Per manca de més caràcters, l'enunciat a quedat com està; sense els articles, sense alçades, amb noms incomplets i sense algun altre indret visitat; el títol sencer hauria d'haver quedat així: La Baumeta de la Quar, Serrat i ermita de Sant Isidre, 1117m, la Roca del Capellà, 1121m, Monestir de Sant Pere de la Portella, la Roca Gran del Serrat dels Busaroques, 937m, Serrat dels Busaroques, 957m, Serrat Llarg, 987m, Serrat Rodó, 1019m, Serrat de Galter, 1068m, Santuari de Santa Maria de la Quar, 1054m i puig Corner, 1069m.
Aquesta fantàstica excursió és fruit de la "màxima" que diu que: "de cada excursió, en neix una de nova".
Segurament a tots els que heu pujat i trescat per la carena del Salga Aguda ó Saldaguda us haurà cridat l'atenció una llarga carena acinglerada amb diversos bonys que hi ha en direcció S i pràcticament a sobre el monestir de Sant Pere de la Portella.
Segurament, si us hi heu fitxat, també us haureu dit: "aquí no hi deu haver camins i tot deu estar embardissat".
Doncs buscant informació, poca Se’n troba, però en "osukarusan" (d'Osona, però vivint actualment a Lió) ens dona la solució en un itinerari de tres anys enrere, gairebé dia per dia (27/12/2016), on el detalla i comenta que el va sorprendre veure que hi ha traça de camí, i que és de bon seguir.
El seu itinerari és més llarg ja que també recorre el Serrat de les Tombes i el Serrat del Migdia.
L'excursió que us proposo és una mica més modesta, ja que del Serrat de les Tombes només pujarem a la Roca del Capellà.
Haig de dir que en aquesta excursió transitarem per dos indrets ben diferenciats. Els Serrats de Sant Isidre i el de les Tombes situats al Sud del Monestir de Sant Pere de la Portella i el Serrat Llarg, que uneix l'esmentat monestir amb el Santuari de Santa Maria de la Quar.
Hi ha tres indrets d'una gran bellesa, com son l'ermita de Sant Isidre, situada dalt de la carena, en un gran replà, amb una vista extraordinària, el Monestir de Sant Pere de la Portella, que també està situat en un paratge molt bonic i finalment el Santuari de Santa Maria de la Quar, emplaçat a la punta d'una cinglera, amb una panoràmica molt bonica.
Els "cims" o Serrats que pujarem, pràcticament tots tenen una gran vista; i si no la tenen estrictament des del punt més alt, la tenen durant el trajecte; destaca la vista des de la Roca Gran, ja que tenim el Monestir de Sant Pere de la Portella als nostres peus.
També veiem, entre d'altres, Montserrat, el Montseny, el Puigmal, el Cadí, el Pedraforca, la serra d’Ensija, el port del Comte, el destacat puig d'Estela ....
Gairebé tota l'excursió transcorre per camins marcats.... més o menys; l'única pujada per sender "tipus senglar" és a la Roca del Capellà, ja que el sender costa de seguir, i per poc transitat, la vegetació se'l va menjant; l'altre indret on també costa de seguir el corriol és a la pujada del puig Corner, però és una mica més seguidor que a la Roca del Capellà.
Si no ens agrada "fer el senglar", la Roca del Capellà no cal pujar-hi, doncs és una "anada i tornada" i al puig Corner, en lloc d'enfilar-nos per la carena, només cal seguir la pista de la dreta.
És una excursió tècnicament fàcil, encara que no ho sembli. Però de totes maneres durant la llarga caminada pel Serrat Llarg, a les pujades finals i sobretot a les baixades dels diferents "Serrats" cal posar-hi una mica d'atenció, doncs son curtes i fàcils grimpades i desgrimpades, per aquesta raó he qualificat la sortida com a "moderada".
Per arribar a l'inici de l'excursió ens hem de situar a la carretera de Vic a Gironella (C-62) i seguir el trencall, primer fins a Sagàs i després fins a Sant Maurici de la Quar i d'allí seguir les indicacions al Santuari de la Quar i a Sant Pere de la Portella. Una mica més endavant hem d'estar atents al trencall a l'esquerra amb l'indicador a Can Colltinyós i a la Baumeta.
Una pista asfaltada ens porta a passar pel costat de Colltinyós i poc després la pista es divideix, a l'esquerra arrenca la que porta a la magnifica casa de Turisme Rural de la Baumeta i a la dreta la pista passa a ser cimentada; just en aquest indret podem deixar-hi el vehicle.
L’indret on aparquem ja és una gran balconada amb el massís de Montserrat al fons.
Comencem a caminar seguint la pista cimentada que va pujant i la vista es va ampliant.
Aviat arribem al coll dels Graus. Aquí s’acaba el cimentat de la pista i es divideix en dues.
Ara farem una anada i tornada al Serrat i ermita de Sant Isidre. Seguirem la pista de la dreta deu metres perquè immediatament surt un corriol també a la dreta que és el que ens portarà a l’ermita.
És un camí força bonic que va pujant, arribem a un punt que es bifurca. Aquí tenim se’ns presenten quatre possibilitats.
La primera consisteix en anar pel camí de la dreta i baixar pel de l’esquerra (opció que escollim en aquesta ressenya); la segona opció és fer-ho a l’inrevés, anar per l’esquerra i tornar per la dreta; i les tercera i quarta consisteix en anar i tornar pel mateix camí, o pel de la dreta o pel de l’esquerra.
Nosaltres ara seguim pujant pel de la dreta, que va proper al llom de la muntanya; forta pujada per dins del bosc. Haurem de superar algun petit graó sense cap mena de complicació.
D’aquesta manera arribem a la gran esplanada on hi ha l’ermita de Sant Isidre i uns metres darrere d’ella hi ha el vèrtex del Serrat de Sant Isidre, però a la mateixa alçada.
Davant de la petita ermita hi ha una placa en recordança del gran incendi que va haver-hi l’any 1994.
És un indret molt bonic i amb una panoràmica de 360 graus; podem veure Montserrat, el Montseny, el Puigmal, el Cadí, el Pedraforca, la serra d’Ensija, amb el destacat puig d’Estela, entre altres muntanyes.
És un indret que convida a fer-hi una llarga aturada; però estem només al començament i encara ens queda molta excursió per endavant.
A contracor abandonarem aquest indret, el camí que seguirem ara surt per la dreta (situats a la porta de l’ermita mirant a fora); podríem dir que és el camí “oficial” per a pujar-hi, ja que baixa més “pausadament” i sense “petits graons”, tot fent alguna giragonsa.
Finalment arribem a la cruïlla de camins descrita anteriorment, i seguint-lo arribem de nou al coll dels Graus.
Ara seguim la pista que davalla per l’esquerra; però durant molt poca estona, ja que quan arribem a on hi ha una reixa a terra pel bestiar, hem de girar a l’esquerra, tot seguint un poc definit corriol per fer una nova anada i tornada, aquesta vegada per a pujar a la Roca del Capellà.
Si us fixeu en el traçat veureu que entre l’anada i la tornada hi ha una petita diferència; és millor seguir el traçat de baixada tant a l’anada com a la tornada.
El corriol que vaig seguir inicialment sembla que es decanta massa a la dreta i no puja a dalt el Serrat; en veure-ho vaig girar a l’esquerra per anar a trobar el caire de la muntanya, i l’embardissada va ser considerable; mentre que de baixada vaig seguir tota l’estona aquest caire de la muntanya, on també hi ha durant força estona un antic i cremat filat pel bestiar.
Després de l’incendi de l’any 1994 la vegetació torna a rebrotar amb força, i com que és una zona molt poc visitada i per tant transitada, la vegetació es va menjant els rastres de corriol, durant gairebé tota la pujada el rastre és més de “senglar” que de camí; però tot hi així arribem sense masses complicacions a dalt el serrat.
Contra el que ens podíem pensar, dalt de la Roca del Capellà hi ha força bona vista, i és que queda força destapat de cara al S; al N la vegetació la tapa una mica.
Destaca la perspectiva que és té sobre la muntanya i ermita Sant Isidre.
Contemplada la panoràmica ens disposem a fer de nou de senglar i tornem per on hem vingut fins arribar a la pista. Com que ja sabem per on és millor passar, la baixada esdevé més còmode que la pujada.
Arribats de nou a la pista la seguirem només uns vint metres, ja que a la dreta arrenca un marcat i bonic camí que comença a davallar.
Més avall arribem a una antiga pista que seguim uns metres a l’esquerra; fa un pronunciat revolt i en el següent l’abandonem per a seguir el camí que segueix davallant per la dreta.
Tornem a sortir a una pista, seguim recta uns metres i girem bruscament a l’esquerra per a seguir un camí que segueix baixant sense contemplacions.
Sortim a una pista de simplement travessem i seguim baixant, tornem a travessar la pista (ja que ara el que hem fet és una drecera) i seguim baixant pràcticament en línia recta.
Més avall i molt a prop del torrent de Cal Moliner arribem a una pista; si la seguíssim per l’esquerra ens portaria al Molí de la Portella; però nosaltres la travessarem i ens plantarem al costat del torrent, ja que per l’altre costat arrenca una nova pista.
Travessem el torren, que normalment porta aigua.
Ara ens trobem en el punt més baix de tota l’excursió.
Seguim la curta pista que arrenca en aquest punt i en pocs metres ens deixa a la pista principal que mena a Can Dou. La seguim pocs metres a l’esquerra i arribem a una cruïlla on hi ha un pal indicar que ens assenyala el camí que ens porta al Monestir de Sant Pere de la Portella.
Seguim aquest bonic camí que ens deixa a la gran esplanada que hi ha al davant del Monestir.
L’indret de Sant Pere de la Portella és, al menys per a mi, un lloc d’extraordinària bellesa, qualsevol excusa m’és bona per anar-hi, i queda apartat dels recorreguts més coneguts, i resta solitari en un racó lluminós voltat de muntanyes.
Del Monestir de Sant Pere de la Portella és té la primera notícia documental en una donació efectuada l’any 997 per Oliba, llavors comte de Berga i després abat de Ripoll.
Durant segles ha viscut tota mena de vicissituds, des de èpoques d'esplendor a altres de decadència i abandó, passant per la davallada de la comunitat i de les masies de la zona, degut a la pesta negra del 1348 i per l'atac de bandolers, l'any 1544, que varen assassinar l'abat, fet que va dispersar la comunitat; fins l'abandonament definitiu l'any 1835. Fins el 1936 va conservar un retaule barroc i una preuada imatge d’un Crist en Majestat.
De la seva importància cal destacar un claustre amb dos nivells integrats per grans arcs de mig punt aixecats en èpoques diferents, amb una balconada a la part superior.
Encara que pugi semblar estrany el monestir de Sant Pere de la Portella acabà depenen del de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Durant els darrers anys s'han fet obres de consolidació i recuperació d'algunes estances.
A Internet hi ha una fotografia del conjunt del monestir de l'any 1900 (aprox) de Cèsar August Torres conservada a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya on queda palès l’importància que deuria tenir d'aquest monestir.
A l’esplanada del monestir, abans hi havia un banc d’on costava aixecar-se per a seguir caminant; actualment el banc a desaparegut, però igualment costa trobar el moment de marxar d’aquest solitari indret.
Quan ens decidim a fer-ho i aixequem el cap veurem per darrere del monestir l’impressionant mola de la Roca Gran, que afortunadament es puja pel darrere.
Ara tindríem també l’opció “senglar” d’apropar-nos a la base de la Roca Gran, però amb la Roca del Capellà ja creia que n’havia tingut prou (encara no sabia que en el puig Coner tornaria a veure de la mateixa poció!)
Així que segueixo la carretera que va de Sant Maurici de la Quar a Sant Pere de la Portella (la mateixa carretera que hem seguit un tros amb cotxe per anar a la Baumeta). La seguirem uns 800 metres aproximadament.
Anem revoltant la Roca Gran i també veiem, entre l’arbreda, treure el nas la Roca Xica.
Quan ja intuïm l’inici de la pista que mena fins el collet que separa la Roca Gran del Serrat dels Busaroques, girarem a l’esquerra uns metres camp a traves pel tal de fer una mica de drecera.
Immediatament trobem la pista que seguirem fins l’esmentat coll. La pista baixa per l’altre costat.
Però nosaltres farem una anada i tornada a l’esquerra per anar a la Roca Gran.
A simple vista la paret per a pujar-hi sembla més dreta del que és en realitat; per aquesta raó primer vaig fer una mica “d’exploració” a l’esquerra per veure si hi havia un indret de menys pendent; en no trobar-ho vaig tornar al collet i em vaig apropar directament a la base de la roca; una vegada allí ja es veu que no és tan inclinada com sembla i que es pot pujar i baixar sense gaires complicacions, això si, haurem d’ajudar-nos de les mans en alguns moments.
Després de la petita grimpada inicial arribem al capdamunt de la llarga esplanada que forma la part superior de la Roca Gran, ens aproparem a l’extrem de l’esquerra.
No hi ha cap mena de fita cimera; més ben dir en cap de tots els turons i serrats que trepitjarem avui, hi ha cap mena de fita.
Aquest extrem de la Roca Gran és un gran mirador, especialment es té una vista d’ocell sobre el monestir de Sant Pere de la Portella, que queda pràcticament als nostres peus, també tenim molt bona vista del Salga Aguda o Saldaguda, així com del Serrat i ermita de Sant Isidre i de la Roca del Capellà.
Una vegada haguem contemplat i fotografiat l’indret, tornem sobre les nostres passes, desgrimpem amb precaució la petita cinglera i ens situem de nou al collet.
