Serratosa (Voltregà), bauma Miranda, cabana d'en Rabionet, Sant Martí Xic, castell Voltregà i grup escultòric de pedra secaWikiloc | Ruta Serratosa (Voltregà), bauma Miranda, cabana d'en Rabionet, Sant Martí Xic, castell Voltregà i grup escultòric de pedra seca
Fantàstica caminada circular des de Les Masies de Voltregà pujant a dalt la cinglera, des d’on gaudirem durant molta estona d’una gran vista panoràmica de la Plana de Vic i des de les muntanyes del Pirineu i del Pre-pirineu fins el Montseny ... això en un dia enterbolit per la sorra en suspensió, en dies clars encara deu ser més extensa.
L’objectiu principal és pujar al castell de Voltregà i a l’ermita romànica de Sant Martí Xic, però la caminada ens depararà altres sorpreses: anirem al mirador del Morro de Bou, a la bauma de la Miranda, a la cabana d’en Rabionet, als esmentats castell i ermita, a la font de Can Casanova de Dalt, a les ruïnes de Can Casanova de Dalt, al collet de la Casanova on hi ha una pinassa de tres soques, al cim de la Miranda i acabarem en el grup escultòric de pedra seca que hi ha a sobre el mas de Baulenes.
És una caminada fàcil per camins i pistes, però amb una característica que crec que la fa gairebé única. Tots els camins estan nets i molt ben conservats, amb petits esglaons allà on potser fan més falta; a part del grup escultòric, durant tota la caminada anirem trobant també grans cons de pedra seca que ens aniran senyalitzant el camí, qualsevol detall, sigui mirador, balma, banc, font, bassa, arbre, o el que sigui està cuidat meticulosament fins l’últim detall i amb una placa de l’indret i l’any de la restauració i signada per en Rabionet i en Cirera.
El redós de l’ermita de Sant Martí Xic també està molt cuidat, amb una taula panoràmica suportada per les quatre barres, i per l’indret hi trobem plaques amb versos d’en Miquel Martí Pol, de Mn. Cinto Verdaguer i de Josep Mª de Segarra.
De tots els indrets més curiosos destaca el grup escultòric de pedra seca i la “monada” de la cabana d’en Rabionet.
Les primeres noticies del castell de Voltregà, del que només queda un pany i mig de paret, ens porten a l’any 902, des de llavors ha viscut un gran nombre de vicissituds, amb canvis constants de propietaris degut a vendes, donacions, herències, dots, etc, fins la guerra civil catalana dels anys 1462-1472, quan va quedar enderrocat i no es va tornar a reconstruir. Podeu trobar-ne una amplia descripció a l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Voltreg%C3%A0
Però l’accés al castell i el seu entorn està molt cuidat i és un excel·lent mirador.
L’ermita romànica de Sant Martí Xic, és situada a pocs metres del castell, i les primeres noticies les trobem a l’any 1097, depenen dels senyors del castell, va ser església parroquial dels masos de la contrada, fins que aquests varen anar quedant deshabitats perquè els seus habitants s’anaven instal·lant a la plana.
Inicialment es coneixia amb els noms de Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que degut a les seves dimensions es va anar fent popular el nom de “Xic”. A partir del 1656 va deixar d’haver-hi culte i es va anar deteriorant i enrunant fins que l’ant 1984 va ser reconstruïda.
L’objectiu principal és pujar al castell de Voltregà i a l’ermita romànica de Sant Martí Xic, però la caminada ens depararà altres sorpreses: anirem al mirador del Morro de Bou, a la bauma de la Miranda, a la cabana d’en Rabionet, als esmentats castell i ermita, a la font de Can Casanova de Dalt, a les ruïnes de Can Casanova de Dalt, al collet de la Casanova on hi ha una pinassa de tres soques, al cim de la Miranda i acabarem en el grup escultòric de pedra seca que hi ha a sobre el mas de Baulenes.
És una caminada fàcil per camins i pistes, però amb una característica que crec que la fa gairebé única. Tots els camins estan nets i molt ben conservats, amb petits esglaons allà on potser fan més falta; a part del grup escultòric, durant tota la caminada anirem trobant també grans cons de pedra seca que ens aniran senyalitzant el camí, qualsevol detall, sigui mirador, balma, banc, font, bassa, arbre, o el que sigui està cuidat meticulosament fins l’últim detall i amb una placa de l’indret i l’any de la restauració i signada per en Rabionet i en Cirera.
El redós de l’ermita de Sant Martí Xic també està molt cuidat, amb una taula panoràmica suportada per les quatre barres, i per l’indret hi trobem plaques amb versos d’en Miquel Martí Pol, de Mn. Cinto Verdaguer i de Josep Mª de Segarra.
De tots els indrets més curiosos destaca el grup escultòric de pedra seca i la “monada” de la cabana d’en Rabionet.
Les primeres noticies del castell de Voltregà, del que només queda un pany i mig de paret, ens porten a l’any 902, des de llavors ha viscut un gran nombre de vicissituds, amb canvis constants de propietaris degut a vendes, donacions, herències, dots, etc, fins la guerra civil catalana dels anys 1462-1472, quan va quedar enderrocat i no es va tornar a reconstruir. Podeu trobar-ne una amplia descripció a l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Voltreg%C3%A0
Però l’accés al castell i el seu entorn està molt cuidat i és un excel·lent mirador.
L’ermita romànica de Sant Martí Xic, és situada a pocs metres del castell, i les primeres noticies les trobem a l’any 1097, depenen dels senyors del castell, va ser església parroquial dels masos de la contrada, fins que aquests varen anar quedant deshabitats perquè els seus habitants s’anaven instal·lant a la plana.
Inicialment es coneixia amb els noms de Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que degut a les seves dimensions es va anar fent popular el nom de “Xic”. A partir del 1656 va deixar d’haver-hi culte i es va anar deteriorant i enrunant fins que l’ant 1984 va ser reconstruïda.
A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_Xic hi trobareu una amplia i detallada descripció.
Per situar-nos a l’inici de la caminada ens situarem a Les Masies de Voltregà i seguirem la carretera a BV-4608 a Sant Boi de Lluçanès, després dels primers revolts pronunciats, i pocs abans d’arribar a la fita del Km 15 trobem una doble senyalització a dreta i esquerra. A la dreta als masos de Puiggròs i el Bellestar i a l’esquerra al mas de Serratosa. Seguim aquesta darrera pista asfaltada, passem pel costat de l’esmentat mas i uns metres més endavant, després d’un revolt hi ha un gran dipòsit d’aigua i espai suficient per aparcar i aixecant el cap ja veiem a sobre nostre la barana del mirador del Morro de Bou.
Comencem a caminar, deixem la pista principal per seguir-ne una de secundària per la dreta, però només hi caminarem dues passes perquè immediatament a la dreta (marques de pintura groga i blanca) arrenca un camí que comença a guanyar alçada. Travessem la pista d’abans i seguim recta pel camí; més amunt tornem a trobar la pista, que aquesta vegada seguirem quatre metres per la dreta perquè immediatament tornem a trobar el camí que va fent dreceres, ja que poc després tornem a trobar la pista que simplement creuem.
Finament arribem a una pista molt més ample, que seguim per la dreta.
Pocs metres després per l’esquerra (a sobre el talús) arrenca un camí, però primer seguirem la pista per fer una curta anada i tornada al proper mirador.
En el primer revolt a la dreta hi ha una curta escala que ens deixa a l’indret del Mirador del Morro de Bou (per la forma que té l’espadat de la cinglera en aquest indret); ens trobem en una petita plataforma molt ben arranjada, amb una barana i un banc des d’on podem contemplar una amplia panoràmica amb tota la plana de Vic als nostres peus.
Tornem sobre les nostres passes i arribem a l’inici del camí per sobre el talús, per a superar-lo hi ha tres graons de ferro per a facilitar la curta pujada.
Aquest estret camí planeja uns metres paral·lel a la pista, poc després ens trobem amb un banc encarat a la vista, on hi ha gravat el nom de “banc de mig camí”.
S’acana el planejar i emprenem una curta pujada que ens porta a una nova cruïlla on un cartell ens assenyala el camí per la dreta per a fer una nova anada i tornada a la bauma.
Seguim aquest camí que en lleugera baixada ens deixa a sota de la bauma, hem d’estar atents a aquest indret perquè el camí segueix i a l’esquerra darrera els arbres s’intueix una bauma o balma i un curt corriol que en poques passes ens hi porta.
La Bauma de la Miranda és un nou indret molt ben cuidat, on trobem un altre banc encarat a la plana amb una barana de protecció i amb una petita bassa que deu recollir d’aigua de la pluja o d’algun regalim que deu haver-hi; també hi ha una placa amb la data de seva adequació el 2015, amb el nom de Cirera-Rabionet.
Deixem aquest bonic indret, tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí fins que elevada uns metres a la dreta veiem la cabana d’en Rabionet, un curt camí amb una cadeneta ens hi porta. Quina passada de cabana!!! Feta amb troncs tallats per la meitat sembla sorgida d’un compte de fades, és petita però està farcida de petits detalls, i com tot el que hem trobat i trobarem està molt ben cuidada i endreçada; no hi ha espai per a dormir-hi a no ser que hi facis assegut; disposa de tres petites finestres, una taula i bancs, hi ha un llibre registre. Al davant té una petita plataforma amb una barbacoa i uns metres a la dreta una llarga taula amb bancs.
Un indret per a fer-hi una bona aturada. Per a continuar podem tornar al camí de sota que hem deixat per anar a la cabana, o bé podem seguir des de la mateixa cabana per un camí, amb una altre cadeneta a l’inici; tots dos camins s’ajunten pocs metres després.
Ara començarem una fantàstica caminada per sobre la cinglera amb unes vistes extraordinàries durant tota l’estona. A part del marcat camí unes monumentals fites còniques ens aniran guiant.
Comencem a veure l’ermita de Sant Martí Xic i el turó del castell, també veiem altres ermites i santuaris encimbellats dalt de les carenes, veiem Sant Salvador de Bellver, el Santuari dels Munts, el de Bellmunt i el de Cabrera (aquest darrer costa una mica de veure perquè només sobresurt la punta del campanar per sobre els arbres, però la silueta de la serra de Cabrera és inconfusible). Per l’altre costat veiem Sant Bartomeu del Grau al capdamunt de la carena.
El camí va planejant per sobre la cinglera fins que arriba un punt en que baixa uns metres per un curt grau, les monumentals fites ens ho indicaran, per seguir planejant a un nivell inferior. Finalment una curta remuntada ens deixa dalt del coll de Sant Martí.
Un nou indret molt bonic i situat a pocs metres de Sant Martí Xic.
Aquí tenim l’opció d’escurçar molt la caminada si seguim la pista que hi arriba per la dreta, ja que enllaça amb el collet de la Casanaova, per on passarem més endavant.
Seguim per l’esquerra i la pista s’acaba davant del cuidat indret on hi ha l’ermita de Sant Martí Xic, primer ens trobem una zona amb taules i bancs de pedra, una taula panoràmica amb un vers de Mn. Cinto. Seguidament arribem a l’ermita que té la porta (tancada) a l’altre costat i amb una esplanada al davant que dona accés a la curta pujada al castell. Tot el conjunt és molt bonic.
Fem les fotografies de rigor a l’ermita i pugem al castell per un camí amb esglaons i arribem al castell dalt d’un turó amb molt bona vista. Poca cosa queda del seu antic esplendor. Des del castell podem veure tota la cinglera que hem resseguit des de la cabana d’en Rabionet.
Deixem les ruïnes del castell pel costat oposat al d’arribada, directament de cara a la cinglera, però just abans d’arribar-hi veiem un camí a l’esquerra que ens permet baixar fins un camí transversal que passa per sota.
Aquí trobem una taula i bancs de pedra i una barbacoa aprofitant la paret de la muntanya. Sota la llosa de la taula hi ha gravada la frase “taula de l’alzina”
Seguim el camí que comença a rodejar el castell i que ens portaria de nou a l’ermita, per això hem de deixar aquest camí i baixar fins un pal indicador que hi ha uns metres més avall; allí enllacem amb el camí que seguirem força estona, caminant sobre la mateixa cota tot passant per sota el camí d’anada fins quedar situats sota el coll de Sant Martí, indret on el nostre camí es va separant de l’anterior.
Així arribem a la font de Can Casanova de Dalt, també molt ben conservada, amb una gran alzina caiguda i que travessa la bassa de la font; una altre taula amb banc i la corresponent placa de la seva restauració per part d’en Cirera i Rabionet amb la data del 2011.
Deixem la font i poc després arribem a les ruïnes de Can Casanova de Dalt, situades en unes prades molt amplies, vestigis muts dels seus camps. Estrictament no hi hem d’arribar ja que quatre passes abans arrenca una pista per la dreta que hem de seguir, però farem aquestes quatre passes per a contemplar millor les ruïnes i els antics camps.
Seguim la pista esmentada, que en lleugera i constant pujada ens porta fins el collet de la Casanova.
Important cruïlla de camins amb un pal indicador i amb una pinassa de tres soques amb una taula de pedra i bancs, i amb una nova placa que diu; ”Pi de les branques, esporgat i arreglat; Rabi-2022”.
Hem de seguir la pista de l’esquerra, però primer anirem per la de la dreta uns metres (és la pista que ens portaria novament al coll de Sant Martí) amb la intenció de pujar al turó de la Miranda. Seguim la pista fins que surt del bosc en uns rasos on podem girar a l’esquerra i acabar d’arribar al turó de la Miranda, de 911 metres d’alçada, màxima cota de la caminada.
Travessem els rasos i els metres finals semblen tapats per la vegetació, però hi ha molts rastres de camí obert per les vaques que sense cap dificultat ens deixen dalt del turó.
Tot i que no té una vista excel·lent, ens permet tenir una bona perspectiva de l’ermita de Sant Martí Xic i el castell, així com del Santuari dels Munts i de Bellmunt i dels pobles de Torelló.
Tornem sobre les nostres passes fins el collet de la Casanova i seguim la pista, passem pel costat una bassa i poc després pel bassot de Baulenes, una petita marmita actualment totalment seca, amb la corresponent placa d’en Rabionet-Cirera, aquesta de l’any 2017.
Aquest bassot està voltat de prades amb vaques pasturant i amb el mas de Baulenes a un costat; una mica més endavant arribem al coll de Baulenes, on hi ha un pal indicador i una gran fita.
Aquí farem una anada i tornada al grup escultòric de pedra seca, i a més a més el pal indicador i la fita estan situats en el punt exacte d’on arrenca el camí que ens permetrà baixar de dalt la cinglera.
De moment seguim recta per un camí que segueix recta i s’enfila una mica; de fet aixecant la vista ja es veuen les estructures de pedra seca, en el fons estem fem una drecera de la pista que anem seguint des del collet de la Casanova i les estructures estan situades just en el punt on aquesta drecera enllaça de nou amb la pista.
S’ha d’anar-hi per poder copsar la dedicació i el treball d’anar encaixant les pedres una a una per fer les estructures, en una d’elles hi ha el nom del Mirador i la data del 2012, també se les coneix com el grup escultòric de pedra seca del Mirador del Mal Pas ja que l’indret és també un excel·lent mirador. Tot i la data del 2012 encara hi estant treballant i una s’ha acabat fa poques setmanes. És difícil definir-les, és una manera molt diferent de fer construccions de pedra seca, acostumats als marges dels camps i a les cabanes de vinya; aquestes no hi tenen rés a veure, van des de cons molt ben treballats i d’uns dos metres o més d’alçada, o d’altres que potser recorden les piràmides maies; hi ha angles i cavitats amb imatges o figures, i pots seure. Només les fotografies donen una idea del que hi ha en aquest indret.
A l’altre banda de la pista també n’hi trobem.
M’he quedat amb les ganes de saber-ne l’autor o els autors, ja que tinc entès que no son ni en Cirera ni en Rabionet.
Vist el grup escultòric tornem al coll de Baulenes i situats exactament on hi ha el rètol i la fita girem a l’esquerra i avancem uns metres i veurem l’inici d’un camí amb una tanca pel bestiar que emprèn un fort descens per dins del bosc amb curtes llaçades fins que arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta per seguir un camí que va planejant i que més endavant es converteix en pista fins que en lleugera pujada ens deixa exactament a l’indret del dipòsit on tenim aparcat el vehicle, donant per acabada aquesta bonica i sorprenent caminada a cavall d’Osona i el Llucanès.
HORARIS:
De l’aparcament sobre el mas de Serratosa al mirador del Morro de Bou: 20mn
Del mirador a la Bauma de la Miranda: 10mn
De la Bauma a la cabana d’en Rabionet: 10mn
De la cabana a Sant Martí Xic i el castell de Voltregà: 30mn
Del castell de Voltregà a la font de Can Casanova de Dalt: 15mn
De la font al collet de la Casanova: 15mn
Del collet al turó de la Miranda: 10mn
Del turó de la Miranda al collet de Baulenes: 15mn
Del collet al grup escultòric de pedra seca: 05mn
Del grup escultòric al cotxe: 35mn
TOTAL: 2h 45mn
