La Conreria, Empestats, Creu Peluda d'en Torres, turó d'en Galzeran, de l'Arbret, de l'Home, de Fra Rafel i font de Sant Bru
Aquesta bonica excursió per la Serralada de Marina és complementa amb les dues anteriors caminades que tenen com a punt d’inici La Conreria.
En totes tres l’eix central de la passejada és fer una circumval•lació al monestir de la Cartoixa de Montalegre.
Cada una és com una anella concèntrica al voltant de l’anterior.
Així la primera l’anella es concentra pràcticament en rodejar l’esmentat monestir; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-circumvallacio-a-la-cartoixa-de-montalegre-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementir-63045384 ; on a part de la cartoixa, també anirem a la font de Sant Bru, al turó de Sant Bru i al cementiri dels Empestats de la febre groga del 1870.
En la segona ampliem una mica més l’anella i també pujarem a dalt la carena; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-turo-de-fra-rafel-turo-de-lhome-cartoixa-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementeri-63166999 ; i al recorregut anterior i afegirem els turons de l’Home i de Fra Rafel; però la “cirereta” d’aquesta excursió és unir la font i el turó de Sant Bru directament, sense recular i fer volta.
Ara, en aquesta tercera excursió, doblem al recorregut de l’anella, i hi afegim l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana i el turó d’en Galzeran. Però com a “cireretes diferencials” pujarem, sense camí a l’oblidat turó de l’Arbret; oblidat però amb molt bona vista; i a la Creu Peluda d’en Torres, de 466 metres d’alçada; un cim pràcticament desconegut, i sense gaire vista, però que és la cota més alta del municipi de Sant Fost de Campsentelles; com així ho esmenta la web de “turismevalles” ; vegis: http://www.turismevalles.com/ca/valles-oriental/sant-fost-campsentelles/ .
Vull recalcar i remarcar, que el punt més alt del turó d’en Galzeran NO és el mirador i la torre de vigilància, sinó que el bonic i històric vèrtex, queda uns metres apartat de la torre.
Dic històric, perquè va ser un dels tres vèrtex de triangulació d’aquesta zona que es varen fer servir l’any 1794 per a mesurar la distància del meridià de Dunkerque a Barcelona, mesura que va servir per a definir la llargada del “metre” tal i com mesurem avui en dia. Els altres dos punts d’aquesta triangulació eren el Matagalls i el puig Rodó (Moià). Ho remarco, perquè la majoria d’excursionistes i ciclistes que van al mirador ignoren que a escassos metres hi ha aquest històric vèrtex, on a més hi ha una placa recordant l’any 1994 el bicentenari d’aquesta efemèride.
Farem tota la caminada per pistes i camins, i només per a apropar-nos al turó de l’Arbret haurem de fer una mica el senglar, però només els metres inicials.
Des de tots els turons que visitarem tindrem grans vistes sobre el mar i la costa; però des del turó de Fra Rafel i en menor mesura des del turó de l’Home la vista a més a més s’amplia a gran part del Vallès i de muntanyes llunyanes com Montserrat, La Mola de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Montseny i el encara més llunyà Pirineu, d’on veurem el Puigmal, principalment si està nevat.
Iniciarem l’excursió des de l’aparcament que hi ha al davant de l’alberg de la fundació Pere Tarrés a La Conreria, a poc metres del coll de Montalegre ó de la Conreria a la B-500. Començarem a caminar tornant al coll de la Conreria, travessarem amb compte la carretera B-500 i pujarem per les escales de pedra que porten a l’entrada i aparcament del restaurant del Cau, travessarem l’esmentat l’aparcament i la pista d’accés a la urbanització, ja que des de darrere mateix del restaurant surt el camí que seguirem baixant uns metres fins una torre d’alta tensió.
En aquest punt girarem a l’esquerra per a caminar una vintena de metres per arribar al Cementiri dels Empestats, ja que es troba pràcticament al peu de la torre. És un petit recinte tancat per un mur i amb la ja esmentada làpida al centre. A l’entrada hi ha un cartell que explica breument l’indret.
Vist aquest oblidat racó, tornem sobre les nostres passes fins la pista de darrere el Cau, podem seguir la pista o un camí paral•lel per la dreta; camí que només ens estalvia una mica de pista, ja que aviat hi acaba desembocant.