A partir d’ara començarem una singular i fantàstica caminada pel capdamunt de la Serra Llarga.
Carena que té una gran cinglera a la part N i no tant a la S, però tot i així, hi ha estones que també és força vertical. Però es pot caminar bé pel llom, que en cap cas arriba a ser estret.
També, i contra tot pronòstic, durant gairebé tota l’estona hi ha un corriol que la va resseguint.
Tot i la seva facilitat hi ha petites grimpades, més ben dit, desgrimpades, doncs a sortida de tots els Serrats ho haurem de fer.
Situats doncs al collet, seguirem pel llom de la carena, la pujada al proper Serrat no presenta cap problema.
Arribats al cim del Serrat dels Busaroques gaudirem de la vista i del gran espadat que cau a pic des del seu extrem.
Precisament el descens d’aquest serrat en principi intimida una mica ja que no veiem per on baixar.
Ens hem d’atansar precisament a l’extrem per a veure que a part de la vertical cinglera del vessant N, el fil de la carena el forma una ampla paret poc inclinada que es pot baixar amb certa facilitat; primer baixarem uns primers metres propers a la cinglera i després farem una curta diagonal a la dreta per anar a buscar la part més propera al bosc, una vegada al bosc acabarem d’arribar al collet posterior sense cap problema.
En aquest collet tenim, si ens interessa, una escapatòria, ja que hi arriba un camí pels dos costats.
Seguirem recta el corriol i la pujada al serrat Llarg no té cap mena de problema.
Arribats al capdamunt del Serrat Llarg tornem a apropar-nos a l’extrem i de nou veiem el precipici que hi ha davant nostre. Des d’aquest turó o serrat també podem començar a veure en perspectiva els turons que ja hem pujat i els que ens esperen, ja que ens acostem a la meitat de la travessia de la serra.
Cada serrat és uns metres més alt que l’anterior; dels que venen destaquen les parets que els defensen, particularment el de Galter.
El descens del Serrat Llarg és molt més fàcil que la dels dos anteriors, hem de retrocedir unes passes per allunyar-nos de l’extrem del Serrat i baixar ja directament per dins del bosc.
Arribem a un nou collet i seguidament comencem a remuntar vers el Serrat Rodó. Tant el Llarg com el Rodó fan honor al seu nom, ja que realment el Llarg és allargassat i el Rodó és rodó.
La pujada a aquest darrer tampoc té cap complicació i una vegada a dalt d’aquest Serrat Rodó la perspectiva de la llarga paret del Serrat de Galter és impressionant.
El descens és pràcticament calcat al del Serrat Llarg.
Una vegada al collet posterior tenim una nova escapatòria, ja que per la dreta hi arriba una antiga pista.
Sortim del collet de la Clària i seguim el corriol, i si es perd, el terreny ara és força ampla i obert i ens permet caminar sense complicacions.
El nou serrat que una mica més allunyat que els altres, i és que haurem de resseguir la llarga i vertical paret per l’altre costat i abans hi ha una mena d’avant-cim.
Dalt del cim del Serrat de Galter, l’últim de la sèrie, veiem el llarg recorregut que hem fet per tota la carena i també veiem a tocar el Santuari de Santa Maria de la Quar.
Però ens queda l’última petita dificultat, ja que el descens d’aquest Serrat és semblant al descens del Serrat dels Busaroques.
Hem de sortir per la dreta i desgrimpar fàcilment uns metres fins entrar al bosc; una vegada a dins el bosc s’han acabat definitivament les dificultats.
Anem baixant tot seguint el corriol i finalment desemboquem a la pista que puja al Santuari a l’indret del collet de la Serra.
Seguirem aquesta pista fins el Santuari, però uns metres abans d’arribar-hi ens desviarem lleugerament a la dreta per a atansar-nos a un mirador on hi ha una estelada.
Tant aquest mirador, com el propi Santuari ens permeten obtenir una molt bona vista de tot el recorregut que hem fet des de l’ermita de Sant Isidre fins aquí.
Deixem el mirador i caminem els pocs metres que ens manquen per arribar al Santuari de Santa Maria de la Quar, a la part inferior hi ha una petita capella amb una imatge de la Verge de Fàtima.
El Santuari és un indret molt bonic i acollidor, amb una amplia terrassa al davant, aquesta si que hi ha bancs, i la llarga parada és, a part de necessària, gairebé obligatòria.
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1062 m, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical de més de 100 m, damunt el coll de la Creu de Jovell, des d’on es domina una magnífica panoràmica sobre la vall de Merlès, el Berguedà i els cims pirinencs. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom “d'Illa” "Corre".
Deduir que “Quar” pot venir de “Corre” és ben plausible, però d’on ve el nom de “Illa”, la resposta la trobarem ben aviat mentre pugem al puig Corner, doncs el Santuari de Santa Maria de la Quar és ben bé una “illa” que emergeix per sobre tot el que l’envolta.
Com a Sant Isidre, com a Sant Pere i ara a Santa Maria son tres indrets dels que costa arrencar-nos; però no ens queda altre remei que reprendre la marxa; ho farem a contracor seguint els primers metres de la pista que hi mena, però molt aviat hem d’abandonar-la per a seguir un marcat corriol que surt a l’esquerra i que baixa proper al llom de la carena.
Aquest corriol ens porta directament al coll de la Creu de Jovell. Aquí retrobem de nou la carretera de Sant Maurici a Sant Pere de la Portella. Ara simplement la travessarem i seguirem per la pista que arrenca a l’altre costat.
Seguim aquesta pista fins que arribem al coll de Canes. Important cruïlla. La pista es divideix en dues i pel mig arrenca un corriol.
Aquí tenim dues opcions per a finalitzar l’excursió.
Si no volem més complicacions seguirem la pista de la dreta i si encara volem fer el “senglar” pujant al puig Corner seguirem pel corriol del mig i retrobarem la pista de la dreta més endavant.
Com que difícilment tindrem una altre oportunitat per a pujar al puig Corner, deixarem la pista i ens enfilarem pel corriol.
Aviat ja veurem que no serà un corriol net i polit. Bardisses, branques i troncs cremats de l’incendi del 1994 ens començaran a acompanyar durant la pujada.
Com sempre, hem de procurar seguir al màxim el mínim rastre de corriol i anar majoritàriament pel llom de la muntanya.
El llom de la muntanya s’aplana un moment i entrem en una mena de petit replà; a partir d’allà el bardissar s’accentua una mica més, fins que arribem a dalt de tot de la carena i la vista s’obra a l’esquerra; caminem una mica més i arribem al punt més alt del puig Corner.
Per sort la baixada per l’altre costat de la carena és més “neta”; primer flanquegem per la dreta un avant-cim una mica acinglerat i després tornem al llom de la muntanya.
Veureu que el traçat s’aparta un moment del llom, però vaig veure que era un error i vaig tornar-hi.
Anem baixant i aviat veiem enfonsada a la nostra dreta la pista que hem abandonat per a pujar al puig Corner.
Però hem de resistir la temptació de baixar-hi directament; hem de seguir estrictament el llom de la muntanya fins que llom i pista es trobem en un collet.
Ara si que podem donar per acabades definitivament les petites dificultats, en forma de petites grimpades, desgrimpades i bardisses que hem anat trobant en alguns moments de l’excursió.
Seguim la pista, relaxats contemplant la vista fins que hem d’estar atents al traçat, ja que més endavant l’hem d’abandonar per a seguir un marcat camí que surt obliquament a l’esquerra.
Aquest camí dona la volta al Serrat de Sant Isidre per l’esquerra; si seguíssim la pista faríem el mateix per la dreta, i fent una gran volta tornaríem a sortir al coll dels Graus.
El camí que hem començat a seguir baixa el grau on estem enfilats fent alguna giragonsa i després comença una bonica i llarga flanquejada en lleugera baixada que ens deixa a la pista asfaltada del començament just davant de Cal Colltinyós.
Ara només ens queda seguir pocs metres aquesta pista fins arribar novament al punt on tenim aparcat el vehicle i donem així per acabada aquesta bonica i gens coneguda excursió per la zona de la Quar.
HORARIS:
De la Baumeta a Sant Isidre de la Quar: 25mn
De Sant Isidre de la Quar a la Roca del Capellà: 35mn
De la Roca del Capellà de nou a la pista: 15mn
De la pista a Sant Pere de la Portella: 55mn
De Sant Pere de la Portella a la Roca Gran: 30mn
De la Roca Gran al Serrat dels Busaroques: 15mn
Del Serrat dels Busaroques al Serrat Llarg: 15mn
Del Serrat Llarg al Serrat Rodó: 10mn
Del Serrat Rodó al Serrat de Galter: 15mn
Del Serrat de Galter al Santuari de Santa Maria de la Quar: 10mn
Del Santuari al puig Corner: 35mn
Del puig Corner a la pista: 10mn
De la pista a la Baumeta: 20mn
TOTAL: 4h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Baumeta de la Quar, St Isidre, Roca Capellà, St Pere Portella, Roca Gran, Serrats Busaroques, Llarg, Rodó, Galter i Sta Maria