Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de desembre del 2020

La Conreria, circumval·lació a la Cartoixa de Montalegre, font de Sant Bru, turó de Sant Bru i cementiri dels Empestats del 1870

 
La Conreria, circumval·lació a la Cartoixa de Montalegre, font de Sant Bru, turó de Sant Bru i cementiri dels Empestats del 1870

























Circumval•lació de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre, un dels paratges més singulars de l’entorn de Badalona, encara que dins del terme municipal de Tiana, malgrat la vall i la riera que Montalegre van a sortir directament al barri de Pomar de Badalona.
La cartoixa està en una assolellada clotada i pràcticament invisible ja que queda envoltada per la Serralada de Marina i de petits turons.
Ens remetrem a la Viquipèdia per a fer-ne un breu resum de la seva història:
“La Cartoixa de Montalegre és un monestir situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415 gràcies a una butlla del papa Benet XIII. És l'única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local. Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s'establiren el 1415 a l'antic priorat femení de Montalegre (que havia estat abandonat), mentre construïen al seu peu un monestir. Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s'hi reuniren el 1434, any en què es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII. El 1441 adquirí el domini sobre Tiana. La desamortització feu que s'abandonés definitivament el 1835. El 1901 s'hi instal•là una comunitat de cartoixans francesa, després d'adquirir totes les terres. Després de la Guerra Civil s'hi establí una comunitat de monjos catalana”.
Com a demostració del seu poder i importància durant els esmentats segles cal dir que Montalegre va adquirir els drets jurisdiccionals i delmes d’alguns indrets de les comarques del Maresme i del Vallès. En aquest sentit cal destacar la concessió per part d’Alfons el Magnànim del privilegi de jurisdicció civil i penal (1425). També esmentar el de preferència a l’hora de la compra de peix (des de Montgat fins Arenys) i ous (fins a set llegües del monestir)!!!

Hem de recordar que si hi transitem cal respectar sempre la voluntat d’aïllament dels frares cartoixans que hi habiten, per tant en aquesta excursió ens haurem d’abstenir de parlar alt, de cridar, cantar o fer soroll.
La caminada ens portarà fins la mateixa porta d’entrada al recinte, i és un dels pocs indrets, i valgui la redundància, “on sents el silenci”, el lloc traspua pau i serenor, i notes una agradable sensació de benestar.
Ja que fem la volta a una cartoixa, ho aprofitarem per a passar per alguns dels indrets que ens ho recorden, com la font de Sant Bru i el turó de Sant Bru.
Cal recordar que Sant Bru fou el fundador de l’ordre dels cartoixans.
La font queda discretament apartada del camí principal, i dona la sensació que no hi baixa gaire gent. Davant de la font hi ha un bassal, i no hi pots acabar d’arribar si no ets mulles els peus; per les marges i murs, segurament abans el bassal deuria ser una bassa que s’ha anar omplint de terra, i els esbarzers també ajuden a no poder-hi arribar del tot.
El turó de Sant Bru, quan hi arribes t’emportes una decepció perquè hi ha un dipòsit al capdamunt i no hi ha pràcticament panoràmica; però el “punt més alt” està lleugerament darrere del dipòsit i si ens hi acostem i hi passegem una mica tindrem una fantàstica perspectiva de la cartoixa; una vista espectacular, ja que inclús es veu una part dels dos claustres; claustres que només es tornen a veure des d'un sol punt del turó de l'Home. Només els havia vist una vegada que hi vaig fer una visita guiada. A part dels claustres, també es veu tota l’estructura del recinte; ja dic una gran i inesperada vista.

Ja que aquesta és una excursió de “recolliment i meditació”, també visitarem el monument situat a l’antic cementiri del empestats de la febre groga del 1870.
Monument que consisteix en una gran llosa rodona amb una inscripció i on també hi ha esculpides a la pedra dues calaveres i dos rellotges de sorra amb ales; metàfores de la brevetat del nostre pas per la terra. Recordatori molt adient per aquest any 2020.
Fem també un breu repàs a aquest cementiri, relativament poc conegut.
Hi varies versions, unes de més fiables que d’altres.
La més fiable és que l’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per ordre de l’Ajuntament i la “Junta de Sanidad”, el barri de la Barceloneta va ser desallotjat i els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna.
Una altre versió més digne d’una pel•lícula de terror diu que els carros que transportaven als difunts i malalts terminals, que pel camí morien ... o no, eren enviats a aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop el carro arribava al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia estat en contacte amb el virus i per tant es considerava que s’havia infectat. Hi ha més versions, però el cert és que la làpida recordatòria fou col•locada per l’ajuntament de Barcelona l’any 1871.

És curiós perquè les ressenyes que hi ha d’aquesta zona, o passen per un costat de la cartoixa, o per l’altre, però no n’he vist cap que hi donés la volta sencera. També és curiós que les “bases” d’aquestes excursions son principalment des de Tiana, i algunes des de la Conreria; però des del punt de sortida més lògic i normal com hauria de ser Badalona, i més concretament des de la zona de la urbanització del Mas Ram, que consisteix en seguir la riera i arribar a la font que està a molt poca estona, tots els camins queden barrats per finques particulars, deixant com a única opció caminar a peu per la carretera B-500 fins a la desviació a Can Sent-romà; llarga caminada per una carretera que fa perdre tot l’encant de la caminada.
Per aquesta raó començarem l’excursió des de la Conreria, on hi ha mols llocs per aparcar, tant a un costat com a l’altre de la carretera.
Nosaltres començarem a caminar des de darrere mateix del restaurant El Cau, ja que d’allà mateix surt el camí que seguirem baixant uns metres fins una torre d’alta tensió.
En aquest punt girarem a l’esquerra per a caminar una vintena de metres per arribar al Cementiri dels Empestats, ja que es troba pràcticament al peu de la torre. És un petit recinte tancat per un mur i amb la ja esmentada làpida al centre. A l’entrada hi ha un cartell que explica breument l’indret.
Si seguíssim aquest camí ens portaria fins a la font de l'Alba, al poliesportiu de Tiana.
Però nosaltres tornem a la torre d’alta tensió i seguim el camí que desemboca a la carretera B-500, podem creuar-la per a aquest indret (com farem a la tornada), o podem seguir un corriol que segueix per l’esquerra i creuar-la una mica més endavant.
Posem atenció en creuar-la ja que és força transitada i tant en un punt com a l’altre la creuarem en una corba.
De l’altre costat arrenca una pista molt ampla que comença una llarga davallada.
Molt aviat deixem a l’esquerra una antiga pista en desús, que és per on tornarem.
Seguim baixant per la pista principal, que després d’una bona estona ens deixa a la porta d’entrada de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
Contemplem amb respecte aquest indret i seguim el bonic camí d’accés a la cartoixa flanquejats per una filera de xiprers.
Acabada la filera de xiprers el camí fa un tomb a l’esquerra, però recta surt un altre camí que és el que seguirem.
El seguirem poca estona perquè aviat el deixarem per a seguir un bonic camí que surt per l’esquerra, primer planeja i després comença una baixada una mica pronunciada.
Aquesta baixada s’acaba en arribar a la cruïlla amb el camí que ens portaria a Can Sent-romà (Sentromà, com també se l’anomena).
Nosaltres en aquesta cruïlla girarem a l’esquerra i pocs metres després deixarem momentàniament aquest camí per a fer una curta anada i tornada a la font de Sant Bru.
En aquesta font vàrem fer un curt intent de tornar a la carretera B-500 pel marge esquerra del torrent, però el camí que es marca inicialment es perd.
Per tant el millor és tornar a la cruïlla d’anada i tornada i seguir el camí.
Aquest camí ens retorna novament a la carretera o camí d’accés a la cartoixa, però més avall d’on l’havíem deixat abans.
Ara seguirem aquest camí asfaltat fins al seu enllaç amb la carretera B-500.
Però només hi traurem el nas ja que immediatament girarem a l’esquerra per a seguir una antiga pista.
Trobarem una porta oberta, o mig oberta, una mica més endavant hi ha una difuminada cruïlla de camins; seguirem el de la dreta. Ara, entre els arbres, ja tenim magnifiques vistes de la cartoixa.
Estem revoltant el turó de Sant Bru per la seva base; si volem ens podem enfilar pel dret, fent una mica el senglar; però si seguim el camí arribarem a un collet, on també hi arriba una pista que arrenca a la carretera B-500 i que porta fins el mateix turó de Sant Bru on hi ha un gran dipòsit. En el collet també hi ha un altre dipòsit.
Així doncs en aquest punt farem una curta anada i tornada per la dreta fins el turó de Sant Bru, de 264 metres d’alçada. Recordem que en arribar al dipòsit poca cosa veurem, però cal seguir una mica més per a tenir la gran vista sobre la cartoixa.
Contemplada la panoràmica tornem a la cruïlla anterior, i encara que us sembli mentida hem de seguir recta, ja que la pista ens baixaria fins la carretera.
En realitat ara també seguirem una pista, però de la que pràcticament no en queda res; els primers metres son els més dubtosos. Després d’aquests primers metres molt perduts, el camí gira noranta graus a l’esquerra, i cada vegada és més marcat, principalment a partir d’un antic petit dipòsit d’aigua.
Abans un arbre sembla que ens vulgui barrar el pas, però rodejant-lo veurem que el camí segueix per l’altre costat.
A partir d’aquí ja no hi ha cap dubte, passem pel costat d’un segon petit dipòsit i poc després arribem a la pista del començarem.
Ara ja només ens queda seguir-la fins arribar novament al començament d’aquesta bonica circumval•lació.

HORARIS:
De la Conreria al Cementiri dels Empestats: 05mn
Del Cementiri dels Empestats a la Cartoixa de Montalegre: 20mn
De la Cartoixa a la font de Sant Bru: 20mn
De la font de Sant Bru a la carretera B-500: 25mn
De la carretera B-500 al turó de Sant Bru: 15mn
Del turó de Sant Bru a l’inici de l’itinerari: 15mn
TOTAL: 1h 40mn














dijous, 24 de desembre del 2020

Badalona (Can Ruti), font de l'Amigó, poblat ibèric de les Maleses, turó de Donadéu, Sant Cebrià de Cabanyes, font dels Avellaners, font de la Guineu, turó de la Coscollada, turó de Fra Rafel i turó de l'Home



Badalona (Can Ruti), poblat ibèric de les Maleses, Sant Cebrià de Cabanyes, font Avellaners i Guineu; la Coscollada i Fra Rafel
















































Bonica i interessant excursió que ens portarà des de Badalona fins a l’altre vessant de la Serralada de Marina, concretament fins a la bonica ermita romànica de Sant Cebrià de Cabanyes al terme de Sant Fost de Campsentelles.
L’he qualificat de dificultat “moderada” degut a que entre el turó de Donadéu i una part important de la baixada a Sant Cebrià la realitzarem per camins evidents, però poc fresats, on majoritàriament has de caminar ajupit, i a part de portar el GPS també cal saber intuir i caminar per indrets semblants; a la resta de la caminada no hi trobarem cap mena de problema per a seguir-la.
A part de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, situada en un paratge molt bonic, durant gran part del recorregut gaudirem d’unes extenses vistes panoràmiques del Barcelonès, el Maresme i els dos Vallès; tot això encerclat per llunyà Pirineu (visible principalment si està nevat i el dia és clar), el Montseny, Montserrat, la Mola de Sant Llorenç del Munt i una vasta extensió del mar.

Per a començar aquesta caminada ens situarem al descampat que hi ha entre l’Hospital de Can Ruti i els edificis de la Unitat Docent de la UAB; en aquest gran descampat s’hi pot trobar lloc per aparcar generalment abans de les vuit del matí.
Sortim de l’aparcament i ens dirigim al camí de la font de l’Amigó, camí que seguirem fins l’esmentada font.
La font de l’Amigó, raja, amb més o menys cabdal, gairebé sempre; i sestà situada en una raconada molt bonica que convida a passar-hi una estona, si no fos perquè fa molt poc que hem començat a caminar.
Del darrere la font surten dos camins, que conflueixen una mica més amunt; seguirem el que surt del darrere mateix de la font, i que en una forta pujada inicial ens deixa al coll de la Malesa.
Aquest coll sortim a la gran pista que ve del coll de la Vallensana i que mena fins a la Conreria passant per dalt la carena. Pista molt transitada, tan per caminants com per ciclistes.
Nosaltres simplement la travessarem ja que seguirem recta pel camí que hi ha a l’altre banda de la pista.
El seguirem, tot planejant, una estona, fins arribar a una cruïlla, on girarem a la dreta per a seguir un altre camí que comença a guanyar alçada ràpidament.
Aquest camí ens portaria al coll de Lliça i a la Coscollada; pocs metres abans d’arribar-hi, a l’esquerra surt un nou camí que seguirem, també en forta pujada inicial, i que ens portarà fins el poblat Ibèric del turó de la Malesa, de 464 metres d’alçada.
El poblat és llarg i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. Hi ha les restes d’un carrer central, amb les cases als dos costats. Encara queda molt per excavar, si van fent algunes intervencions que van posant novament a la llum els fonaments de les antigues cases.
La vista des d’aquest indret és extraordinària. Travessarem el poblat de punta a punta. A l’extrem contrari és la punta que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el Pirineu.
Precisament des d’aquest extrem és d’on arrenca el camí que seguirem a continuació.
Després d’una curta i forta baixada inicial, el camí planeja entre el bosc, i la caminada esdevé una agradable passejada.
Gairebé al final d’aquest bonic camí carener per dins del bosc ens trobem amb una torre d’alta tensió i immediatament després arribem a una pista.
Hauríem de girar a la dreta, però primer farem una curta anada i tornada fins el turó de Donadéu.
Girarem a l’esquerra i a pocs metres a la dreta arrenca la curta pista que porta fins el peu d’una altre torre d’alta tensió, situada just al cim del turó de Donadéu, de 402 metres d’alçada.

Turó pràcticament rodejat de vegetació, però amb algunes clarianes que ens permeten tenir bones vistes de Barcelona i part del Vallès.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
NOTA IMPORTANT!
La descripció esmenta que per anar al turó de Donadéu hem de fer una "anada i tornada", Per tant una vegada a l'esmentat turó hem de tornar sobre les nostres passes per tal d'enllaçar amb el camí que ens portarà a Sant Cebrià.
Però aquest camí passa pocs metres per sota el turó de Donadéu.
Per tal d'estalviar aquesta marrada, recentment s'ha obert una curta drecera que des de darrere mateix de la torre baixa fins a trobar l'esmentat camí.
El corriol que s'ha obert, obrint-se pas en mig de la densa vegetació de brucs, és molt evident, i en el seu inici s'hi ha col·locat una fita, i bàsicament segueix el traçat de la línia d'alta tensió.
Òbviament no surt al traçat d'aquesta descripció, però son pocs metres, i aviat tornarem al traçat en arribar al camí. On també hi ha una fita.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
SEGUIM AMB LA DESCRIPCIÓ ORIGINAL:
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior d’anada i tornada, i ara seguim la pista per l’altre costat. 
Però també la seguirem molt poca estona, ja que en el punt on la travessa tangencialment la línia d’alta tensió, l’haurem d’abandonar per a seguir un gens marcat corriol a l’esquerra i en un angle de gairebé 180 graus. Generalment hi ha una fita.
Esmento “gens marcat corriol”, perquè aquests camins poc freqüentats quan s’obre una pista normalment es “carregen” literalment l’inici del camí. A vegades hi ha una fita, o un senyal, o es veu més o menys trepitjat; però en aquest cas, no hi ha res; i l’inici fa dubtar de si realment anem bé o ens hem equivocat. 
Però això només passa ens els primers deu o vint metres, després el corriol es fa evident. 
Evident, però ...poc transitat i per tant la vegetació va creant com un túnel, i durant gran part d’aquest recorregut has d’anar ajupit esquivant branques. 
És un corriol que fa la volta al turó de Donadéu pel seu vessant de ponent i sense perdre gaire alçada. 
Arribem a una cruïlla, on per la dreta arriba un camí que sembla millor; però no l’hem de seguir, ja que hem de seguir recta. 
A partir d’aquí el corriol està una mica millor; a la dreta del corriol el marge es veu rebaixat, senyal que fa temps aquest corriol deuria ser una pista. 
Novament arribem a una cruïlla, el mapa via satèl•lit indica que hi ha un camí que segueix recta, però deu estar molt tapat, i les poques ressenyes que hi ha, totes giren a l’esquerra per a seguir un nou corriol, semblant als dos que hem seguit fins ara. 
Ara tornem a revoltar el turó de Donadéu, a menys alçada i aquesta vegada pel seu vessant nord. 
Arribem a una petita clariana, que és a la vegada un petit mirador, estem sobre la pedrera de Can Donadéu, i aquí el corriol fa un gir de 180 graus a la dreta. 
Seguim pel corriol o antic camí de carro ja que és ample, però la vegetació només deixa un estret pas per anar-lo seguint. Ara estem revoltant la part superior de l’esmentada pedrera, però a força distància. 
Arribem a una nova cruïlla amb un camí perpendicular. Si seguíssim per la dreta baixaríem fins la pedrera; així doncs seguirem aquest nou camí girant 90 graus a la dreta. 
Cada vegada els nous camins son una mica millors que els anteriors. 
Des del turó de Donadéu hem anat perdent alçada, però a curtes estones, ja que hem planejant més que baixat. 
Això s’acaba en arribar a la propera cruïlla; on deixem estar el camí de la dreta i emprenem una forta davallada pel de l’esquerra. Tal com he esmentat abans, aquest camí també és una mica millor que l’anterior. 
Finalment arribem al peu d’una torre d’alta tensió. Aquí s’acaben el corriols poc transitats i embrossats, ja que ara seguirem l’antiga pista d’accés a l’esmentada torre, que surt per l’esquerra. 
Seguim baixant per la pista, que fa varies llaçades i que acaba desembocant a la pista principal de Sant Cebrià. 
Però uns metres abans d’arribar-hi, a l’últim revolt a l’esquerra, veurem un molt bon marcat camí a la dreta. Aquest és un punt important, ja que aquest camí ens portarà a la font dels Avellaners; però primer farem una curta anada i tornada a Sant Cebrià. 
Així doncs deixem de moment aquest camí i acabem d’arribar a l’esmentada pista, que seguim per l’esquerra i que en pocs minuts ens deixa davant la bonica ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. 
Davant nostre tenim mil anys d’història, ja que aquesta ermita ja és documentada l’any 1001 en una donació a “Sant Cebrià de Cabanes”; fou consagrada el 3 de juny del 1192. 
Diu en Josep Maria Cuyàs i Tolosa (1904-1992), historiador badaloní, i uns dels pioners i artífex del Museu Municipal de Badalona, que l'església va ser construïda pels mateixos veïns, entre ells el propietari de la masia de Can Torrents, casa tan antiga com la mateixa església i que sempre va ser el seu braç dret, i per això va rebre el càrrec d'obrer major. 
Amb els segles va anar caient en desús, i no fou fins 1971que es començà la seva reconstrucció per part del CES-Amics de Cabanyes i que durà fins el 1984. Deixant com a resultat aquest magnífic exemplar d’ermita romànica. 
Davant la porta hi ha un petit pati, que a la vegada ens permet tenir una bonica perspectiva de la contrada. 
Visitat aquest acollidor indret, tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla esmentada anteriorment, i seguim el camí (ara el trobarem a la nostra esquerra) i que en pocs minuts ens deixa a la font dels Avellaners. 
De la font es pot dir que només queda un antic i gran cartell amb el nom, perquè de la font només en vaig poder veure una mica d’humitats al terra. 
Del darrere del cartell surt un corriol que en pocs metres ens deixa a una antiga pista. 
Aquesta pista desemboca en la pista principal que ens ha portat fins a Sant Cebrià; és a dir passant per la font hem fet una gran drecera. 
Pocs metres abans de desembocar a la pista deixem a l’esquerra uns ruscos d’abelles (cal anar amb precaució, en aquests escassos metres). 
Seguim aquesta ampla pista, que en alguns moments està cimentada, fa un gran gir a la dreta i ens porta fins una triple cruïlla. 
Aquí l’hem d’abandonar, per a seguir-ne una de secundària que arrenca en forta pujada per l’esquerra. 
Arribem a una clariana i girem a la dreta. Ara la pista queda convertida en un bonic camí per dins del bosc. 
Més endavant arribem a la font de la Guineu. On, com a passat a la dels Avellaners, hi ha més cartell que font. 
Però aquesta té una mica més d’entitat, queda arrecerada a la dreta del camí, i a part del cartell, en una roca hi ha pintat el nom de la font, una pintura força antiga i gairebé invisible sota el verdet. 
Vaig tenir la santa paciència de treure el verdet i deixar força més visible el nom de la font; és de suposar que a sota aquesta pedra hi deu o devia haver el broc de la font. 
Passem la font i anem seguint el camí. Fa estona que anem recuperant alçada, però d’una manera molt suau, però sostinguda. 
Finalment el camí es converteix en pista, que anirem seguint. 
Ara veiem a la dreta el poblat ibèric del turó de les Maleses i a l’esquerra treu el nas la punta de la torre de guaita de la Coscollada o Coscoiada.
Aquesta pista ens portaria al coll de Lliçà, però nosaltres farem una nova drecera. 
A l’esquerra veurem una curta pista que mena al peu d’una torre d’alta tensió; la seguirem fins la torre, i una vegada allí veurem que segueix un marcat camí que transcorre per sota els cables; és una zona desforestada amb motiu del traçat de la línia d’alta tensió, però a part d’això, hi ha un marcat camí que ens deixa dalt la carena, pràcticament a tocar de la torre de vigilància. 
Acabem de sortir de la part obaga, a la que havíem entrat en baixar del turó de Donadéu, i tornem a estar a la part solana i novament amb una gran vista sobre la costa barcelonina. 
El vèrtex de la Coscollada no és exactament on hi ha la torre, per cert indret que és parada i fonda d’excursionistes i ciclistes; per arribar al punt més alt de la Coscallada, de 464 metres d’alçada, hem de seguir uns metres més la pista, i acabar d’arribar-hi; no hi ha cap senyal ni res que s’hi assembli, està a tocar de la pista, i només en queda la petita plataforma del vèrtex (està a poques passes del dipòsit que també hi ha en aquest indret). 
La Coscollada és un gran mirador de 360 graus, malauradament estroncat per les nombroses línies d’alta tensió, que fan complicat poder fer fotos sense cables o sense torres; però malgrat això, podem contemplar el mar, el Pirineu, Montserrat, el Montseny, la Mola, Montjuic i Barcelona. 
A partir d’aquí podríem dir que comença una nova excursió, ja que ara caminarem per dalt la carena, per la solana i amb constants bones vistes. 
Seguim la pista que aviat arriba a la cruïlla on a la dreta ens portaria al coll de la Vallensana, i recta al de la Conreria. 
Seguim, en direcció a la Conreria, passem pel coll de la Jeia d’en Pujol, on a l’esquerra ja treuen el nas les darreres cases de la urbanització de la Conreria. 
Seguim una estona més i arribem al coll de Fra Rafel. 
Aquí hem d’abandonar la pista. A la dreta arrenquen dos corriols, primer un que baixa i gairebé enganxat a aquest, un que puja. 
Hem de seguir aquest segon corriol, molt poc definit i cal posar atenció per veure’l. 
La poca definició d’aquest corriol només dura els tres o quatre primers metres, en que la vegetació sembla que l’hagi desdibuixat una mica; però a continuació el corriol es converteix en un camí perfectament marcat, amb una forta pujada inicial, i que després va planejant pel llom de la carena, ja que el turó de Fra Rafel és molt llarg i planer. 
En aquesta planejada hem d’estar atents, perquè diagonalment a l’esquerra arrenca un curt i poc marcat corriol que en una dotzena de passes ens deixa dalt del turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada. 
Aquest turó és un gran mirador de 360 graus, un altre indret, on en dies clars, es veu el Pirineu. Turó injustament poc visitat ja que les vistes son magnifiques, inclús hi ha unes pedres a mode de seient, molt apropiades per a descansar i gaudir de la panoràmica. 
Podria semblar que serà un indret emboscat i sense vistes, però a dalt hi ha una clariana que permet veure l’esmentada vista. 
Deixem el turó pel costat contrari al que hem vingut, per a seguir un nou rastre de corriol que ens retorna immediatament al camí principal. 
Camí que seguim fins una punta, on hi ha unes roques, que, de nou, son un gran mirador. 
D’aquestes roques, surt, o sortia, un camí que baixava directament a la pista que hi ha més avall; però aquest camí a quedat en part esborrat per la vegetació; així que a pocs metres de les roques, girarem a l’esquerra, per a continuar seguint un corriol que ens condueix fins el GR de la Conreria., després d’alguns trams de forta baixada. 
Arribats al GR, girarem a la dreta i arribarem fins un collet, que és una important cruïlla de camins. 
Una vegada al collet girarem a la dreta i immediatament a l’esquerra per a seguir una pista secundària, que mena fins una torre d’alta tensió; allí la pista es converteix en corriol que segueix fins arribar dalt del turó de l’Home, de 363 metres d’alçada. 
Nou gran mirador de tota la zona, on destaca el convent de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre als nostres peus. 
Nova aturada panoràmica; per seguir després el corriol que baixa per l’altre costat, i que després d’una forta baixada inicial ens deixa al final de la carretera de la urbanització del Mas Ram; indret on hi ha també un bon mirador. 
Anar a aquest mirador i al final de l’esmentada carretera del Mas Ram, no és estrictament necessari, ja que el nostre camí i la carretera, van uns metres paral•lels i separats per pocs metres. 
Això és important, perquè novament hem d’estar atents al punt d’interès, ja que en aquest mateix indret, arrenca, a la dreta, un camí que baixa, tot seguint el traçat d’una línia de baixa tensió. 
Aquest camí ens portaria directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa; però, novament hem d’estar atents al punt d’interès que hi ha més o menys a mitja baixada, en un indret on hi ha un petit bosquet, perquè aquí hem d’abandonar el camí que baixa per a seguir-ne un de menys definit, que arrenca a la nostra dreta, just en el punt on hi ha un reduït bosquet de pins. 
Aquest nou camí, menys transitat i per tant, la vegetació a estones sembla que se’l vulgui menjar, és molt bonic, i planeja a mitja muntanya, per uns terrenys que antigament deurien estar plens de vinyes, de les que encara es conserven els bancals, i les restes d’una antiga cabana de vinya. 
Finalment aquest bonic camí desemboca en una pista. La seguim per l’esquerra i ens porta a pocs metres del tanatori. Girem a la dreta i seguim el camí que ens retorna fins l’inici d’aquesta bonica caminada. 
Abans del final, vaig voler apropar-me fins la font del Goig, però després de començar seguint el camí correcte, em va semblar que deuria estar al costat d’un dipòsit que hi ha, i aquí la vaig errar. 
Així que vaig tornar al camí principal i ho vaig deixat estar per una nova ocasió. Veureu que el traçat fa unes línies estranyes, si voleu anar fins la font heu de seguir el traçat de més a l’esquerra i una mica més amunt hi ha la font. 

HORARIS:

De l’aparcament a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de la Malesa: 05mn
Del coll de la Malesa al poblat ibèric del turó de la Malesa: 25mn
Del turó de la Malesa al turó de Donadéu: 05mn
Del turó de Donadéu a Sant Cebrià de Cabanyes: 55mn
De Sant Cebrià de Cabanyes a la font dels Avellaners: 10mn
De la font dels Avellaners a la font de la Guineu: 25mn
De la font de la Guineu al turó de la Coscollada: 25mn
Del turó de la Coscollada al turó de Fra Rafel: 30mn
Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home a l’aparcament: 40mn
TOTAL: 4h 10mn