineraris de les Guies.
Catalogaré aquesta llarga excursió com a difícil, però potser és una mica excessiva aquesta catalogació, però val més pecar per excés que per defecte.
És aconsellable portar els grampons, encara que fem la sortida a ple estiu, ja que alguna congesta segur que trobarem, i poden ser una mica o força inclinades. Després la grimpada per la cresta des del coll de Sotllo a la Pica d’Estats, és fàcil, i hi ha fites i traces de camí, però segons l’època de l’any s’ha de travessar dues verticals congestes; son dos passos molt curts, però no ens la podem jugar de travessar-los sense grampons, ja que una relliscada pot tenir conseqüències molt greus; com malauradament ja ha passat en més d’una ocasió.
Son dos passos trampa, ja que si no hi ha congesta, com pot passar cada vegada amb més freqüència, és un simple camí de no més de cinc metres de llargada, i degut precisament a aquesta llargada tan curta pot ser, que si hi ha neu, tot hi portant els grampons a la motxilla faci mandra calçar-los, però si la neu està dura o glaçada això pot esdevenir una greu equivocació.
Tal com he esmentat fa unes ratlles, en fer aquesta excursió encara no hi havia el refugi de Broate, i vaig passar la nit en una cabana, que l’any 1987 encara es conservava en perfecte estat; i que havia “descobert” en una excursió anterior als pics de Broate i que per tant queda lleugerament enlairada i apartada del recorregut que seguirem per anar a la Pica.
Si teniu curiositat per saber si aquesta cabana encara existeix, podeu trobar-ne la descripció de la seva situació, a uns 2300 metres aproximadament a l’article que també vaig escriure a la Revista Muntanya i publicat al nº 737 de l’any 1985 i intitulat “Pics de Broate”.
D’aquella nit a la cabana recordo, malgrat el pas dels anys l’espectacular posta de sol i com el pic de Sotllo s’anava tenyint de vermell, fins l’últim raig, passades ja les nou de la nit.

Per a començar la caminada ens hem de situar a la vall de Cardós, i arribar fins el poble de Tavascan, allà arrenca la pista al pla de Boavi. És una pista en un estat de conservació deplorable, que sembla fet expressament, però que amb paciència i poca velocitat encara es pot anar seguint per a vehicles normals, però que no siguin excessivament baixos.
Seran uns sis quilòmetres de patiment fins arribar a la presa de Montalto; just passada la presa, a la dreta hi ha un aparcament, darrerament s’ha n’ha habilitat un altre a l’esquerra, just abans d’arribar a l’esmentada presa; si es continua per la pista, on hi ha la barrera que barra el pas al pla de Boavi, també hi ha un petit espai per a deixar-hi el vehicle.
En aquest indret és on hi ha la cruïlla de pistes, la de Boavi, que segueix recta i la dels estanys de Certascan i Romedo que surt a l’esquerra (totes dues tancades al pas de vehicles).
La presa de Montalto és la que recull l’aigua de la Vall Farrera, que es desviada a l’indret de la Farga i per un túnel subterrani la porta a la de Cardós. Per aquesta raó cap estany de la Vall Ferrera té resclosa i en canvi molts de la de Cardós si que en tenen.
Comencem a caminar a la resclosa de Montalto i seguim la pista, arribem a l’últim aparcament i a la barrera i seguim la pista que travessa el bonic pla fins arribar a la seva capçalera on hi ha una sòlida palanca per a travessar el torrent i un magnífic exemplar de pi de 5 soques.
En aquest indret, sense travessar la palanca, arrenca un corriol que mena fins els estanys de Romedo; però nosaltres travessarem aquesta palanca i començarem a guanyar alçada, en amplies llaçades, pel magnífic bosc de Boavi.
El torrent que acabem de travessar és el resultant de la unió dels torrents de Romedo i de Broate.
Hem guanyat força alçada i sortim del bosc i arribem a la cruïlla amb el torrent de Sellente..
Creuem el torrent per un precari pont de troncs i a l’altre vorera arrenca, a la dreta, el camí que tot remuntant la vall de Sellente, ens portaria al coll del mateix nom i posteriorment a l’estany i refugi lliure de Baborte.
Deixem aquest camí a la dreta, i seguim pujant per la vall de Broate, ara el camí queda mig amagat entre brossa i matolls de gerderes i falgueres (si troben fites) i pugem a cercar novament el bosc sobre la penya que estreny el curs del torrent.
Des d’ara el camí ja torna a ser fresat i supera aquest relleu que provoca un bonic saltant d’aigua.
Arribem a la cota de 1900 metres, a l’indret anomenat Serradet, avançat com un balcó sobre el torrent; en aquest punt s’acaba definitivament el bosc i el terreny és cobert de prat i de gespa.
Baixeu per l’altre costat del serrat per a creuar el pla de Comalletosa, altre vegada a prop del riu, i avanceu fins al peu de la penya al costat mateix de la nova i bella cascada.
Grimpeu fàcilment per la graonada de roca (atenció si hi ha neu o glaç), just a la vorera de l’escarpat sobre la graonada, i, al cap de pocs minuts, arribareu dalt d’aquest esperó de roca. Continueu el camí pels amplis relleus d’aquesta llaga vall.
Sobre la cota 2050 metres aproximadament es creua el torrent que baixa de la clotada originada sota les crestes de Canedo, amb una característica agulla a la part inferior de la carena. Aquesta carena està formada per cims i agulles que enllacen amb el pic dels Estanys i la seva dentada cresta cap el pic de Sotllo.
El camí segueix amunt, sempre proper al torrent de Broate, tot superant petites graonades, per on salten les aigües en boniques cascades.
Si bé la primera cascada s’ha passat per la roca del costat mateix del torrent, les altres se superen per amplies colladetes o serrats, que formen les protuberàncies del terreny.
Arribem a la cota dels 2100 metres i entren a la pleta de Broate i seguidament es travessa el torrent que baixa del clot de l’estany de Broate. A sobre mateix s’aixequen les penyes de la cresta NW del pic de Sotllo.
Més endavant hi ha adossades a les roques les restes d’una petita cabana. Creuarem el torrent que baixa de la clotada entre les arestes NW del Sotllo i els estreps de la carena fronterera dels Guins de l’Ase (per aquesta haurem de seguir la nostra excursió)
D’aquesta manera arribem al refugi lliure de Broate, situat estratègicament damunt d’una roca. Aixopluc que permet partir en dues jornades aquesta llarga excursió.
El refugi metàl•lic de Broate, situat a 2200 metres d’alçada, pertany a la FEEC, i fou inaugurat el 25 de setembre del 1988; té una capacitat per a 18 places (9 còmodament i 18 capiculats) amb lliteres, matalassos, mantes, taula, bancs i llum elèctrica per placa solar.
Si el comparem amb el refugi de la Vallferrera, hi ha una diferència important, a part que un és lliure i l’altre guardat.
Aquesta diferència radica en el repartiment de la caminada en dos dies; mentre el refugi de la Vallferrera està situat a tan sols vint minuts de l’aparcament, és a dir el primer dia pràcticament no caminarem i el segon haurem de fer la pujada sencera, el refugi de Broate queda situat més o menys a mitja distància, és a dir caminarem més o menys la mateixa distància el primer dia que el segon.
Faig aquesta observació, i que cada un esculli la opció que més li convingui.
Situats al refugi de Broate, hem d’enfilar l’estreta coma que se’ns obra al davant, encaixonada entre el pic de Sotllo a la dreta i el Guins de l’Ase a l’esquerra.
Dos petits congostos, situats al començament del torrent es poden superar fàcilment; l’un per la nostra esquerra, (la dreta seguint el sentit de l’aigua) i l’altre per la nostra dreta (esquerra seguint el sentit de l’aigua).
Després la coma s’obra i s’aplana un a mica. En arribar a sota els contraforts del pic de Sotllo, la vall gira a la nostra esquerra (N) i la pujada novament s’accentua.
A la cota 2550 m aproximadament, la coma torna a girar a la dreta (S) i entra en una clotada ombrívola i tancada (congesta gairebé permanent), on l’única sortida és pujar al coll de l’Ase.
A la cota 2700 m aproximadament ens haurem situat pràcticament al peu mateix de la pujada final al coll.
El pendent és molt fort.
Si la neu arriba fins el mateix coll, és més ràpid calçar-se els grampons; però si n’hi ha poca, el temps perdut per calçar-los no compensa la rapidesa posterior. Llavors, cal pujar amb molt a paciència (un pas endavant i dos endarrere) procurant apropar-se a la base de la paret del Sotllo, on la tartera és una mica més consistent.
Finalment arribem al coll del Guins de l’Ase, coll fronterer situat a 2864 metres d’alçada on la vista s’obre a la Pica d’Estats vista pel seu vessant N.
Aquest coll és un indret important que ens ofereix diverses alternatives; girant a l’esquerra aniríem al pic dels Guins de l’Ase (que en aquesta descripció no és el nostre objectiu), girant a la dreta pujaríem al pic de Sotllo (que és per on tornarem) i per anar directament a la Pica d’Estats també tenim dues alternatives.
Una consisteix en baixar fins l’estanyol de Bars i enllaçar amb el camí de la via normal a la Pica d’Estats; l’altre alternativa, molt més curta, i que és la que seguirem, consisteix en baixar una mica i flanquejar a la dreta per anar a sortir al port de Sotllo i pujar a la Pica per la cresta.
Com a la pujada al coll, per a baixar-lo pel vessant occità també ens podem trobar que hi hagi neu o que no n’hi hagi (això va a temporades, hi ha anys que n’hi ha més i anys que n’hi ha menys).
Si no hi ha neu, cap problema, tartera avall, uns quants metres fins que ens posem a nivell del port de Sotllo per a atansar-nos-hi; si hi ha neu i portem piolet i grampons, baixarem per la congesta sense cap problema per fer exactament el mateix per anar al coll de Sotllo; si no anem equipats convenientment, també podrem baixar, ja que des del mateix coll surt un estrep rocallós baixa fins el fons de la vall.
Seguirem aquest estrep fins que veiem que la congesta ja ha perdut bona part de la seva inclinació inicial (això passarà sobre la cota 2800 aproximadament), llavors abandonarem l’estrep i entrarem a la congesta i farem igualment la flanquejada al port de Sotllo, però per una cota més baixa; en aquest darrer cas, potser més que una flanquejada, el que ens tocarà fer serà una remuntada.
D’una manera o altre ens situarem al port de Sotllo, situat 2894 metres d’alçada.
Concorregut coll fronterer, ja que per aquí passa l’itinerari clàssic per a pujar a la Pica d’Estats des del refugi de Vallferrera.
Ara emprendrem la grimpada per la cresta de la Pica d’Estats. El pas de molts centenars d’excursionistes durant els darrers anys ha arribar a fresar un camí en aquesta cresta, on també hi ha moltes fites que ens indiquen en tot moment per on hem d’anar, sense cap possibilitat de pèrdua.
La grimpada es fa gairebé en tot moment pel vessant occità i no hi ha cap compromès, tret de les dues curtes flanquejades pel capdamunt de dues verticals congestes, que tal com ja he descrit al començament, si realment hi son i la neu és dura, per curta que sigui la travessia és molt recomanable posar-se els grampons; si no hi ha neu, ni ens adonarem que hem passat per aquests dos indrets.
Quan l’aresta es redreça més, les fites ens conduiran a fer una flanquejada a l’esquerra fins arribar a un collet.
Des d’aquest collet podem sortir de la cresta per anar a sortir a prop del coll de Riufred; però és molt més elegant girar a la dreta i pujar per una fosca i tarterosa canal que mena novament al fil de la cresta i tot seguit a la Punta NW de la Pica d’Estats o punta Verdaguer, de 3131 metres d’alçada.
El pic Verdaguer és un cim arrodonit i completament eclipsat per la proximitat de la punta més alta, a la que arribarem sense cap mena d’entrebanc, tot seguint el fresat camí que hi mena.
Finalment assolim la Pica d’Estats, de 3143 metres d’alçada i sostre del Principat de Catalunya.
La panoràmica des de la Pica d'Estats és molt extensa, a simple vista i en dia clar es veu per orient fins el Carlit que tanca l'horitzó passant per sobre totes les muntanyes del cercle de Baiau i d'Andorra; i pel vessant ponentí la inconfusible taca blanca de la gelera de la Maladeta flanquejada per les també taques blanques del massís del Perdiguero i dels Besiberris, les muntanyes de la Vall Fosca i d’Espot, el Monteixo, Salòria, Mont-roig, Ventolau, Orri .... fora llarg esmentar-les totes.
Com a detall curiós i que potser a alguns us pot passar per alt, des de la Pica, des del pic Verdaguer, des del Montcalm i sobretot des del Sotllo es veu l'estany de Certascan (des del Sotllo també es veuen els de Naorte i Closell).
Una vegada hagem gaudit de la panoràmica, i ben descansats reprendrem la caminada, ara ens tocarà tornar a la punta Verdaguer i desfer la grimpada fins el port de Sotllo, tenint present que sempre és més fàcil grimpar, que desgrimpar; per tant ara haurem de posar-hi encara més atenció.
Si no volem fer la desgrimpada, tenim la opció de tornar al port de Sotllo seguint la via normal, que fa una gran volta pel vessant occità.
Una vegada situats novament al port de Sotllo, començarem la pujada al pic de Sotllo (si hem fet la volta per no passar per la cresta, no cal arribar al port de Sotllo, ja que abans d’arribar-hi ja trobarem fites que ens portaran directament al pic).
La pujada al pic de Sotllo es fa per la pala que hi ha al vessant occità; és una pala molt amplia i excepte alguna congesta, és una gran tartera i hi ha multitud de fites que la pugen per varis indrets; normalment les més aconsellables de seguir son les que inicialment pugen pel centre de la pala i quan aquesta es redreça més giren a l’esquerra. Els últims metres son de més inclinació, però sense cap mena de verticalitat en cap moment.
Sortirem pràcticament al punt més alt de l’allargassat cim del Sotllo, de 3073 metres d’alçada.
El pic de Sotllo és molt pla i el punt més alt és situat a sobre mateix de la vall de Sotllo, també és un important nus d’arestes, ja que dona a tres valls totalment diferents; la de Sotllo amb els estanys de Sotllo i d’Estats, l’occitana de Bars i la de Broate (des del cim es veu la taca blanca del refugi).
La vista és una mica inferior a la de la Pica d’Estats, de la que és té una impressionant perspectiva des del Sotllo estant i també de la trencada aresta que l’uniex al pic dels Estanys.
També veiem la vall de la coma de Sotllo farcida de petits estanys, així com també es veu el llunyà estany de Certascan.
Després de gaudir de la panoràmica retornarem al coll del Guins de l’Ase seguint la cressta N.
Aquesta cresta no presenta cap dificultat; sempre hi trobarem un pas fàcil, per un o altre vessant. Només, i poc abans d’arribar al coll, hi ha una petita grimpada que serveix per passar del vessant de Broate al de Bars.
Arribats al coll del Guins de l’Ase refarem el camí de pujada per la coma que ens portarà novament al refugi de Broate.
Si hem deixat patracols al refugi, els recollirem i emprendrem la baixada al pla de Boavi per on hem vingut.

HORARIS:
De l’aparcament de Montalto al final del pla de Boavi: 40mn
Del final del pla de Boavi al torrent de Sellente: 35mn
Del torrent de Sellente al Serradet: 25mn
Del Serradet a la pleta de Broate: 1h
De la pleta de Broate al refugi de Broate: 25mn
Del refugi de Broate al coll del Guins de l’Ase: 1h 45m
Del coll del Guins de l’Ase al port de Sotllo: 30mn
Del port de Sotllo al pic Verdaguer: 35mn
Del pic Verdaguer a la Pica d’Estats: 10mn
De la Pica d’Estats al port de Sotllo: 35mn
Del port de Sotllo al pic de Sotllo: 30mn
Del pic de Sotllo al coll del Guins de l’Ase: 25mn
Del coll del Guins de l’Ase al refugi de Broate: 55mn
Del refugi de Broate al pla de Boavi: 1h 45mn
Del pla de Boavi a la presa de Montalto: 25mn
TOTAL: 10h 40mn
Aquest horari és sense comptar les aturades; per tant és una excursió molt llarga i és recomanable partir-la en dues jornades, fent nit al refugi de Broate.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta La Pica d’Estats, 3143 m i el Sotllo, 3073 m, des de Boavi per la vall de Broate.