Arribem al final autoritzat per a vehicles de la pista, i la seguim una estona, fins que la deixem per a seguir-ne una de secundària per l’esquerra.
Pista que seguirem només uns metres, ja que per la dreta arrenca un camí que és el que seguirem, fins que aquest també acaba desembocant a la pista principal que havíem abandonat fa poca estona.
Ara no ens queda més remei que seguir-la fins que arribem a un collet on hi ha una torre d’alta tensió.
Collet important, ja que en aquest punt la pista surt de la solana i entra a la obaga, factor que no ens afecta perquè ja no la seguirem més.
No la seguirem perquè a l’esquerra arrenca un camí i per la dreta també n’arrenca un altre.
Primer seguirem el de l’esquerra, i en menys de cinc minuts ens deixa dalt de la Creu Peluda d’en Torres, turó travessat per un camí, que és el que permet tenir una mica de vista, i que és el punt més alt de Sant Fost de Campsentelles.
És curiós els límits dels termes municipals, ja que aquest turó de 466 metres està a tocar del turó d’en Galzeran que en té 485, però el primer limita Sant Fost amb Martorelles i Tiana; mentre que el segon és el límit entre Martorelles, Alella i Tiana. En pocs metres, surt de “l’escena” Sant Fost i hi entra Alella.
Aquest poc conegut i visitat turó és molt visible mentre anem pujant per la pista, ja que és el planer turó que es veu a l’esquerra de l’esmentada pista.
Vist el turó de la Creu tornem al collet anterior i ara seguim el corriol que tenim al davant mateix a l’altre costat de la pista, i que no és res més que una drecera per a acabar de pujar al turó d’en Galzeran per la via ràpida. És un curt i costerut corriol que ens deixa a l’esplanada on hi ha la torre de vigilància i un mirador. Mirador on la panoràmica a millorat molt, ja que s’ha desbrossat dels matolls que n’impedien veure la magnifica vista sobre Montjuic, Barcelona i tot el Barcelonès.
Sortim del mirador i a pocs metres veiem el bonic vèrtex geodèsic; una construcció quadrada a base de maons, que també ha estat desbrossada. Aquí segurament hi estarem sols, al mirador potser haurem de demanar “tanda”.
Del vèrtex baixem a la pista d’accés a la torre, que seguirem deu metres, just en el punt on aquesta gira lleugerament a l’esquerra, per la dreta surt un camí.
Molt bonic camí que va perdent alçada fent unes curtes llaçades entre unes vinyes, que darrerament dona la sensació d’estar abandonades.
El camí ens deixa en un collet on hi ha un petit i bonic bosc de pins, i que és una important cruïlla de pistes i camins.
Inicialment girem a la dreta, però immediatament se’ns presenten dues pistes, i hem de seguir per la de l’esquerra.
Una mica més endavant també hem de seguir per l’esquerra en una nova bifurcació.
Ara començarem una llarga davallada, amb moments de forta pendent, tot seguint aquesta pista que ens porta directament fins el cementiri de Tiana i a pocs metres de l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria.
Bonic recinte, on hi ha una font, i que convida a fer-hi una aturada.
Reprendrem la caminada tot seguint la pista d’accés al cementiri; i d’aquesta manera entrarem al nucli del poble de Tiana.
Passarem per davant del convent de les Franciscanes , travessarem el carrer i girarem a la dreta per a seguir, en baixada, el carrer del Dc. Fàbregas que ens deixa a la riera de Tiana i a una placeta, on girarem a la dreta i començarem a pujar per l’avinguda del President Companys.
Aquesta avinguda descriu una semicircumferència i arriba a una rotonda.
Aquí girem novament a la dreta per a seguir el carrer Ítaca ó camí de Sent-romà.
Només començar a seguir aquest carrer s’acaben les cases i l’asfalt, i segueix un camí. En aquest punt hi ha un bon espai per aparcar, que també és una bona opció per a fer aquesta mateixa ruta, però sortint de Tiana.
Aquest camí ens deixa de nou i en pocs minuts a la carretera B-500.
