L’objectiu principal d’aquesta excursió és visitar la font de la Dinamita o de la Nau i el seu entorn.
Per anar a aquesta font els punts de partida més lògics son la Conreria o la urbanització Mas Corts de Sant Fost de Campsentelles, però degut al confinament local, els de Badalona no podem anar a la Conreria (terme municipal de Tiana) amb cotxe, però si que podem anar-hi a peu (incongruències dels moments que ens toquen viure).
Així doncs la caminada es veu obligada a començar a Badalona i pujar a la Conreria i des d’allí anar a la font.
Ja que sortim de Badalona, a la tornada ho aprofitarem per anar al turó de l’Home i a la font del Pop o de Beu-i-tapa.
La visita a la font de la Dinamita és l’excusa per a aprofundir en el nom, ja que inicialment era la font de la Nau.
El nom de Dinamita sorgeix a partir de la fabrica de dinamita que es va instal•lar al mateix lloc.
Òbviament la pregunta que ens fem tots és: “una fabrica de dinamita a sota la Conreria??”
Trobem una detallada explicació d’aquesta fabrica a l’enllaç:
https://blogs.cpnl.cat/fescami/historia-de-la-poblacio/font-de-la-dinamita/
En faré un breu resum. Ens hem de traslladar a finals dels segle XIX quan les ciutats més grans, entre elles, evidentment Barcelona, varen començar a pavimentar els carrers amb llombardes.
Aquest fet va provocar que aquest producte tingués molta demanda i amb aquesta també es va incrementar el consum de dinamita per a les pedreres.
L’indret de la font (ens hem de situar als anys 1880) era un lloc completament amagat i lluny de qualsevol poble (potser l’única construcció que hi havia relativament a prop era el Mas Corts, i deuria reunir les condicions més idònies per a instal•lar-hi la fabrica.
L’any 1886 el mestre i veterinari de Mollet, Vicens Plantada, va publicar la seva visita a la fabrica al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.
No va durar gaire, el mateix Sr. Plantada ens explica que l’any 1884 una explosió “matà una dona y un burro“.
Però encara va durar un any més, fins la gran explosió del 20 de febrer del 1885. Quan, pel que sembla l’únic treballador que hi havia en aquell, li varen explotar 70 kgs de nitroglicerina. L’explosió va ser tant forta segons deia el diari “La Publicidad” que: “El edificio quedó completamente destruido sin que en sus alrededores se encontrara vestigio alguno del mayordomo, hasta que practicado un escrupuloso reconocimiento por el juzgado auxiliado por cazadores con sus perros en los bosques vecinos, fueron hallados varios trozos de carne humana, algunos de ellos á tan larga distancia que un fragmento de espinazo fue recogido á unos cinco kilómetros del lugar de la explosión. Una mesa metálica para confeccionar cartuchos, de más de cuatro arrobas de peso, recorrió una distancia de 500 metros, y un pedazo de zinc de una caja embalaje cayó muy cerca de Tiana, situada en la otra vertiente de montañas“.
1 arrova equival a 11,34 kgs, 4 arroves son 50 kgs aprox.
Llegiu l’enllaç d’abans perquè realment és molt interessant. Aquesta curta descripció en son fragments.
Al voltant de la font hi ha restes d’algunes parets i sobretot maons i teules escampades pel terra. De la importància de l’indret en el seu moment cal remarcar un petit pont al costat de la font que salva el torrent de la Nau.
La font actualment no raja, i segurament és degut a que el broc surt d’una mina que deu està plena de sorra i tapona la sortida de l’aigua.
Actualment l’esmentada urbanització del Mas Corts està relativament a prop; però tot i així, l’indret és totalment emboscat i situat al fons d’una clotada del torrent i dona la sensació de ser poc visitat.
El turó de l’Home és un gran mirador de pràcticament 360 graus, amb grans vistes sobre el mar i la costa; però també veurem gran part del Vallès, així com de muntanyes llunyanes com Montserrat, La Mola de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Montseny i el encara més llunyà Pirineu, d’on veurem el Puigmal, principalment si està nevat.
La font del Pop o de Beu-i-tapa és força coneguda i visitada; està molt a prop de l’antic berenador de Can Ruti, i degut a aquesta proximitat la font i l’entorn estava força degradat; des del tancament d’aquest berenador l’indret de la font ha anat recuperant de mica en mica el seu bonic ecosistema.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després també deixem l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti i a la dreta arrenca una pista.
Seguirem íntegrament aquesta pista, excepte dues curtes dreceres fins arribar al collet del turó de l’Home.
Aquí girarem a l’esquerra per a seguir el bonic camí del GR92, que, sense gaires pujades i baixades, ens portarà directament a la Conreria; camí molt ben senyalitzat, sense cap dubte a les cruïlles, ja que estan perfectament senyalitzades.
Més o menys a la meitat d’aquest camí, entre la vegetació, tindrem un magnífic mirador dels dos claustres de la cartoixa de Montalegre.
Una vegada a la Conreria travessarem la carretera B-500 i pujarem per les escales del restaurant el Cau.
Del darrera el restaurant seguirem la pista, a l’inici hi ha un bonic i curt camí paral•lel que ens estalvia un tram de pista.
El camí torna a la pista i arribem al final del tram autoritzat per a vehicles on hi ha una barrera.
Seguim uns metres més per la pista i arribem al punt on discretament per l’esquerra surt un camí en baixada.
Hem de seguir aquest camí, que després d’una bona estona ens deixa davant del restaurant Mas Corts.
Deixem el restaurant a l’esquerra i emprenem una pujada pel carrer del Corredor de la urbanització.
Arribem al final del carrer i girem a la dreta i poques passes després deixem el carrer per a seguir per l’esquerra l’inici d’una pista.
També seguirem pocs metres aquesta pista, ja que només començar a caminar-hi hem de girar a l’esquerra per a seguir un camí que comença a davallar.
És un camí molt bonic en mig d’una espessa vegetació.
Ja portem una estona baixant i de sobte a l’esquerra veiem gairebé menjades per la vegetació unes ruïnes; precisament en aquest punt el camí fa una llaçada i ens permet veure aquestes ruïnes pels dos costats.
Son les primeres ruïnes que veiem de l’antiga fabrica de dinamita.
Seguim baixant pel camí i poc després arribem al fons del torrent de la Nau; la vall s’eixampla una mica i darrera un terraplè hi ha la font de la Dinamita o de la Nau.
A mesura que prestem atenció a l’indret anem veient restes de parets colgades majoritàriament per la vegetació, i el crida més l’atenció, son la gran quantitat de totxanes que hi ha escampades arreu.
Ens imaginem que som als anys 1880 i ens costarà de creure que en aquest lloc tan perdut i ombrívol hi hagés gent treballant-hi i vivint . Deurien ser unes condicions molt dures i més en un treball tan perillós com la fabricació de dinamita.
Contemplada la font i tot el que l’envolta abandonarem l’indret passant pel pont que hi ha al costat de la font i seguint el camí; durant els primers metres encara anirem veient restes de construccions colgades per les bardisses i trepitjant trossos de maons, fins que tot plegat desaparegui de la mateixa manera que ens ha aparegut. I ens podem fer la pregunta que com és possible que allà hi hagués una fabrica .. i que a més fos de dinamita!
El camí que seguim ara deuria ser el d’anada a la fabrica, per tant deuria ser un camí ampla i treballat perquè els carros o mules tinguessin pocs “sotracs”, però actualment, tot i que no hi ha cap problema per a seguir-lo no deixa de ser un camí poc transitat per dins del bosc.
Aviat arribem a una cruïlla, on dona la sensació que el camí “principal” gira a l’esquerra vers Sant Fost, però nosaltres seguirem pel de la dreta.
Anem guanyant alçada pausadament. Aquest camí és més ample que l’anterior i sobta que en el marge del costat muntanya té durant molta estona una paret de pedra seca molt ben treballada i conservada.
Finalment aquest camí acaba sortint a una pista. Si seguíssim aquesta pista per la dreta, ens portaria de nou a la urbanització del Mas Corts; però nosaltres seguirem pujant per l’esquerra.
Molt aviat arribem a una triple cruïlla, i fent un tomb, de gairebé 180 graus, seguirem per la dreta. A la propera cruïlla també seguirem per la dreta.
Ara ja estem situats a la pista que directament ens retornarà a la Conreria.
Primer arribem a un collet on a la dreta hi ha les ruïnes de l’antiga caseta del guarda. D’aquestes ruïnes és curiosa la forma de totes les finestres, que recorden el pany d’una porta.
Finalment la pista s’ajunta amb la del camí de la Cornisa que ens deixa de nou al restaurant el Cau.
Ara per a tornar a l’antic berenador de Can Ruti no ens queda altre remei que desfer el camí per on hem vingut; però per no fer-lo íntegrament, en arribar de nou al collet del turó de l’Home girarem a l’esquerra per a seguir una curta pista que mena a una torre d’alta tensió.
Del darrere de la torre arrenca un curt corriol que ens deixa dalt del turó de l’Home.
Aquí podem fer-hi una llarga aturada per a contemplar la gran panoràmica que és té des d’aquest turó.
Deixem el turó pel costat contrari pel que hi hem arribat, i després d’una curta i forta baixada arribem al darrere d’un gran dipòsit; som al final de tot de la urbanització del Mas Ram.
Seguim uns metres més i girem a la dreta per a seguir un corriol que a la vegada segueix el traçat d’una línia de baixa tensió.
Baixada forta, sostinguda i en línia recta, que s’aplana en arribar a la zona de la font del Pop.
Font a la que arribem poc després. Com ja he esmentat al començament, aquesta font està situada en mig d’un paratge molt bonic, voltada de pins i de grans plàtans.
Sortim de la font pel camí que hi ha al darrere mateix i travessem la carretera de Can Ruti pel túnel que hi passa per sota i en pocs minuts ja som de nou a l’aparcament de l’inici d’aquesta interessant excursió a la font de la Dinamita.
HORARIS:
De l’aparcament a la Conreria: 45mn
De la Conreria a la font de la Dinamita: 55mn
De la font de la Dinamita de nou a la Conreria: 1h 15mn
De la Conreria al turó de l’Home: 25mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 20mn
De la font del Pop a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 3h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada