dimarts, 31 d’octubre de 2017

Pics dera Baco, per l’aresta O. Audoubert, 3045, punta O del Cap dera Baco, 3097, Cap dera Baco, 3103 i Selh dera Baco, 3110



Vista dels pics dera Baco des del pic de Turmo








 




Si de lluny els pics dera Baco ja impressionen i produeixen un gran respecte, de més a prop, quan restes sota les llastres del seu vessant S quedes completament cohibit per les descomunals proporcions d’aquest vessant i també per la llargària de les seves arestes E i O. 
Però una vegada hi ets resulta que l’aresta O és anormalment fàcil, inclús el tram que uneix el Cap amb el Selh, tram que es transcorre al fil de les espectaculars llastres del vessant S queda desvirtuat per una petita coma que hi ha al vessant N, de tal manera que si no volem passar pel fil de l'aresta, només hem de baixar 10 ó 20 metres per tal de travessar aquesta petita coma i enfilar còmodament el con final del Selh dera Baco. 
Aquest itinerari recorre la llarga aresta O des del port d’Oó tot passant pels cims d’Audoubert, de 3045m, Cap O dera Baco, de 3097m, de la Baco, de 3103m i Selh de la Baco, de 3110m, tornant pel mateix camí d’anada, ja que la continuació vers el pic del Portilló d’Oó (aresta E) ja presenta dificultats superiors a l’aresta O. 
Tot i el respecte que mereix aquesta aresta, no presenta dificultats superiors al II grau i tots son pràcticament plans, sense parets ni canals destacables per on grimpar; és una aresta “d’anar fent”, “ara per aquí, ara per allà” i les principals dificultats les trobem en el primer sector, entre el coll i el pic Audoubert; a partir d’aquest cim, tot i els estimballs l’aresta es torna molt fàcil i entre els pics de la Baco i el Selh hi ha al vessant francès una petita coma que ens estalvia d’anar pel fil de l‘aresta. 
Tan aquest cim com els cims de Malpàs i Bom tenen la seva via d’accés més fàcil pel vessant francès. 
Dic això perquè en el cas que ens ocupa, a mitja aresta entre el coll d’Oó i el pic d’Audoubert hi ha una bretxa que ens permet passar al vessant N i per una congesta ens permet assolir el llom per on puja la via normal d’aquest vessant i assolir més fàcilment el pic d’Audoubert, en aquest llom hi ha un característic pluviòmetre. 
Quan fas una aresta llarga d’anada i tornada amb grimpadetes els horaris son similars i per aquesta raó si volem assolir en dos dies ens trobarem que el refugi d’Estós queda una mica mal situat tot i estar al peu de la vall de Gias, ja que el primer dia arribes còmodament al refugi i et sobre temps mentre que el segon has de pujar a l’estany de Gias, al port d’Oó, fer tota l’aresta d’anada i tornada, tornar al refugi, baixar tota la vall d’Estós, agafar el cotxe i tornar a casa. 
És millor renunciar a les comoditats del refugi i intentar pujar fins l’estany de Gias on podrem passar la nit en diferents bivacs que hi ha o una mica abans, a sota la graonada final de l’estany, hi ha varies balmes igualment adaptades per a bivaquejar i d’aquesta manera les dues jornades de l’excursió queden més compensades. 
Però si disposem de tres dies la millor opció és quedar-se al refugi i res millor que a la tornada del cim quedar-se a la terrassa tot contemplant el paisatge. 
El llarg recorregut per l’aresta a més de 3000 metres d’alçada permet gaudir durant tota l’estona d’una gran panoràmica. 
Del pic d’Audoubert cal destacar-ne la panoràmica del pic Jean Arlaud que tenim al davant mateix amb la seva característica cara E i dels pics Gourdon i Spijeoles; des del Selh la panoràmica s’amplia als cims de: Belloc, Gias, Claravide, Gorgs Blancs, Cairat, Lezat, Crabioles, Roio, Perdiguero, i Portillón d’Oó, tots son cims de més de tres mil metres, que amb l’estany del portillón d’Oó (situat pràcticament a sota els nostres peus) constitueixen vista del vessant N que juntament amb la del vessant S, amb els Posets, Bardamina, Batisielles, Ixeia, massís de la Maladeta converteixen aquests cims dera Baco en un envejable mirador de primer ordre. 

El recorregut comença a l'aparcament que hi ha a l'inici de la vall d'Estós i segueix la pista (barrada al pas de vehicles) tot passant per la cabana (petit refugi lliure) de Santa Anna, segueix la desviació als estanys de Batisielles i posteriorment creuarem el torrent que baixa d’aquests estanys. 
A partir de la cabana de santa Anna ja son clarament visibles al fons de la vall els pics de Gias i Clarabide juntament amb el Selh dera Baco. També durant el recorregut entre les cabanes de santa Anna i Turmo anirem contornejant el pic de Perdiguero. 
D’aquesta manera arribarem al gran pla de Turmo, indret on s’acaba la pista que queda convertida en un camí adaptat a la mida d’un quand per abastiment del refugi. Abans en el pla de Turmo hi havia una precària cabana de pastors que servia de refugi lliure, ara aquesta cabana, en molt millor estat, està tancada i és d’ús exclusiu dels pastors. 
Seguirem el camí que arrenca del costat de la cabana, i que poc després travessa el riu d’Estós per un pont. 
Aviat veurem el refugi al fos del camí. Arribats al refugi abandonarem el camí que segueix fins al port i refugi de Biadós i girem a la dreta, tot passant per la terrassa del refugi i pel costat de les dutxes per tal de seguir el camí que s'enfila per la vall de Gias. 
Primer seguirem la canalització d'aigua del refugi i després ja començarem a pujar sense treva. 
Primer superarem una primera graonada i ens trobarem una petit prat que ens porta al peu de la segona graonada. En aquesta ja superem un desnivell considerable, però el corriol, que hi ha al costat mateix del torrent, permet superar-la d’una manera relativament ràpida. 
Dalt d’aquesta segona graonada també hi trobem un replà en gran part cobert d’ortigues, senyal potser de l’existència d’una antiga cleda. 
Ens apropem a la tercera graonada, aquesta ja no és evident com les dues anteriors perquè és un seguit de tres bonys que et deixen situat a uns 2400 metres, just al final de la vegetació. 
Ara ja quedem situats al peu de la quarta graonada, l’última abans dels estanys. 
Hem de seguir el camí molt ben senyalitzat, però si volem anar a una gran balma on hi ha un magnífic bivac ens haurem de desviar a la dreta per tal d’anar a una petita olla secundària que hi ha peu de la graonada. Just a l’entrada d’aquesta olla hi ha la balma. 
Com a experiència personal en aquesta balma vaig viure una inoblidable nit en que la lluna plena es passejava per sobre els pics dera Baco. Va ser una d’aquelles situacions en que el temps sembla que s’ha aturat, en que ho mires tot i no mires res en concret, penses en tot i tampoc penses res en concret, estàs extasiat per la situació que tens el privilegi d’estar vivint. 
Tant si anem a la balma com si no, hem de seguir pujant, deixarem una mica apartat i enfonsat a l’esquerra el primer estany de Gias, que segons l’època de l’any pot estar totalment sec. 
Finalment a l'estany de Gias. Indret molt bonic i amb varis indrets per a bivaquejar. Aquí es separen els camins al port d'Ôo a la dreta i al port de Gias a l'esquerra. 
Una sèrie de lloms a la dreta de l’estany permeten estalviar bona part de la tartera que mena al port d’Oó. 
El port d’Oó és en realitat un doble coll i a la vegada és una contradicció de la natura, ja que el pas situat més a O (sota el pic d’Arlaud) és força vertical pel vessant S, i de fàcil sortida pel N; mentre que l’altre part del coll, és a dir la situada més a l’E, és en realitat un fals coll, ja que té un accés completament fàcil pel S, però no es pot baixar pel N ja que és una paret vertical.. 
Evidentment ens encaminem vers aquest darrer coll de fàcil accés i situat més a prop dels cims que pretenem assolir. 
La sortida del coll en direcció E no presenta cap mena de dificultat; l’aresta és pràcticament plana, i no cal passar ni tan sols pel mateix fil, car sempre podem anar uns quants metres decantats pel vessant de Gias (dreta). 
Després una marcada bretxa ens separa de la primera elevació important de l’aresta. 
Aquesta bretxa és una fita important, perquè en arribar-hi se’ns presentes dues alternatives per a continuar: la primera, només la podrem seguir si portem els grampons, i així podrem passar a la gelera del vessant N i, seguint-la, enllaçarem amb l’aresta del pluviòmetre, però si preferim continuar crestejant, haurem d’optar per la segona alternativa, que consisteix a entrar una mica al vessant N per a seguir una marcada, ampla i fàcil canal que ens permetrà superar aquest primer bony destacat. Després l’aresta torna a aplanar-se i continua essent molt fàcil fins arribar sota el con final del pic d’Audoubert. 
Per a pujar a aquest cim hem d’entrar novament al vessant N, on trobarem una àmplia i tarterosa canal que ens deixarà al capdamunt del cim. 
Dalt d’aquest cim, a part de la contemplació panoràmica veiem ja més a prop el pic del Selh dera Baco que el port d’Oó, és a dir ja hem fet més de la meitat del recorregut per l’aresta.. 
Si no hi ha neu, anar fins a la propera punta O del Cap dera Baco és una passejada de cinc minuts. Si hi ha neu és una fina aresta on caldrà extremar al màxim les precaucions, ja que els pendents de neu son considerables. 
Igualment curta és la passejada entre aquesta punta i el Cap dera Baco. Aquí també és vàlida l’observació anterior sobre la neu. 
El Cap dera Baco és un gran cim, situat en el punt on l’aresta gira gairebé 90 graus, llàstima que el proper pic del Selh li resta protagonisme ja que és el més alt de tota l’aresta que estem seguint. 
El sector de l’aresta que uneix aquests dos cims és suficientment ampla per a poder-hi passar còmodament, però si no volem passar-hi, podem decantar-nos al vessant N, ja que hi ha una petita olla per on es pot assolir fàcilment el cim. 
Si optem per passar per l’aresta ens podem anar aturant per treure el cap al vessant S i contemplar les impressionants llastres d’aquest vessant. 
Després de les contemplacions panoràmiques de rigor hem d’emprendre la tornada pel mateix itinerari d’anada. 

HORARIS: 
De l'aparcament al pont sobre el riu d'Estós: 30mn 
del pont al pont sobre el torrent de Batisielles: 30mn 
del pont de Batisielles a la cabana de Turmo: 35mn 
de la cabana de Turmo al refugi d'Estós: 40mn 
del refugi d'Estós a la cota 2450 (replà i balma): 1h 25mn 
del repà a l'ibón de Gias: 30mn 
de l’ibón de Gias al port d’Oó: 40mn 
del port d’Oó al pic d’Audoubert: 45mn 
del pic d’Audoubert a la punta O del Cap dera Baco: 05mn 
de la punta O al Cap dera Baco: 05mn 
del Cap dera Baco al pic del Selh dera Baco: 10mn 
del Selh dera Baco novament al pic d’Audoubert: 20mn 
del pic d’Audoubert al port d’Oó: 35mn 
del port a l’ibón de Gias: 20mn 
de l’ibón al refugi d’Estós: 1h 05mn 
del refugi a l’aparcament: 1h 40mn 
TOTAL: 9h 55mn 

NOTA IMPORTANT: 
Haig de remarcar que el recorregut d’aquest itinerari està descrit sobre el mapa, i que per tant el pas per l’aresta és orientatiu, procurant ajustar al màxim el traçat amb la realitat. 

Podeu veure la descripció d’aquest itinerari al número 800 de la Revista Muntanya (agost del 1995, pgs. 146 a 150).

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pics dera Baco, per l’aresta O. Audoubert, 3045, punta O del Cap dera Baco, 3097, Cap dera Baco, 3103 i Selh dera Baco, 3110 - Benasque, Aragón (España)- GPS track



 








 






Les Preses, volcà del Racó, ermites de sant Miquel i Martí del Corb; puig de Rocalladre i puig Rodó



 


 





 



 

 

 





Excursió molt bonica i variada. 
Variada per diverses raons; una per la catalogació de "fàcil" ja que en un 90 per cent ho és, però la forta pujada que hi ha des de l'ermita de Sant Martí fins el coll del Baixant d'en Camps la podria fer augmentar a dificultat "mitjana"; després també és variada per la quantitat d'indrets interessants pels que passarem, ja que visitarem el cràter d'un volcà, dues ermites, varies fonts, dos cims, un mirador, una cova, dos avencs, una carbonera, i una àrea recreativa, tot això mentre travessem frondosos boscos de faigs, roures i alzines, principalment a la part obaga de l'excursió, majoritària durant tot el recorregut. 
També gaudirem d'unes grans vistes des dels dos cims, principalment de l'olla d'Olot, la vall del Corb, d'en Bas i de Llémena, i del Pirineu des del Canigó fins el Puigmal, el Puigsacalm, el Far, Cabrera, i un llarg etcètera de muntanyes i boscos. 
Iniciem el recorregut a l'aparcament que hi ha al costat de les piscines municipals de les Preses. 
Allí hi ha un cartell que ens indica el camí al volcà del Racó. És una estreta pista cimentada que hem d'abandonar molt aviat ja que mena a una casa particular. 
Els senyals de color groc ens indiquen el corriol que s'enfila a la dreta (també hi ha un rètol de fusta en un arbre). 
El corriol molt fresat no té pèrdua i va guanyant alçada per dins d'una roureda fins arribar al volcà del Racó, el crater del qual està ocupat per un camp cultivat. 
Just a l'entrada del cràter hi ha un cartell informatiu dels diversos camins que podem seguir. Nosaltres hem de girar a la dreta, però abans podem fer una circumval·lació al cràter, ja que la vista des de l'altre costat és millor. 
Una vegada feta aquesta volta, seguim el camí de la dreta hi pocs metres més amunt hi ha una nova cruïlla amb un cartell, hem de seguir l'ample camí que porta directament al mas del Racó; just abans d'arribar-hi, i per tal de no entrar a la finca privada, hi ha a la dreta uns graons que porten a un corriol que voreja, una mica enlairat, l'esmentada masia. 
Ara el camí bàsicament planeja i aviat trobem la font del Racó, en total estat d'abandonament i que no raja. 
Seguim el camí per dins d'una bonica fageda, que després d'una curta baixada ens deixa al davant del bonic indret on hi ha la no menys bonica ermita romànica de Sant Miquel del Corb. Aquí farem una aturada obligatòria ja que l'indret és realment màgic. 
Seguim la pista que continua baixant fins arribar al gran mas de l'Antiga. Al davant mateix hi ha la font del mateix nom, aquesta si que raja. Al costat de la font hi ha una taula de pedra. 
Ara seguim la pista a la dreta i en pocs metres arribem a l'indret de l'ermita de Sant Martí del Corb. 
Bastida en una raconada del camí i amb una escalinata de pedra que hi porta. Amb una gran porxada. Al costat mateix també hi ha una font que també raja. 
Tant l'ermita de Sant Miquel com la de Sant Martí son molt boniques, però els indrets on estan emplaçades son totalment diferents, en la primera ens trobem en un espai obert i assolellat i en la segona en un espai tancat i ombrívol. 
A la sortida de l'ermita hem de posar atenció ja que el camí que hem de seguir és una pista on hi ha una cadena, també hi ha els senyals de color groc. Aquesta pista esdevé camí i comença una forta pujada en successives llaçades per dins del bosc. A la part final la pujada s'accentua i el camí queda a estones interromput per arbres caiguts. 
Finalment arribem al coll del Baixant d'en Camps. Un indret bonic on hi conflueixen quatre camins. 
Curiosament passarem per aquests quatre camins. 
Un és òbviament pel que hem arribat al coll, a l'esquerra en veiem dos, un de molt evident i un altre que costa una mica més de distingir i a la dreta segueix un altre camí. 
Primer anirem pel de l'esquerra que costa una mica de distingir al començament, que és el situat més a l'esquerra. Després dels primers metres, el corriol és molt evident i va resseguint més o menys el caire del cingle. 
En un punt hi ha una balconada amb molt bona vista. Seguim el corriol i arribem al vèrtex geodèsic del puig de Rocalladre de 907 metres d'alçada. La vista és molt extensa sobre el vessant N (Olot, la vall del Corb i Canigó) però als altres vessants queda una mica tapada per la vegetació, però malgrat tot podem veure el Puigsacalm i el Far. 
Seguim el camí, que ara en moltes estones passa pel caire mateix del cingle i baixem fins el coll de les Falgueres. 
En aquest punt hem posar atenció de no seguir recta, ja que el camí que hem de seguir surt a la dreta. Aquí retrobem les marques de pintura groga que havíem abandonat al coll del Baixant d'en Camps. 
Després tenim l'opció de baixar fins la cova de Rocalladre. Una fita ens assenyala un esborrat corriol que hi mena, però potser és millor seguir el camí uns metres més i baixar-hi pel camí que el track fa servir per tornar, ja que és més curt i molt més ben marcat. 
Després de visitar aquesta cova tornem al camí principal i arribem de nou al coll del Baixant d'en Camps pel que havíem dit segon camí de l'esquerra (el més evident). 
Ara seguim recta pel camí que ens quedava per passar. 
Durant la caminada pel cingle hem anat pel vessat solell de la muntanya, ara tornem a l'obaga. El camí per la fageda és molt bonic. 
Passem per l'eixuta font del Martinell, a continuació un cartell ens indica l'indret on hi ha l'avenc del Clot del Cingle, més endavant la també eixuta font del Cingle. 
Entre la vegetació a estones s'entreveu el puig Rodó. En arribar a un collet trobem el camí que hi porta. És un curt camí molt ben arranjat, amb baranes de fusta. 
Al cim del puig Rodó, de 909 metres, hi ha una gran taula panoràmica que descriu la vista de 360 graus de la que gaudim. 
És també, un indret molt bonic. 
Tornem al collet anterior i seguim l'ample camí de la dreta. 
En un revolt a l'esquerra hi ha l'avenc del Clot de les Gripies i a la dreta la reconstrucció d'una carbonera. Ara per una amplia pista arribem al punt d'informació i a l'àrea Recreativa de Xenacs, on hi arriba una pista asfaltada. 
Un planer i curt camí ens acosta a un nou mirador sobre l'olla d'Olot. Tornem a l'àrea de Xenacs i just al costat de la pista asfaltada arrenca un molt fresat camí que comença el descens. 
Sort que el camí és molt ben marcat i fresat perquè la baixada és molt sobtada i mantinguda, en successives i curtes llaçades. Hem de posar atenció en una cruïlla poc senyalitzada que ens porta directament a l'inici d'una nova pista asfaltada que passa pel costat de tres masies abans d'arribar al poble per un pont que hi ha just al davant de l'església; passat el pont hem de girar a la dreta ja que estem en el carrer que porta a les piscines Municipals, on hem començat aquesta bonica excursió. 
HORARIS: 
de l'aparcament al volcà del Racó: 30mn 
del volcà a la font del Racó: 15mn 
de la font a Sant Miquel del Corb: 15mn 
de Sant Miquel al mas i font de l'Antiga: 10mn 
de l'Antiga a Sant Martí del Corb: 05mn 
de Sant Martí al coll del Baixant d'en Camps: 35mn 
del coll al puig de Rocalladre: 10mn 
del puig de Rocalladre a la cova de Rocalladre: 15mn 
de la cova novament al coll del Baixant d'en Camps: 10mn 
del coll a la font de Martinell: 05mn 
de la font al puig Rodó: 25mn 
del puig Rodó al mirador de l'Àrea Recreativa de Xenacs: 20mn 
del mirador a l'aparcament: 25mn 
TOTAL: 3h 40mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Les Preses, volcà del Racó, ermites de sant Miquel i Martí del Corb; puig de Rocalladre i puig Rodó - les Preses, Catalunya (España)- GPS track