Coll d'Estenalles, font de la Llicona, bassa de la Calçada, bolet dels Òbits, turó d'en Griera, la Mola i turó de Coll Prunera
Aquesta excursió és una nova combinació dels incomptables enllaços de camins i corriols que es poden fer per la zona de Sant Llorenç del Munt; un espai amb molts senders i corriols que podem anar enllaçant a la nostra conveniència. És una excursió tècnicament fàcil, però degut precisament a les combinacions de camins passarem per indrets poc transitats per on s’ha de saber seguir els corriols, a vegades poc marcats, així com dominar el seguiment dels traçats del wikiloc.
On no hi haurà cap problema per seguir el camí és òbviament a la concorreguda zona de la carena del Pagès fins la Mola així com a la balma dels Òbits.
Tret d’aquest tram a la resta de la caminada probablement no ens creuarem amb ningú o amb ben pocs excursionistes ja que al mateix coll d’Estenalles deixarem la “multitud” per quedar el la solitud de la font de la Llicona a la canal del Cellerot, després anirem al que queda de la bassa de la Calçada al sot de la Calçada, que remuntarem fins a tornar “a la civilització” a la unió amb el camí de la carena del Pagès, el seguirem fins el coll dels Tres Termes.
Aquí tornarem a la solitud per passar pel turó dels Òbits i per la canal de baixada a la balma, amb la visita a l’amagat Bolet dels Òbits, acabarem la baixada de la canal i anirem a la gran balma dels Òbits.
Tampoc ens trobarem a ningú al turó d’en Griera, amb grans vistes sobre el turó de les Nou Cabres.
No cal fer cap comentari sobre el conegut i concorregut cim, santuari i restaurant de la Mola.
Situats de nou al coll dels Tres Termes emprendrem una bonica i llarga caminada per la carena dels Ginebres des del començament fins el fins final al turó de Coll Prunera, on emprendrem la tornada al coll d’Estenalles.
Començarem a caminar des de l’aparcament del coll d’Estenalles. Si és possible és millor aparcar a l’extrem més allunyat del coll ja que en aquest indret hi ha unes escales que ens baixen directament a la carretera que simplement hem de creuar-la per enllaçar amb un camí que immediatament travessa la riera de les Arenes que també abandona pocs metres després per entrar a la vall del Cellerot.
Aquest curt tram inicial el repetirem de tornada ja que remuntarem la riera de les Arenes.
Seguim un camí molt ben marcat, i hem d’estar atents a un corriol que surt per la dreta pocs minuts després d’haver entrat a l’esmentada vall. Aquest corriol va perdent alçada lentament fins que surt de la vegetació i entra en un rocater.
Aquí hem de baixar directament al fons de la riera.
Haig de confessar que em va costar una estona per trobar la “font” de la Llicona ja que consisteix en una aixeta clavada en una roca de l’altre costat del la riera en un indret una mica emboscat, però amb una mica de paciència l’acabes trobant. Crec que el punt d’interès va quedar en el lloc exacte de la font.
Per cert que l’aixeta es veu força nova, i probablement degut a la sequera actual de l’aixeta només en sortien quatre gotes.
Em va ajudar molt per trobar la font el mapa sense connexió del wikiloc ja que assenyala un camí que mort exactament on hi ha la font, és l’únic mapa en que surt aquest camí.
Amb la satisfacció d’haver trobat la font tornem al camí principal i l’anem seguint. Una estona després travessa la riera i seguidament arribem a una cruïlla que hem de seguir per la dreta; curta pujada i nova cruïlla, aquesta vegada seguirem per l’esquerra.
Planegem una mica i arribem a una nova cruïlla després d’un revolt, aquí seguirem recta.
Ara hem deixat el torrent o canal del Cellerot i comencem a seguir el de la Calçada.
Poca estona després hem d’estar atents a un poc marcat corriol que surt per l’esquerra, baixa uns metres i travessa la riera. Immediatament a l’altre costat veurem una antiga paret que és tot el que encara és visible de la bassa de la Calçada; la resta està actualment totalment colgada. Darrera aquesta paret o mur de contenció hi ha un replà considerable que és l’espai de la bassa totalment plena per sediments arrossegats per la riera.
Tornant al mapa esmentat anteriorment l’indret on hi havia la bassa està senyalitzat amb un dibuix d’una construcció, però en el costat contrari de la riera al que realment està.
Satisfeta la curiositat per saber on hi havia la bassa de la Calçada tornem al camí que seguim uns metres més fins arribar a una nova cruïlla on hem de girar noranta graus a la dreta per començar a pujar per un camí una mica menys marcat que ens deixa dalt la carena del Roure del Palau; girem a l’esquerra, ara el camí es torna molt difús, pel poc pas i per les fulles seques que l’amaguen. És un tram molt bonic que ens porta a enllaçar amb l’ampli camí de la carena del Pagès que va del coll d’Estenalles a la Mola.
Poques passes a l’esquerra hi ha el roure del Palau, però nosaltres el seguim per la dreta fins arribar al collet dels Tres Termes.
Indret important en la nostra caminada ja que hi passarem dues vegades.
Si volem escurçar l’excursió a la meitat en aquest coll podem girar a la dreta per seguir la carena dels Ginebres que igualment seguirem a la tornada.
Ara girem a l’esquerra deixant l’ampli camí de la carena del Pagès i aviat arribem dalt el turó dels Òbits des d’on podem gaudir de molt bona vista de la Mola i del mar a la llunyania.
Seguim uns metres més i a l’esquerra veurem que els arbres deixen un espai a una balconada al caire de la cinglera, situada a sobre mateix de la balma dels Òbits.
Aquí en dies freds però assolellats és un indret molt escaient per fer-hi un mos mentre contemplem la panoràmica general i el turó de les Nou Cabres en particular.
Precisament d’aquest mateix indret arrenca per la dreta un corriol entre dues roques que ens permeten baixar la cinglera per una curta i fàcil canal.
Després d’uns deu o quinze metres inicials encaixonats entre aquestes roques la canal s’obre.
En aquest moment veurem que a part del corriol que va baixant entre els arbres, a l’esquerra hi ha un rastre que ens porta novament al caire de la cinglera; rastre que seguim i que en quatre passes ens deixa davant de l’amagat Bolet dels Òbits, una singular pedra que té exactament aquesta forma. Un paratge també molt bonic, assolellat i amb una gran panoràmica.
Ens acostem al bolet per a contemplar-lo des de la seva base on hem de trobar un simpàtic porc senglar pintat en un còdol al “tronc” del bolet.
Contemplat el bolet i l’indret tornem al camí de la canal i l’acabem de baixar.
Sortim al camí que va del pla dels Ginebrons a les balmes del Òbits, a les que fem una curta anada i tornada per l’esquerra.
Balmes monumentals i que havien estat un habitades durant molt temps per pastors i llenyataires i fins i tot per falsificadors de moneda.
Degut a la sequera actual, tant la font que hi ha dins la balma com la bassa per recollir-ne l’aigua enguany estan totalment seques. També és un indret molt bonic i assolellat, però aquí gairebé sempre hi trobarem algú.
Tornem sobre les nostres passes i seguim el camí fins el pla dels Ginebrons on enllacem de nou amb el camí de la carena del Pagès que havíem deixat per anar als Òbits.
Ara el seguirem per l’esquerra durant força estona; finalment ens apareix davant nostre lleugerament a l’esquerra el turó d’en Griera, ens hi anem apropant però abans de començar a rodejar-lo abandonem el camí a la Mola i ens endinsem per bosquet de l’esquerra seguint un rastre de corriol que travessa el bosc i surt al rocater que cobreix tot el turó.
Rocater gens inclinat i molt fàcil de travessar.
Arribem al capdamunt del llarg i planer turó d’en Griera. Vaig anar a l’extrem N per poder contemplar la panoràmica des de la punta de la cinglera però la vegetació impedeix arribar-hi amb facilitat.
Ens passegem pel turó de punta a punta que té molt bona vista menys a l’esmentat extrem N.
De l’altre extrem arrenca un corriol que seguint el llom del turó ens retorna al camí de la Mola.
A mitja baixada arribem a un nou rocater on sembla que el corriol giri a la dreta, però hem de seguir el de l’esquerra, que per dins del bosc va resseguint el llom.
Una vegada al camí principal ja no l’abandonarem més fins dalt la Mola.
Visitat l’indret tornem sobre les nostres passes directament al collet dels Tres Termes.
Ara girarem a l’esquerra per seguir el magnífic camí de la carena dels Ginebres que ens farà un agradable recorregut per aquesta carena fins arribar al poc definit turó del Morral Gran.
Seguim uns metres més, i deixem momentàniament el camí, que gira a la dreta, i anem fins la punta de la cinglera des d’on gaudirem encara més de la vista panoràmica.
Veurem la vall del Llobregat, la torre de Collcerola, el Pirineu, el Montcau, i també una curiosa perspectiva de Montserrat amb la mola del Castellsapera, just al mig; també a sota els nostres peus veurem l’extensa i verda plana, on destaquen Can Bofí, Can Pèlags, la Barata i Can Salvans (recordem que en aquesta darrera mansió hi va haver, al final de la guerra civil, el govern legítim de la República Espanyola, presidit per en Manuel Azaña).
També veiem a sobre d’aquesta casa, la bonica i panoràmica roca del Corb, el puig Codina i la roca dels Caus Cremats.
Tal com ja he esmentat al començament, del Pirineu es pot veure si el dia és clar i fa fred (principalment a la tarda i si estan nevats): el Montsent de Pallars i el pic de Mainera.
També hi ha unes petites basses naturals al terra, que si hi ha aigua a dins, donen a l’indret un aire diferent.
Vista aquesta fantàstica panoràmica retrocedim uns metres i seguim el camí i aviat som al coll dels Ginebres.
Anem seguint la carena per dins d’un bosc molt bonic fins que de sobte ens topem amb la base del Morral d’en Bens amb un petit ressalt que cal grimpar si volem pujar-hi. Es tracta de grimpar simplement el que veiem, una curta paret de tres o quatre metres amb molt bones preses, però força vertical i encarada completament al N i que avui està completament mullada, per aquesta raó decideixo seguir el camí que el voreja per la dreta.
Si decidim pujar-hi a l’enllaç:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-barata-arcada-petita-puig-conill-foradada-de-la-campana-morral-gran-i-den-bens-turo-de-coll-prun-99757085#
hi trobareu la descripció (la baixada per l’altre costat no té cap problema).
Si volem fer el Morral d’en Bens en sentit contrari (millor portar una mica de corda) podeu veure l’enllaç:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-km-13-5-de-la-carretera-al-coll-destenalles-al-turo-de-coll-prunera-morral-den-bens-morral-gran-72711206#
Així doncs deixem per un altre dia el Morral d’en Bens i seguim el camí que baixa pocs metres per la dreta i que després planeja mentre va vorejant el Morral.
Ja a l’altre costat se’ns uneix per l’esquerra el corriol que baixa del Morral d’en Bens (el rocater final d’aquest corriol també estava xop) i tornem a caminar per dins del bosc pel llom de la carena, passem per un petit morro que torna a ser un gran mirador i des d’on podem admirar la impressionant silueta del Morral d’en Bens, seguidament davallem uns metres per terreny obert per tornar al bosc i arribar al coll Prunera.
Aquest coll és un important nus de camins, nosaltres seguim recta i poc després tornem a sortir del bosc i per un fàcil rocater arribem al turó de Coll Prunera.
El punt més alt queda lleugerament a la dreta, on només hi ha una fita i poca vista degut a la vegetació; però abans d’arribar-hi, el rocater final ens ofereix una llarga balconada des d’on es gaudeix de molt bona vista, de la que torna a destacar el Morral d’en Bens que s’alça abruptament damunt la carena dels Ginebres. En aquest punt precisament hi ha una pedra que sembla una cadira que convida a estar-hi una estona.
Una vegada descansats seguirem un corriol que fa la volta sencera al turó d’aquesta manera tindrem una panoràmica de gairebé 360 graus, ja al vessant contrari al d’arribada deixem aquest camí que acaba de fer la volta sencera i seguim per l’esquerra el que comença a baixar seguint el llom de la carena.
Pocs metres després arribem a la solitària Savina del Turó de Coll Prunera; arbre que precisament també està marcat en el mapa esmentat a la font de la Llicona i a la bassa de la Calçada. No és cap arbre espectacular ni monumental, però és una savina solitària i molt visible baixant per la carretera del coll d’Estenalles.
Deixem la savina i anem baixant seguint el camí que poc després torna a entrar a dins del bosc.
Després d’aquest tram boscós sortim al gran rocater que cobreix aquest vessant del turó de Coll Prunera.
Baixada molt bonica, podríem baixar per on ens sembli més convenient, però el camí, amb alguna fita, va baixant fent llargues llaçades fins arribar al fons de la riera de les Arenes; la travessem just al costat d’un mur a mode d’antiga i petita resclosa, una vegada a l’altre costat remuntem uns metres fins enllaçar amb el camí que recorre el marge dret de l’esmentada riera i pocs metres per sota la carretera.
Iniciem una llarga i bonica caminada de quasi dos quilòmetres en lleuger sentit ascendent que ens portarà a enllaçar amb el camí d’anada ja molt a prop de l’inici.
El seguim i en pocs minuts ja serem de nou a l’aparcament.
HORARIS:
Del coll d’Estenalles a la font de la Llicona: 15mn
De la font de la Llicona a la bassa de la Calçada: 25mn
De la bassa de la Calçada al camí de la carena del Pagès: 20mn
Del camí de la carena al turó dels Òbits: 20mn
Del turó dels Òbits al bolet dels Òbits: 05mn
Del bolet dels Òbits a la balma del Òbits: 05mn
De la balma dels Òbits al turó d’en Griera: 25mn
Del turó d’en Griera a la Mola: 25mn
De la Mola al collet dels Tres Termes: 45mn
Del collet dels Tres Termes al Morral Gran: 15mn
Del Morral Gran al mirador: 05mn
Del mirador del Morral al turó de Coll Prunera: 45mn
Del turó de Coll Prunera a l’inici: 50mn
TOTAL: 5h