Tornarem a creuar, novament posant molta atenció amb el transit, i una vegada a l’altre costat veurem que entre els arbres arrenca un camí.
Seguim, ara baixant, aquest camí que ens deixa a la pista d’accés a can Sent-romà.
Aquest camí que acabem de fer és una drecera, ja que si haguéssim seguit caminant per la carretera també arribaríem a aquest mateix punt; però d’aquesta manera ens hem estalviat caminar pel poc voral de la carretera.
Ara tenim l’opció de fer una anada i tornada al turó de l’Arbret.
Si no hi volem anar, seguirem la pista per la dreta, i si hi anem, la seguirem per l’esquerra.
L’hem de seguir pràcticament fins que aquesta arriba a la carretera; poc abans d’arribar-hi hem de buscar l’indret que ens sembli més viable per a enfilar-nos pel marge de la dreta, ja que no hi ha un camí clar.
La curta pujada a aquest turó consisteix en anar superant els antics marges dels bancals que hi ha havia, i que suposadament eren d’antigues vinyes.
La part inicial és la més embardissada, però superats un parell o tres de bancals, el terreny és molt més net i de bon caminar.
Així arribem al turó de l’Arbret, de 184 metres d’alçada. Contra els que ens podíem pensar, és força ampli i ens permet gaudir de bones vistes, ja que a sota mateix hi ha unes vinyes, i per tant el terreny és obert; també tenim molt bona vista del turó de l’Home, vist des d’una perspectiva nova.
També hi podem fer una “paradeta” asseguts a la part solana tot contemplant la costa.
Tornem a desfer el “no camí” fins a la pista i ara la seguim. Així arribem a l’arc d’entrada a la finca de Sent-romà. Hi passem per sota i continuem per la pista.
Quan aquesta fa un gir a l’esquerra per entrar-hi definitivament, nosaltres seguirem un marcat camí que surt per la dreta.
Cal dir que a can Sent-romà hi ha unes importants restes d’un assentament romà.
Seguim, doncs, el camí de la dreta i poc després arribem a una cruïlla, on farem, per la dreta, una anada i tornada a la font de Sant Bru.
Seguim aquest camí de la dreta que ens portaria a la pista d’accés a la cartoixa, fins que arribem a un cruïlla on un cartell ens indica, per la dreta, la baixada a la font.
En un parell de minuts ja son a la font de Sant Bru. Indret abandonat, on les canyes i els esbarzers ens impedeixen arribar a la font, i hem de quedar –nos a un parell de metres. Una bona neteja deixaria aquest indret en l’estat que es mereix; ja que la font raja, inclús té al davant el que deuria ser una petita basa; actualment pràcticament reomplerta de sediments. Inclús el cartell de la font ja està mig colgat pels esbarzers. Com que anava ve de temps, en vaig entretenir en netejar-lo d’herbes, i tornar-lo a deixar ben visible.
Visitada la font tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla d’anada i tornada.
Ara començarem una forta, a estones, pujada, tot seguint un bonic camí.
Aquest camí desemboca en una pista, que seguirem pocs metres per l’esquerra.
Molt pocs metres perquè a poques passes arrenca un camí per la dreta que seguirem.
Aquest és també un bonic camí que va guanyant alçada, i en el que podrem gaudir de petits miradors sobre la cartoixa de Montalegre.
Aviat tornarem estar enlairats, i anirà apareixent, encara que a la nostra esquena, tota la vista de la costa.
Aquest camí acaba en arribar a una pista, que seguirem per l’esquerra. Poc després nova desviació, també a l’esquerra.
Ara estem en una pista que ens portaria al mirador del Mas Ram i al final de la carretera d’aquesta urbanització; però a pocs metres d’arribar-hi girarem a la dreta per a seguir un camí, que després d’una forta pujada, ens deixa directament dalt del turó de l’Home, de 363 metres d’alçada.
Gran vista de Barcelona i Badalona i en general de tota la costa. Només des d’un punt d’aquest turó podrem veure tot el recinte de la cartoixa de Montalegre i de gran part dels seus dos claustres.
Sortim del turó pel camí del costat contrari al que hi hem arribat i que ens deixa al peu d’una torre d’alta tensió. Torre que precisament és la que esguerra gran part de la panoràmica del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i sortim a la pista principal que uneix la cartoixa amb Can Ruti.
La seguim per la dreta, però immediatament la deixem per girar a l’esquerra i seguir el GR que ens portaria fins la Conreria.
Però abans d’arribar-hi encara ens queda per a pujar al turó de Fra Rafel.
Així doncs, després d’una estona de seguir aquest camí, el deixarem per a seguir-ne un altre que s’enfila per l’esquerra.
A mitja pujada hi ha un sector que puja de valent pel que sembla una antiga trialera, i en arribar a dalt la carena se’ns obra una balconada que torna a ser un magnífic mirador.
Anem seguint el camí, però hem de posar atenció en un poc visible corriol que per la dreta ens porta a dalt del turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada.
Si ens pensàvem que aquest seria un turó emboscat, anàvem errats, ja que la part del cim és una plataforma rocosa, amb una vista extraordinària de 360 graus. És el punt des d’on, en dies clars, es veu el Puigmal.
Aquí també podem fer-hi una bona aturada abans d’acabar l’excursió.
Feta l’aturada, sortim del turó per l’altre costat, i un nou corriol ens deixa en un minut mal comptat al camí que seguíem i que hem abandonat momentàniament per acabar de pujar al turó.
Seguim el camí, i després d’una forta i curta baixada ens trobem en un petit collet, on deixem el camí i en seguim un de molt curt per la dreta.
Aquest curt camí ens deixa a una ampla pista, just a l’indret on hi ha una petita antena de telefonia.
Ara només ens queda seguir aquesta pista per la dreta que ens deixarà directament a l’aparcament de l’inici de l’excursió.
HORARIS:
De l’aparcament al cementiri dels Empestats: 05mn
Del cementiri dels Empestats a la Creu Peluda d’en Torres: 30mn
De la Creu al turó d’en Galzeran: 05mn
Del turó d’en Galzeran a l’ermita de l’Alegria: 40mn
De l’ermita de l’Alegria al creuament amb la B-500: 25mn
Del creuament al turó de l’Arbret: 10mn
Del turó de l’Arbret a la font de Sant Bru: 20mn
De la font de Sant Bru al turó de l’Home: 30mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 15mn
Del turó de Fra Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 3h 15mn
En totes tres l’eix central de la passejada és fer una circumval•lació al monestir de la Cartoixa de Montalegre.
Cada una és com una anella concèntrica al voltant de l’anterior.
Així la primera l’anella es concentra pràcticament en rodejar l’esmentat monestir; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-circumvallacio-a-la-cartoixa-de-montalegre-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementir-63045384 ; on a part de la cartoixa, també anirem a la font de Sant Bru, al turó de Sant Bru i al cementiri dels Empestats de la febre groga del 1870.
En la segona ampliem una mica més l’anella i també pujarem a dalt la carena; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-turo-de-fra-rafel-turo-de-lhome-cartoixa-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementeri-63166999 ; i al recorregut anterior i afegirem els turons de l’Home i de Fra Rafel; però la “cirereta” d’aquesta excursió és unir la font i el turó de Sant Bru directament, sense recular i fer volta.
Ara, en aquesta tercera excursió, doblem al recorregut de l’anella, i hi afegim l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana i el turó d’en Galzeran. Però com a “cireretes diferencials” pujarem, sense camí a l’oblidat turó de l’Arbret; oblidat però amb molt bona vista; i a la Creu Peluda d’en Torres, de 466 metres d’alçada; un cim pràcticament desconegut, i sense gaire vista, però que és la cota més alta del municipi de Sant Fost de Campsentelles; com així ho esmenta la web de “turismevalles” ; vegis: http://www.turismevalles.com/ca/valles-oriental/sant-fost-campsentelles/ .
Vull recalcar i remarcar, que el punt més alt del turó d’en Galzeran NO és el mirador i la torre de vigilància, sinó que el bonic i històric vèrtex, queda uns metres apartat de la torre.
Dic històric, perquè va ser un dels tres vèrtex de triangulació d’aquesta zona que es varen fer servir l’any 1794 per a mesurar la distància del meridià de Dunkerque a Barcelona, mesura que va servir per a definir la llargada del “metre” tal i com mesurem avui en dia. Els altres dos punts d’aquesta triangulació eren el Matagalls i el puig Rodó (Moià). Ho remarco, perquè la majoria d’excursionistes i ciclistes que van al mirador ignoren que a escassos metres hi ha aquest històric vèrtex, on a més hi ha una placa recordant l’any 1994 el bicentenari d’aquesta efemèride.
Farem tota la caminada per pistes i camins, i només per a apropar-nos al turó de l’Arbret haurem de fer una mica el senglar, però només els metres inicials.
Des de tots els turons que visitarem tindrem grans vistes sobre el mar i la costa; però des del turó de Fra Rafel i en menor mesura des del turó de l’Home la vista a més a més s’amplia a gran part del Vallès i de muntanyes llunyanes com Montserrat, La Mola de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Montseny i el encara més llunyà Pirineu, d’on veurem el Puigmal, principalment si està nevat.
Iniciarem l’excursió des de l’aparcament que hi ha al davant de l’alberg de la fundació Pere Tarrés a La Conreria, a poc metres del coll de Montalegre ó de la Conreria a la B-500. Començarem a caminar tornant al coll de la Conreria, travessarem amb compte la carretera B-500 i pujarem per les escales de pedra que porten a l’entrada i aparcament del restaurant del Cau, travessarem l’esmentat l’aparcament i la pista d’accés a la urbanització, ja que des de darrere mateix del restaurant surt el camí que seguirem baixant uns metres fins una torre d’alta tensió.
En aquest punt girarem a l’esquerra per a caminar una vintena de metres per arribar al Cementiri dels Empestats, ja que es troba pràcticament al peu de la torre. És un petit recinte tancat per un mur i amb la ja esmentada làpida al centre. A l’entrada hi ha un cartell que explica breument l’indret.
Vist aquest oblidat racó, tornem sobre les nostres passes fins la pista de darrere el Cau, podem seguir la pista o un camí paral•lel per la dreta; camí que només ens estalvia una mica de pista, ja que aviat hi acaba desembocant.
Arribem al final autoritzat per a vehicles de la pista, i la seguim una estona, fins que la deixem per a seguir-ne una de secundària per l’esquerra.
Pista que seguirem només uns metres, ja que per la dreta arrenca un camí que és el que seguirem, fins que aquest també acaba desembocant a la pista principal que havíem abandonat fa poca estona.
Ara no ens queda més remei que seguir-la fins que arribem a un collet on hi ha una torre d’alta tensió.
Collet important, ja que en aquest punt la pista surt de la solana i entra a la obaga, factor que no ens afecta perquè ja no la seguirem més.
No la seguirem perquè a l’esquerra arrenca un camí i per la dreta també n’arrenca un altre.
Primer seguirem el de l’esquerra, i en menys de cinc minuts ens deixa dalt de la Creu Peluda d’en Torres, turó travessat per un camí, que és el que permet tenir una mica de vista, i que és el punt més alt de Sant Fost de Campsentelles.
És curiós els límits dels termes municipals, ja que aquest turó de 466 metres està a tocar del turó d’en Galzeran que en té 485, però el primer limita Sant Fost amb Martorelles i Tiana; mentre que el segon és el límit entre Martorelles, Alella i Tiana. En pocs metres, surt de “l’escena” Sant Fost i hi entra Alella.
Aquest poc conegut i visitat turó és molt visible mentre anem pujant per la pista, ja que és el planer turó que es veu a l’esquerra de l’esmentada pista.
Vist el turó de la Creu tornem al collet anterior i ara seguim el corriol que tenim al davant mateix a l’altre costat de la pista, i que no és res més que una drecera per a acabar de pujar al turó d’en Galzeran per la via ràpida. És un curt i costerut corriol que ens deixa a l’esplanada on hi ha la torre de vigilància i un mirador. Mirador on la panoràmica a millorat molt, ja que s’ha desbrossat dels matolls que n’impedien veure la magnifica vista sobre Montjuic, Barcelona i tot el Barcelonès.
Sortim del mirador i a pocs metres veiem el bonic vèrtex geodèsic; una construcció quadrada a base de maons, que també ha estat desbrossada. Aquí segurament hi estarem sols, al mirador potser haurem de demanar “tanda”.
Del vèrtex baixem a la pista d’accés a la torre, que seguirem deu metres, just en el punt on aquesta gira lleugerament a l’esquerra, per la dreta surt un camí.
Molt bonic camí que va perdent alçada fent unes curtes llaçades entre unes vinyes, que darrerament dona la sensació d’estar abandonades.
El camí ens deixa en un collet on hi ha un petit i bonic bosc de pins, i que és una important cruïlla de pistes i camins.
Inicialment girem a la dreta, però immediatament se’ns presenten dues pistes, i hem de seguir per la de l’esquerra.
Una mica més endavant també hem de seguir per l’esquerra en una nova bifurcació.
Ara començarem una llarga davallada, amb moments de forta pendent, tot seguint aquesta pista que ens porta directament fins el cementiri de Tiana i a pocs metres de l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria.
Bonic recinte, on hi ha una font, i que convida a fer-hi una aturada.
Reprendrem la caminada tot seguint la pista d’accés al cementiri; i d’aquesta manera entrarem al nucli del poble de Tiana.
Passarem per davant del convent de les Franciscanes , travessarem el carrer i girarem a la dreta per a seguir, en baixada, el carrer del Dc. Fàbregas que ens deixa a la riera de Tiana i a una placeta, on girarem a la dreta i començarem a pujar per l’avinguda del President Companys.
Aquesta avinguda descriu una semicircumferència i arriba a una rotonda.
Aquí girem novament a la dreta per a seguir el carrer Ítaca ó camí de Sent-romà.
Només començar a seguir aquest carrer s’acaben les cases i l’asfalt, i segueix un camí. En aquest punt hi ha un bon espai per aparcar, que també és una bona opció per a fer aquesta mateixa ruta, però sortint de Tiana.
Aquest camí ens deixa de nou i en pocs minuts a la carretera B-500.
Tornarem a creuar, novament posant molta atenció amb el transit, i una vegada a l’altre costat veurem que entre els arbres arrenca un camí.
Seguim, ara baixant, aquest camí que ens deixa a la pista d’accés a can Sent-romà.
Aquest camí que acabem de fer és una drecera, ja que si haguéssim seguit caminant per la carretera també arribaríem a aquest mateix punt; però d’aquesta manera ens hem estalviat caminar pel poc voral de la carretera.
Ara tenim l’opció de fer una anada i tornada al turó de l’Arbret.
Si no hi volem anar, seguirem la pista per la dreta, i si hi anem, la seguirem per l’esquerra.
L’hem de seguir pràcticament fins que aquesta arriba a la carretera; poc abans d’arribar-hi hem de buscar l’indret que ens sembli més viable per a enfilar-nos pel marge de la dreta, ja que no hi ha un camí clar.
La curta pujada a aquest turó consisteix en anar superant els antics marges dels bancals que hi ha havia, i que suposadament eren d’antigues vinyes.
La part inicial és la més embardissada, però superats un parell o tres de bancals, el terreny és molt més net i de bon caminar.
Així arribem al turó de l’Arbret, de 184 metres d’alçada. Contra els que ens podíem pensar, és força ampli i ens permet gaudir de bones vistes, ja que a sota mateix hi ha unes vinyes, i per tant el terreny és obert; també tenim molt bona vista del turó de l’Home, vist des d’una perspectiva nova.
També hi podem fer una “paradeta” asseguts a la part solana tot contemplant la costa.
Tornem a desfer el “no camí” fins a la pista i ara la seguim. Així arribem a l’arc d’entrada a la finca de Sent-romà. Hi passem per sota i continuem per la pista.
Quan aquesta fa un gir a l’esquerra per entrar-hi definitivament, nosaltres seguirem un marcat camí que surt per la dreta.
Cal dir que a can Sent-romà hi ha unes importants restes d’un assentament romà.
Seguim, doncs, el camí de la dreta i poc després arribem a una cruïlla, on farem, per la dreta, una anada i tornada a la font de Sant Bru.
Seguim aquest camí de la dreta que ens portaria a la pista d’accés a la cartoixa, fins que arribem a un cruïlla on un cartell ens indica, per la dreta, la baixada a la font.
