Torelló, passeig fluvial pel Ter, escultures de fusta, puig de les Tres Creus i santuari de Rocaprevera
Plàcida i bonica caminada per les dues ribes del riu Ter en el meandre de Torelló just a la confluència amb el Ges.
A estones anirem per damunt la cinglera i en d’altres baixarem al mateix nivell del riu, d’aquesta manera combinarem la vista panoràmica sobre el curs del riu amb la contemplació del riu i la seva fauna amb les petites rescloses de les antigues colònies tèxtils de Can Terrers i de la Coromina.
De bon començament també passarem per l’antiga colònia Ymbern, un gran conjunt de naus d’estil modernista, algunes estan abandonades i afortunadament d’altres han estat aprofitades per l’ampliació d’una empresa del proper polígon de Matabosc.
A part de passejar per aquest passat industrial, la caminada també ens portarà a altres racons original com per exemple el grup escultòric de figures bàsicament d’animals esculpits amb una motoserra aprofitant troncs arrossegats pel riu, i que son obra de l’escultor Josep Martínez i Segura de Montesquiu. Especial dedicació mereix la construcció d’una fortalesa medieval amb un gran drac amenaçador.
Un altre indret interessant és la capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús ubicada a l’antiga colònia de la Coromina.
És una de les primeres obres de l’arquitecte Josep Mª Pericas i Morros i va ser construïda entre els anys 1903 i 1906. És un edifici on es barregen elements neoromànics i neogòtics. L’absis i l’arc de mig punt recorden el neoromànic mentre que l’alçada de les naus recorda el gòtic.
L’absis de la capella estava decorat amb unes pintures murals de Darius Vilàs. Els originals van ser destruïts durant la guerra civil del 1936-1939
El bisbe Torres i Bages va beneir la capella amb tota solemnitat el 25 de juliol del 1906.
No hi ha culte des de l’any 1978 i actualment el seu us sembla enfocat a esdeveniments i celebracions.
Pocs metres més endavant passarem per la Torre Nova d’en Periques del mateix arquitecte i dissenyada amb la mateixa barreja d’estils.
Uns metres més endavant tornem a trobar una obra del mateix arquitecte; el pedronet de la Verge de Montserrat.
Ubicat dalt d’un petit turó, és de planta circular i d’estil noucentista i data de l’any 1914.
Té forma cilíndrica i està coronat amb un capell cònic. Mesura un metre de diàmetre i uns dos i mig d’alçada.
Al pedestal hi ha cinc graons per permetre l’acostament a la imatge de la Verge. El conjunt actual data de la restauració feta entre el 1941 i 1042.
Al puig de les Tres Creus i trobem un conjunt de tres creus de ferro que representen el Calvari, amb Jesús al centre i els dos lladres a cada costat i que forma part del Via Crucis que surt del santuari de Rocaprevera.
Les creus són gregues amb un cercle que uneix les puntes.
Al llosat del terra hi ha una rosa dels vents molt bonica que marca la situació dels pobles i cims propers.
Sembla que en aquest indret abans del 1686 ja hi havia tres creus de fusta. A principis del segle XX les creus laterals ja eren de ferro i la principal seguia sent de fusta.
L'any 1913 s’hi celebraren les festes constantinianes i es col·locaren les noves creus que es van pagar amb una subscripció popular.
A sota el turó de les Tres Creus hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera. L’any 1284 mossèn Marc Roca va fer erigir un petit a prop de la font del Raig un petit oratori dedicat a la Mare de Déu, però els primers documents certs que parlen de Rocaprevera daten del 1402. Quan el batlle Antoni Vinyes va deixar en testament la voluntat de convertir l'oratori en capella després del guarir-se de l'epidèmia de pesta del 1410 a Barcelona. L'any 1429 es va finalitzar la capella d’estil romànic i l'any 1443 s'hi va afegir un campanar d'espadanya.
Al segle XVIII es trobava en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada per construir-la de nou per iniciativa popular. Les obres van durar del 1780 al 1805.
Al segle XX retrobem de nou a l’arquitecte Josep Mª Periques que hi va trobar deficiències estructurals i va proposar-ne una nova reconstrucció que es va dur a terme entre el 1923 i el 1924. Durant la Guerra Civil es va destruir la imatge i els retaules que hi havia; passada la guerra es va tornar a restaurar i es va finalitzar el campanar projectat per l’arquitecte.
