Sant Esteve de Canyamars, Turó Xic, Turó de Castellar, Pou de glaç de Canyamars i Creu de Rupit
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.
Caminada des de Canyamars (Maresme) fins la cruïlla de la Creu de Rupit, passant pels turons de Castellar i pel pou de glaç de Canyamars. Pràcticament tota la caminada es realitza per pistes, menys la pujada als turons de Castellar, on en un tram el corriol és molt perdedor.
Un 90% del recorregut transcorre per dins del bosc, per tant és una excursió molt apropiada per a realitzar-la a l’estiu.
Tot el desnivell el guanyarem de cop a l’inici, després vindran uns cinc quilòmetres aproximadament de planejar per capdamunt de la carena (des del turó de Castellar fins la Creu de Rupit) on iniciarem el descens fins la riera de Canyamars.
El turó del Castellar és un bon mirador, des d’on podrem gaudir d’una panoràmica de la mar, del massís de Montserrat i del de Sant Llorenç del Munt.
A la zona hi ha moltes pistes i cruïlles, per tant la navegació amb el GPS és molt necessària; encara més en el tram on el camí és inexistent.
Canyamars és un dels tres nuclis de població que formen el municipi de Dosrius, juntament amb Dosrius i Can Massuet del Far i el Far. Es dona la circumstancia que la urbanització de Can Massuet pràcticament dobla la població de Dosrius.
De Canyamars era en Joan de Canyamars que el 7de desembre del 1492 va atemptar contra el rei Ferran el Catòlic a la plaça del Rei de Barcelona. El rei va anar a guarir-se de la ferida al coll al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, on va rebre en Cristòfol Colom després del descobriment del continent americà.
A Dosrius hi arribarem per la carretera B-510 on enllaçarem amb la BV-5101 fins a Canyamars.
0:00 Iniciarem la caminada a l’aparcament que hi ha al davant de l’església de Sant Esteve. Datada des del 1334. Comparteix la porta principal amb el cementiri, que està tancat amb una reixa, i per tant la façana i el campanar només els podem veure molt parcialment.
A la plaça on hem aparcat hi ha bancs i una font molt bonica, però amb una moderna aixeta que, sincerament, crec que és un nyap.
Sortim de l’aparcament baixant pel carrer de Sant Esteve (el que passa a frec de l’església) i immediatament ens trobem amb la font de Canyamars; construïda l’any 1976 fou la primera font pública de Canyamars i està protegida de la intempèrie per un cobert.
Baixem una mica més i girem a l’esquerra, passant per davant de l’antiga fabrica de Manufactures Canyamars (més coneguda com la Tortuga, per la gran tortuga que hi ha esculpida a sobre la porta principal), actualment pertany a l’Ajuntament que la fa servir de magatzem.
Davant mateix hi ha les ruïnes del Molinot (Molí d’en Galzera), antic molí fariner, conegut des del 1570 i que va estar actiu fins a principis del segle XX.
Aquí, en realitat, comença l’excursió, seguint el camí que travessa una devesa de plataners molt bonica i que ens portaria a la pista del camí del pou de glaç, però just abans de l’últim revolt que ens hi deixeria, girem a la dreta per seguir una pista que travessa la riera de Canyamars. Forta i ininterrompuda pujada, aviat Canyamars es veu enfonsat.
Sobre la cota d 325m arribem a una cruïlla, on la pista segueix recta, hem de girar a la dreta per seguir-ne una altre de secundària que segueix pujant.
Arribem al capdamunt de la muntanya, en una mena de petit collet, aquí la pista s’acaba o queda tapada per la vegetació i el brancatge, girem a l’esquerra i en quatre passes arribem al primer turó.
0:40 Turó Xic, 382m. No té pràcticament vista, però no està tapat del tot. Aquí comença la part perdedora de la caminada. Seguim pel llom de la muntanya, que, malgrat no haver-hi camí, permet caminar sense dificultats; molt aviat ens trobem en una alzina una mena de construcció de finalitat indefinida, hi ha una tela metàl·lica lligada a l’arbre, amb branques al costat i una pila de pedres una mica grosses que ben bé no es veu la seva finalitat; podria ser el que queda d’un rudimentari aixopluc de llenyataires o carboners.
Aquí el camí o rastre es perd completament, avancem girant a l’esquerra i ens trobem amb una sèrie de clots cavats al terra, que no crec que fossin carboneres, perquè son força petits i rectangulars, una mica més endavant sembla que recuperem la pista que s’havia perdut, però la seguirem pocs metres perquè ens hem de fixar en una curiosa fita que hi ha a l’esquerra, que consisteix en una filera de petites pedres, que com una fletxa ens assenyala l’inici d’un rastre que s’enfila per l’esquerra.
Anirem trobant (amb sort) més fileres d’aquestes pedres que ens aniran guiant muntanya amunt fins que sortim a una pista.
Podríem seguir pel dret, però farem una anada i tornada per l’esquerra seguint la pista que fa un revolt de 180 graus a la dreta i poc després s’acaba, però segueix un molt ben marcat camí que ens deixa dalt del segon turó.
0:55 Turó de Castellar, 425m. En un pal lligat a una branca d’un arbre hi ha les restes del que deuria ser una senyera o una estelada. És un indret bonic, amb molt bona vista, des de la mar a Montserrat i Sant Llorenç del Munt. A diferència del turó Xic, aquest, pel camí que hi mena i per la vista, dona la sensació de ser un turó visitat.
Vist el turó i contemplada la seva panoràmica tornem a la cruïlla anterior i anem seguint la pista. S’han acabat les pujades i les petites dificultats.
Ara anirem planejant per dalt la Serra de Vallalta. La pista desemboca en una pista principal, que seguirem per l’esquerra i immediatament en una altre cruïlla seguirem recta.
Deixem lleugerament apartat a l’esquerra el mas de Can Vallalta, seguim recta per dalt la Serra i anem deixant a dreta i esquerra pistes secundàries.
1,2km després arribem a una cruïlla amb un jaló.
1:25 Cruïlla. El jaló ens assenyala recta a les zones 5 i 6 del paratge de Can Brugueràs i a la dreta a la zona 3 del mateix paratge.
Seguint recta, a les zones 5 i 6 tornaríem a Canyamars passant pel Pla de Fontanyes i escurçaríem l’itinerari.
Però girarem a la dreta i anirem a la zona 3. Durant un quilòmetre més anirem deixant finques de la urbanització, bàsicament a la dreta; ens apropem a la cruïlla amb el camí Ral, però abans d’arribar-hi veurem a l’esquerra el gran mas pintat de rosa de Ca la Berta, amb unes grans porxades.
Avancem una mica més i arribem a la cruïlla del Pi de la Guilla. Efectivament a la cruïlla hi ha un pi amb un jaló a sota. Enllaç amb el camí Ral i el GR-83, que seguirem per l’esquerra. Pocs metres després passem per darrera de Ca la Berta.
Anem seguint per la pista, ara anem trobant algun ciclista.
1,5km després arribem a una cruïlla de camins.
2:00 Cruïlla de la Creu de Ferro. És una modesta creu de ferro situada en un racó d’una important cruïlla, per on passa el GR-83 (camí Ral) i el PR-C 216.
La creu actual fou construïda pels voltants del anys 80 del segle XX, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. Separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, marcant quatre destacats camins: el de Canyamars, el del Corredor, el d'Arenys de Munt i el de Mataró. La creu original era de fusta de pi i una bretolada la va cremar.
Per aquesta cruïlla ja hi havia passat fent una ruta de menhirs i fonts des d’Arenys de Munt, passant per dos dels quatre camins que hi conflueixen, el del Corredor i el d’Arenys de Munt (vegis l’itinerari:
Wikiloc | Ruta Parc de Lourdes (Arenys de Munt), menhir de la Pedra Llarga i del Pi d'en Buac, font de la Figuerassa, Perdigot i Aigua Roja).
Amb la caminada d’avui tanco el cercle ja que vinc pel tercer camí (el de Mataró) i seguiré pel de Canyamars.
Aquí iniciem el retorn a Canyamars i la baixada. Girem a l’esquerra per seguir la pista per on passa el PR-C 216. Anem baixant durant 1,6km, arribem a una cruïlla, on per l’esquerra aniríem al pla de Fontanyes (enllacant amb l’itinerari curt, esmentat abans). Seguim baixant, el pendent és fort i els ciclistes que pugen esbufeguen una mica i el recorregut és llarg, d’uns 2,5km. Finalment arribem al fons de la vall i la pista segueix el curs de la riera de Canyamars.
2:55 Cruïlla a Can Cunit. Per la dreta hi ha la pista a aquest mas i d’altres, amb la particularitat que a banda i banda hi ha una exposició a l’aire lliure de maquinària agrícola antiga, de quan els camps es llauraven amb un cavall i el pagès al darrera fent força.
Seguim uns metres més.
3:00 Pou de glaç de Canyamars. Inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
És una construcció dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5m de diàmetre x 7m d'alçada). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó; des de l’obertura que hi ha a peu de la pista es pot veure parcialment l’interior. Finestra que comunicava amb la plataforma que baixa de la bassa que hi ha pocs metres més amunt.
A la part sud hi ha dues voltes de maó, que se suposa eren els ponts que sustentaven la rampa que comunicava el pou amb la bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava. .
L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 i una de les tasques de condicionament va consistir en desenterrant-ne la part que estava enterrada. Hi ha un plafó que explica el procés de producció del glaç.
Deixem el pou de glaç i arribem a la cruïlla amb el camí de la devesa.
3:05 Cruïlla i banc d’en Cèsar. També conegut com el Mirador d'en Cèsar és un banc de fusta monumental que forma part d'una iniciativa de rutes de "bancs gegants" o miradors estratègics integrats en la natura que ofereixen vistes panoràmiques privilegiades de l'entorn del Parc del Montnegre i el Corredor; en aquest cas és un bon indret per a descansar abans d’acabar la caminada i des d’on podem escoltar la remor del bosc.
Podem tornar per la devesa o seguir la pista que ens retorna a Canyamars, entrant-hi per la plaça de les Alzines, on girarem a la dreta per seguir el carrer de la Pujada d’en Galzeran per arribar novament a l’aparcament.
3:15 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Canyamars passant per:
- Turó Xic (1.6 km)
- Turó de Castellar (2.1 km)
- Pi De La Guilla (5.5 km)
- Creu de Rupit (7.1 km)
- Pou de glaç de Canyamars (11.7 km)
Caminada des de Canyamars (Maresme) fins la cruïlla de la Creu de Rupit, passant pels turons de Castellar i pel pou de glaç de Canyamars. Pràcticament tota la caminada es realitza per pistes, menys la pujada als turons de Castellar, on en un tram el corriol és molt perdedor.
Un 90% del recorregut transcorre per dins del bosc, per tant és una excursió molt apropiada per a realitzar-la a l’estiu.
Tot el desnivell el guanyarem de cop a l’inici, després vindran uns cinc quilòmetres aproximadament de planejar per capdamunt de la carena (des del turó de Castellar fins la Creu de Rupit) on iniciarem el descens fins la riera de Canyamars.
El turó del Castellar és un bon mirador, des d’on podrem gaudir d’una panoràmica de la mar, del massís de Montserrat i del de Sant Llorenç del Munt.
A la zona hi ha moltes pistes i cruïlles, per tant la navegació amb el GPS és molt necessària; encara més en el tram on el camí és inexistent.
Canyamars és un dels tres nuclis de població que formen el municipi de Dosrius, juntament amb Dosrius i Can Massuet del Far i el Far. Es dona la circumstancia que la urbanització de Can Massuet pràcticament dobla la població de Dosrius.
De Canyamars era en Joan de Canyamars que el 7de desembre del 1492 va atemptar contra el rei Ferran el Catòlic a la plaça del Rei de Barcelona. El rei va anar a guarir-se de la ferida al coll al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, on va rebre en Cristòfol Colom després del descobriment del continent americà.
A Dosrius hi arribarem per la carretera B-510 on enllaçarem amb la BV-5101 fins a Canyamars.
0:00 Iniciarem la caminada a l’aparcament que hi ha al davant de l’església de Sant Esteve. Datada des del 1334. Comparteix la porta principal amb el cementiri, que està tancat amb una reixa, i per tant la façana i el campanar només els podem veure molt parcialment.
A la plaça on hem aparcat hi ha bancs i una font molt bonica, però amb una moderna aixeta que, sincerament, crec que és un nyap.
Sortim de l’aparcament baixant pel carrer de Sant Esteve (el que passa a frec de l’església) i immediatament ens trobem amb la font de Canyamars; construïda l’any 1976 fou la primera font pública de Canyamars i està protegida de la intempèrie per un cobert.
Baixem una mica més i girem a l’esquerra, passant per davant de l’antiga fabrica de Manufactures Canyamars (més coneguda com la Tortuga, per la gran tortuga que hi ha esculpida a sobre la porta principal), actualment pertany a l’Ajuntament que la fa servir de magatzem.
Davant mateix hi ha les ruïnes del Molinot (Molí d’en Galzera), antic molí fariner, conegut des del 1570 i que va estar actiu fins a principis del segle XX.
Aquí, en realitat, comença l’excursió, seguint el camí que travessa una devesa de plataners molt bonica i que ens portaria a la pista del camí del pou de glaç, però just abans de l’últim revolt que ens hi deixeria, girem a la dreta per seguir una pista que travessa la riera de Canyamars. Forta i ininterrompuda pujada, aviat Canyamars es veu enfonsat.
Sobre la cota d 325m arribem a una cruïlla, on la pista segueix recta, hem de girar a la dreta per seguir-ne una altre de secundària que segueix pujant.
Arribem al capdamunt de la muntanya, en una mena de petit collet, aquí la pista s’acaba o queda tapada per la vegetació i el brancatge, girem a l’esquerra i en quatre passes arribem al primer turó.
0:40 Turó Xic, 382m. No té pràcticament vista, però no està tapat del tot. Aquí comença la part perdedora de la caminada. Seguim pel llom de la muntanya, que, malgrat no haver-hi camí, permet caminar sense dificultats; molt aviat ens trobem en una alzina una mena de construcció de finalitat indefinida, hi ha una tela metàl·lica lligada a l’arbre, amb branques al costat i una pila de pedres una mica grosses que ben bé no es veu la seva finalitat; podria ser el que queda d’un rudimentari aixopluc de llenyataires o carboners.
Aquí el camí o rastre es perd completament, avancem girant a l’esquerra i ens trobem amb una sèrie de clots cavats al terra, que no crec que fossin carboneres, perquè son força petits i rectangulars, una mica més endavant sembla que recuperem la pista que s’havia perdut, però la seguirem pocs metres perquè ens hem de fixar en una curiosa fita que hi ha a l’esquerra, que consisteix en una filera de petites pedres, que com una fletxa ens assenyala l’inici d’un rastre que s’enfila per l’esquerra.
Anirem trobant (amb sort) més fileres d’aquestes pedres que ens aniran guiant muntanya amunt fins que sortim a una pista.
Podríem seguir pel dret, però farem una anada i tornada per l’esquerra seguint la pista que fa un revolt de 180 graus a la dreta i poc després s’acaba, però segueix un molt ben marcat camí que ens deixa dalt del segon turó.
0:55 Turó de Castellar, 425m. En un pal lligat a una branca d’un arbre hi ha les restes del que deuria ser una senyera o una estelada. És un indret bonic, amb molt bona vista, des de la mar a Montserrat i Sant Llorenç del Munt. A diferència del turó Xic, aquest, pel camí que hi mena i per la vista, dona la sensació de ser un turó visitat.
Vist el turó i contemplada la seva panoràmica tornem a la cruïlla anterior i anem seguint la pista. S’han acabat les pujades i les petites dificultats.
Ara anirem planejant per dalt la Serra de Vallalta. La pista desemboca en una pista principal, que seguirem per l’esquerra i immediatament en una altre cruïlla seguirem recta.
Deixem lleugerament apartat a l’esquerra el mas de Can Vallalta, seguim recta per dalt la Serra i anem deixant a dreta i esquerra pistes secundàries.
1,2km després arribem a una cruïlla amb un jaló.
1:25 Cruïlla. El jaló ens assenyala recta a les zones 5 i 6 del paratge de Can Brugueràs i a la dreta a la zona 3 del mateix paratge.
Seguint recta, a les zones 5 i 6 tornaríem a Canyamars passant pel Pla de Fontanyes i escurçaríem l’itinerari.
Però girarem a la dreta i anirem a la zona 3. Durant un quilòmetre més anirem deixant finques de la urbanització, bàsicament a la dreta; ens apropem a la cruïlla amb el camí Ral, però abans d’arribar-hi veurem a l’esquerra el gran mas pintat de rosa de Ca la Berta, amb unes grans porxades.
Avancem una mica més i arribem a la cruïlla del Pi de la Guilla. Efectivament a la cruïlla hi ha un pi amb un jaló a sota. Enllaç amb el camí Ral i el GR-83, que seguirem per l’esquerra. Pocs metres després passem per darrera de Ca la Berta.
Anem seguint per la pista, ara anem trobant algun ciclista.
1,5km després arribem a una cruïlla de camins.
2:00 Cruïlla de la Creu de Ferro. És una modesta creu de ferro situada en un racó d’una important cruïlla, per on passa el GR-83 (camí Ral) i el PR-C 216.
La creu actual fou construïda pels voltants del anys 80 del segle XX, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. Separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, marcant quatre destacats camins: el de Canyamars, el del Corredor, el d'Arenys de Munt i el de Mataró. La creu original era de fusta de pi i una bretolada la va cremar.
Per aquesta cruïlla ja hi havia passat fent una ruta de menhirs i fonts des d’Arenys de Munt, passant per dos dels quatre camins que hi conflueixen, el del Corredor i el d’Arenys de Munt (vegis l’itinerari:
Wikiloc | Ruta Parc de Lourdes (Arenys de Munt), menhir de la Pedra Llarga i del Pi d'en Buac, font de la Figuerassa, Perdigot i Aigua Roja).
Amb la caminada d’avui tanco el cercle ja que vinc pel tercer camí (el de Mataró) i seguiré pel de Canyamars.
Aquí iniciem el retorn a Canyamars i la baixada. Girem a l’esquerra per seguir la pista per on passa el PR-C 216. Anem baixant durant 1,6km, arribem a una cruïlla, on per l’esquerra aniríem al pla de Fontanyes (enllacant amb l’itinerari curt, esmentat abans). Seguim baixant, el pendent és fort i els ciclistes que pugen esbufeguen una mica i el recorregut és llarg, d’uns 2,5km. Finalment arribem al fons de la vall i la pista segueix el curs de la riera de Canyamars.
2:55 Cruïlla a Can Cunit. Per la dreta hi ha la pista a aquest mas i d’altres, amb la particularitat que a banda i banda hi ha una exposició a l’aire lliure de maquinària agrícola antiga, de quan els camps es llauraven amb un cavall i el pagès al darrera fent força.
Seguim uns metres més.
3:00 Pou de glaç de Canyamars. Inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
És una construcció dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5m de diàmetre x 7m d'alçada). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó; des de l’obertura que hi ha a peu de la pista es pot veure parcialment l’interior. Finestra que comunicava amb la plataforma que baixa de la bassa que hi ha pocs metres més amunt.
A la part sud hi ha dues voltes de maó, que se suposa eren els ponts que sustentaven la rampa que comunicava el pou amb la bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava. .
L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 i una de les tasques de condicionament va consistir en desenterrant-ne la part que estava enterrada. Hi ha un plafó que explica el procés de producció del glaç.
Deixem el pou de glaç i arribem a la cruïlla amb el camí de la devesa.
3:05 Cruïlla i banc d’en Cèsar. També conegut com el Mirador d'en Cèsar és un banc de fusta monumental que forma part d'una iniciativa de rutes de "bancs gegants" o miradors estratègics integrats en la natura que ofereixen vistes panoràmiques privilegiades de l'entorn del Parc del Montnegre i el Corredor; en aquest cas és un bon indret per a descansar abans d’acabar la caminada i des d’on podem escoltar la remor del bosc.
Podem tornar per la devesa o seguir la pista que ens retorna a Canyamars, entrant-hi per la plaça de les Alzines, on girarem a la dreta per seguir el carrer de la Pujada d’en Galzeran per arribar novament a l’aparcament.
3:15 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Canyamars passant per:
- Turó Xic (1.6 km)
- Turó de Castellar (2.1 km)
- Pi De La Guilla (5.5 km)
- Creu de Rupit (7.1 km)
- Pou de glaç de Canyamars (11.7 km)
