Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 24 de novembre del 2017

Pic del Portilló d’Oó, 3050 metres des de la cabana de Turmo

Pic del Portilló d'Oó des del pic de Turmo a Baticielles N.

Pic del Portilló d'Oó des del pic Royo
Pic i Portilló d'Oó des de la 4ta tuca d'Ixeia










                   

El pic del Portilló d’Oó de 3050 metres és potser el “tres mil” menys conegut i per tant menys visitat de la vall d’Estós.
A la vall d’Estós podem trobar-hi un compendi de tot el que hi ha al Pirineu, ja que és una vall molt llarga orientada d’est a oest on hi ha grans prades, petits racons herbats, fantàstics boscos, engorjats amb bonics salts d’aigua, grans perspectives ja que la vall és molt oberta, estanys i molts cims de més de 3000 metres, la majoria d’ells visibles des del mateix fons de la vall (el Posets és dels pocs que no es veu); tot això ho podem trobar a l’eix principal, però també hi ha valls secundàries, entre les que destaca la vall de Perramó o d’Escarpinosa, on tornen a trobar tots els elements esmentats abans, menys els cims de 3000 metres, ja que en aquesta vall ens quedarem “només” en els 2900.
El pic del Portilló d’Oó està situat a la carena fronterera encaixonat entre els pics del Perdiguero i dera Baco que li resten protagonisme; també cal dir que està situat una mica en “terra de ningú”, ja que el refugi d’Estós queda situat força més amunt de la vall i per anar al cim has de retrocedir i baixar fins la cabana de Turmo per a continuació enfilar la vall de Molseret, o fer una llarga marxa de flanqueig per un terreny força incòmode tot revoltant els cims dera Baco i passant pel coll de Molseret. L’altre opció és fer la sortida en un sol dia tot sortint de l’aparcament de l’inici de la vall, en aquest cas l’excursió és força llarga i de desnivell acumulat considerable.
Aquesta descripció forma part de la segona alternativa, partint de l’aparcament però fent nit ja a la vall de Molseret, d’aquesta manera el desnivell de 1700 metres de pujada queda repartit en dues jornades.
La pujada al pic del Portilló d’Oó és una excursió fàcil; però entenen per “fàcil” que no hi ha cap dificultat tècnica, però hem de tindre present el desnivell esmentat anteriorment i una mica de fàcil grimpada per una canal a la part final de l’itinerari.
L’itinerari que seguirem és visible durant la caminada per la vall d’Estós; destaca també el coll del Portilló d’Oó situat a la dreta del cim que és el coll que assolirem previ al cim i que és el coll que uneix la vall d’Estós amb la vall occitana d’Oó i el refugi del Portilhon d’Oó.
El pla de Turmo està situat just a sota d’aquest coll, separats per la vall de Molseret que els uneix i per on pujarem.
D’aquesta vall destaca la cascada de Molseret que es despenja d’una gran graonada, que haurem de superar per la dreta de la cascada (la nostra esquerra).
El recorregut comença a l'aparcament que hi ha a l'inici de la vall d'Estós i segueix la pista (barrada al pas de vehicles) tot passant per la cabana (petit refugi lliure) de Santa Anna, segueix la desviació als estanys de Batisielles i posteriorment creuarem el torrent que baixa d’aquests estanys. 
A partir de la cabana de santa Anna ja son clarament visibles al fons de la vall els pics de Gias i Clarabide  juntament amb el Selh dera Baco. També durant el recorregut entre les cabanes de santa Anna i Turmo anirem contornejant el pic de Perdiguero. 
D’aquesta manera arribarem al gran pla de Turmo, indret on s’acaba la pista que queda convertida en un camí adaptat a la mida d’un quand per abastiment del refugi. Abans en el pla de Turmo hi havia una precària cabana de pastors que servia de refugi lliure, ara aquesta cabana, en molt millor estat, està tancada i és d’ús exclusiu dels pastors.
A la nostra dreta queda la vall de Molseret i el pic i coll d’Oó
Seguirem el camí que arrenca del costat de la cabana, i que poc després travessa el riu d’Estós per un pont. Després del pont el camí segueix vers el refugi d’Estós, però en el primer revolt a l’esquerra el deixarem i seguirem per la nostra dreta tot seguint el principi del camí al coll Ubago i al Perdiguero.
Immediatament cal travessar un petit pont de fusta sobre un impetuós torrent que baixa de la vall de Molseret. Precisament en aquest indret hi ha un gorg ideal per fer-hi un bany a l’estiu.
Aquí hem d’abandonar el camí transversal al coll Ubago i girar a l’esquerra per tal de seguir algun rastre de corriol que intenta esmunyir-se del petit bosc que cal travessar.
A la sortida del bosc arribem a un gran i bonic replà herbat i amb l’impetuós torrent abans esmentat que el travessa.
Aquest replà, que queda una mica elevat sobre el pla de Turmo, té una panoràmica fantàstica sobre la vall d’Estós. La punxeguda agulla de la Paül es destaca perfectament a l’O. Al sud es pot gaudir de les tuques d’Ixea i de la vall de Perramó; i al N, és a dir a sobre nostre, del pic de Perdiguero. Des d’aquest indret el pic del Portilló no es veu ja que ens el tapa la gran graonada que ve a continuació del replà.
En aquest indret a vegades pot haver-hi un remat de vaques pasturant. La diferència d’alçada amb el pla de turmo fa que quan es pon el sol, el pla de Turmo resti a l’ombra mentre que el replà encara està força més estona al sol.
A la graonada que caldrà superar a continuació hi veiem l’espectacular salt d’aigua de Molseret que comença exactament a dalt de la groanada i quue curiosament està situat al bell mig de la paret rocallosa, dividint-la en dos, en parts pràcticament simètriques.
Un gran bloc deu estar encastat en aquest salt, doncs només començar es divideix en dues cues d’aigua. A part de la curiositat d’aquestes dues branques, aquest salt d’aigua no prové de cap estany ni té continuïtat dalt de la graonada; és un impressionant brollador situat al capdamunt del cingle.
Si seguim amb les curiositats de l’indret; el torrent que travessa el gran replà no és la continuació del salt de Molseret, ja que neix de sota unes roques que hi ha al final del replà.
Realment cada racó del Pirineu té les seves sorpreses, i aquesta velleta de Molseret, les té en forma d’importants cursos d’aigua, no justificats en cap moment per la seva capçalera, car aquesta és curta, de forta inclinació i no hi ha cap gelera, i a partir de mig agost ni tan sols hi resta cap congesta.
Així doncs travessarem el replà i passarem pel naixement del torrent i a continuació començarem a guanyar alçada per uns pendents herbats que ens acosten al peu del salt de Molseret.
Tota aquesta pujada està farcida de rastres de corriol oberts pel bestiar. Hem de seguir pujant per la dreta del salt, a dir per la nostra esquerra; els rastres de corriol es van allunyant més a l’esquerra en direcció al pas del coll de Molseret que dona accés a la vall de Gias i al refugi d’Estós.
Així doncs de mica en mica ens anem quedant sense camí i immergits a dins d’un bosquen. Però el terreny no presenta cap complicació. La nostra marcada pujada en direcció al coll d’Oó deixa apartat a la nostra dreta el naixement del salt de Molseret.
A una alçada de 2300 metres arribem a un nou replà, que és l’únic endret on la forta pujada ens dona una petita treva.
Aquest replà queda tancat per una nova groanada molt més petita que la que acabem de superar i que consisteix en un pendent regular d’herbei que esquiva una tartera.
Dalt d’aquesta segona graonada i a una alçada de 2500 metres aproximadament hi trobem un reduït i minúscul replanet.
Des d’aquest indret el portilló d’Oó ja és molt evident, però situat encara  quatre-cents metres més amunt. Afortunadament els pendents d’herbei permeten esquivar les cada més abundants tarteres, i si encara hi ha congestes, aquestes ajuden a trencar la monotonia de la pujada.
Finalment l’herbei desapareix i la part final de la pujada al coll és per una esmicolada tartera i empetitits per la impressionant paret O del Perdiguero que sembla que et vulgui caure a sobre.
Fins que no arribem al coll tota la vista la tenim a l’esquena i només podem gaudir-ne en els moments de descans. Cal dir que en aquests moments la panoràmica que tenim a l’esquena és de les millors que poden desitjar: tota la vall de Perramó, amb les agulles i les tuques d’Ixea, rematades per darrera per la punta del Turbó, i també dels pics de Vaticielles, Bardamina, les agulles de la Paül, Posets, Bachimala, Cap dera Baco, Castanesa, Baciver, Vallhiverna, la vall de Cregüenya, i tots els cims de la part occidental del massís de la Maladeta, començant per l’Aneto. Resumint, bo calen gaires excuses per anar parant per a poder contemplar aquest majestuós panorama.
Però tota aquesta vista queda automàticament multiplicada per dos en arribar al Portilló d’Oó, de 2913 metres d’altitud; primer pel gran estany del Portilló d’Oó situat a sota mateix del coll, però separat d’aquest per una trencada gelera; després per la vista sobre les grans planes de l’interior de França i, respecte als cims, cal afegir a la llista dels ja esmentats del vessant sud, els de Spijeoles, Gourdon, Cairat, Lezat i Royo, per esmentar només els de més de 3000 metres.
Des del coll estant impressiona la paret O del Perdiguero per la seva verticalitat que sembla que et caigui al damunt. També es veu la via d’accés al pic del Portilló d’Oó pel vessant francès que surt del refugi situat al costat de la resclosa que barra l’estany del Portilló i que travessa la clivellada i inclinada gelera que hi ha a sota el coll.
Centrem-nos ara en el que ens interessa més que és la pujada final al cim del Portilló. Sobre aquesta pujada hi ha molta literatura sobre les dificultats per assolir-lo ja que hi ha diverses possibles canals que pel vessant francès porten a la tartera final del cim.
Inclús he vist fotos de cordes fixes i de ràpels per a baixar. Però la meva experiència en aquest indret és ben diferent ja que entrant uns metres pel vessant francès  se’ns ofereix una canal, aquí si que hi ha fites, que podem remuntar-la per una infinitat de racons, però si volem escollir la variant més fàcil de totes, només cal que seguim la canal uns quants metres, per a decantar-nos ràpidament a la nostra dreta, segueixen havent-hi fites, i assolir d’aquesta manera l’àmplia tartera final que hi ha al cim pel vessant N. El pendent és força inclinat, però només s’han de fer servir les mans un parell de vegades. Però si volem fer-les servir una mica més, només cal que remuntem íntegrament la canal; la grimpada durarà una estona més, per a assolir igualment el pedregam del cim.
El terreny és una mica descompost i cal vigilar amb les pedres que el nostre pas pugi desprendre de cara als companys que tinguem a sota.
Sobre la dificultat o no d’aquesta canal haig de dir que només vaig estar 15 minuts des del coll al cim.
El punt més alt del cim del Portilló d’Oó, de 3050 metres d’alçada, és una pedra pràcticament inaccessible, penjada en equilibri inestable sobre el vessant S. A partir d'aquest cim, l’aresta vers els pics dera Baco ja és força més complicada.
En una roca situada sota mateix de la inestable roca summital hi ha (o hi havia) clavada una placa en memòria de Jaume Brugueras i Badiella, del C.E. de Terrassa mort l’agost del 1982.
El dia que vaig realitzar aquesta excursió era al mes de setembre del 1992. Un dia fantàstic en que no feia ni una bri de vent, així que vaig romandre més d’una hora dalt del cim.
Durant questa llarga estada vaig anar observant els moviments que hi havia als cims del meu entorn; així vaig anar veient com altres excursionistes arribaven als seus objectius; per exemple el Perdiguero estava ple de puntets que s’anaven movent, a vegades n’hi havia molts, d’altres en quedaven menys, però de seguida es tornava a omplir; dalt del pic Royo, també se’n veien, però menys, suposava que eren puntets que havien arribat al Perdiguero i que continuaven vers el pic Royo. També varen aparèixer puntets dalt del pic de Lezat; però no vaig saber distingir cap puntet dalt del pic dera Baco; la llarga aresta que cal seguir per arribar-hi ocasiona que els puntets hi apareguin més tard.
Però dalt del pic del Portilló d’Oó no va aparèixer cap puntet més a part del meu. En contrast, hi havia la resclosa de l’estany del Portilló que era un seguit de puntets que anaven d’un costat a l’altre, així com la pujada al coll Superior de Lliterola; però cap puntet va endinsar-se per la glacera del Portilló, raó per la que vaig romandre sol al cim.
Finalment, i a contracor, has d’abandonar el cim i amb ell la panoràmica i tornar al coll. Les baixades per les canals, per més fàcils que siguin sempre s’ha de posar una mica més d’atenció que durant la pujada.
Una vegada al coll, fem una última mirada al vessant N i, comencem a baixar per mateix recorregut que de pujada.