En un parell de minuts ja son a la font de Sant Bru. Indret abandonat, on les canyes i els esbarzers ens impedeixen arribar a la font, i hem de quedar –nos a un parell de metres. Una bona neteja deixaria aquest indret en l’estat que es mereix; ja que la font raja, inclús té al davant el que deuria ser una petita basa; actualment pràcticament reomplerta de sediments. Inclús el cartell de la font ja està mig colgat pels esbarzers. Com que anava ve de temps, en vaig entretenir en netejar-lo d’herbes, i tornar-lo a deixar ben visible.
Visitada la font tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla d’anada i tornada.
Ara començarem una forta, a estones, pujada, tot seguint un bonic camí.
Aquest camí desemboca en una pista, que seguirem pocs metres per l’esquerra.
Molt pocs metres perquè a poques passes arrenca un camí per la dreta que seguirem.
Aquest és també un bonic camí que va guanyant alçada, i en el que podrem gaudir de petits miradors sobre la cartoixa de Montalegre.
Aviat tornarem estar enlairats, i anirà apareixent, encara que a la nostra esquena, tota la vista de la costa.
Aquest camí acaba en arribar a una pista, que seguirem per l’esquerra. Poc després nova desviació, també a l’esquerra.
Ara estem en una pista que ens portaria al mirador del Mas Ram i al final de la carretera d’aquesta urbanització; però a pocs metres d’arribar-hi girarem a la dreta per a seguir un camí, que després d’una forta pujada, ens deixa directament dalt del turó de l’Home, de 363 metres d’alçada.
Gran vista de Barcelona i Badalona i en general de tota la costa. Només des d’un punt d’aquest turó podrem veure tot el recinte de la cartoixa de Montalegre i de gran part dels seus dos claustres.
Sortim del turó pel camí del costat contrari al que hi hem arribat i que ens deixa al peu d’una torre d’alta tensió. Torre que precisament és la que esguerra gran part de la panoràmica del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i sortim a la pista principal que uneix la cartoixa amb Can Ruti.
La seguim per la dreta, però immediatament la deixem per girar a l’esquerra i seguir el GR que ens portaria fins la Conreria.
Però abans d’arribar-hi encara ens queda per a pujar al turó de Fra Rafel.
Així doncs, després d’una estona de seguir aquest camí, el deixarem per a seguir-ne un altre que s’enfila per l’esquerra.
A mitja pujada hi ha un sector que puja de valent pel que sembla una antiga trialera, i en arribar a dalt la carena se’ns obra una balconada que torna a ser un magnífic mirador.
Anem seguint el camí, però hem de posar atenció en un poc visible corriol que per la dreta ens porta a dalt del turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada.
Si ens pensàvem que aquest seria un turó emboscat, anàvem errats, ja que la part del cim és una plataforma rocosa, amb una vista extraordinària de 360 graus. És el punt des d’on, en dies clars, es veu el Puigmal.
Aquí també podem fer-hi una bona aturada abans d’acabar l’excursió.
Feta l’aturada, sortim del turó per l’altre costat, i un nou corriol ens deixa en un minut mal comptat al camí que seguíem i que hem abandonat momentàniament per acabar de pujar al turó.
Seguim el camí, i després d’una forta i curta baixada ens trobem en un petit collet, on deixem el camí i en seguim un de molt curt per la dreta.
Aquest curt camí ens deixa a una ampla pista, just a l’indret on hi ha una petita antena de telefonia.
Ara només ens queda seguir aquesta pista per la dreta que ens deixarà directament a l’aparcament de l’inici de l’excursió.
HORARIS:
De l’aparcament al cementiri dels Empestats: 05mn
Del cementiri dels Empestats a la Creu Peluda d’en Torres: 30mn
De la Creu al turó d’en Galzeran: 05mn
Del turó d’en Galzeran a l’ermita de l’Alegria: 40mn
De l’ermita de l’Alegria al creuament amb la B-500: 25mn
Del creuament al turó de l’Arbret: 10mn
Del turó de l’Arbret a la font de Sant Bru: 20mn
De la font de Sant Bru al turó de l’Home: 30mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 15mn
Del turó de Fra Rafel a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 3h 15mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada