Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 14 de setembre de 2022

Santa Coloma de Farners, ermita i castell de Farners, turó del Vent, monestir de Sant Pere Cercada, Santuari de l'Argimon, turó de les Gatoses i el Rocar (roques de la Talaia, Gola, Diamant, Laberint, Carall i Rinoceront)















































L’objectiu d’aquesta llarga excursió des de Santa Coloma de Farners és unir tres ermites emblemàtiques: Mare de Déu de Farners i el castell; el monestir de Sant Pere Cercada i l’ermita de la Mare de Déu d’Argimon i les ruïnes del seu castell.
El recorregut també ens portarà a les fonts de l’Avellaner i del Grèvol; ens enfilarem al turó de les Gatoses i per acabar-ho de rematar passarem per la zona del Rocar i en contemplarem algunes de les seves singulars pedres.
Malgrat els 22 km de recorregut és una caminada fàcil per pistes i camins perfectament senyalitzats i que en la seva majoria formen part del circuit de les Ermites de Santa Coloma de Farners.
A part dels esmentats 22 km també anirem acumulant metres de desnivell, fins arribar als 900; sembla que no pugui ser, però efectivament farem aquest desnivell d’una manera regular, amb només dues pujades sobtades de 200 metres cada una; la primera només començar per pujar a l’ermita de Farners, i la segona per fer-ho al turó de les Gatoses. També hi ha una “pujadeta” per l’Argimon, però aquesta és de només 100 metres. Dels 900 metres totals aquestes tres pujades ja se n’emporten 500.La resta son petites pujades que van sumant.
Caminarem molta estona per dalt les carenes, fet que ens permetrà gaudir de grans vistes, però també tindrem tres miradors privilegiats: el turó del Vent, el castell de Farners i l’ermita de l’Argimon.
L’ermita i el castell de Farners formen un magnífic conjunt romànic del segle XI; el castell ja apareix documentat l’any 1046. En el decurs dels segles ha viscut episodis destacats com en la guerra civil catalana del 1485 contra Joan II quan el varen ocupar els remences. El seu darrer ús data del segle XVIII quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió.
L’ermita de Farners també del segle XI ha anat patint diverses modificacions fins arribar al bonic aspecte actual. A l’interior hi ha el cambril amb la imatge de la verge, que es va salvar de l’espoli que va patir el santuari durant la guerra civil ja que dos veïns de Santa Coloma la varen amargar fins que va ser restituïda acabada la guerra.
Podeu veure més informació del castell i de l’ermita als enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Farners

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Farners

https://www.catalunya.com/castell-i-ermita-de-farners-17-16003-653476?language=ca

La primera vegada que es visita el monestir de Sant Pere Cercada sorprèn per la seva bellesa i les seves dimensions. El primer esment de Sant Pere Cercada com a lloc de culte data del 1063, però l’oposició del monestir de Sant Salvador de Breda perquè Sant Pere Cercada esdevingués monestir va retardar-ne la construcció i l’establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136.
La nova església, de factura romànica, va ser construïda entre finals del s. XII i principis del XIII i es va consagrar l’any 1245. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors absents, fins que el 1592 va passar a dependre del convent d’agustinians de la Seu d’Urgell.
L’església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori i capçalera de tres absis.
Exteriorment, l’edifici presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portada amb arcs en degradació, de la qual destaquen els capitells. L’estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis als habitatges, actualment habitats, que hi ha a ponent de l’església.
D’aquest monestir o priorat cal destacar-ne un capbreu del 1588 de 274 folis, i que forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners. A causa del seu mal estat de conservació, que n'impedia la consulta, l'any 2004 es determinà restaurar-lo, tasca portada a terme per Dolors Velasco i que va finalitzar l’any 2005.
Un fragment del retaule de Sant Pere Cercada, del segle XIV, on apareix la resurrecció de Tabita, es conserva al Museu d’Art de Girona. També procedeix d'aquest monestir un teixit del segle XII que representa una àguila, el qual es conserva fragmentàriament al Museu Episcopal de Vic i al Museu Tèxtil de Terrassa.
Podeu veure més informació de Sant Pere Cercada als enllaços:

http://www.turismescf.cat/ca/punts-dinteres/l/1050-sant-pere-cercada.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Cercada

https://www.monestirs.cat/monst/selva/sl18cerc.htm
Però l’explicació més detallada, inclús amb la traducció de l’escriptura que hi ha als capitells de l’entrada al monestir, i sobre el seu emplaçament original segurament a un claustre avui totalment desaparegut i que deuria ocupar el gran espai vuit que hi ha a la dreta del monestir, el trobareu a l’enllaç:
https://www.romanicodigital.com/el-romanico/vista-genera-sant-pere-cercada

El Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, dins el terme municipal de Riuarenes, està construït en part sobre les restes de l’antic castell d’Argimon (Castro Argimonte) documentat ja l’any 1050.
El perfecte estat de conservació d’aquesta magnifica construcció és deguda als Amics del Santuari de la Mare de Déu d’Argimon que a finals dels anys setanta van començar els treballs de conservació i millorament del conjunt arquitectònic del santuari, construint primerament la carretera.
En destaca l’extensa terrassa mirador des d’on es gaudeix una extensa panoràmica. El recinte està tancat, però a la terrassa s’hi accedeix per una escala de ferro que hi ha una mica amagada a l’esquerra.
Podeu veure més informació d’aquesta ermita als enllaços:

http://www.ajuntamentderiudarenes.cat/turisme/llocs-dinteres/santuari-dargimon/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_d%27Argimon

Per començar la caminada ens situarem a Santa Coloma de Farners, concretament a la gran esplanada que serveix d’aparcament just a l’entrada del Parc de Sant Salvador.
Només començar a caminar travessem el pont de Sant Salvador i entrem al Parc i seguim per la dreta un passeig que ens porta fins la font Picant, indret on s’acaba el passeig i segueix un camí paral·lel a la riera de Santa Coloma. Arribem a uns hivernacles i el camí els voreja per l’esquerra.
Passada la primera plantació hem d’estar atents a una fita que assenyala l’inici d’un camí que s’enfila per l’esquerra.
Forta pujada inicial que ens porta a passar pel costat de la bassa d’en Camps, que malgrat la sequera actual, estava força plena.
Seguim pujant una mica més i arribem a una pista que seguim uns metres per l’esquerra fins unes passes abans del proper revolt d’on arrenca un bonic i llarg camí per dins del bosc que va guanyant alçada i que finalment ens deixa davant l’ermita de la Mare de Déu de Farners.
Contemplem l’ermita i per l’altre costat seguim la pista que mena al castell que s’acaba en arribar-hi al peu. Segueixen unes antigues escales de pedra que ens porten a la plataforma entre el castell i el turó del Vent. Girem a la dreta per anar primer a aquest darrer que també formava part de la seva estructura.
Hi ha un parell de metres una mica drets, on hi ha col·locada una corda no gaire de fiar ja que està esfilagarsada, però que igualment no fa cap falta.
Assolim el turó del Vent que ens ofereix una gran panoràmica general i en particular de l’ermita i del castell.
Baixem del turó per on hem vingut i entrem al recinte del castell per la porta principal. Ens passegem pel recinte per la passera que hi fa la volta i ens enfilem a la torre primer per una escala de ferro externa i després per una d’interna (aquí el GPS perd el senyal i fa una sèrie de rebots) i acabem sortint al capdamunt de la torre.
Nova gran panoràmica de tot l’entorn. Baixem de la torre i sortim del castell per una porta lateral que enllaça amb el camí de pujada que seguirem fins l’ermita.
Aquí començarem una llarga marxa d’uns 3,5 km tot seguint una ampla pista carenera, és llarg, però la vista ho va compensant, passem pel costat de la Casilla, deixem a l’esquerra la ben visible torre d’en Planes; anem trobant cruïlles, però tot és molt evident i senyalitzat amb cartells i marques de pintura groga o blanca.
Ens apartem un parell de metres a l’esquerra de la pista per observar la Roca Abellera (també està senyalitzat); arribem a una cruïlla, també senyalitzada i seguim per la dreta. A estones veiem el campanar de l’Argimon, pràcticament planegem tota l’estona.
Finalment arribem a una cruïlla, on hem de girar a l’esquerra, deixant la pista principal i començant a baixar; passem a prop de Can Planiol i més avall de Can Torrent; aquí entre la vegetació ens apareix el monestir de Sant Pere Cercada, es veu a prop, però la pista va seguint la silueta de la muntanya, i fa una profunda entrada en direcció contraria; fins que finalment arribem fantàstic indret de Sant Pere Cercada. Encara que em repeteixi, és un indret molt bonic.
Entre els antics edificis del monestir hi ha l’entrada que dona pas a un primer pati flanquejat igualment per aquests edificis seguit per un altre espai molt més ample amb el monestir al mig. En el primer recinte hi ha una pila baptismal que serveix de jardinera i una vegada que vaig anar-hi a la primavera hi havia flors per tots costats.
En aquest espai també hi ha uns bancs laterals que permeten fer-hi una bona aturada.

Una vegada decidim reprendre el camí ho aprofitarem per a contemplar els tres absis ja que precisament el camí arrenca del darrera del de més a l’esquerra (hi ha un petit cartell indicant a L’Argimon), un corriol emprèn una curta i forta baixada que ens deixa en una pista que seguirem per la dreta. Ara i fins a l’Argimon només haurem de seguir unes marques de pintura blanca que ens acompanyaran en tot moment i principalment a les nombroses cruïlles que anirem trobant.
Poc després travessem el Sot de la Pedrosa, on hi ha un atrotinat cartell que ens assenyala el curt camí a la font de l’Avellaner, amagada i a només deu metres a l’esquerra del camí trobem aquesta font, que simplement consisteix en broc i una mica de marmita; la font rajava poc, però rajava. Vaig dedicar uns minuts a netejar de fulles la marmita, i quan vaig marxar es tornava a sentir el soroll de l’aigua.
És una costum que tinc, netejar una mica les fonts de fulles, perquè sinó acabem desapareixen sota la fullaraca.
Tornem al camí i anem seguint les marques, tornem a travessar més avall el torrent del Sot de la Pedrosa i poc després ho fem amb el torren de Can Badia.
Anem seguint i en un revolt del camí tornem a fer una nova i curta anada i tornada per anar a la font del Grèvol; aquesta no està indicada, no raja (però l'any 2015 rajava abundosament) i està una mica més “treballada” que l’anterior.
Tornem a la pista i anem seguint les marques blanques. A mesura que avancem el terreny es va obrint (el topònim “Cercada” s’identifica en que l’indret està en una clotada “cercada” per muntanyes).
Ja anem veiem encimbellat dalt d’un turó el conjunt de l’Argimon, al que ens hi anem apropant.
Ja hi som molt a prop, quan les marques blanques ens assenyalen un camí per l’esquerra. Deixem doncs la pista que fa molta estona que seguim i ens enfilem per aquest camí que ens deixa en un collet que és una cruïlla de camins, girem a la dreta i seguim pujant fins arribar a les escales finals de l’Argimon.
Arribats a l’Argimon pugem per l’escalinata que porta a l’entrada principal, tancada per una reixa i només treure-hi el nas. Girem a l’esquerra per a trobar l’escala de ferro que ens porta al gran terrat superior.
Mirador extraordinari que ens permet gaudir d’una basta panoràmica i del espai interior del Santuari des de dalt. Un nou indret per a gaudir-ne.
Bé, s’hi arribats aquí ens pensem que ja “tenim la feina feta” anem errats, doncs som al terme de Riudarenes i hem tornar a Santa Coloma de Farners, i encara ens queda l’indret del Rocar per a descobrir.
Deixarem l’Argimon seguint la pista apta per a vehicles que hi porta, després d’una curta llaçada a la que hi fem una drecera anem veiem un camí per l’esquerra que passa a poques passes de la pista. Passem de la pista al camí i poc després emprèn una forta baixada per enllaçar novament amb la pista molt més avall, havent-li fet una bona drecera. Seguim la pista i arribem a una cruïlla on la pista gira a la dreta i nosaltres a l’esquerra. Passem pel costat de Can Pere Llarg, un mas carregat d’andròmines de cotxes vells i alguna embarcació. Uns metres més endavant arribem a una nova cruïlla i hem de seguir per la dreta. Anem baixant lenta i alegrament per aquesta pista secundària fins que arribem a la bonica raconada del pont de Vilarràs, on la pista creua aquest torrent.
Aprofitem aquesta ombrívola raconada perquè aquí s’acaba “el baixar lenta i alegrement” ja que es convertirà en “feixuga i penosa pujada”.
Passat el pont hi ha una cruïlla on girem a l’esquerra i comencem una forta, llarga i sostinguda pujada de dos-cents metres de desnivell. Aquesta nova pista va seguint el llom d’una carena, i per tant va literalment en línia recta.... recta amunt, es clar!
Molt més amunt arribem a una cruïlla de varies pistes, i no n’hem de seguir cap, hem de seguir un camí que surt (com no podia ser d’altre manera) en línia recta i que acaba desembocant en una pista que poc després ens deixa dalt del turó de la Gatoses. Indret sense gaire vista degut a la vegetació i amb una atrotinada cabana metàl·lica de color verd al capdamunt.
Precisament del darrere la cabana arrenca el camí que emprèn una forta baixada per dins del bosc, en alguns moments amb rastres de trialera.
La baixada s’acaba en arribar a un gran replà on enllacem amb una pista que seguim per la dreta i que ens apropa al Rocar, un sorprenent indret carregat de grans blocs de pedra de curioses formes, no passarem per totes, algunes es poden pujar fàcilment i d’altres no.
Passarem per les Roques de la Talaia (si pot pujar, amb bona vista), seguidament per la del Diamant (personalment la millor), per la Roca de la Gola (degut a una cavitat amb forma de gola), per les Roques del Laberint (el camí les travessa d’una manera una mica “laberíntica”, per la Roca del Rinoceront (espectacular, i realment recorda aquest mamífer) i finalment per la Roca del Carall (el nom ja ho diu tot, també molt bonica i en un equilibri que sembla impossible que no hagi caigut).
Aquest indret és un bon epíleg per aquesta bonica i llarga caminada. Anem baixant pel camí que acaba en arribar novament al parc de Sant Salvador, gairebé al costat mateix de la font de Sant Salvador, una bonica font amb tres brolladors i una llarga cua de gent amb quantitats inversemblants de garrafes de 5 ó 8 litres per omplir.
Seguim una mica més i arribem de nou a l’aparcament.

HORARIS:
De Santa Coloma de Farners a la font Picant: 10mn
De la font Picant a la Bassa d’en Camps: 15mn
De la Bassa d’en Camps a l’ermita de Farners: 30mn
De l’ermita de Farners al turó del Vent: 10mn
Del turó del Vent al castell de Farners: 05mn
Del castell de Farners al monestir de Sant Pere Cercada: 1h 05mn
De Sant Pere Cercada a la font de l’Avellaner: 05mn
De la font de l’Avellaner a la font del Grèvol: 30mn
De la font del Grèvol al Santuari de l’Argimon: 30mn
Del Santuari de l’Argimon al pont de Vilarràs: 35mn
Del pont de Vilarràs al turó de les Gatoses: 30mn
Del turó de les Gatoses al Rocar: 25mn
Recorregut pel Rocar: 20mn
Del final del Rocar a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 5h 30mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a l'enllaç: