Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de maig de 2022

Can Solà del Racó (Matadepera), balma del Sot de la Carda, turó de Matalonga, turó del Muronell, turó del Pujol (o Pujolot), turó del Pujolet, avenc de Can Torres i font de la Tartana












































 Aquesta caminada per Sant Llorenç del Munt és una nova mostra de les infinites combinacions que s’hi poden fer; en aquesta ocasió escollirem l’aparcament que hi ha al final del carrer del Camí de la Font de la Tartana a Matadepera, concretament al costat de Can Solà del Racó o Masia la Tartana.

Combinarem caminades per les carenes amb grans vistes panoràmiques amb el descens al fons de barrancs, passarem per un forn de calç, una balma, un avenc, dos fonts i per quatre turons.
D’aquests turons, el Muronell i el Pujol o Pujolot son uns excel·lents miradors, principalment el primer. Els altres dos, el Matalonga i el Pujolet, la tenen molt limitada, principalment el Matalonga, ja que està completament emboscat.
“L’estrella” de la panoràmica serà durant tota l’estona la Castellassa de Can Torres; veurem la seva majestuosa i imponent silueta gairebé des de tots els angles, inclús passarem pel seu peu; però durant la nostra caminada carenera de tornada, aquesta immensa roca queda gairebé imperceptible perquè queda “enganxada” a la llarga i gran muralla est de Sant Llorenç que arrenca en els Plecs de Llibre i segueix fins els Emprius i costa de distingir-la. A part de la Castellassa de Can Torres, també veurem la Castellassa del Dalmau, la Morella de Daví, la Roca Mur i la Roca Sereny, però també veurem el mar, el Montseny i el Puigmal entre altres racons de la nostra geografia; els turons i carenes per les que caminarem son alçades modestes respecte a la Mola i el Montcau, però son uns excel·lents miradors.
Can Solà del Racó és un imponent mas situat just a l’inici de l’itinerari. Aquest mas, juntament amb la Barata eren els dos masos més importants de Matadepera al segle XVIII. Originàriament era conegut com al mas de la Font i les primeres referències documentals son del 1321, precisament en aquest document de donació és fa referència als pares de la donant per tant és de suposar que el mas ja existia al segle XIII. Després de successives herències i particions és en el segle XVI quan es produeix la partició de la propietat entre can Solà de la Font i can Solà del Pla. A finals d’aquest segle (1598) es pot constatar documentalment el nom de Can Solà del Racó, topònim relacionat amb la ubicació el mas si se la compara amb la de Can Solà de Matadepera o del Pla. Les actuals propietaris han canviat el nom ancestral pel de Masia la Tartana, en referència a la propera font i també s’ha construït un edifici “modern” al costat que desvirtua i altera tot el conjunt arquitectònic i paisatgístic.
A l’enllaç: https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-del-raco hi trobareu una amplia i detallada descripció de la cronologia del mas, de la seva arquitectura, de les terres i de com estaven distribuïdes.
Actualment i com a Masia La Tartana és un restaurant.
A poques passes hi ha la font de la Tartana, molt ben conservada amb dues taules amb bancs; la font està coberta per una volta amb dos bancs de pedra i recorda la forma d’una tartana, fet que l’hi ha donat el nom.
Sota la Castellassa hi ha la balma del Sot de la Carda; aquesta balma podeu veure’n una detallada descripció a l'enllaç: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/balma-del-sot-de-la-carda.html#.Yo-9NahBy3A    de la que en faré un breu resum: és molt llarga, ja que fa uns 80 metres i queda partida en dues parts per una paret rocallosa; en un dels extrems hi ha la veritable font de les Mosques; les seves dimensions i la disponibilitat d’aigua ha permès que fos utilitzada durant molt temps.
Aquesta utilització va motivar una dura disputa per seu control entre grups d’homes carboners i grups de dones que es dedicaven a producció de pega.
Finalment van acordar que cada grup ocuparia una de les dues parts de la balma. Això va obrir una nova etapa de convivència, plena d'anècdotes de tota mena. Actualment encara queden restes dels murs que servien per tancar la balma. El sostre de la balma fa que la senyal del GPS es perdi i marca un parell de ratlles inexistents, però tot és evident i no hi ha cap problema per trobar-la.
El turó de Muronell, de 620 metres d’alçada és el més destacat de la caminada i és el punt culminant de la carena del Muronell que neix a sota la Castellassa i carena i cim gaudeixen d’una dilatada panoràmica de 360 graus degut a un incendi de fa anys. Podeu trobar una mica més d’informació a l’enllaç:
http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/03/turo-muronell-620-m.html#.Yo_CtKhBy3A
Finalment l'avenc de Can Torres té com a peculiaritat una doble boca. La lleugerament més baixa té una boca de grans dimensiones que facilita la visibilitat i l'accés al seu interior, tot i que amb corda. La fondària de la cavitat és de 19 metres. Per la seva proximitat a les darreres cases de Matadepera i la seva facilitat per baixar-hi l'avenc es fa servir sovint per desenvolupar cursets d'iniciació. No obstant, cal anar en compte perquè a la part més fonda a vegades s'acumula anhídrid carbònic. A l’enllaç: http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/01/avenc-de-can-torres-580-m.html#.Yo_ArKhBy3A hi podeu trobar més informació i un croquis.

Per iniciar l’excursió ens situarem al final del carrer del Camí de la font de la Tartana, on hi ha molt espai per aparcar.
Seguim el carrer fins que s’acaba, tenim Can Solà del Racó a la dreta, recta aniríem a la font de la Tartana (per on tornarem), seguim recta per la pista cimentada que de bon començament ens depara una forta pujada; el ciment dura pocs metres, just per a l’accés a una casa, convertida en pista de terra arribem a una cruïlla i seguim per la dreta. A poques passes trobem a l’esquerra del camí les restes del forn de calç de la Tartana.
Seguim per la pista, arribem a una nova cruïlla i anem per l’esquerra per tal d’arribar al collet del Pujol.
Aquí podríem dir que vaig fer un error de “principiant”, ja que d’aquest collet surt un bonic camí per la dreta que va seguint el llom de la carena del Salt; però vaig seguir recta per la pista que davalla. Nova cruïlla, seguim per la dreta (per l’esquerra tornaríem a Matadepera a la zona de Can Prat); a la següent cruïlla també seguim per la dreta, anem remuntant el torrent del Salt fins una nou encreuament on també anem per la dreta i que ens porta al llom de la carena del Salt, just a l’indret per on arriba el camí que hauríem d’haver seguit i per on hauríem retallat temps, distància i metres de desnivell.
Ara la vista s’ha obert, passem pel costat d’una torre d’alta tensió, anem pujant, nova cruïlla i també anem per la dreta; arribem al punt més alt de la carena del Salt, cota de 699,8 metres, aturada gairebé obligatòria per a contemplat la panoràmica de la carena dels Plecs del Llibre i del turó del Gurugú.
Seguim, nova cruïlla a la dreta (per l’esquerra arribaríem en pocs minuts als dipòsits de Matadepera, base d’excursions per aquesta zona i la del Cavall Bernat). Ara seguim el torrent del Sot de la Codoleda pel seu marge dret, el creuem i la pista fa un tomb de 180 graus pel marge esquerra. Nova cruïlla que seguim per l’esquerra i pocs metres després arribem a un encreuament on deixem la pista i per primera vegada seguim un camí que flanqueja per deixar-nos al coll de Grua, seguim per l’esquerra deu metres la pista que hi passa per iniciar seguidament una bonica i llarga flanquejada per un sender que arrenca a la dreta.
Primer flanquejarem el turó del Gurugú, pràcticament sota la vertical del turó passem pel gorg del General, dir-ne gorg és molt pretensiós ja que és una modesta bassa al costat del camí. Deixem el gorg, flanquegem per sota els Plecs del Llibre, el Mal Pas de la Castellassa, el Morral de la Codoleda i de sobte en un revolt ens apareix la silueta de la Castellassa de Can Torres, imatge que ens acompanyarà gairebé durant tot el recorregut.
Momentàniament sortim del bosc i travessem un roquisser, aquí hi ha la modesta font de les Mosques, una petita paret de pedres ens assenyala aquest indret, tot i que la veritable font es troba a la balma del Sot de la Carda, situada més endavant; balma que ja anem veiem força emboscada i a un nivell inferior.
La Castellassa cada vegada la tenim més a prop, i també podem veure l’indret per on s’enfila la via Lucky-Txell, via que intuïm, perquè no es veu ja que puja per darrera d’una llastra separada de la paret.
Finalment quedem situats a sota la vertical de la Castellassa, aixecant molt el cap només veurem una paret de roca i poca cosa més; ara el camí gira a la dreta i comença a baixar per una boscosa canal; sortim a una clariana que és un gran mirador i des d’on podem veure ja amb una mica de perspectiva la paret de la Castellassa, en aquest punt el camí gira 90 graus a la dreta, torna a entrar al bosc i segueix baixant descrivint una mena de lletra “c”; acabada aquesta “c” emprèn una suau baixada fins el coll Llarg, però just a l’inici d’aquesta baixada arrenca un corriol per la dreta que segueix baixant per dins del bosc, hi ha fites i marques de pintura vermella en els arbres, després del descens inicial gira a la dreta i encara el darrer tram fins la balma, que per altre banda, ja es veu.
Un petit mur de pedres ens assenyala que estem a l’estreta entrada de la balma, per la paret regalima aigua. Entrem a la balma i l’anem recorrent fins que arribem a l’extrem contrari, recorregut on el GPS perd el senyal; hi ha espais més amples i d’altres de més estrets. A la part més ample hi ha les restes d’una foguera amb llenya al costat.
És de suposar que quan hi havia els carboners i les dones que feien pega tot deuria estar més “endreçat” i net de vegetació, però tot hi així costa d’imaginar gent fent vida en aquest indret. Aixopluc pels carboners és fàcil de comprendre, però el tema de la pega ja és més difícil d’entendre, ja que la pega es feia en forns una mica sofisticats ja que requeria una doble destil·lació i es tllava i repartia des del mateix forn, i aquí no sembla haver-n’hi cap constància. Els més propers son al Marquet de les Roques i al Dalmau.
Sigui com sigui, vista la balma desfem el camí de baixada fins la cruïlla anterior on recuperem el camí que ens deixa al coll Llarg, indret molt bonic, ja que hem sortit del bosc i podem veure la impressionant verticalitat de la cara N de la Castellassa de Can Torres.
Aquí el camí es bifurca, seguim per la dreta; si us agrada passar estrictament per dalt dels turons, pocs metres més endavant tindreu la oportunitat de separar-vos deu metres a l’esquerra del camí per anar al turó de Matalonga, de 664,7 metres d’alçada, ho farem sense cap mena de traça de camí, però és un recorregut molt curt; el punt més alt no té cap mena de vista tot hi estar a pocs metres del coll Llarg que és un excel·lent mirador, és un petit bosquet amb altes pinasses i amb un sotabosc molt atapeït de branques i bardisses. Si no en teniu ganes us el podeu estalviar sense cap mena de problema.
Seguim el camí hi en un parell de minuts arribem a una cruïlla on el camí que seguíem gira a l’esquerra. Nosaltres anirem recta per un magnífic camí carener amb unes vistes espectaculars de les Castellasses, de Can Torres i del Dalmau, el Pirineu i del vessant oriental de la muntanya de Sant Llorenç. Repeteixo, que és un tram del recorregut molt bonic. La carena va girant paulatinament a l’esquerra i comencem a veure el destacat bony del Muronell, des de lluny sembla que hi haurem de fer una grimpada per arribar-hi, però no serà així.
Ens hi anem apropant, abans d’arribar-hi hi ha un avant-cim que queda tallat i el camí el voreja per l’esquerra sense cap problema, així arribem al peu del turó del Muronell.
La pujada final no té cap dificultat, tot i que és una mica dreta, es puja lleugerament per l’esquerra sense necessitat de fer servir les mans.
Una gran fita i un cartell clavat en un arbre ens indiquen que som dalt del turó de Muronell, de 619,9 metres d’alçada.
Parada, fonda, sessió fotogràfica i contemplativa! Quin turó tan bonic i amb tant bona vista! Tenim 360 graus de visibilitat per anar contemplant tot el que ens envolta ... fins i tot el Puigmal.
És un d’aquells indrets del que costa marxar-ne, i més sabent que ara ens haurem d’enfrontar a una profunda sifonada, ja que passarem dels 620 del turó als 387,6 del punt més baix.
Finalment deixem el cim pel costat contrari al d’arribada seguint el mateix camí, molt ben marcat i amb fites que emprèn una forta baixada seguint el llom de la carena fins que gira a l’esquerra, deixa la carena i segueix baixant, però d’una manera menys pronunciada.
Arribem al fons del torrent del Sot del Sabater, el camí el segueix pel seu marge dret fins que passem al marge esquerra, indret on el camí es transforma en pista. Baixem encara una mica més, tornem a travessar el torrent i arribem a una cruïlla. Som al punt més baix del nostre descens, estem a la cota de 387,6 metres; ara girem 180 graus a la dreta per a començar a remuntar seguint una pista. Si seguíssim recta en poca estona arribaríem al km 12 de la carretera BV-1249 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall.
Comencem a recuperar l’alçada per la pista i poc després la deixem momentàniament per a seguir un marcat camí per l’esquerra que és una molt bona drecera.
Acabada la drecera recuperem la pista, passem pel costat d’una torre d’alta tensió. Hem recuperat l’alçada i per tant tornem a tenir bones vistes, però aquesta vegada haurem d’aprofitar les finestres que ens deixen els arbres per a poder-la contemplar.
Arribem a dalt la carena en una triple cruïlla, hem de seguir recta, però primer girarem a l’esquerra per a seguir un camí carener que ens porta a dalt del turó del Pujol o Pujolot, de 560,7 metres d’alçada.
Aquest turó també és un gran mirador, però de panoràmica inferior a la del Muronell. Al cim hi ha un curiós pi recargolat. El camí segueix i també ens portaria a la carretera BV-1249, però tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior.
Seguim la pista que ara ens porta al coll de la Rocassa, aquí també podem girar a l’esquerra per a seguir un corriol poc marcat que ens porta a dalt del turó del Pujolet, que malgrat el seu nom en diminutiu és amb els seus 576,8 metres més alt que el turó del Pujol; però amb molt menys vista, ja que en gran part queda tapada per la vegetació.
El traçat puja a aquest turó directament abans d’arribar al coll, però és un trajecte sense camí, per tant és molt millor fer-hi una anada i tornada des del coll seguint el corriol.
Situats novament al coll de la Rocassa anirem seguint durant força estona aquesta ampla pista carenera, que a estones ens permet veure des de força lluny la Castellassa i tot el camí que hem fet d’anada. Arribem a una cruïlla on hi ha un cartell del Parc amb indicacions de camins i normes del Parc, com la dels camins on es pot anar en bicicleta, que només son dues pistes. Normativa que crec que no es compleix gaire, doncs tot el trajecte del Matalonga al Muronell i baixada anava seguint el camí, les fites i les roderes de bicicletes.
En aquesta cruïlla si seguíssim per l’esquerra arribaríem a l’aparcament per anar a la Mola des de Sant Feliu del Racó.
Seguim recta i arribem al coll de Girbau, on hi ha un gran dipòsit d’aigua. Podem començar a trobar soferts ciclistes elèctrics abans d’arribar al collet de Cabrafiga que també és un important nus de camins. Recta i a pocs metres hi ha una bassa pels bombers, però nosaltres girarem a la dreta i no seguirem la pista que hi ha, sinó que ho farem per un bonic camí que emprèn la baixada definitiva per dins el bosc seguint enlairats el torrent del Sot del Canyer.
En una clariana del bosc hi ha un petit roquisser a l’esquerra pel que puja un corriol que en menys de cinc minuts ens deixa a la boca del doble avenc de Can Torres. Primer arribem a la boca més petita i una mica més alta i pràcticament enganxada hi ha la segona boca molt més gran.
Vistes aquestes cavitats el corriol segueix per l’altre costat i ens retorna al camí que seguíem.
Anem baixant i enllacem amb el camí antic de Can Torres, més avall es converteix en pista, creuem l’esmentat torrent del Sot del Canyer i ens plantem al bonic racó de la font de la Tartana.
Tot i estar molt a prop de finalitzar l’excursió, la font, l’ombra i les taules conviden a fer-hi una darrera aturada.
Reprenem el camí i ja som de nou a l’aparcament.

HORARIS:
De Can Solà del Racó al collet del Pujol: 15mn
Del collet del Pujol al cim de la Carena del Salt: 40mn
De la carena del Salt al coll de Grua: 20mn
Del coll de Grua al gorg del General: 15mn
Del gorg del General a la font de les Mosques: 10mn
De la font de les Mosques a la balma del Sot de la Carda: 15mn
De la balma del Sot de la Carda al turó de Matalonga: 15mn
Del turó de Matalonga al turó de Muronell: 20mn
Del turó de Muronell al turó del Pujol: 45mn
Del turó del Pujol al del Pujolet: 15mn
Del turó del Pujolet al coll de Girbau: 25mn
Del coll de Girbau al coll de Cabrafiga: 05mn
Del coll de Cabrafiga a l’avenc de Can Torres: 10mn
De l’avenc de Can Torres a la font de la Tartana: 10mn
De la font de la Tartana a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a: