Nova variant de les múltiples variants que podem fer des de Badalona per la Serralada de Marina, i degut a que l’anunciat dels itineraris al wikiloc només permet 250 caràcters, el títol és un breu resum de tots els indrets que visitarem en aquesta caminada.
Tots els llocs més significatius pels que passarem seran, per ordre de visita: la font Sunyera, la font de Sant Domènec i del Cà, la font de la Teula, el poblat ibèric de Castellruf, el dolmen de Castellruf, el turó dels Frares, el turó d’en Galzeran o d’en Matas, el turó de la Creu Peluda d’en Torres, el turó de Fra Rafel, el turó de la Nadala i el turó d’en Seriol.
Un ampli repertori de turons i fonts, uns més coneguts d’altres, i per camins, igualment, uns més coneguts que d’altres.
Aquest repertori queda dividit en dues bombolles (terme molt emprat darrerament). Una bombolla queda al vessant de Badalona i l’altre al vessant de Sant Fost i de Martorelles. De la primera en farem mitja a la l’anada i l’acabarem de tencar a la tornada; mentre que la segona la farem íntegrament d’una sola tacada.
La unió entre les dues és l’únic sector de la caminada que farem en comú tant a l’anada com a la tornada.
De les tres fonts que visitarem, la única que no raja és la de Sant Domènec i del Cà, tot i que el paratge on es troba és molt ampli, bonic i cuidat, i a la font hi ha un bonic mosaic de ceràmica, perfectament conservat (perquè està protegit per una reixa), amb la data de 1769.
Els turons pels que passarem tots tenen una gran panoràmica, tret del turó dels Frares, que està emboscat, però el camí hi passa pel costat, i el turó de la Creu Peluda d’en Torres, per on també passa el camí, i que a la vegada és el punt més alt del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles.
La panoràmica va des de Montjuic al Pirineu, passant per Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny, a més de la vista constant de la costa del Barcelonès i del Maresme.
També a enunciat esmento: “de Castellruf al turó de la Nadala”, és exactament així, pujarem a tots els turons que hi ha en aquesta línia imaginaria que va de l’un a l’altre, i a més hi afegirem el d’en Seriol.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti.
Sense seguir-la, a la dreta arrenca una pista que seguirem íntegrament fins arribar al coll del turó de l’Home. En aquesta pista podem fer dues curtes dreceres, una nomes començar i l’altre una mica més amunt, convenientment indicada.
Quan arribem al coll hem d’abandonar la pista per tal de girar a l’esquerra i seguir el GR92, un bonic camí que ens porta fins la Conreria.
Travessem la carretera B-500 i pugem per les escales del restaurant, travessem l’aparcament de l’esmentat restaurant i seguim la pista que passa per darrere. Els primers metres de la pista ens els podem estalviar seguint un camí paral•lel que acaba unint-se a la pista.
Poc després camí i pista es tornen a ajuntar. Seguim la pista, s’acaba la part autoritzada a tots els vehicles i la seguim un estona més, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal i el GR a la dreta i seguim recta.
Cinquanta metres després arribem a una nova cruïlla. Important intersecció, ja que és una cruïlla d’anada i tornada. Ara seguirem la pista de l’esquerra i d’aquí molta estona tornarem pel camí que ve de la dreta.
La pista ens porta a un petit collet on a l’esquerra, una mica amagades darrere uns arbres hi ha les ruïnes de l’antiga casa del guarda; amb unes finestres molt singulars.
Contemplem aquest bonic indret, amb un pi que convida a seure una estona i seguim la pista, poc després deixem a l’esquerra un trencant que ens portaria a la urbanització de Mas Corts. Més endavant deixem una nova cruïlla a la dreta, i la pista comença a perdre alçada.
Aviat arribem a una cruïlla de quatre pistes. Aquí hem de seguir la que baixa per la dreta.
Fort descens per aquesta pista que ens porta directament al bonic indret de la font Sunyera.
Font situada just a l’esquerra de la pista en una esplanada carregada de plataners i de grans pedres que a primera vista poden semblar taules, però que simplement son rocs.
Si el pi de la Caseta del Guarda convidava a descansar-hi, ara a la font Sunyera ja no tindrem cap excusa per no aturant-s’hi uns minuts.
Tornem a la pista i la seguim una vintena de metres més, ja que immediatament hi ha una cruïlla i hem de deixar la pista i seguir-ne una que surt per la dreta.
Molt poca estona seguirem aquesta nova pista, ja que després d’una pujadeta inicial la deixarem per a seguir un camí que arrenca per la dreta, fent un tomb de gairebé 180 graus.
Camí molt bonic i de poca pendent que ens porta fins la gran esplanada de la font de Sant Domènec i del Cà. És una llàstima que la font no ragi perquè tant la font com l’indret son molt bonics.
Tal com ja he comentat a l’inici, a sobre el broc de la font hi ha una ceràmica de rajoles, protegides per una reixa on hi ha la imatge del sant i una inscripció a sota que diu: “Tu ens vas donar llargament l’aigua de la saviesa, any 1769”, potser aquesta llegenda l’ha salvat de les bretolades, tan freqüents pels mancats de la segona part de la frase.
L’ampli indret es complementa amb una antiga cabana-cova excavada directament al sauló de la muntanya i amb una gran taula de fusta.
Si ens hem resistit de descansar a la font Sunyera, ara “sucumbirem” a la de Sant Domènec.
Vista la font, seguim el camí una mica i hem d’estar atents a un poc marcat corriol que hi ha a l’esquerra.
En el fons aquest corriol és una drecera del camí, ja que aquest uns metres més enllà fa un tomb, i camí i drecera es retrobem molt aviat. Segueix una forta pujada fins que arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta i immediatament seguir el camí que s’enfila per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa al camí que ve de la font del Ferro, que queda uns metres a la dreta; però aquesta vegada no hi anirem, ja que el seguirem per l’esquerra.
Pocs minuts després, fem una curta anada i tornada al recollit indret i bonic indret de la font de la Teula.
La font de la Teula està situada en una clariana on també hi ha un petit banc de pedra.
La font i la seva petita marmita estan a l’esquerra de l’indret, al costat contrari d’on hi ha el banc de pedra. És un bon indret per a tornar a fer una aturada.
Tornarem al camí principal que a partir d’aquí empren una forta pujada fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes.
Aquí farem una anada i tornada; aquesta vegada per a seguir el camí que s’enfila per l’esquerra i que, després d’una curta, però forta, pujada ens deixarà al poblat ibèric de Castellruf.
El camí ens deixa davant d’una petita sitja, a partir d’allí un corriol dona tota la volta al recinte, que es troba molt descuidat i embardissat. Es comenta que està així expressament per evitar els espolis; tan és així que al punt més alt de 458 metres d’alçada no hi podrem arribar ja que és un bosc de bardisses. Indret on és de suposar que deurien haver-hi les millors cases del poblat.
Des de la sitja comencem a fer la volta al poblat per la dreta, tot contemplant les restes visibles del poblat i poc abans de tornar a la sitja arribem a unes roques pelades, on hi ha un pessebre, un pot amb un llibre registre i una bicicleta en miniatura.
Aquestes roques son una bonica balconada i des d'allí es pot gaudir d'una magnifica panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten.
Sempre que hi he passat, aquí és on faig la “parada i fonda” ja que l’indret és molt bonic i solitari.
A continuació tornem a la cruïlla anterior i ara seguim recta per la pista i pocs metres després arribem a un panell informatiu que ens explica una mica el dolmen de Castellruf; dolmen que està a escassos metres de la pista.
El dolmen i l’indret estan força ben conservats. Visitat el dolmen seguim caminant per la pista.
Molt aviat arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra i també pocs metres després arribem a una trencant. Ara hem de seguir un bonic camí que s’enfila per la dreta.
Pocs metres després nou trencant, i també hem de seguir pujant pel camí de la dreta.
El camí s’aplana, estem al turó dels Frares, però el “cim” queda a uns deu metres a l’esquerra en mig del bosc.
Si volem anar-hi ens hem d’endinsar sense camí fins arribar-hi. El turó dels Frares de 466 metres d’alçada, no té cap mena de vista, ja que està voltat d’arbres.
Tornem al camí, que ara empren una lleugera baixada i arribem a una pista, que hem de seguir per la dreta.
Primer vaig seguir uns metres per l’esquerra, i per sort vaig veure molt aviat que anava en direcció contraria.
Ara ja estem de nou encarats a la Conreria; aquesta pista ens hi portaria directament, però encara ens queda “feina” per fer.
Seguim la pista una estona, ja anem veient per damunt dels arbres la torre de vigilància del turó d’en Galzeran.
Quan arribem a la cruïlla amb la curta pista que hi puja, girem a l’esquerra i la seguim i en un parell de minuts ja son al replà de la torre.
Però primer girarem a la dreta i visitarem el vèrtex geodèsic de turó d’en Galzeran, de 484 metres d’alçada.
Un indret carregat d’història, ja que va servir per a fer les triangulacions per a determinar la longitud del metre. Una placa en recorda el bicentenari.
Vist el vèrtex i la vista, acabem d’arribar a l’esplanada de la torre, on hi ha tres bancs i un mirador sobre Barcelona i tota l’àrea que l’envolta.
Contemplada la panoràmica sortim de l’esplanada pel corriol que baixa del costat mateix del mirador.
En el fons és una curta drecera que fa una forta baixada i que ens deixa de nou a la pista principal que hem abandonat per a pujar al turó.
Ara que tornem a ser a la pista, simplement la travessarem per a seguir un camí que surt tangencialment per l’esquerra, a l’altre costat.
Aquest camí ens deixa en pocs minuts dalt del turó de la Creu Peluda d’en Torres, de 468 metres d’alçada.
Aquest turó de nom tan singular i sense vista, tret de la que permet veure el tall del camí, és la màxima elevació del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles; i en un racó, a la dreta, gravada en una pedra hi ha una petita creu, que no sé si té alguna relació amb el nom.
Des d’aquest punt tenim dues opcions per a seguir, una consisteix en seguir recta avall per una llarga i inclinada trialera.
L’altre més còmode i bonica és seguir el camí que surt per l’esquerra.
Aquest camí molt ben marcat, primer planeja amb molt poc desnivell; durant aquesta planejada tindrem molt bones vistes de la costa, i principalment destaquen els dos turons bessons de Ca l’Andreu i de Nou Pins.
Però l’alçada l’hem de perdre d’alguna manera o altre, i el camí a estones va fent fortes baixades seguides de sectors més planers.
Ja al final del camí arribem a un punt on al terra hi ha uns taulons per a superar un tros una mica inclinat.
Però aquesta “delicadesa” contrasta un metre després amb el final brusc del camí amb la pista que havíem travessat per anar al turó de la Creu Peluda.
Simplement el camí s’acaba a dalt el marge que es va crear al obrir la pista, sense cap mena de mirament per a condicionar la unió de camí i pista (cosa que per altre banda passa en moltíssims llocs).
De tan passar-hi gent i alguna valenta bicicleta s’ha obert una mena de rastre que et baixa els dos o tres metres de desnivell gairebé vertical pel sauló de la muntanya.
En sentit contrari, si no ho saps, ni de conya pots imaginar-te que d’allà arrenca un bonic camí.
Bé, ja som a la pista, i només hi posem els peus que ja hem de girar a la dreta per a seguir una drecera, que en algun moment també baixa en fort pendent, però rés a veure amb la que acabem de fer.
Aquesta drecera ens porta a unir-nos amb el camí de pujada, tancant d’aquesta manera la “bombolla” més allunyada.
Ara seguim el camí d’anada, arribem a la Conreria, creuem novament la B-500, ens plantem davant l’alberg i tornem a seguir els metres inicials del GR-92 en direcció al coll del turó de l’Home.
Però molt aviat hem de deixar el GR a l’esquerra per tal de seguir el camí que puja per la dreta i començar d’aquesta manera a tancar la “bombolla” que havíem deixar a mitges a l’anada.
Seguim aquest camí que va pujant. Nova cruïlla, ara seguim per l’esquerra.
Més endavant arribem a un nou encreuament; aquí deixem el camí que comença a davallar i seguim el de la dreta que després d’una suau pujada arriba a una gran clariana, que és un magnífic mirador.
El camí gira a la dreta i comença a planejar per dalt la carena. Hem de posar atenció a una petita fita que hi ha més endavant, ja que ens assenyala un perdut corriol que en un parell de minuts ens deixa dalt de la talaia del turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada, i un mirador extraordinari de 360 graus.
Veurem el Barcelonès, Maresme, una mica el Baix Llobregat i els dos Vallès, a part del Pirineu, Montserrat, Montseny i Sant Llorenç del Munt, entre altres i una gran extensió del mar.
Deixem aquest bonic turó, sortint pel corriol de l’altre costat i en un minut ja som de nou al camí que havíem deixat. El seguim i després d’una forta i curta baixada arriba a una mena de collet, el camí segueix recta.
Però a la dreta surt un curt camí que ens porta a una pista de la urbanització de la Conreria, i a l’esquerra arrenca un altre camí, que és el que seguirem.
És un camí molt curt que desemboca en un camí transversal.
Seguim aquest nou camí per la dreta, pocs metres després passem pel costat d’una profunda cova-barraca de vinya en molt bon estat. Seguim aquest bonic camí, amb unes grans vistes i que va planejant fins que s’uneix amb el camí que puja de Can Ruti al coll de Fra Rafel.
Seguim aquest camí, en baixada per l’esquerra. Però hem de estar atents, perquè en arribar a l’alçada d’un bonic i solitari pi que hi ha a la dreta, hem d’abandonar el camí que seguim per a seguir-ne un altre que passa justament per sota l’esmentat pi.
Aquest nou camí transversal desemboca en el camí que també uneix Can Ruti però ara amb el coll de la Jeia d’en Pujol.
Seguim aquest camí igualment en baixada per l’esquerra; però a la propera cruïlla també l’hem de deixar per a seguir-ne un altre que torna a flanquejar per la dreta. En el fons estem saltant de camí a camí que uneixen la carena amb Can Ruti.
Aquest darrer camí, també el deixarem aviat. Ara hem d’estar atents a una petita i modesta fita que hi ha a la dreta. Aquí s’inicia un minúscul corriol que s’obre pas entre la vegetació, però fàcil de seguir que en pocs minuts (uns cinc o menys) ens deixa dalt del turó de la Nadala, de 358 metres d’alçada.
Turó en dues fases, una primera que és un gran mirador i una segona uns metres més endavant que és el punt més alt, indret on hi ha una gran pedra natural amb una fita cimera al damunt.
Deixem aquest recuperat turó, seguim el corriol de pujada només els metres finals, i quan aquest gira a l’esquerra per a baixar al camí, nosaltres girarem a la dreta, i també farem una baixada per un sender, però aquest és més marcat que l’anterior, i més curt que ens deixa igualment al camí que seguíem, però haurem pujat al turó per un costat i haurem baixat per l’altre.
En arribar al camí (on també hi ha una fita que assenyala la pujada al turó per aquest costat) el seguim per l’esquerra. També pocs metres, ja que a pocs metres hi ha una cruïlla amb un camí que baixa fort per la dreta.
Camí que seguirem que acaba desembocant en el camí transversal que si el seguíssim per la dreta ens portaria a la font de l’Amigó, però que seguint-lo per l’esquerra ens portarà directament al collet del turó d’en Seriol, indret on hi ha una torre d’alta tensió.
Farem un ràpid puja i baixa fins aquest turó.
El turó d’en Seriol, de 290 metres d’alçada, és també un gran mirador. Tornem al collet. Podríem seguir la pista que mena a la torre, però farem un final d’itinerari més elegant.
Situats novament al collet, girarem a l’esquerra per a seguir un camí molt bonic que revolta el turó per sota i torna a la pista. La seguim pocs metres per reprendre la baixada per camí que segueix baixant i que arrenca en el proper revolt de la pista.
Aquest camí finalitza amb unes escales de pedra a l’inici del camí de la font de l’Amigó.
Ara som davant del centre hospitalari de Can Ruti, a la rotonda on hi ha la parada d’autobusos. Seguim la carretera d’accés i en poca estona tornem a ser a l’aparcament de l’inici de la caminada d’aquesta bonica i aconsellable excursió.
HORARIS:
De l’aparcament al coll del turó de l’Home: 25mn
Del coll del turó de l’Home a la Conreria: 15mn
De la Conreria a les ruïnes de la Caseta del Guarda: 20mn
De la Caseta del Guarda a la font Sunyera: 25mn
De la font Sunyera a la de Sant Domènec i del Cà: 10mn
De la font de Sant Domènec i del Cà a la font de la Teula: 15mn
De la font de la Teula a les ruïnes de Castellruf: 15mn
De les ruïnes de Castellruf al dolmen de Castellruf: 05mn
Del dolmen de Castellruf al turó dels Frares: 10mn
Del turó dels Frares al turó d’en Galzeran: 15mn
Del turó d’en Galzeran al turó de la Creu Peluda d’en Torres: 05mn
Del turó de la Creu Peluda a la Conreria: 25mn
De la Conreria al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 20mn
Del turó de la Nadala al turó d’en Seriol: 15mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 4h 15mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada