Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 24 de juliol de 2020

Pla de Boavi, cabana de Sellente, estany de Rovinets, pic de Becero, 2591m, estany de Becero, coll de Sellente i pic de Tres Pics, 2649, 2647 i 2654m








 



Any 1997

Any 2020






 






 





















 







Aquesta excursió, bàsicament al pic de Becero, de 2591 metres d’alçada, pujant-hi per un costat i baixant-ne per l’altre és una “delicatessen” per als que ens agrada anar a pics poc visitats.
Del pic de Becero , les poques referències que tenim hi pugen des de la vall de Sellente, però no m’he trobat cap que hi pugi o baixi des de l’estany de Becero.
Aquest oblit del Becero, només és explicable pel fet que està voltat de grans cims, principalment el Sotllo, Baborte o Estanys; però és un gran cim, completament diferenciat, isolat i majestuós, que atrau la vista des de qualsevol punt de tots els indrets que el rodegen.
Vaig fer-hi un intent, la primavera del 1978 per la vall de Becero, però en prou feines vaig arribar a l’estany, degut a la gran quantitat de neu que hi havia.
L’agost del 1997, vaig fer-hi un nou intent, també per la vall de Becero, i aquest vegada vaig assolir-ne el cim, fent una “anada i tornada” pel mateix indret.
Aquella excursió és la que m’ha permès ara pujar-hi per Sellente i baixar-ne seguint l’itinerari de l’any 1997. D’això fa 23 anys, i evidentment no recordava exactament com es baixava del cim; però més o menys tenia una idea de com fer-ho, ja que, des del cim estant, la baixada per aquest vessant no es veu massa clara.
A part de l’atractiu del pic de Becero, aquesta fantàstica excursió per la vall de Cardós, també ens permet gaudir de molts indrets de gran interès.
La pròpia vall de Sellente, principalment la part alta, a partir de la sortida del bosc, ja és un indret digne de ser visitat, ja que les prades i les pastures arriben fins el mateix coll de Sellente.
La restaurada cabana de pastors de Sellente, en un amagat racó, lluny de qualsevol mirada estranya, és un magnífic indret per a passar-hi la nit.
El petit i bonic estany de Rovinets, és un altre racó que descobrirem en aquesta excursió; així com ens aproparem molt al de Becero.
Coincidirem una estona amb el GR11 i amb el recorregut de La Porta del Cel.
Farem una pujada optativa al bonic i també poc visitat pic de Tres Pics; un cim de tres puntes, amb una panoràmica una mica diferent des de cada una.
I no ens hem d’oblidar del gran pla de Boavi i de la pujada per l’avetosa fins la cruïlla Sellente-Braote.
No és una excussió d’alta dificultat; però en un tram de la pujada, i sobretot, la baixada del pic de Becero; cal tenir experiència, i anar molt en compte, ja que de pujada, hi ha un tram força dret; i a la baixada, farem una molt llarga flanquejada per uns pendents d’herbei, a estones, força pronunciats; flanquejada obligatòria, ja que la cresta és força trencada, i és preferible evitar-la.

Per a començar l’itinerari ens hem de situar al final de la pista que, des del poble de Tavascan, porta al pla de Boavi en 6 interminables quilòmetres, una pista que cada any està en un estat més lamentable, tot i que aquest any 2020 n’han reparat una mica el darrer quilòmetre. En arribar a l’indret de la presa de Montalto, just on hi ha la cruïlla als estanys de Certascan i Romedo hi ha un petit aparcament, just després de la cruïlla en troben un tercer a la dreta de la pista, aquest és una mica més ampli, i si anem fins la barrera de Boavi, també podem aparcar.
Situats en aquesta barrera seguirem la pista que travessa el bonic pla de Boavi fins arribar a la seva capçalera on hi ha una palanca per a travessar el torrent.
Just en aquest indret hi ha un pi de cinc soques, i una fita ens assenyala el camí que ens portaria fins els estanys de Romedo.
Travessem la palanca i seguidament entrem al fantàstic bosc d’avets de Boavi, el camí és força ampla i va guanyant alçada en llargues llaçades. És un paratge molt bonic.
El bon camí s’acaba en arribar al torrent de Sellente, que cal travessar-lo per una palanca, reconstruïda diverses vegades. Recordo que abans de la construcció de la palanca, a vegades era força dificultós travessar aquest torrent, en un indret encaixonat i de forta pendent, on no era permès relliscar perquè anaves torrent avall.
Immediatament després de creuar la palanca arribem a una cruïlla amb un pal indicador, que assenyala els camins de Broate i de Sellente.
Els horaris que assenyala aquest cartell son molt optimistes, ja que esmenta 30 mn fins la cabana de Sellente; quan el més edient seria 1h 30mn, i al coll de Sellente en lloc de 1h 30mn, caldria posar-hi 2h 30mn.
Aquí girarem a la dreta per a seguir aquest darrer, i les marques del GR11.
Camí estret i costerut, que ens farà guanyar alçada ràpidament.
Força més amunt el camí travessa de nou el torrent de Sellente, aquesta vegada no hi ha palanca, però l’indret és d’aigües “més” tranquil•les, i tret de l’època de màxim desglaç, no tindrem cap dificultat en travessar-lo.
A partir d’aquí la pujada disminueix una mica, la vall també s’obre una mica i el camí també torna a ser una mica més ampla. Si aixequem la vista, veurem força més amunt els murs de pedra del marge del camí, que ens indica el que encara hem de pujar.
Varies llaçades ens permeten anar guanyant alçada còmodament, passen per l’indret on havíem vist els marges del camí, i ja s’intueix l’indret on la vall s’aplana en arribar al gran planell de Sant Pau.
Però abans d’arribar-hi, just on s’acaba la pujada i el camí es dirigeix a travessar novament el torrent, hem d’estar atents al punt d’informació, ja que no hi ha cap senyal, ni cap camí evident, però hem de girar a la dreta i pujar molt pocs metres per arribar a un replà que s’intueix. En dos o tres minuts veurem emergir del no rés la teulada de la cabana de pastors de Sellente, i seguidament tota la cabana. Té la teulada plana i amb l’herba a sobre les lloses i és pràcticament impossible de veure.
Si us pregunteu que com és que no hi ha cap camí que porti a la cabana; la resposta és que si, que hi ha camí, però arrenca just on el GR torna a travessar el torrent, en aquell indret, just a la dreta arrenca el camí a la cabana; el que acabem de fer, ve a ser una curta drecera per arribar-hi abans.
De tota manera dona la sensació que fa força temps que no hi ha pastor a la cabana, i el camí està pràcticament menjat per les herbes.
L’indret és molt bonic, però no és un replà, ja que fa una mica de pendent, i hi ha les restes d’haver estat una important cleda. Té un sol inconvenient, que no hi ha, o no vaig saber trobar, una font o un torrentet; l’aigua has d’anar-la a buscar al torrent de Sellente.
La cabana és una solida construcció de fusta, amb una part per a dormir, on potser hi caben unes cinc persones, i una taula i un banc. Hi ha sacs de sal, una pala i una aixada; però també caldria una escombra, ja que la pols acumulada només la pots treure bufant.
Portava la tenda, perquè no esperava trobar-me la cabana tan temptadora, i a més, des de Boavi que anava tronant, i va seguir fent-ho fins les deu de la nit. Entre la la cabana i els trons, la tenda es va quedar a la motxilla.
Però de totes maneres vaig buscar un indret on poder-la plantar, per si la cabana també disposava del típic “ratolí de les cabanes”; llavors planto la tenda i deixo el ratolí tranquil. Però el ratolí necessita menjar, i aquí no hi té cap possibilitat de trobar-ne; així que vaig poder estar-me tota l’estona a la cabana.
Assegut al pedrís de fora, prenent-me un cafetó, vaig poder assaborir aquells moments màgics que només es viuen en situacions com aquesta.
Molts trons, però ni una gota d’aigua; en canvi les muntanyes de Certascan, varen quedar blanques de la calamarsada que hi va caure; però a Sellente, rés de rés.
Ni aigua ni estels.
Després d’una nit plàcida en aquell racó de mon, cal seguir amb la caminada.
Sortim de la cabana i remuntem el pendent, tot esquivant una tartera per l’esquerra; just en el límit superior d’aquesta tartera trobem un corriol. A partir d’aquí només en caldrà seguir en tot moment aquest corriol que ens portarà fins l’estany de Rovinets, o Robinets, ó Rubinets. Quin és el mot correcte? Jo deixo constància dels tres, i em quedo amb Rovinets.
El camí s’acaba aquí, i no acabem d’arribar-hi, però si ens fa il•lusió, podem acabar de baixar-hi sense cap esforç suplementari, ja que hi estem molt a prop.
És un estany petit, però molt bonic, i totalment solitari.
Contemplen aquest bonic racó de mon, i a la vegada també podem anar contemplant la pujada al cim.
Aquí s’acaba el corriol, ara ens haurem d’espavilar per anar guanyant alçada. A simple vista tenim dues opcions per anar-hi; una consisteix en arnar a buscar la carena de la dreta, i la segona, que és la que seguirem, consisteix en pujar-hi per la coma que es va obrint a l’esquerra, i que també acaba en una carena, però aquesta a l’esquerra del cim.
Anem pujant, pel glever, per un seguit de petites terrasses. L’estany va quedant enfonsat, i nosaltres anem decantant-nos a l’esquerra.
Arribem a una terrassa una mica més amplia, i molt a prop ja de la carena.
Ara hem d’anar-la a buscar, hi ha diverses canals per arribar-hi; però totes son força inclinades.
El traçat puja per una, però també podem pujar anant una mica més a l’esquerra.
És una canal herbada, inclinada, però sense cap mena de dificultat, tret de la inclinació; si en algun moment hem de fer servir les mans, és més per comoditat, que per necessitat.
La canal va perdent inclinació i arribem a la carena, i el terreny s’obre i es converteix en una gran coma.
No he parlat de la panoràmica, però tenim una gran perspectiva dels pics de Baborte i dels Estanys, i també veiem en tota la seva llargada la vall de Romedo, ja que hi estem al davant mateix. Sobresurten els característics pics de Colatx i Turguilla, i una mica a la dreta el de Guiló, i a l’esquerra el Cap de l’Estany de Certascan, així com el propi cim de Certascan.
Tornant a la nostra ruta, contrasta la coma que tenim al davant amb les verticalitat del vessant de l’esquerra.
Tota l’estona tenim un punt a la dreta que sembla que és el cim; però no ho és, està una mica a l’esquerra d’aquest bony.
És d’aquells cims, que no acabes d’arribar-hi mai, perquè sempre hi ha un repetjó més. Finalment anem a sortir a la carena que baixa fins el coll de Becero, però a molt pocs metres del cim.
Una modesta fita ens assenyala el cim, on a terra encara hi ha les restes del pal que hi havia el 1997.
Tal com ja he explicat abans, és un cim isolat completament, les carenes que hi menen no segueixen vers cap cim més; per tant és com un con, i la vista circular de 360 graus és imponent.
Inclús es veu el massís de la Maladeta, i a la seva esquerra el del Perdiguero. Estem a l’alçada de l’estany de Certascan, que podem contemplar en una vista pràcticament frontal. Colatx, Turguilla, Guiló, Tres Comtes, Punta del Port de l’Artiga, Cap i pic de Broate, cal destacar la curiosa perspectiva de la pica d'Estats, Sotllo i pic dels Estanys, doncs estan en línia recta i el pic dels Estanys tapa els altres dos, i només sobresurt la punta Gabarró, muntanyes d’Espot, Monteixo, Tres Pics, Baborte, Roca Cigalera, Mont-roig, serra dels Canals,... en fi, una panoràmica de luxe.
A part de contemplar l’extensa panoràmica, també hem de dedicar temps a mirar com podem baixar per la coma de Becero.
Seguir la cresta que mena al coll de Becero, en un principi sembla que es pot seguir, però tal com veurem durant la baixada, poc després d’abandonar el cim, es comença a trencar, i sembla força entretinguda.
Hem de fer un “acte de Fe” i creure en el traçat. Hem de sortir del cim i començar a baixar sense veure clar com s’acabarà aquesta baixada; però molt aviat es dissiparan els nostres dubtes, car veurem una canal, que quedava amagada a la dreta, que ens permetrà perdre els metres més verticals de l’inici de la baixada.
Això si, el pendent de glever és força pronunciat, i hem d’assegurar cada passa; una vegada a la canal, alternarem el glever amb una mica de roca. Tot plegat és molt fàcil, tret del pendent, per tant només amb precaució, ja n’hi ha prou.
Una vegada perduts els metres de màxima inclinació, començarem una molt llarga flanquejada, paral•lelament a la cresta, que ara ja veiem que és força trencada.
Anirem avançant, perdent alçada lleugerament, al cap de força estona, en el tombant d’un petit estrep, ens apareixerà l’estany de Becero, i si ens girem veurem la magnitud de la muntanya que acabem de baixar.
Seguim flanquejant, enfilant la línia imaginaria que ens ha de conduir al coll de Becero, que més o menys intuïm la seva ubicació.
Anem revoltant l’estany de Becero a força alçada, d’aquesta manera arribem a l’alçada e la seva capçalera. Allà veiem una fàcil coma que hi mena. Per aquesta coma és per on vaig pujar al cim l’any 1997. Faig un intent de seguir flanquejant fins el coll, però fetes poques passes, veig que l’opció més lògica consisteix en baixar per la coma, fins l’estany; però sense arribar a tocar-lo (anar-hi també és opcional), anar seguint, ara si, sense cap problema, per fer una petita remuntada fins l’ampli coll de Becero, ocupat per una gran tartera.
Per aquí passa el camí que baixa a l’estany de Becero, en mig d’aquella tartera, costa una mica trobar-lo, però aviat unes modestes fites ens indiquen que ja som al camí.
Aquí s’acaba la nostra marxa per terreny “desconegut” que hem començat a l’estany de Rovinets.
Seguim aquest corriol en direcció al coll de Sellente. S’acaba la tartera i entrem en una zona de boniques pastures.
D’aquesta manera arribem fins una gran estaca, acabem d’unir-nos a la ruta de la Porta del Cel. Aquesta estaca indica que l’esmentada ruta fa un gir de 90 graus per a emprendre la remuntada fins el coll de la Llaguna i Roca Cigalera.
Nosaltres seguirem aquest camí en sentit contrari al coll de la Llaguna i aviat arribem a un cartell indicatiu.
Ara a més acabem de recuperar el GR que havíem abandonat per anar a la cabana de Sellente.
Estem en unes prades molt boniques, i ara tenim dues opcions.
Una opció és seguir el GR en direcció al Planell de Sant Pau i tornar a la cabana i/o directament a Boavi.
La segona opció, és fer primer una anada i tornada al pic de Tres Pics; cim com ja he esmentat, que té molt bona vista.
Com que tenim curiositat per a veure la panoràmica i el refugi i estany de Baborte, girarem a la dreta i seguirem el fressat camí, que tot pujant suaument ens conduirà fins l’ampli coll de Sellente.
Aquí la vista s’obre al refugi de Baborte i a tota la seva conca lacustre, incloent el gran estany, que no s’arriba a veure en la seva totalitat.
Ara, també girarem a la dreta i emprendrem la pujada final al pic dels Tres Pics; una pujada curta, i sense cap mena de dificultat, per una amplia coma coberta de tartera, i per on anirem guanyant alçada, tot seguint múltiples traces de camí, i procurant anar de clapa d’herbei a clapa d’herbei, sempre que això sigui possible.
Finalment arribem al capdamunt de la carena, i efectivament la vista s’obra a tota la Vallferrera, amb els estanys de la Llaguna a sota mateix.
Des d’aquest punt veiem perfectament diferenciats els tres bonys a puntes que conformen el cim.
Primer girarem a l’esquerra i ens arribarem a la punta més Oriental de 2649 metres. En aquesta punta encara hi ha els pals que la primera vegada que els vaig veure va ser l’any 1968!
Els estanys de la Llagona en son quatre, i des d’aquí només en veiem tres, el quart, que és el més alt, queda amagat darrera un estrep; encara que semble impossible, des d’aquesta punta, no es veu l’estany de Baborte; però gaudim d’una extensa panoràmica de la Pica d’Estats, Romaset, pica Roja, Baiau, Medacorba, Lavans, Comapedrosa, Gerri, Norís, Monteixo, Maladeta, Mont-roig, Becero, Baborte, Certascan .....
Vist aquest cim, tornem sobre les nostres passes i ens arribem a la punta Central de 2647metres. La particularitat d’aquesta segona cota és que és l’únic indret des d’on podem veure el quart estany de la Llagona, que té una forma semblant a la d’un cor.
Seguim carenejant uns metres més i ens arribem a la punta Occidental de 2654 metres, la més alta de les tres. Curiosament, des d’aquesta punta, tot i ser-ne la més allunyada, és de les tres, la única des d’on es veu l’estany de Baborte.
El pic de Tres Pics és un cim per a recrear-s’hi.
Una vegada recreats, emprendrem la tornada. La pala és tan ampla, que des d’aquesta punta podem ja anar perden alçada directament en direcció al coll.
Arribats al coll ens acomiadarem del cercle de Baborte i retornarem al cartell indicador on hem començat l’anada i tornada al Tres Pics.
Seguim el marcat GR, tot travessant pastures, i arribem en un magnífic replà on hi ha una perxa nivomètrica i uns metres més endavant hi ha les ruïnes de la cabana d’Enginyers.
He esperat fins arribar a aquestes ruïnes per a explicar breument el perquè en aquesta vall de Sellente hi ha un camí tant ample, i amb marges empedrats, amb llaçades molt amplies, i una cabana d’enginyers al “quinto pino”.
Hi va haver un projecte, afortunadament descartat, de fer una resclosa al pla de Boavi i també de fer-la a l’estany de Baborte (imagino que per a portar l’aigua al vessant de Boavi), per això hi ha tant bon camí a tota la vall de Sellente i al mateix bosc de Boavi; aquell camí tant bonic i ample per dins del bosc, aparentment sense cap explicació, i les llaçades que hi ha en tota la pujada, tenien per finalitat arribar fins aquesta cabana, avui totalment en runes.
El tram de camí inicial per la vall a partir de la cruïlla amb Broate, també deuria ser semblant, però les inclemències meteorològiques i el pas dels anys l’han deteriorat molt.
Realment els enginyers de la cabana, estaven en un emplaçament privilegiat!
Seguim el camí que a partir d’aquí empren la baixada al planell de Sant Pau, tot seguint unes llargues, marcades i característiques llaçades, visibles des dels pics dels Estanys i Baborte.
Arribats a aquest sorprenent i immens pla, el camí travessa el torrent de Sellente i poc després el de Canedo, i va vorejant el pla per la dreta.
S’acaba el pla i el camí torna a travessar el torrent, i ja som novament a tocar de la cabana de Sellente.
Si hi hem deixat part dels patracols, hi tornarem per a recollir-los, o per si volem descansar sota la confortable ombra que ens ofereix el sostre de la cabana; o bé seguirem camí avall, seguint les passes de pujada fins arribar novament al pla de Boavi i a l’indret de l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica travessia del pic de Becero.

HORARIS:
De Boavi a la palanca del final del pla: 35mn
De la palanca a la palanca de Sellente: 25mn
De la palanca de Sellente a creuar el torrent: 20mn
De creuar el torrent a la cabana de Sellente: 30mn
De la cabana de Sellente a l’estany de Rovinets: 30mn
De l’estany de Rovinets al pic de Becero: 1h 05mn
Del pic de Becero al coll de Becero: 1h 10mn
Del coll del Becero a la cruïlla amb el GR11: 20mn
De la cruïlla al coll de Sellente: 20mn
Del coll de Sellente al pic de Tres Pics: 25mn
Recorregut per les tres cotes: 10mn
De la punta Occidental al coll de Sellente: 15mn
Del coll de Sellente a les ruïnes de la cabana d’enginyers: 30mn
De les ruïnes de la cabana a la cabana de Sellente: 35mn
De la cabana de Sellente a l’inici: 1h 30mn
TOTAL: 8h 40mn

HORARIS:
De Boavi a la palanca del final del pla: 35mn
De la palanca a la palanca de Sellente: 25mn
De la palanca de Sellente a creuar el torrent: 20mn
De creuar el torrent a la cabana de Sellente: 30mn
De la cabana de Sellente a l’estany de Rovinets: 30mn
De l’estany de Rovinets al pic de Becero: 1h 05mn
Del pic de Becero al coll de Becero: 1h 10mn
Del coll del Becero a la cruïlla amb el GR11: 20mn
De la cruïlla al coll de Sellente: 20mn
Del coll de Sellente al pic de Tres Pics: 25mn
Recorregut per les tres cotes: 10mn
De la punta Occidental al coll de Sellente: 15mn
Del coll de Sellente a les ruïnes de la cabana d’enginyers: 30mn
De les ruïnes de la cabana a la cabana de Sellente: 35mn
De la cabana de Sellente a l’inici: 1h 30mn
TOTAL: 8h 40mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pla de Boavi, cabana de Sellente, estany de Rovinets, pic de Becero, estany de Becero, coll de Sellente i pic de Tres Pics