Etimològicament el nom de Rocaprevera té dues versions. Una defensa que al campanar original del segle XV hi havia la següent inscripció: “Oratori fet el MCCLXXXIV a cost de mossèn març Roca prevera” en realitat es referia al “prevere” Roca. L’altre versió defensa que el nom prové de la “roca” on creixia l’arbre “pebrer”.
A pocs metres del santuari hi ha el pedró de la Mare de Déu de la Guia, es tracta d’un pilar de planta quadrada situat en un pendent i al que s’hi accedeix pujant una escala d deu graons.
Segons la tradició fou erigit l’any 1284 pel mossèn o prevere Marc Roca, però el primer document que en parla, segons un estudi recent de l’historiador mossèn Antoni Pladevall, data del 1402.
En el curt espai que hi ha entre el santuari i el pedró hi ha les fonts dels Ocells i del Raig. La primera és gairebé imperceptible i molt senzilla; mentre que la del Raig és una bonica construcció planta rectangular amb coberta de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert.
Situada a un nivell lleugerament inferior al camí s’hi accedeix baixant un parell d’esglaons.
A sobre el broc de la font hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Fortià protegida per una reixa de ferro.
L’advocació a Sant Fortià prové de la llegenda que les relíquies d’aquest sant varen arribar a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
Una altre versió ens explica que les relíquies del sant van ser portades, a Torelló per una coloma blanca que va deixar l’urna al costat de la font i les campanes de Rocaprevera van començar a repicar fins que el rector va descobrir-la.
Per començar la caminada ens hem de situar a Torelló, concretament ho farem des del polígon industrial de Matabosc, situat a l’entrada de Torelló just després del pont de Conanglell.
Hi ha molt d’espai per aparcar, principalment al final del polígon davant del Bar-restaurant el Triangle, inclús (si tenim sort) podem deixar-lo a l’ombra (per motius professionals hi havia anat moltes vegades a aquest polígon).
Com que som al final del polígon només començar a caminar ens trobem davant de l’arc que hi ha a l’entrada de la colònia Ymbern per l’estret pont del Pelut sobre el Ter i de 85 metres de llargada.
Com a curiositat cal esmentar que va ser l’únic pont que va resistir l’aiguat de l’any 1940 i com a conseqüència va ser durant força anys (fins el 1957) l’únic pont que unia Torelló amb les comarques pirinenques (és un pont molt estret i que només permet el pas d’una sola direcció.
Travessem el pont i enfilem la colònia pel bonic passeig de plataners que hi ha.
Arribem al final del passeig i girem a l’esquerra fins l’última edificació també d’aspecte modernista.
Aquí hem de girar a la dreta per pujar per unes antigues escales que s’acaben molt aviat i seguim pujant durant una estona per un camí poc definit fins que sortim a una pista que seguim per l’esquerra. Son els únics metres en tot el recorregut que caminarem per un camí poc definit, però molt fàcil de seguir.
Ja hem pujat a dalt la cinglera que obliga al riu Ter a fer un gran meandre per esquivar-la.
Seguim aquesta pista uns metres ja que a la primera cruïlla hem de seguir per l’esquerra per una altre pista que ens porta al caire de la cinglera des d’on tenim molt bona vista del Ter i de Torelló. Una finca particular obliga al camí a vorejar-la per tornar-los de nou al caire de la cinglera. Caminem per un sector que està situat exactament davant de l’indret on hem aparcat el vehicle.
Arribem a l’alçada de Ca l’Eduald on el camí comença a perdre alçada fins arribar a la mateixa riba del Ter per passar per sota el pont de Conanglell (per on hem passat amb el vehicle abans de començar a caminar).
A partir d’aquí comença una llarga i agradable caminada per la vora del riu contemplant la fauna i el bonic bosc de ribera. Aviat ens trobem amb el conjunt d’escultures de fusta repartides per la dreta del camí.
Seguim caminant i ens situem al costat de la resclosa de Can Terrers; el recorregut ens porta més endavant a la resclosa de la Coromina.
Passa aquesta resclosa hem d’estar atents a la cinglera de l’altre costat del riu perquè a mitja paret hi ha una cova-oratori de propietat privada i amb accés des de la Coromina.
La llarga caminada per la vora del Ter s’acaba aviat en arribar al pont de la Coromina pel que passem a la seva vorera esquerra i començarem el retorn, també seguint el riu, però ara amb el paisatge totalment diferent, ja que ara ho farem elevats per sobre el gran altiplà que el Ter voreja fent un espectacular tomb de 180 graus.
Si us agrada el passat industrial, us podeu apartar uns metres per a contemplar la xemeneia de la fàbrica de la Coromina.
Vista la xemeneia tornem a la pista i després d’una lleugera pujada veiem a la dreta del camí la curiosa església del Sagrat Cor; seguim pujant i arribem a la bonica torre Nova d’en Periques, indret on s’acaba la pujada.
Ara la pista planeja; davant nostre i a l’esquerra veiem el Pedronet de la Mare de Déu de Montserrat, al que hi arribem apartant-nos uns metres de la pista.
Baixem del pedronet per l’altre costat i recuperem la pista que durant uns metres s’apropa a la cinglera sobre ell riu i podem resseguir amb la vista l’itinerari que hi hem fet per l’altre costat.
Seguim caminant i ja veiem davant nostre el puig de les Tres Creus. Tenim dues opcions per a pujar-hi. Una és seguir per la pista i anar-hi pel camí cimentat que hi puja; i l’altre és pujar-hi directament sense camí seguint el llom de la muntanya.
Escollim aquesta segona opció i aviat som al capdamunt d’aquest turó amb les tres creus de ferro i una vista de 360 graus, llàstima que el dia no era gaire bo, perquè segons la rosa dels vents que hi ha es veu el Pirineu; només es podia veure la vista més propera, com per exemple el castell d’Orís, castell que hem anat veiem des de bon començament. Amb núvols o sense és un indret que mereix una visita i una bona aturada contemplativa.
Vist el puig baixem per les escales de l’altre costat i per un caminet arribem a l’esplanada del santuari de Rocaprevera. En contemplem l’exterior i també podem entrar-hi i contemplar el recinte a través d’una reixa que hi ha a l’entrada.
Vist aquest bonic santuari seguim per la carreta d’accés i immediatament passem per les fonts del Raig, dels Ocells i per l’oratori de la Mare de Déu de la Guia ja que tant el santuari com els tres indrets esmentats estan un darrera l’altre.
Seguim, passem pel costat de la residència d’avis i seguidament girem a l’esquerra.
Acabem d’enllaçar amb la pista que hem abandonat per pujar al puig de les Tres Creus, i la seguim com si volguéssim tornar-hi, però pocs metres després veiem unes escales a la nostra dreta per les que hem de baixar, son l’inici d’un bonic camí per dins el bosc que ens baixa fins la zona esportiva municipal i que a la vegada és una cuidada zona verda.
Tornem a estar a nivell del riu, al final de la zona hi ha un bonic pont de ferro pel que passem per sobre el riu Ges just a la seva desembocadura en el Ter.
Caminem per la llenca que separa aquests dos rius per la zona de la Bardissa, un passeig amb bancs i encarem ja la part final d’aquest recorregut.
Tornem a ser a sota el pont de Conanglell, però ara a l’altre costat del riu.
El creuem i ens situem de nou al polígon de Matabosc. Tenim dues opcions per arribar al vehicle; una consisteix en travessar el polígon per carrer principal o avinguda del Ter; i l’altre consisteix en seguir pel marge del polígon a vora el riu i passar pel costat de la xemeneia de l’antiga fabrica de Matabosc. Si seguim aquesta segona opció (que és la del traçat), una vegada vista la xemeneia podem recular uns metres per anar a la avinguda del Ter, o bé seguir recta, en aquest cas, uns metres després de l’esmentada xemeneia el camí s’acaba i hem de pujar al polígon per les pedres del talús que protegeix el polígon de les possibles riuades. Pujada de pocs metres i sense cap complicació. Situats ja al polígon seguim per carrer de Can Casaramona (paral·lel a la avinguda del Ter) i seguidament arribem a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a les escultures de fusta: 55mn
De les escultures de fusta a la resclosa de la Coromina: 20mn
De la resclosa de la Coromina al pont de la Coromina: 10mn
Del pont de la Coromina a l’església del Sagrat Cor: 10mn
De l’església del Sagrat Cor al pedronet de Montserrat: 15mn
Del pedronet de Montserrat al puig de les Tres Creus: 15mn
Del puig de les Tres Creus al santuari de Rocaprevera: 05mn
Del santuari a les fonts i oratori de la Guia: 05mn
De l’oratori a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 2h 50mn
A estones anirem per damunt la cinglera i en d’altres baixarem al mateix nivell del riu, d’aquesta manera combinarem la vista panoràmica sobre el curs del riu amb la contemplació del riu i la seva fauna amb les petites rescloses de les antigues colònies tèxtils de Can Terrers i de la Coromina.
De bon començament també passarem per l’antiga colònia Ymbern, un gran conjunt de naus d’estil modernista, algunes estan abandonades i afortunadament d’altres han estat aprofitades per l’ampliació d’una empresa del proper polígon de Matabosc.
A part de passejar per aquest passat industrial, la caminada també ens portarà a altres racons original com per exemple el grup escultòric de figures bàsicament d’animals esculpits amb una motoserra aprofitant troncs arrossegats pel riu, i que son obra de l’escultor Josep Martínez i Segura de Montesquiu. Especial dedicació mereix la construcció d’una fortalesa medieval amb un gran drac amenaçador.
Un altre indret interessant és la capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús ubicada a l’antiga colònia de la Coromina.
És una de les primeres obres de l’arquitecte Josep Mª Pericas i Morros i va ser construïda entre els anys 1903 i 1906. És un edifici on es barregen elements neoromànics i neogòtics. L’absis i l’arc de mig punt recorden el neoromànic mentre que l’alçada de les naus recorda el gòtic.
L’absis de la capella estava decorat amb unes pintures murals de Darius Vilàs. Els originals van ser destruïts durant la guerra civil del 1936-1939
El bisbe Torres i Bages va beneir la capella amb tota solemnitat el 25 de juliol del 1906.
No hi ha culte des de l’any 1978 i actualment el seu us sembla enfocat a esdeveniments i celebracions.
Pocs metres més endavant passarem per la Torre Nova d’en Periques del mateix arquitecte i dissenyada amb la mateixa barreja d’estils.
Uns metres més endavant tornem a trobar una obra del mateix arquitecte; el pedronet de la Verge de Montserrat.
Ubicat dalt d’un petit turó, és de planta circular i d’estil noucentista i data de l’any 1914.
Té forma cilíndrica i està coronat amb un capell cònic. Mesura un metre de diàmetre i uns dos i mig d’alçada.
Al pedestal hi ha cinc graons per permetre l’acostament a la imatge de la Verge. El conjunt actual data de la restauració feta entre el 1941 i 1042.
Al puig de les Tres Creus i trobem un conjunt de tres creus de ferro que representen el Calvari, amb Jesús al centre i els dos lladres a cada costat i que forma part del Via Crucis que surt del santuari de Rocaprevera.
Les creus són gregues amb un cercle que uneix les puntes.
Al llosat del terra hi ha una rosa dels vents molt bonica que marca la situació dels pobles i cims propers.
Sembla que en aquest indret abans del 1686 ja hi havia tres creus de fusta. A principis del segle XX les creus laterals ja eren de ferro i la principal seguia sent de fusta.
L'any 1913 s’hi celebraren les festes constantinianes i es col·locaren les noves creus que es van pagar amb una subscripció popular.
A sota el turó de les Tres Creus hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera. L’any 1284 mossèn Marc Roca va fer erigir un petit a prop de la font del Raig un petit oratori dedicat a la Mare de Déu, però els primers documents certs que parlen de Rocaprevera daten del 1402. Quan el batlle Antoni Vinyes va deixar en testament la voluntat de convertir l'oratori en capella després del guarir-se de l'epidèmia de pesta del 1410 a Barcelona. L'any 1429 es va finalitzar la capella d’estil romànic i l'any 1443 s'hi va afegir un campanar d'espadanya.
Al segle XVIII es trobava en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada per construir-la de nou per iniciativa popular. Les obres van durar del 1780 al 1805.
Al segle XX retrobem de nou a l’arquitecte Josep Mª Periques que hi va trobar deficiències estructurals i va proposar-ne una nova reconstrucció que es va dur a terme entre el 1923 i el 1924. Durant la Guerra Civil es va destruir la imatge i els retaules que hi havia; passada la guerra es va tornar a restaurar i es va finalitzar el campanar projectat per l’arquitecte.
Etimològicament el nom de Rocaprevera té dues versions. Una defensa que al campanar original del segle XV hi havia la següent inscripció: “Oratori fet el MCCLXXXIV a cost de mossèn març Roca prevera” en realitat es referia al “prevere” Roca. L’altre versió defensa que el nom prové de la “roca” on creixia l’arbre “pebrer”.
A pocs metres del santuari hi ha el pedró de la Mare de Déu de la Guia, es tracta d’un pilar de planta quadrada situat en un pendent i al que s’hi accedeix pujant una escala d deu graons.
Segons la tradició fou erigit l’any 1284 pel mossèn o prevere Marc Roca, però el primer document que en parla, segons un estudi recent de l’historiador mossèn Antoni Pladevall, data del 1402.
En el curt espai que hi ha entre el santuari i el pedró hi ha les fonts dels Ocells i del Raig. La primera és gairebé imperceptible i molt senzilla; mentre que la del Raig és una bonica construcció planta rectangular amb coberta de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert.
Situada a un nivell lleugerament inferior al camí s’hi accedeix baixant un parell d’esglaons.
A sobre el broc de la font hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Fortià protegida per una reixa de ferro.
L’advocació a Sant Fortià prové de la llegenda que les relíquies d’aquest sant varen arribar a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
Una altre versió ens explica que les relíquies del sant van ser portades, a Torelló per una coloma blanca que va deixar l’urna al costat de la font i les campanes de Rocaprevera van començar a repicar fins que el rector va descobrir-la.
Per començar la caminada ens hem de situar a Torelló, concretament ho farem des del polígon industrial de Matabosc, situat a l’entrada de Torelló just després del pont de Conanglell.
Hi ha molt d’espai per aparcar, principalment al final del polígon davant del Bar-restaurant el Triangle, inclús (si tenim sort) podem deixar-lo a l’ombra (per motius professionals hi havia anat moltes vegades a aquest polígon).
Com que som al final del polígon només començar a caminar ens trobem davant de l’arc que hi ha a l’entrada de la colònia Ymbern per l’estret pont del Pelut sobre el Ter i de 85 metres de llargada.
Com a curiositat cal esmentar que va ser l’únic pont que va resistir l’aiguat de l’any 1940 i com a conseqüència va ser durant força anys (fins el 1957) l’únic pont que unia Torelló amb les comarques pirinenques (és un pont molt estret i que només permet el pas d’una sola direcció.
Travessem el pont i enfilem la colònia pel bonic passeig de plataners que hi ha.
Arribem al final del passeig i girem a l’esquerra fins l’última edificació també d’aspecte modernista.
Aquí hem de girar a la dreta per pujar per unes antigues escales que s’acaben molt aviat i seguim pujant durant una estona per un camí poc definit fins que sortim a una pista que seguim per l’esquerra. Son els únics metres en tot el recorregut que caminarem per un camí poc definit, però molt fàcil de seguir.
Ja hem pujat a dalt la cinglera que obliga al riu Ter a fer un gran meandre per esquivar-la.
Seguim aquesta pista uns metres ja que a la primera cruïlla hem de seguir per l’esquerra per una altre pista que ens porta al caire de la cinglera des d’on tenim molt bona vista del Ter i de Torelló. Una finca particular obliga al camí a vorejar-la per tornar-los de nou al caire de la cinglera. Caminem per un sector que està situat exactament davant de l’indret on hem aparcat el vehicle.
Arribem a l’alçada de Ca l’Eduald on el camí comença a perdre alçada fins arribar a la mateixa riba del Ter per passar per sota el pont de Conanglell (per on hem passat amb el vehicle abans de començar a caminar).
A partir d’aquí comença una llarga i agradable caminada per la vora del riu contemplant la fauna i el bonic bosc de ribera. Aviat ens trobem amb el conjunt d’escultures de fusta repartides per la dreta del camí.
Seguim caminant i ens situem al costat de la resclosa de Can Terrers; el recorregut ens porta més endavant a la resclosa de la Coromina.
Passa aquesta resclosa hem d’estar atents a la cinglera de l’altre costat del riu perquè a mitja paret hi ha una cova-oratori de propietat privada i amb accés des de la Coromina.
La llarga caminada per la vora del Ter s’acaba aviat en arribar al pont de la Coromina pel que passem a la seva vorera esquerra i començarem el retorn, també seguint el riu, però ara amb el paisatge totalment diferent, ja que ara ho farem elevats per sobre el gran altiplà que el Ter voreja fent un espectacular tomb de 180 graus.
Si us agrada el passat industrial, us podeu apartar uns metres per a contemplar la xemeneia de la fàbrica de la Coromina.
Vista la xemeneia tornem a la pista i després d’una lleugera pujada veiem a la dreta del camí la curiosa església del Sagrat Cor; seguim pujant i arribem a la bonica torre Nova d’en Periques, indret on s’acaba la pujada.
Ara la pista planeja; davant nostre i a l’esquerra veiem el Pedronet de la Mare de Déu de Montserrat, al que hi arribem apartant-nos uns metres de la pista.
Baixem del pedronet per l’altre costat i recuperem la pista que durant uns metres s’apropa a la cinglera sobre ell riu i podem resseguir amb la vista l’itinerari que hi hem fet per l’altre costat.
Seguim caminant i ja veiem davant nostre el puig de les Tres Creus. Tenim dues opcions per a pujar-hi. Una és seguir per la pista i anar-hi pel camí cimentat que hi puja; i l’altre és pujar-hi directament sense camí seguint el llom de la muntanya.
Escollim aquesta segona opció i aviat som al capdamunt d’aquest turó amb les tres creus de ferro i una vista de 360 graus, llàstima que el dia no era gaire bo, perquè segons la rosa dels vents que hi ha es veu el Pirineu; només es podia veure la vista més propera, com per exemple el castell d’Orís, castell que hem anat veiem des de bon començament. Amb núvols o sense és un indret que mereix una visita i una bona aturada contemplativa.
Vist el puig baixem per les escales de l’altre costat i per un caminet arribem a l’esplanada del santuari de Rocaprevera. En contemplem l’exterior i també podem entrar-hi i contemplar el recinte a través d’una reixa que hi ha a l’entrada.
Vist aquest bonic santuari seguim per la carreta d’accés i immediatament passem per les fonts del Raig, dels Ocells i per l’oratori de la Mare de Déu de la Guia ja que tant el santuari com els tres indrets esmentats estan un darrera l’altre.
Seguim, passem pel costat de la residència d’avis i seguidament girem a l’esquerra.
Acabem d’enllaçar amb la pista que hem abandonat per pujar al puig de les Tres Creus, i la seguim com si volguéssim tornar-hi, però pocs metres després veiem unes escales a la nostra dreta per les que hem de baixar, son l’inici d’un bonic camí per dins el bosc que ens baixa fins la zona esportiva municipal i que a la vegada és una cuidada zona verda.
Tornem a estar a nivell del riu, al final de la zona hi ha un bonic pont de ferro pel que passem per sobre el riu Ges just a la seva desembocadura en el Ter.
Caminem per la llenca que separa aquests dos rius per la zona de la Bardissa, un passeig amb bancs i encarem ja la part final d’aquest recorregut.
Tornem a ser a sota el pont de Conanglell, però ara a l’altre costat del riu.
El creuem i ens situem de nou al polígon de Matabosc. Tenim dues opcions per arribar al vehicle; una consisteix en travessar el polígon per carrer principal o avinguda del Ter; i l’altre consisteix en seguir pel marge del polígon a vora el riu i passar pel costat de la xemeneia de l’antiga fabrica de Matabosc. Si seguim aquesta segona opció (que és la del traçat), una vegada vista la xemeneia podem recular uns metres per anar a la avinguda del Ter, o bé seguir recta, en aquest cas, uns metres després de l’esmentada xemeneia el camí s’acaba i hem de pujar al polígon per les pedres del talús que protegeix el polígon de les possibles riuades. Pujada de pocs metres i sense cap complicació. Situats ja al polígon seguim per carrer de Can Casaramona (paral·lel a la avinguda del Ter) i seguidament arribem a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament a les escultures de fusta: 55mn
De les escultures de fusta a la resclosa de la Coromina: 20mn
De la resclosa de la Coromina al pont de la Coromina: 10mn
Del pont de la Coromina a l’església del Sagrat Cor: 10mn
De l’església del Sagrat Cor al pedronet de Montserrat: 15mn
Del pedronet de Montserrat al puig de les Tres Creus: 15mn
Del puig de les Tres Creus al santuari de Rocaprevera: 05mn
Del santuari a les fonts i oratori de la Guia: 05mn
De l’oratori a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 2h 50mn
