La Garriga, Sant Esteve de la Doma, turó dels Tremolencs, forn ibèric i font dels Tremolencs

 

La Garriga, Sant Esteve de la Doma, turó dels Tremolencs, forn ibèric i font dels Tremolencs

Wikiloc | Ruta La Garriga, Sant Esteve de la Doma, turó dels Tremolencs, forn ibèric i font dels Tremolencs

Curta excursió amb dos objectius clars; el primer visitar el conjunt de la Doma, situat dins del recinte del cementiri de La Garriga; i el segon pujar al vèrtex geodèsic dels Tremolencs.
Com a complements d’aquesta caminada passarem pel que queda del forn ibèric dels Tremolencs i per la font del mateix nom situada una mica més avall.
Sant Esteve de la Doma era l’església parroquial de La Garriga fins el 1737 quan va passar a ser-ho la nova església edificada dins del casc urbà . El nom ve de domeria del llatí hebdòmada (setmana) degut a que estava regida per dos sacerdots que s’alternaven per setmanes; dues setmanes el domer major i una el domer menor.
Una particularitat d’aquesta construcció de diverses èpoques és que la darrera modificació data del 1685, per tant manté el mateix aspecte des d’aquella data. La primera referència documental data del 966. Entre el campanar, el comunidor i els merlets té un aire de fortalesa. A part d’aquests elements i la portalada de la façana, és a l’interior on hi ha els elements més importants, com el retaule gòtic dedicat a Sant Esteve, patró de la localitat. També hi ha una capella dedicada a Sant Jaume, construïda amb les donacions dels occitans que s’establiren per la contrada. Evidentment l’església està tancada, perquè sinó ja no quedaria ni retaule, ni capella, ni imatges.

Iniciem la caminada des l’ampli aparcament del polígon industrial de la Doma i seguim en direcció a la Doma que es veu entre l’arbrada.
Creuem per un pas subterrani la carretera C-17 i immediatament ens plantem davant l’entrada al cementiri de La Garriga, amb la Doma a l’altre costat. Podríem travessar el cementiri i anar-hi, però ho deixarem per la tornada que també hi passarem.
Seguim integralment una pista que va guanyant alçada pràcticament en línia recta, passem pel costat de dos grans dipòsits d’aigua, la vista es va eixamplant a mesura que el poble es va enfonsant.
Arribem a la carena de la Serreta on hi ha una cruïlla senyalitzada; seguim recta. El santuari de Puiggraciós apareix entre la vegetació. Poc després veiem que la pista va tombant a l’esquerra i que a la dreta hi ha un camí que s’enfila, el seguim i poca estona després sortim novament a una pista que també arrencava de la cruïlla de la Serreta. Seguim aquesta pista que desemboca en una de més ample. Aquesta la seguirem poca estona ja que veurem un camí que s’enfila per la dreta. És un camí molt ben marcat que ens deixa davant un camp molt extens que hi ha al capdamunt de la muntanya.
Tot i que el punt lleugerament més alt, 560 metres, el tenim a l’esquerra, el vèrtex, 558 metres, el tenim a la dreta. Així que voregem el camp per la dreta i ja s’intueix el vèrtex entre la vegetació. S’acaba el camp i pugem pel dret els últims metres fins arribar al turó dels Tremolencs, on hi ha un antic vèrtex geodèsic.
La vegetació tapa parcialment la panoràmica, però tot i això, podem veure el Tagament i el santuari i turó del Puiggraciós. Feia un dia tèrbol i no es podia apreciar la panoràmica més llunyana degut a la calitja, la contaminació i la boirina; en dies clars segurament es veu el mar.
Tornem al camp i el travessem de punta a punta per seguir la pista que hi accedeix. Passem per sota una línia d’alta tensió, línia que travessarem tres vegades; faig aquesta observació perquè ens servirà de referència per a localitzar el forn ibèric.
Seguim baixant, arribem a una cruïlla de pistes i seguim per la dreta i ens tornem a apropar a la línia d’alta tensió. Abans d’arribar a una torre d’aquesta línia que hi ha a tocar de la pista, a la dreta hi ha un camí que seguim inicialment fins que ens trobem a sota els cables, aquí ens hem d’apartar del camí cinc o sis passes i buscar per la vorera de l’esquerra una pedra amb forats.
L’historiador Francesc Roma Casanovas en fa una acurada descripció a “excursionismecientific.net”: “Estructura de terra cuita d’aproximadament 3m x 2m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les fileres de forats). Està en força mal estat de conservació.” Efectivament, perdut en mig del bosc i sense cap mena de rètol, ni d’indicació. Tornem a la pista i anem baixant, fem un tomb de 180 graus i tornem a passar per tercera vegada per sota la línia d’alta tensió; poc després arribem a una cruïlla, hem de seguir recta en lleugera pujada, però primer caminarem unes passes per la pista de l’esquerra per visitar la font dels Tremolencs.
Situada en una raconada de la pista. Hi ha el broc que raja segons l’època de l’any i una aixeta que sobresurten d’una petita construcció amb un banc d’obra.
Reculem les quatre passes i seguim per la pista que passa per sobre la font; pugem lleugerament i després planegem fins arribar a les primeres cases d’una urbanització; aquí girem a la dreta i ens apartem de la urbanització.
La pista que seguim fa un gir de 90 graus a la dreta, aquí seguim recta i durant uns metres compartim el camí amb l’àrea esportiva de la Sorrera, un circuit per a la pràctica de bicicletes de muntanya.
Seguim baixant, passem pels antics camps i feixes de la desapareguda masia de la Tallada. Al final d’aquestes feixes arribem a un cruïlla i seguim recta. Ara deixem les pistes i seguim baixant per dins del bosc per un camí molt bonic que ens porta de nou a la Doma.
Ara si, hi entrem per una petita porta lateral i podem contemplar abastament aquest conjunt arquitectònic en mig de la pau i el silenci que es respira a tots els cementiris.
Tornem al camí i creuem de nou la C-17, ara per un altre pas subterrani i arribem de nou a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament a la Doma: 05mn
De la Doma a la carena de la Serreta: 30mn
De la carena de la Serreta al turó dels Tremolencs: 35mn
Del turó al forn ibèric dels Tremolencs: 15mn
Del forn a la font dels Tremolencs: 10mn
De la font dels Tremolencs a la Doma: 30mn
De la Doma a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 2h

Celrà, castell de Celrà, ruïnes del castell de Barbavella o dels Carlins, mirador del Congost, castell i puig de Sant Miquel, mines del Nen Jesús i bosc d'escultures de Joan Carolà

Celrà, ruïnes castell de Carlins, mirador del Congost, castell de Sant Miquel, mines del Nen Jesús i escultures de Joan Carolà

Wikiloc | Ruta Celrà, ruïnes castell de Carlins, mirador del Congost, castell de Sant Miquel, mines del Nen Jesús i escultures de Joan Carolà

Bonica i interessant incursió a les Gavarres sortint de Celrà. Deixant de banda que caminar per conèixer el territori sempre és més que recomanable; en aquesta caminada recorrerem varis indrets totalment diferents i de la que ens quedarà un bon record.
Passarem per tres castells, un habitat (el de Celrà), un de totalment enrunat (el de Barbavella) i el tercer convertit en un gran mirador de 360 graus (el de Sant Miquel); per un gran mirador local (el del Congost), per unes antigues mines de ferro (les del Nen Jesús) i per acabar per l’enigmàtic bosc de les escultures de Joan Carolà.
Els orígens del castell de Celrà cal buscar-los al segle X i era propietat de la seu de Girona. És una fortificació de planta quadrada amb un pati central on hi ha una torre circular. Diferents reformes n’ha modificat la forma original i també el nom.
El castell de Barbavella o dels Carlins només en resten la base d’uns murs de gruix considerable que corresponen a dues estances. La seva construcció data del seble XI i deuria ser una torre de guaita amb una petita guarnició armada.
El castell de Sant Miquel situat dalt del turó del mateix nom, a 395 metres d'alçada i està a cavall de Girona i de Celrà; la part que es conserva dreta, principalment la torra, està recuperada i hi ha una escala de cargol que permet arribar-hi a dalt, i des d’on la vista és espectacular, destaca el poble de Celrà, així com Girona i la seva catedral que sobresurt per damunt de tot; també podem gaudir d'una magnifica vista sobre les illes Medes i el Montgrí, darrere d'ell també es veu la serra de Cap de Creus i la badia de Roses i l’Empordà; per l'altre banda tenim el Montseny i tot el Gironès; també es veu el Canigó i tot el Pirineu gironí. A la Viquipèdia hi trobareu una detallada informació de la seva història, molt relacionada amb els diferents episodis de la Guerra del Francès i al la darrera utilitat com a torre telegràfica òptica. Vegis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Miquel_(Giron%C3%A8s)
El mirador del Congost està situat en unes roques que sobresurten una mica de la carena i que ens permeten gaudir de bona part de la vista del castell de Sant Miquel, amb l’excepció de l’Empordà, però en canvi podem gaudir d’una imatge espectacular del riu Ter, de Banyoles, Medinyà, Sarrià de Ter, de la Farinera, Campdorà i dels Sants Metges, entre d’altres.
Les mines del Nen Jesús son un conjunt de galeries que foraden la muntanya dels Bacs a diferents nivells, amb 23 galeries localitzades, de les que en passarem per quatre i només en dues entrarem els primers metres, per seguretat i per respectar les colònies de ratpenats.
L’any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano va inscriure dues mines de mineral de ferro amb els noms de “Niño Jesús” i “Victoria Esperanza”, després d’haver realitzat unes prospeccions prometedores. Ja era sabut que en aquesta zona de les Gavarres s’havia extret ferro al s. XVIII, i la creixent economia industrial catalana del s. XIX necessitava aquesta matèria primera per desenvolupar-se, juntament amb el carbó. Les mines es va tancar l’any 1918, després de només 26 anys d’explotació, a causa de la poca rendibilitat dels minerals de ferro i el cost del transport fins a les foneries. Vegis l’enllaç: https://mineratlas.com/location/1352
Finalment passarem pel bosc d’escultures de Joan Carolà, una agradable traca final d’aquest bonic recorregut. Una trentena d’escultures a ran del camí en mig d’un bosc d’alzines i falgueres, amb una simbologia dominant del Sol, astre que ha estat el símbol de Celrà des del segle XVII; també hi trobem una guitarra, un saxo, un platet volador, una piràmide maia i molts bustos de filòsofs clàssics. Hi molt poca informació de Joan Carolà, aquest breu resum està extret dels enllaços:
https://www.youtube.com/watch?v=Y6z3P_yKCyQ
i
http://www.recordsdelmoli.cat/publicacions/70/el-bosc-den-joan-carola molt recomanable visionar el primer i llegir el segon.
Aquest itinerari és indistint fer-lo en sentit horari o antihorari, però cal fer una petita observació motivada precisament per les escultures. Si el fem en sentit horari tindrem la majoria d’escultures d’esquena; mentre que si el fem en sentit antihorari (com aquesta descripció) ens vindran totes de cara, inclús hi ha una escultura que amb els braços sembla que et convidi a continuar en la direcció que seguim.

Iniciarem la caminada a Celrà, concretament al final del carrer d’Isidre Rossell i Gimbernat, a pocs metres del castell de Celrà.
Comencem a caminar i passem pel costat del castell, la millor vista la tindrem en superar-lo; per davant hi ha un enteranyinat de cables que en desmereixen la vista.
Seguidament arribem a la cruïlla d’anada i tornada general. Seguim per la dreta un camí cimentat, amb unes vistes molt amplies de Celrà, els camps de conreu amb la muntanya del Canigó com a teló de fons.
Travessem un petit veïnat i arribem a una cruïlla on hem de girar a l’esquerra, hi ha un rètol amb la indicació de Cal Gueito, Can Verai i Can Cornei. Seguim una mica més i a la propera cruïlla girem també a l’esquerra, poques passes després passem pel costat de Can Pagès de les Pedres, un antic i important mas, esmentat ja l’any 1334.
Segons memòria popular, una part considerable de les pedres picades que definien finestrals i eixides foren adquirides, els anys vint del segle passat, per a l’embelliment de construccions de la urbanització residencial de s’Agaró, endegada per l’empresari gironí¬ Josep Ensesa Pujadas i projectada per l’arquitecte Rafael Masó Valentí¬. Vegis l’enllaç: https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-celra/1795-masos-celra-pagespedres
Seguim, passem pel costat del Can Clademàs, hi ha una alzina monumental, però és una propietat privada i l’alzina està darrera la casa i des del camí només podem intuir-la per les branques que sobresurten.
Uns metres més endavant arribem a una cruïlla on hi ha un rètol de les mines de Celrà. Just en aquest indret girem a la dreta i entrem en un bosquet per un corriol i en quatre passes arribem a les ruïnes del castell de Barbavella amagades dins del bosc.
Vistes les ruïnes tornem a la cruïlla, passem pel costat de Can Cornei i comencem a guanyar alçada, arribem a una cruïlla.
Aquí farem una anada i tornada una mica llarga al mirador del Congost (segons un rètol hi ha gairebé 1,4 kms entre anar i tornar). Girem a la dreta i anem per una pista carenera que en arribar a una placeta gira a la dreta, uns metres més i un nou rètol ens indica un camí a l’esquerra que després de planejar una estona emprèn una lleugera baixada fins arribar al mirador.
Una taula panoràmica ens ajuda i identificar molts indrets, com per exemple el puig Neulós, per citar-ne algun, també tenim el Ter a sota mateix. Realment és un bona talaia que compensa la distància recorreguda per arribar-hi.
Contemplada la panoràmica tornem fins la cruïlla d’anada i tornada i anem seguint la pista carenera. Deixem a la dreta un nou rètol i el camí a la mina de Victòria Esperança. Cada vegada veiem el castell de Sant Miquel més a prop.
Quan ja hi estem pràcticament a sota un costerut corriol a la dreta ens hi acaba de pujar.
Hi arribem pel costat de l’antiga ermita i del fossar, hi donem la volta i ens enfilem per l’escala de cargol que porta a dalt la torre.
Taules panoràmiques als quatre costats ens ajuden a identificar alguns dels nombrosos indrets que podem atalaiar des d’aquest mirador privilegiat.
Baixem de la torre i seguim pel camí que hi arriba per l’altre costat, travessem una àrea de descans amb bancs i taules de fusta, deixem el camí i seguim recta per un bonic camí que després d’una pronunciada baixada ens deixa al coll d’en Figueres.
Important cruïlla de camins. Girem a l’esquerra, pràcticament 180 graus i seguim quatre passes una pista que immediatament hem d’abandonar per a seguir un camí per la dreta que emprèn una forta i llarga baixada fins arribar a la riera de Mavalls.
Ara comencem a seguir un ample camí que ens farà un recorregut per varies boques de les mines del Nen Jesús.
La primera boca que trobem a ran de camí és la numero 6. Hi ha una reixa de ferro que està oberta i que permet entrar-hi, cosa que només farem uns cinc metres per fer la foto des de dins la mina. Més avall hi ha la boca nº 5, que només és una petita excavació a la muntanya.
Pràcticament al costat hi ha la nº 4; aquesta es divideix en tres branques només entrar-hi. La boca nº 3 no està localitzada i la nº 2 sembla que només és una cata sense profunditat.
Finalment arribem a l’indret del Carregador, potser és la construcció més vistosa, un curt camí amb una barana de fusta ens hi acaba d’acostar. Una gran paret de pedra amb tres tremuges també de pedra amb el carregador a la part superior son el testimoni d’aquesta curta explotació de mines de ferro.
Seguim el curs de la riera de Mavalls força estona més fins que arribem a la bonica raconada de la font d’en Bussé.
Una mica més avall la vall s’eixampla i arribem a una cruïlla. Girem a l’esquerra i només començar a caminar-hi ja ens trobem la primera escultura d’en Joan Carolà. El camí va pujant i anem trobant-nos a banda i banda tot un seguit d’aquestes escultures perfectament integrades en el bosc. Els cinc punts d’interès que hi ha en aquest tram del recorregut son una agrupació de sis escultures cada un per no saturar aquest sector amb una trentena de punts d’interès uns a sobre els altres.
Acabat aquest recorregut sortim a una pista que ens apropa a Celrà; arribem un carrer asfaltat que no seguirem perquè en aquest punt girem a la dreta per a seguir un camí que entre els camps i el Mas Blanc ens torna al punt de sortida.
HORARIS:
De Celrà a les ruïnes del castell de Barbavella: 30mn
Del castell de Barbavella al mirador del Congost: 30mn
Del mirador al castell de Sant Miquel: 30mn
Del castell de Sant Miquel al collet d’en Figueres: 15mn
Del collet d’en Figueres a la galeria Nº 6: 20mn
De la galeria Nº 6 al Carregador de les mines: 25mn
Del Carregador a la font d’en Bussé: 10mn
De la font d’en Bussé a la 1ra escultura: 05mn
De la 1ra escultura a la darrera: 20mn
De la darrera escultura a l’inici: 20mn
TOTAL: 3h 25mn