NOTES: El traçat sobre el mapa està fet des de l’ordinador, per tant, i principalment la pujada per la canal, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl·lits.
També haig de comentar que aquesta excursió fou feta el mes de setembre i per tant no hi havia gens de neu. Si es fa abans o més tard segurament la pujada al coll serà una llarga congesta i caldrà portar els grampons, així com també al entrar al vessant N.

HORARIS:
Del començament de la vall d’Estós a la cabana de Turmo: 1h 30mn
De la cabana al 1er replà a 2300 metres: 1h 15mn
Del 1er replà al segon a 2500 metres: 25mn
Del 2on replà al peu del coll a 2680 metres: 25mn
Del peu del coll al coll del Portilló d’Oó: 40mn
Del Portilló al pic del Portilló d’Oó: 15mn
Del pic novament al coll: 20 mn
Del coll a la cabana de Turmo: 1h 50mn
De la cabana a l’inici: 1h 15mn
TOTAL: 7h 55mn


  

                 







dimecres, 22 de novembre del 2017

La Fageda d'en Jordà







 


Passejada per la Fageda d'en Jordà tot seguint uns camins que estan fora de la ruta principal. 
Aquest itinerari, realitzat a la tardor, va fent ziga-zagues per dins de la Fageda fins arribar-ne al mateix cor, i a la part final quan sembla que ja estàs sortint de l'indret i torna a entrar i d'aquesta manera podem seguir gaudir d'aquest encisador paratge. 
Alguns d'aquests camins a vegades i degut a les fulles seques son imperceptibles i poc definits, fet que augmenta el plaer de la passejada. 
No hi ha horari per fer aquesta passejada ja que depen del ritme que donem a les nostres passes, doncs es tracta bàsicament de gaudir i de deixar-nos portar per l'ambient que ens envolta. Però si només volem fer la caminada i res més en pot fer en poc més de una hora així com la podem escurçar seguint els camins més marcats. 
Si es vol gaudir de l'ambient tardorenc de la Fageda hem d'estar amatents, ja que el canvi de color de la fulla no dura gaires dies.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta La Fageda d'en Jordà - Sant Cristòfol de les Fonts, Catalunya (España)- GPS track


 

















dimarts, 21 de novembre del 2017

Bagà, via del Nicolau, roca Tiraval, el Cau i ermites de St Nicolau de l'Avellanet, Sta Fe de Quer i St Martí del Puig



















 



 





 



Excursió molt bonica complerta i del tot recomanable, ja que visitarem molts indrets interessants, com dos cims, tres ermites, dos túnels, una passarel·la o pont penjant, aquests darrers pertanyen a la via del Nicolau, un antic camí per on circulaven les vagonetes que portaven la fusta, també passarem per un molí (en ruïnes), dos fonts, varis miradors, una balma, un avenc i tot per uns paratges molt bonics amb grans vistes i també per uns boscos molt bonics (principalment entre els dos cims). 
Transitarem sempre per camins molt ben marcats i transitats, alguns son Senders Locals, marcats amb pintura verda i blanca, poques vegades tindrem dubtes de per on seguir, dubtes que es resolen pràcticament al moment. 
Per sobre de tot destaca durant la pujada l'esvelta silueta de la Roca Tiraval de 1453 metres, coronada per una estelada visible des de bon començament. Cim per altra banda que sense vegetació tindria una vista excepcional, però que degut a aquesta la vista queda partida en dos, primer veurem la vall de Bagà i després anirem a l'altre costat per veure la de Gisclareny amb el Pedraforca al davant. 
L'altre cim, el Cau de 1539 metres és el punt més alt de la carena de Gisclareny, però tota la vista queda pràcticament amagada pel bosc; però malgrat aquest inconvenient, l'indret i el propi bosc és molt bonic, a l'indret del cim hi ha una clariana que al menys permet gaudir de la vista del Sobrepuny. 
Per a situar-nos al principi de l'excursió hem d'anar a Bagà i allí seguir la carretera de Gisclareny. A uns tres kilòmetres del poble i després d'un pont, trobem l'àrea recreativa del pont de Sant Joan, indret on comença la caminada. 
En sentit contrari a la carretera surt una pista que inicialment seguirem. No hi farem gaires metres per aquesta pista ja que molt aviat hem de seguir un camí molt bonic que s'enfila per l'esquerra. 
Després d'una pujada arribem a una pista (potser és la que hem deixat abans?) i la seguim uns metres a l'esquerra per acabar desembocant immediatament a la carretera de Gisclareny just a l'indret on aquesta travessa un petit túnel i també on a l'esquerra surt la desviació que porta a l'àrea recreativa i ermita de Sant Joan de l'Avellanet. 
Seguim aquesta curta carretera asfaltada i uns metres abans d'arribar a l'àrea recreativa, a l'esquerra hi ha el rètol informatiu de l'inici de la via del Nicolau. 
Així doncs primer anirem a l'ermita i després tornarem a aquesta cruïlla. 
Seguim doncs la carretera i en pocs metres arribem a l'àrea recreativa amb taules i una font i just a sobre hi ha la bonica ermita de Sant Joan de l'Avellanet. Podem anar-hi per un caminet a la dreta o be arribar-nos fins la casa de l'Ecomuseu, o anar per un i tornar per l'altre. L'ermita està situada en uns replans molt bonics. És un indret que convida a quedar-s'hi, però encara ens queda molta "feina" per fer. 
Visitem l'ermita i l'indret i tornem fins la cruïlla esmentada anteriorment. Aquí arrenca el camí anomenat la "via del Nicolau", desprès d'una mica de baixada arribem a aquest ampla i adaptat camí pràcticament pla, que segueix l'antic traçat de la via de vagonetes que portaven la fusta dels boscos a les serradores. 
En arribar a l'indret amb vistes a la Solana de l'Avellaner el camí ha de flanquejar uns esvorancs considerables de la muntanya, però el camí està molt ben arranjat i en aquest indret i en d'altres de semblants hi ha unes baranes de fusta. 
Ens anem acostant al poble de Bagà. La vista és molt bonica, ara ja treuen el nas les Penyes Altes del Moixerò i el Pedró dels Quatre Batlles. 
El camí arriba a un indret on per tal de superar una barrancada hi ha una robusta passarel·la o pont penjat que dona un atractiu més a aquest bonic camí. 
Llegides les recomanacions que hi ha abans de passar-la, la travessem i després el camí arriba a un indret on al mig del camí hi ha una recreació de l'antiga funció del camí amb uns rails i una vagoneta carregada de troncs. 
A pocs metres arribem al mirador de la Costa de Virgus; un indret amb un banc i una taula panoràmica. Òbviament la panoràmica des del mirador és molt bonica. 
Seguim el camí i ens plantem davant de l'entrada del primer túnel. Per dins és molt ampla i alt i només entrar ja es veu la llum de la sortida. 
Passat aquest túnel el camí esdevé més ampla i després d'una estoneta arribem al segon túnel, més curt que l'anterior. 
Ens apropem al poble de Bagà i ja estem just al costat de les últimes cases i arribem a un carrer. 
En aquest punt hi ha un rètol que indica l'inici de la via del Nicolau en sentit contrari; pràcticament darrera el rètol surt un marcat corriol que s'enfila. 
Ara podem dir que comencem la pujada a la llunyana roca Tiraval. El camí puja de valent i aviat el poble es va veiem enfonsat, la vista augmenta. 
Hem d'estar atents perquè després de la forta pujada el camí sembla que comenci a flanquejar, però el nostre camí no es permet aquests luxes i segueix pujant per la dreta, com si volgués seguir el llom de la muntanya. 
El track i unes poc visibles marques de pintura ens indiquen el gir a la dreta del camí. 
Seguim pujant fort, el camí és molt ben marcat i la vista, no em cansaré de repetir, és molt bonica. 
Arribem a una pista amb el mas de Can Matallops al davant. Ara ja veiem molt per sobre nostre l'esvelta silueta de la Roca Tiraval. 
Aquest mas també està situat en un indret privilegiat. Girem a la dreta i seguim la pista una cinquantena de metres. Aquí també hem de posar atenció, doncs el corriol que hem de seguir a l'esquerra té una entrada poc marcada. Però de poc marcat només en té el començament ja que només començar a seguir-lo ja és molt marcat i hi ha fites i marques de pintura. 
Seguim pujant per dins del bosc i gairebé sense adonar-nos arribem a l'indret de les ruïnes de l'ermita de Santa Fe de Quer. 
Ermita situada en una balconada amb grans vistes. Uns sacs carregats de pedres a pocs metres ens fan dubtar de si hi ha un intent de reconstruir-la o de endur-se les pedres. 
Darrera l'ermita segueix el camí travessant els prats i en vistes al bonic mas del Quer. 
Aquí hi ha l'estampa més coneguda i bonica de la Roca Tiraval amb la seva característica silueta amb els mas i les seves prades als peus. 
Arribem gairebé a la porta del mas i sense acabar-hi d'arribar seguim la pista a la dreta. 
Pista i posterior camí que no deixarem en força estona. Camí que fa servir també la tubària de goma que porta l'aigua al mas. 
Ens anem apropant la base de la Roca Tiraval, en arribar-hi veiem una balma a la base de les primeres roques de la paret del cim. 
Poc després entrem a l'indret conegut com l'estret de Turbians, el camí s'engorja i la vegetació augmenta. És un indret ombrívol i fred que contrasta amb les solanes per les que hem passat durant tota la pujada. 
A mig engorjat també hem d'estar atents al track i a les marques de pintura que ens fan abandonar el camí que seguim per girar a la dreta i començar la pujada final al cim, tot seguint un marcat camí que s'enfila en forta pujada tot fent successives llaçades. 
La vall de l'engorjat de Turbians va quedant enfonsada i la panoràmica es torna a obrir. 
Molt amunt i al costat mateix del camí hi ha l'avenc de Tiraval. Un tronc posat a través indica l'indret i a la vegada fa de mica de protecció ja que el camí hi passa a tocar. 
Seguim pujant i ara ens acostem al caire del cingle i així arribem al capdamunt de la Roca Tiraval on un alt màstil sosté una estelada que sobresurt de les capçaleres dels pins que l'envolten. 
L'indret de l'estelada té una gran vista del poble de Bagà i de les muntanyes de les Penyes Altes del Moixeró i del Pedró dels Quatre Batlles, hem de seguir el camí uns metres que passa a l'altre vessant per a gaudir de la vista del costat oposat, on ens apareix la vista del Pedraforca i de la serra d'Ensija amb el cap de la gallina Pelada. 
Aquí comença un magnífic camí pel capdamunt de la serra de Gisclareny que planeja pel mig d'un esclarissat bosc de pins, ara a un costat, ara a l'altre, ara pel mateix llom, que converteix aquesta caminada en memorable. 
Aquest camí enllaça amb el Sender Local que ve del proper coll de Turbians, que deixem a l'esquerra, ja que nosaltres seguirem a partir d'ara el SL a la dreta. 
Seguim ara el Sender Local, però l'entorn segueix sent el mateix, amb el Pedraforca que juga a amagar-se i deixar-se veure, segons les corbes del camí, així arribem al coll de la Colladassa indret on comença la lleugera pujada que ens portarà finsel punt culminat de la serra de Gisclareny amb el poc definit cim del Cau de 1539 metres. 
Consisteix en una petita clariana al mig del bosc; malgrat la poca visió l'indret és força bonic. 
El camí segueix i ara ja comencem a perdre alçada. Arribem al coll d'Escriga, primer amb unes boniques prades i immediatament després en retrobem amb la carretera de Bagà a Gisclareny que simplement travessarem per seguir una pista que surt a l'esquerra. 
A pocs metres aquesta pista es bifurca, hi ha un rètol. 
Nosaltres seguirem la que davalla a la dreta. La seguirem una estona i també hem de posar atenció al track i a les marques de pintura, ja que l'abandonarem per seguir un ben marcat camí, també molt bonic, que durant força entona i en successives llaçades va perden alçada. 
Finalment en una clariana del bosc ens apareix, encara força més avall, l'ermita de Sant Martí dalt d'un petit turó amb el mas del Puig de la Baga als seus peus. 
Aquesta clariana és una part del camí una mica trencat que baixa pel dret fins a retrobat la placidesa del camí uns metres més avall. 
Arribem a una pista on ens ajuntem amb el GR 107 que seguim a la dreta. 
A l'alçada del Puig de la Baga el camí gira a l'esquerra, però seguirem a la dreta per tal de visitar el idíl·lic indret de l'ermita de Sant Marti del Puig. 
Aquest paratge convida a fer-hi "parada i fonda" ja que és realment molt bonic. L'ermita afortunadament encara està sencera, però si no si fa alguna obra de conservació no tardarà gaire a començar a estar en estat ruïnós. 
A contracor tornem a la cruïlla d'abans i seguim el camí que desemboca en una pista i immediatament després arribem al que queda del Molí del Forat situat al costat del torrent de Bastareny. 
Seguim aquesta pista, i després de deixar a l'esquerra els camins al refugi de la Font del Faig arribem a la font Nostra amb dues taules i al costat de la casa de colonies de la Salle Natura (cal Cerdanyola) que també és un alberg del camí dels Bons Homes. 
Ara entrem a la part menys agraïda de l'excursió ja que hem de seguir durant 2,5 kms aproximadament la pista, fins que aquesta conflueix amb la carretera a Gisclareny just al pont de Sant Joan, on tenim el vehicle, donant així per acabada aquesta bonica circumval·lació per la serra de Gisclareny. 

HORARIS: 
del pont de Sant Joan a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet: 15mn 
de l'ermita al mirador de la Costa de Virgus: 30mn 
del mirador a can Matallops: 50mn 
de can Matallops a l'ermita de la Santa Fe del Quer: 15mn 
de l'ermita de la Santa Fe a la Roca Tiraval: 55mn 
de la Roca Tiravall a la Colladassa: 30mn 
de la Colladassa al Cau: 10mn 
del Cau a l'ermita de Sant Martí: 1h 
de l'ermita de Sant Martí al pont de Sant Joan: 45mn 
TOTAL: 5h 10mn

També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Bagà, via del Nicolau, roca Tiraval, el Cau i ermites de St Nicolau de l'Avellanet, Sta Fe de Quer i St Martí del Puig - Bagà, Catalunya (España)- GPS track