Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 21 de febrer de 2021

La Conreria, turó de la Creu Peluda d'en Torres; font: de la Mercè, de Can Santpere, d'en Gurri i del Llorer; i dolmen de Castellreuf

 















Aquesta excursió és una nova variant de les múltiples combinacions que podem fer per la Serralada de Marina,
Avui en concret anirem a les fonts de la Mercè, de Can Santpere, d’en Gurri i del Llorer, però primer i ja que ens “ve de camí”, passarem pel turó de la Creu Peluda d’en Torres (punt més alt de Sant Fost de Capmsentelles) i pel dolmen de Castellruf, És una excursió fàcil on combinarem la caminada per pistes amb bonics camins per dins del bosc.
És una caminada “inversa”, és a dir, primer, i després del turó farem una llarga i profunda baixada, mentre que la pujada la farem a la tornada.

De les quatre fonts que visitarem, la única que raja és la de la Mercè. Les altres tres segurament ragen si ha plogut molt.
La font de Can Santpere és poc coneguda, però tot i que no raja, l’indret on es troba no està embardissat i la font és molt fàcil de localitzar. En aquesta excursió la vàrem netejar una mica, i al fons de la pica va aparèixer una reixa de ferro que serveix de desaigua.
El més curiós de l’indret son els quatre xiprers que hi ha a tocar de la font. Xiprers molt visibles mentre baixem per la pista camí de la font de la Mercè. Criden molt l’atenció, ja que sobresurten entre mig de tota la vegetació que recobreix la zona. Normalment aquests arbres indiquen l’existència d’alguna construcció, majoritàriament, alguna ermita, o en aquest cas, degut a la proximitat de la font, potser indicaven l’existència de “Can Santpere”, però ens hi vàrem acostar i d’aquest suposat mas no en queda rés, si és que realment existia. El que hi ha son parets de marges de camps i una mina amb una gran basa coberta. En aquestes situacions et sents impotent perquè voldries conèixer la història que amaga l’indret. Recordo que amb l’Agrupament Escolta, a finals dels anys 1960 acampàvem en uns camps erms que hi havia a prop de la font d’en Gurri i que avui son camps d’esbarzers completament impenetrables.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera B-500 fins el coll de la Conreria i del coll mateix girar a la dreta i seguir la pista fins arribar al final del tram autoritzat per a vehicles. Allí hi ha un espai per aparcar.

Comencem a caminar seguint la pista (GR92) una estona més, ara a peu, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal i el GR a la dreta i seguim la pista que segueix en línia recta.
A la tornada vindrem precisament per la pista que ara deixem a la dreta.
Per aquesta nova pista caminarem pocs metres ja que molt aviat emprendrem la pujada per un camí que surt per la dreta. Seguim aquest camí i a la propera cruïlla també girem a la dreta. Forta i curta pujada per aquest camí que ens deixa en un pronunciat revolt d’una pista.
Precisament aquesta corba de la pista a creat un talús que s’ha menjat l’inici del camí que hem de seguir.
Així que hem de fer un “acte de fe” i pujar uns tres metres per aquest talús. Si ens hi fixem be, ja es veu molt erosionat i inclús hi ha marques de roderes de bicicletes. Si no volem pujar pel talús, a un parell de passes a l’esquerra també ens hi podem enfilar amb una mica més de comoditat.
Dalt del talús arrenca el camí, molt ben marcat i a estones amb molt bona vista i també amb un parell de pujades fortes.
Aquest sender ens deixa directament dalt del turó de la Creu Peluda d’en Torres; indret amb molt posa visibilitat degut a la vegetació, i en un costat del camí hi ha una pedra amb una creu gravada.
Aquest turó, de 468 metres d’alçada, és la màxima elevació de Sant Fost de Campsentelles; també és una cruïlla de camins.
Nosaltres seguirem el camí que baixa per la dreta i en pocs minuts ens deixa a la pista del revolt d’abans.
Ens trobem doncs a la pista i als peus d’una torre d’alta tensió. Si volem anar fins el turó d’en Galzeran només hem de creuar la pista i pujar pel corriol que tenim davant mateix.
Però avui, deixarem aquest turó i seguirem la pista per l’esquerra.
La propera cruïlla que trobem seguim la pista per la dreta.
Xerrant amb els companys ens vàrem “saltar” el camí que per l’esquerra puja al turó dels Frares i que és una bona drecera; així que vàrem seguir caminant per la pista.
Pocs metres després i degut a la distracció coincidim uns metres amb l’itinerari de tornada.
Abandonem el camí de tornada per a seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra i que ens porta fins una pista, que també seguim per l’esquerra.
D’aquesta manera arribem al cartell explicatiu del dolmen de Castellruf, que queda a cinc metres a l’esquerra de la pista.
Ens apropem per a contemplar aquest ben conservat dolmen i pocs metres després arribem a un collet, que és una important cruïlla de camins.
Si seguíssim el corriol que tenim de front pujaríem a les restes del poblat ibèric de Castellruf.
Poblat que avui no visitarem, ja que emprendrem una profunda davallada, tot seguint la pista de la dreta.
Durant aquesta llarga davallada podrem observar en primer lloc l’alterós turó on hi ha el castell de Sant Miquel, després a la part baixa de la muntanya destaquen els quatre xiprers de la font de Can Santpere i també una vall molt profunda; doncs hem de baixar fins la part més fonda d’aquesta vall.
Anem seguint sempre la pista principal, i ... avall que fa baixada.
Quan ja estem arribant al fons de la vall en l’últim revolt pronunciat a la dreta, veurem que a l’esquerra s’inicia un bonic corriol per dins del bosc.
Seguim-lo, en el fons és una agradable drecera que ens deixa al davant mateix de la font de la Mercè.
Font molt bonica i situada en una espaiosa esplanada, i que raja abundosament.
Fem-hi una aturada de descans i de intendència, doncs aquí s’acaba la baixada i ara haurem de remuntar tot el que hem baixat.
Reprenem la marxa començant a caminar per la pista a la que acabem de fer-li una drecera.
A pocs metres arribem a una cruïlla on hem de seguir la pista que segueix per l’esquerra, tancada amb una cadena.
Anem remuntant suaument i una estona després hem d’estar atents a una pista en desús que surt per l’esquerra. En aquest punt hem de fer una curta anada i tornada a la font de Can Santpere.
Aquesta curta pista s’acaba just al peu dels quatre xiprers ja esmentats anteriorment, que queden lleugerament apartats a la dreta dalt d’un terraplè. Si ens hi fixem bé, també a la dreta hi ha una petita porta de ferro que és la sortida d’una mina d’aigua, al costat hi ha un petit safareig, i darrere la mina i en el mateix replà dels xiprers hi ha una esplanada o teulada d’una basa o dipòsit situat a sobre de la sortida de la mina. A l’esplanada també hi ha restes de teules; tot en el més absolut abandó.
Però acabada la pista, nosaltres encara seguirem uns metres més per un corriol una mica brut que ens porta fins la font de Can Santpere.
Indret no abandonat del tot, però la font dona la sensació que fa molt temps que no raja.
Visitat aquest enigmàtic indret tornem a la pista i seguim pujant. Arribem a una cruïlla, on per l’esquerra surt una pista, també barrada amb una cadena. Aquesta pista ens portaria al coll de Can Corbera i al castell de Sant Miquel.
Nosaltres deixarem aquesta pista i seguirem pujant per la de la dreta.
Poca estona més, ja que al proper revolt pronunciat a l’esquerra, seguirem un ampla camí que surt per la dreta.
També a la dreta queden els antics camps on acampàvem amb l’Agrupament ... fa 50 anys.
Aquest camí ens porta directament a la font de Can Gurri. Font molt coneguda i que ha passat èpoques millors, però també de pitjors. Actualment està en un estat que podríem considerar “acceptable” ja que de nou es poden baixar els graons que porten fins la font, i que no fa gaire pràcticament ni es veien.
Contribuïm a conservar l’indret traient unes bardisses més i seguidament remuntem una forta pujada pel camí que surt del costat de la font.
Aquest camí ens porta fins una torre d’alta tensió; indret on comença la pista d’accés a l’esmentada torre.
Ara hem de seguir pujant per aquesta pista.
Ja fa una estona que pugem i novament hem d’estar atents a un curt camí que surt per la dreta i que ens portarà a la font del Llorer. Hi ha un cartell de fusta clavat en un arbre on hi ha una fletxa i la paraula “FONT” però està clavat d’una manera que només es veu baixant, i nosaltres estem pujant i el cartell no es veu.
La font del Llorer està situada en una petita raconada i tot i que en el moment d’aquesta excursió no rajava, dona la sensació que deu haver-hi intervals en que deu rajar.
Vista aquesta darrera font del nostre recorregut, tornem a la pista i seguim pujant.
Poc després aquesta pista que estem seguint desemboca en la pista principal, que seguirem una estona fins arribar a l’indret on durant pocs metres coincidim amb l’itinerari d’anada.
Ara hem d’abandonar la pista per a seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra.
Aquest camí ens conduirà a la pista per on transcorre el GR92.
Seguirem aquesta pista, arribarem al coll de Nou Pins, i allí seguirem per la pista de la dreta (que també segueix el GR) i d’aquesta manera arribarem a la primera cruïlla d’anada i tornada de l’inici de l’itinerari.
Podem seguir la pista que ens porta directament a l’aparcament, però també tenim l’opció d’esquivar la pista seguint un camí per la dreta.
Farem una mica de volta, ja que aquest camí revolta un petit turó abans de tornar a la pista pocs metres abans de l’aparcament, però sempre és més agradable seguir un camí que una pista.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de la Creu Peluda d’en Torres: 20mn
De la Creu Peluda d’en Torres al dolmen de Castellruf: 25mn
Del Dolmen de Castellruf a la font de la Mercè: 35mn
De la font de la Mercè a la font de Can Santpere: 10mn
De la font de Can Santpere a la font d’en Gurri: 25mn
De la font d’en Gurri a la font del Llorer: 10mn
De la font del Llorer al coll de Nou Pins: 30mn
Del coll de Nou Pins a l’aparcament:
TOTAL: 2h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta La Conreria, turó de la Creu Peluda d'en Torres i font de la Mercè, de Can Santpere, d'en Gurri i del Llorer





                        















dimecres, 17 de febrer de 2021

Badalona (aparcament de l'antic berenador de Can Ruti), i 10 turons de la muntanya de l'Amigó: turó de l'Home, de Fra Rafel, de la Nadala, de la Xorreta, la Coscoiada, de Donadéu, poblat ibèric de les Maleses, de Nadal Olivé, d'en Rafel i d'en Seriol; anada per la font del Pop i tornada per la del Goig

 

































L'alçada d'aquests deu turons és: turó de l'Home, 363 m, turó de Fra Rafel, 413 m, turó de la Nadala, 353 m, turó de la Xorreta, 370 m, turó de la Coscoiada (o Coscollada), 464 m, turó de Donadéu, 402 m, poblat ibèric de les Maleses i vèrtex geodèsic de Les Corones, 464 m, turó de Nadal Olivé, 324 m, turó d'en Rafel, 293 m i turó d'en Seriol, 290 m.
Tots, menys el turó d’en Rafel, tenen, des de la seva particular disposició a la carena, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.
Per arrodonir-lo, l’itinerari comença passant per la font del Pop o de Beu-i Tapa i l’acaba passant per la font del Goig.
Tota la caminada la farem per camins i pistes. Tots els camins son perfectament marcats, i alguns d’ells, també força coneguts i transitats; però també caminarem per alguns no tan coneguts i per tant molt menys transitats.
Dos d’ells, el de la Nadala i el de la Xorreta, s’hi ha recuperat recentment el camí, després de molts anys d’abandonament i de inaccessibilitat degut als matolls i les bardisses.
Inclús des del turó de la Xorreta, encara seguirem uns recuperats metres més fins arribar al que esmento com a Mirador de les Roques, un conjunt de roques des de les que es té una gran panoràmica.
Aquest conjunt de roques son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i de tots els camins que l’envolten, però el camí que i mena havia quedat menjat per la veetació.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.

Comencem a caminar baixant des de l’aparcament uns metres fins on hi ha encara l’edifici del berenador, d’allà arrenca un camí per l’esquerra que pocs metres després travessa per un túnel la carretera per la que hem passat fa uns minuts amb el vehicle.
Sortim del túnel i en un parell de minuts ja som a l’indret de la font del Pop; una font que sempre raja, i situada en un paratge molt bonic.
A partir d’aquí comença la pujada a dalt la carena. Del davant mateix de la font s’inicia un camí, una mica difús al començament perquè hi ha molts altres rastres de corriols, però que en realitat no té cap pèrdua. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra per tal de situar-se a sota una línia de baixa tensió. El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, també recuperat recentment, corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
En aquest recuperat camí encara hi ha dos pals una mica socarrimats del coto de caça. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel. Aquest és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens deixa a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol, obert recentment, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.
Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest recuperat turó i fem unes passes pel camí d’anada, però immediatament girem a la dreta per a baixar per un curt corriol, també recuperat recentment, que en dos minuts ens deixa al camí que havíem deixat per pujar al turó de la Nadala.
Girem a la dreta i tornem a seguir aquest camí.
A la propera cruïlla girem a l’esquerra. El camí que seguíem ens portaria al coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest nou camí transversal ja es nota una mica menys transitat.
Arribem a una nova cruïlla on el camí gira noranta graus a la dreta. Aquí farem una doble anada i tornada.
De moment deixem el camí, i seguim recta per un també recuperat camí; recuperat només el “tap” de bardisses del començament, ja que passat el “tap” el camí és molt evident.
Uns metres més endavant, atenció a una modesta fita a l’esquerra. Aquí farem una nova anada i tornada. Ara girem a l’esquerra i baixem uns metres, i després d’un nou “tap reobert” arribem a una clariana, on hi ha el poc definit turó de la Xorreta, poc definit, però també amb una gran vista panoràmica.
Tots aquests turons com el de la Nadala, Xorreta, Nadal Olivé, Rafel i Seriol, si et fixes bé quan camines per la zona, son petites elevacions que sobresurten una mica del conjunt de la muntanya, però que a simple vista poden passar desapercebuts.
Des del de la Xorreta tornem sobre les nostres passes fins la fita i ara girem a l’esquerra per a caminar una mica més fins arribar a unes destacades i visibles roques.
Si al turó de la Xorreta, la panoràmica quedava una mica amagada en algun punt, des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Contemplada aquesta panoràmica tornem endarrere fins arribar al camí principal que havíem deixat.
Ara girem el noranta graus i emprenem una forta pujada que ens conduirà a enllaçar a dalt la carena amb la pista que uneix la Conreria amb el coll de la Vallensana.
Pista amb la que hem estat “jugant” i esquivant tota l’estona, anant sempre per camins paral•lels molt més bonics.
Ara no ens queda més remei que seguir-la per l’esquerra fins arribar a dalt el turó de la Coscoiada o Coscollada on hi ha una torre de vigilància; però nosaltres abans ens aturarem a l’indret on hi havia el veritable vèrtex geodèsic.
Punt a dos pams de la pista i al que no hi va ningú, i que té una extensa vista sobre el Vallès, vista que no és té des del peu de la torre.
Vist el vèrtex, seguim uns metres més i arribem a la torre; lloc de trobada d’alguns excursionistes i de molts ciclistes.
Sortim d’aquest concorregut indret seguint la pista i a pocs metres la deixem per a seguir per la dreta una drecera. Atenció en aquesta estreta drecera amb el ciclistes que baixen a tota merda, passant-se pel forro la normativa que no poden anar per camins de menys de 3 metres d’amplada.
Sortim novament a la pista a l’indret del coll de Lliçà i la seguim per la dreta. A pocs metres arrenca el camí per l’esquerra que mena al poblat ibèric de les Maleses i al coll de les Maleses, per sort tots els ciclistes van per aquest camí, que tampoc fa 3 metres, i nosaltres ens quedarem sols seguint recta per la pista.
Ara entrem a l’obaga, i si fem l’excursió a l’hivern, el canvi es nota. Caminem força estona per aquesta pista, més endavant al peu d’una torre d’alta tensió, deixem la pista que baixa, per a seguir per l’esquerra la que segueix pujant lleugerament.
Una mica més endavant veiem el cables d’una línia de baixa tensió i la corresponent torre a l’esquerra.
Si ens hi fixem, quan els cables travessen la pista, a la dreta hi ha una també modesta fita que assenyala el començament del camí que baixa al bonic indret de Sant Cebrià de Cabanyes.
Pocs metres més endavant arribem a una nova cruïlla i fem una curta anada i tornada al proper turó de Donadéu.
Seguim la pista i immediatament després girem a la dreta i arribem al turó de Donadéu, indret on hi ha una nova torre d’alta tensió, i que entre la vegetació podem gaudir de molt bona vista. Indret bonic, però desmillorat per la torre.
Tornem sobre les nostres passes i arribem a la cruïlla d’anada i tornada.
Aquí seguim per la dreta un molt bonic camí per dins del bosc que ens portarà directament al poblat ibèric de les Maleses.
Poblat que, com tots, situat dalt d’un turó aïllat, gaudeix d’una extensa panoràmica, també hi podem veure el Pirineu.
Travessem el poblat de punta a punta i ens situem a l’altre extrem, a prop del cartell informatiu que hi ha a l’entrada per aquest costat.
En aquest lloc, apartat a l’esquerra hi ha el vèrtex geodèsic modern de la Generalitat de Catalunya, i encara més discretament i gairebé invisible, hi ha gravat en una roca l’escut de la cartoixa de Montalegre, imagino que deuria ser un senyal de terme o de domini.
Deixem el poblat ibèric pel camí que ara tenim al costat, i que és el principal accés al recinte.
Deixem a l'esquerra el camí que ens tornaria al coll de Lliçà, i seguim recta.
Planegem una mica, i seguidament el camí empren una forta davallada, fins que desemboca en el camí transversal que va del coll de la Malesa a l'ermita de Sant Pere de Reixac, just al límit de la pedrera.
Seguim aquest camí per l'esquerra fins arribar a l'esmentat coll de la Malesa.
Nou i important cruïlla de camins i pistes.
Perpendicularment tenim la pista que ve del coll de la Vallensana; pràcticament al davant mateix surt el camí que baixa a la font de l'Amigó; i finalment també a la dreta, però tangencialment, arrenca un camí que seguirem.
Creuem la pista i seguim aquest camí, que els metres inicials fa una curta i lleugera pujada.
Seguidament trobem una torre d'alta tensió i una cruïlla, deixem el camí de la dreta i fem una forta i curta baixada per l'esquerra passant pel costat de la torre. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi ha escrit el nom del turó.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta I del Mirador de les Roques; així com també del turó d'en Seriol, que farem a continuació.
Deixem aquest turó per tornar al camí; podem fer-ho retrocedint per on hi hem vingut, però queda més "elegant" sortir del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla.
Aquí veureu en el traçat que primer vaig seguir per l'esquerra i poc després vaig tornar per seguir pel camí. Tots dos es troben precisament al turó d'en Rafel; però recomano seguir el camí de l'esquerra, ja que hi va directament. El que marca el traçat a part de que fa volta, no hi passa, i vaig acabar anant pel dret fins que vaig trobar el camí que havia d'haver seguit.
Situats, d'una manera o altre, al gens definit turó d'en Rafel, indret sense vistes i segons el mapa, travessat pel camí, el seguim i ara empren una forta baixada fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta i de la carretera BV-5011 baixant ja del coll de la Vallensana.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista. Aquestes roques em varen fer dubtar de si realment el turó d’en Rafel no siguin aquestes roques, i la localització en el mapa sigui inexacte, aquestes roques estan a 255 metres d’alçada, mentre el turó que marca el mapa està a 293 metres. Sigui com sigui, aquest extrem de la carena té més aparença de turó que l’altre.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Arribats a aquest punt podríem seguir recta i arribar directament a l’aparcament, però no ho farem!
Just abans d’arribar a Can Ruti, a l’esquerra arrenca un camí per unes escales de pedra.
Ens enfilarem per aquest bonic camí, arribem a una pista que seguim uns metres fins que per l’esquerra segueix un nou camí.
Seguim aquest nou camí, també molt bonic, podríem seguir per la pista, però és millor anar per camins que per pistes; el camí dona la volta al turó d’en Seriol per l’esquerra, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Camí i pista es retroben en un collet on hi ha una torre d’alta tensió (indret al que va precisament la pista).
Aquí farem una molt curta anada i tornada al turó d’en Seriol. Turó on encara hi ha la base d’un vèrtex geodèsic i una gran vista panoràmica de tot el conjunt de Can Ruti, ja que hi està pràcticament a sobre.
Tornem al collet de la torre d’alta tensió i seguim la pista uns deu metres; immediatament veiem un cartell que ens indica el camí de la font del Goig, que surt per l’esquerra.
Seguim aquest camí que després d’una pujada inicial arriba a una cruïlla. En aquesta cruïlla, a terra, ja pràcticament colgat per la sorra, encara es veu les restes d’un antic safareig de vinya.
Seguim el camí de la dreta que baixa fins la font del Goig.
Font situada en un bonic racó, i molt ben conservada i que normalment raja.
Seguim el camí i arribem a la pista asfaltada que comunica Can Ruti amb el tanatori.
La seguim per l’esquerra, arribem a l’aparcament de l’esmentat tanatori i al final de l’aparcament hi ha unes escales mecàniques automàtiques que ens baixen fins la carretera d’accés a Can Ruti, i d’allí en pocs metres arribem a l’aparcament on tenim el vehicle; tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval•lació per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Pop: 05mn
De la font del Pop al turó de l’Home: 25mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 25mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 10mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 20mn
Del turó de la Coscoiada al turó de Donadéu: 20mn
Del turó de Donadéu al poblat ibèric de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel al turó d’en Seriol: 30mn
Del turó d’en Seriol a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 3h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a: