Interessant excursió circular des de l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti i en que visitarem dos turons molt poc coneguts: el de la Nadala i el de Nadal Olivé. El primer diria que gens conegut i una mica més el segon.
Per unir aquests dos turons ho farem pujant dalt la carena i passarem pel turó de la Coscoiada ó Coscollada i també pel poblat ibèric del turó de les Maleses.
En aquest ens situarem just on hi ha el vèrtex geodèsic i a part de les ruïnes del poblat també admirarem l’escut de la cartoixa de Montalegre que hi ha gravat en una roca.
Tots quatre turons tenen molt bona vista. Els de la Nadala i de Nadal Olivé la vista és molt amplia sobre tota la costa, però per darrera queda frenada per la Serra de Marina que és més alta.
Això no passa a la Coscoiada i a les Maleses des d’on dominem la costa i el Vallès, Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny i el Pirineu.
No he trobat cap itinerari que pugi al turó de la Nadala, tot i la bona vista que té i que és relativament fàcil arribar-hi.
No hi ha un camí clar al començament, però després només és qüestió d’apartar algunes branques que entorpeixen el camí (branques que ara ja estan apartades).
A més aquest itinerari és una nova opció per a apartar-se una mica dels camins més concorreguts de la zona, tot i que en algun moment ens serà inevitable transitari.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti.
Seguim aquesta pista i quan fa un gir de 90 graus a l’esquerra a l’alçada de l’Institut de Recerca de la Leucèmia Josep Carreras la deixem i seguim un camí per la dreta que s’enfila lleugerament i en pocs minuts arribem a l’acollidor racó de la font del Goig.
Massa aviat per a descansar, però si per a fer-hi fotografies.
Fetes aquestes, seguirem un marcat camí que surt per la nostra esquerra i que passa per darrere de la font.
Bonic i ben marcat camí que va pujant i girant a l’esquerra. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta per a seguir pujant per un nou camí, que poca estona després desemboca en el transversal camí del Bosc.
Girem a l’esquerra per a seguir escassos metres aquest camí, perquè poques passes després arribem a una nova cruïlla.
Ara hem de girar a la dreta i seguir una estona el camí que puja. Arribem a una discreta cruïlla, on hem de girar a l’esquerra per a començar a seguir un bonic camí, paral•lel al del Bosc, però uns metres més amunt.
En seguir aquest camí estem començant a flanquejar el turó de la Nadala per la solana, és qüestió de buscar-hi el millor indret per acabar de pujar-hi.
Dona la sensació que hi ha varis llocs pels quals es pot començar a caminar.
Em vaig decidir per un que sembla que els primers metres son fàcils de remuntar. En aquest indret hi vaig deixar una petita fita; també haig de dir que ja havia estudiat una mica com pujar-hi des del turó de l’Home.
En aquest turó, com a moltíssims indrets d’aquesta zona, hi ha molts murs d’antics bancals de camps de vinyes.
En superem un parell, dic “superar” per dir alguna cosa, ja que no hi ha cap problema, perquè son molt baixos i el pas està obert; així arribem a la part superior del turó; ara el corriol s’aplana i sense cap mena de dificultat arribem al cim de la Nadala, de 358 metres d’alçada.
És molt pla, primer arribem a un gran mirador de tota la costa barcelonina, i seguint uns metres més arribem al punt lleugerament més alt, on hi ha una gran pedra natural, i una petita fita al damunt.
Contemplada la gran vista des d’aquest oblidat turó, tornem sobre les nostres passes fins el camí.
Una vegada allí, continuarem seguint-lo. Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra, descartant el camí que puja per la dreta, però a la propera cruïlla farem exactament el contrari; abandonarem el camí de l’esquerra i emprendrem una forta pujada pel de la dreta.
Aquest camí i la corresponent pujada s’acaben en arribar a la gran pista que recorre pel capdamunt de la carena.
La seguim per l’esquerra i en poca estona arribem al replà del capdamunt del turó de la Coscoiada, indret amb molt bona vista i on també hi ha una torre de vigilància; però el vèrtex o el que queda del vèrtex geodèsic de la Coscoiada, per cert amb molt bona vista tant de la costa com del Vallès és uns metres abans d’arribar-hi, molt a prop d’un dipòsit.
Deixem el turó seguint la pista; però pocs metres després la deixem a l’esquerra per a seguir un camí que en el fons és una drecera de la pista, i que ens estalvia una gran corba de la pista.
Camí i pista es retroben molt aviat, però la pista la seguirem només una desena de metres, ja que immediatament girarem a l’esquerra per a seguir un ben marcat camí.
També el seguirem poca estona aquest camí, perquè poc després el deixarem per a seguir-ne un altre per la dreta.
Forta pujada inicial per arribar a una nova cruïlla on farem una curta anada i tornada al turó de les Maleses i al senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat; però el vèrtex geodèsic modern es troba només arribar-hi al capdamunt d’unes roques que hi ha a la dreta.
En aquestes roques també hi ha gravada en una de les roques l’escut de la cartoixa de Montalegre. Bé que és l’escut de la cartoixa és de “collita pròpia”, ja que no he sabut trobar cap referència a aquesta creu. Però la creu i els símbols que hi ha gravats al costat en “sona” haver-los vist abans. La forma de la creu amb recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, i per això busco per internet el seu escut. Tenen moltes similituds; la creu, els xiprers i els turons; només hi manquen els set estels, però potser no hi eren o han quedat esborrats amb els anys.
Deixem aquestes ruïnes, on cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Arribem a la cruïlla anterior i seguim baixant recta pel camí. Fortes rampes a estones fins que arribem al límit de la pedrera, on ens ajuntem amb el camí que ve de Sant Pere de Reixac.
Seguim aquest planer camí per l’esquerra i que ens porta fins el coll de la Malesa.
Aquí travessem la pista que ve del coll de la Vallensana. Ara seguim un camí que surt tangencialment per la dreta en lleugera pujada inicial.
Després d’una curta pujada inicial comencem a baixar passant pel costat d’una torre d’alta tensió; seguidament el camí es torna més planer.
En aquest sector del camí hem d’estar atents ja que hi ha una petita fita que ens indica l’inici d’un poc definit corriol a l’esquerra.
Seguim aquest corriol i pocs metres després ens deixa dalt del turó de Nadal-Olivé, de 324 metres d’alçada, lleugerament més baix que el de la Nadala i situats pràcticament un davant de l’altre.
Però a diferencia del de la Nadala, el de Nadal-Olivé és força més conegut, i a dalt hi ha una gran fita de pedres, i en una d’elles hi ha escrit el nom de turó.
Aquí també tenim una gran panoràmica ja que no hi ha vegetació que ens impedeixi veure tota la costa barcelonina.
Per a continuar podem tornar per on hem vingut fins el camí principal i seguir-lo; però per l’altra banda del turó també surt un rastre de corriol que ens dura igualment a l’esmentat camí, però és una mica perdedor i just abans d’arribar al camí travessa una estreta zona de matolls cremats i encara fumats d’un antic incendi.
Una vegada al camí només el seguirem poques passes perquè el tornarem a deixar igualment per l’esquerra, per a seguir ara un sender perfectament marcat que s’enfila uns metres fins el turó d’en Rafel i seguidament empren una davallada, a continuació travessem un replà, un indret en que per uns moments quedes completament aïllat, un indret curt però molt bonic en mig d’un bosc de pins.
S’acaba el replà i seguim baixant fort. Finalment ens ajuntem amb el camí que havíem deixat per a pujar al turó de Nadal-Olivé; en una parell de cruïlles hem de girar sempre a l’esquerra per a tornar a l’inici de l’itinerari.
El camí està flanquejat a banda i banda per murs de pedra, que definien els antics bancals, en temps millors plens de vinyes, i ara coberts de matolls i bardisses.
Finalment arribem a l’inici del camí a la font de l’Amigó i al complexa hospitalari de Can Ruti, just a la rotonda on hi ha la parada de totes les línies d’autobús que hi porten.
Aquí tenim dues opcions per anar fins l’aparcament de l’antic berenador.
La més curta consisteix en caminar per la transitada carretera fins l’esmentat aparcament.
Si no ens agrada caminar per carreteres, podem fer una mica de volta i en arribar a la rotonda girar a l’esquerra i seguir la pista d’accés al centre Josep Carreras; pista que va donant una semi-circumferència i que ens deixa a la cruïlla d’inici a la font del Goig, on retrobem l’itinerari d’anada.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig al turó de la Nadala: 30mn
Del turó de la Nadala al de la Coscoiada: 35mn
De la Coscoiada al poblat ibèric de les Maleses: 10mn
Del poblat ibèric al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal-Olivé: 10mn
Del turó de Nadal-Olivé a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 2h 25mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada