El pic dels Guins de l’Ase, de 2962 metres, segons uns mapes i de 2973 segons uns altres, és un gran cim, però degut a la seva proximitat al pic de Sotllo i a la Pica d’Estats, és totalment oblidat i poc conegut i encara menys visitat, tot i que pujar-hi per la cresta que l’uneix al Sotllo, sense ser difícil, és entretinguda i aèria.
En aquesta descripció hi pujarem per l’altre costat, que resulta molt més fàcil, tot i que els metres finals també son una mica drets i caldrà ajudar-nos de les mans, però sense cap complicació tècnica ni de verticalitat.
També pujarem al bony dels Guins dels Talps, un promontori que dona pas a la llarga carena que l’uneix amb els pics de Broate, tot passant abans pel menys conegut i visitat pic de Montestaure, que també és un gran mirador.
Durant aquesta excursió podrem gaudir d’una gran panoràmica que comença en el llunyà massís de la Maladeta; però el que és més significatiu d’aquesta panoràmica, son les perspectives impressionants que tindrem del pic de Sotllo i de la Pica, vistos des del costat contrari a l’habitual, i que no té res a veure amb la típica foto de les tres puntes de la Pica d’Estats, ja que des d’aquest vessant la Pica és un con gairebé perfecte, i el Sotllo ens ofereix una imatge esquerpa, amb una gran paret que cau fins el fons de la vall de Broate, i també és un con.
Tanmateix també podrem gaudir de la silueta de la cresta de la Pica fins el coll de Sotllo, també vist des d’un angle inèdit.
Durant la travessia del Guins dels Talps al Montestaure anirem veien el refugi de Pinet a sota els nostres peus, i durant la caminada anirem donant-l’hi mitja volta.
El meu primer contacte amb la vall de Broate va ser l’agost del 1970, quan vaig acompanyar a Mn Francesc de Paula Sala i Arnó al pic de Sotllo. Jo amb 19 anys començava a practicar l’alta muntanya, i ell amb 44, feia poc que havia tornat d’escalar el Cerví o Matterhorn. La diferència d’edat i d’experiència era notòria!
La pujada al Sotllo des del pla de Boavi, és una caminada de 1600 metres de desnivell tant d’anada com de tornada; hem de tenir en compte que l’any 1970 la carretera asfaltada s’acabava a Ainet de Cardós, a partir d’allà tot era polseguera; tot i així la pista arribava fins el final de tot del pla de Boavi; actualment arribar fins aquest mateix punt ja costa uns 40 minuts a peu des de la presa de Montalto; però la pista estava en millors condicions perquè encara hi passaven camions de les obres hidroelèctriques, i la borda de Montalto era una cantina per als treballadors de les obres....ha plogut molt des de llavors!!!
La qüestió és que vàrem sortir de Ribera de Cardós quan encara era fosc.
En aquella època no hi havia cap referència clara d’itineraris per anar al Sotllo des de Boavi; és a dir, anàvem a improvisar!! Més ben dit, “ell” anava a improvisar, jo simplement el seguia! Ja ho havíem fet l’any anterior anant a la Pica d’Estats, per la via Gabarró!
Doncs vàrem sortir fosc i acabarem exactament igual; però amb l’anècdota de no portar llanterna!
A Ribera es varen començar a preocupar i varen anar fins a Boavi per veure si ens havia passat alguna cosa; recordo que baixant pel camí, quan encara estàs molt amunt es veu el pla de Boavi encara molt enfonsat, i hi veiem unes llums que es movien. Eren els meus pares i els oncles de Mn. Sala que ens buscaven!
El fet és que en arribar a la pleta de Broate, vàrem girar a la dreta per a seguir la torrentera que mena a l’estany de Broate, i allí ens vàrem enfilar fins una bretxa de la cresta pic dels Estanys-Sotllo; aquesta cresta és una mica complicada, i ell anava buscant els millors passos ... i jo anava aprenent. Sense cap mena de presa, anàvem pujant, i així vaig assolir per primera vegada el pic de Sotllo; de tornada vàrem seguir el mateix camí de pujada, es va fer fosc quan ja érem al camí; i vaig poder comprovar per primera vegada com s’acostumen els ulls a la foscor!!! Això si, la marxa es torna lentíssima, i més per un camí pràcticament inexistent en aquella època.
Mn Sala va estar a casaments, batejos i defuncions de la meva vida, i va ser rector de Castelldefels durant molts anys, fins a la seva mort, el maig del 2019 als 92 anys.
Aquella mateixa excursió la vaig repetir varies vegades durant els anys 1970 i 1980; inclús vaig dormir en una cabana amagada que hi ha una mica més amunt del refugi. El refugi data del setembre del 1988, vaig anar-hi per veure’l el novembre del mateix any; i després també vaig anar-hi a treure el nas l’octubre del 1991 amb la meva germana (ACS) i els seus dos fills de 15 i 14 anys, i inexplicablement no hi havia tornat fins ara, setembre del 2020, és a dir 29 anys sense anar a aquest petit paradís perdut entre muntanyes.
Al Guins de l’Ase, ja hi havia estat una vegada l’any 1985, venint novament del Sotllo, és a dir per la cresta; aquesta vegada he preferit anar-hi pel costat “fàcil”.
He qualificat l’excursió de “moderada”, ja que com a màxima dificultat hi ha una petita grimpada a la part final del Guins de l’Ase; tot i que no arriba a ser pròpiament grimpada, si que has d’ajudar-te de les mans per a progressar més fàcilment. La resta no té cap complicació, tret de la distància i el desnivell.
Per a començar l’itinerari ens hem de situar al final de la pista que, des del poble de Tavascan, porta al pla de Boavi en 6 interminables quilòmetres, una pista que cada any està en un estat més lamentable, tot i que aquest any 2020 n’han reparat una mica el darrer quilòmetre. En arribar a l’indret de la presa de Montalto, just on hi ha la cruïlla als estanys de Certascan i Romedo hi ha un petit aparcament, just després de la cruïlla en troben un tercer a la dreta de la pista, aquest és una mica més ampli, i si anem fins la barrera de Boavi, també podem aparcar.
Situats en aquesta barrera seguirem la pista que travessa el bonic pla de Boavi fins arribar a la seva capçalera on hi ha una palanca per a travessar el torrent.
Just en aquest indret hi ha un pi de cinc soques, i una fita ens assenyala el camí que ens portaria fins els estanys de Romedo i al cercle de Salibarri.
Travessem la palanca i seguidament entrem al fantàstic bosc d’avets de Boavi, el camí és força ampla i va guanyant alçada en llargues llaçades. És un paratge molt bonic.
Aquest bon camí s’acaba en arribar al torrent de Sellente, que cal travessar-lo per una palanca, reconstruïda diverses vegades. Recordo que abans de la construcció de la palanca, a vegades era força dificultós travessar aquest torrent, ja que l’indret és encaixonat i de forta pendent, on no era permès relliscar perquè anaves torrent avall.
Immediatament després de creuar la palanca arribem a una cruïlla amb un pal indicador, que assenyala els camins de Broate i de Sellente.
Els horaris que assenyala aquest cartell son molt optimistes, ja que esmenta 30 mn fins la cabana de Sellente; quan el més adient seria 1h 30mn, i al coll de Sellente en lloc de 1h 30mn, caldria posar-hi 2h 30mn.
Deixem aquest camí i les marques de GR a la dreta, i seguim pujant pel camí de l’esquerra, menys marcat, que comença a endinsar-se per la vall de Broate,
Malgrat ser el camí al refugi de Broate, sembla o és poc transitat, no costa seguir-lo, ja que hi ha fites, i algunes marques de pintura groga i a vegades vermella, però a vegades queda mig amagat entre brossa i matolls de gerderes i falgueres (si troben fites).
La vall s’estreny i s’encaixona, i el camí va buscant els millors indrets per avançar o per anar guanyant alçada, a vegades d’una manera una mica abrupta.
De mica en mica la vall comença a obrir-se, sortim del bosc i arribem a l’indret anomenat el Serradet, que és un collet, situat a uns 1950 metres aproximadament.
Aquest collet és un excel•lent mirador sobre el riu de Broate, i comencem a veure el seguit de salts d’aigua que ens anirà oferint a partir d’ara. També veiem a la nostra esquerra el pla de Boavi, que ja queda molt enfonsat.
A partir d’aquí comença l’espectacle visual de l’alta vall de Braote, que després del engorjat del començament, ara es va convertint en un paradís de salts d’aigua i prades.
El camí ara baixa i es va apropant al curs de l’aigua, creuant el petit pla de Comalletosa; arribem pràcticament a tocar l’aigua, i podem gaudir de les cascades i dels petits gorgs que hi ha.
Ens acostem al peu d’una cascada i hem de grimpar una mica per a superar la petita graonada de la cascada (atenció si hi ha neu o glaç), el corriol segueix remuntant la vall, tot superant el successius relleus; més endavant haurem de repetir l’operació de superar una nova cascada grimpant una mica pel costat mateix del salt.
La vall es va obrint cada vegada més, i l’entorn és cada vegada més bonic.
Ja veiem el refugi, enlairat sobre una gran roca, però encara queda una mica lluny.
Sobre la cota 2100 aproximadament es creua el torrent que baixa de la clotada originada sota les crestes de Canedo, amb una característica agulla a la part inferior de la carena. Aquesta carena està formada per cims i agulles que enllacen amb el pic dels Estanys i la seva dentada cresta cap el pic de Sotllo. En aquesta clotada queda apartat i amagat l’estany de Broate; estany pel que només passarem si pugem al Sotllo anant a buscar una bretxa de l’esmentada cresta que l’uneix amb el pic dels Estanys (itinerari que vaig seguir l’any 1970 per anar al Sotllo per primera vegada).
A partir d'aquí entren a la pleta de Broate.
Més endavant hi ha adossades a les roques les restes d’una petita cabana.
Estem a tocar del refugi; el torrent travessa unes prades formant-hi uns meandres molt bonics. L’indret és encantador; compensa perfectament les més de tres hores de camí que portem.
Creuarem el torrent que baixa de la clotada entre les arestes NW del Sotllo i els estreps de la carena fronterera dels Guins de l’Ase i d’aquesta manera arribem al refugi lliure de Broate, situat estratègicament damunt d’una roca. Aixopluc que permet partir en dues jornades aquesta llarga excursió i qualsevol excursió que hi fem.
El refugi metàl•lic de Broate, situat a 2200 metres d’alçada, pertany a la FEEC, i fou inaugurat el 25 de setembre del 1988 (la placa de l’entrada diu agost del 1988); té una capacitat per a 18 places (9 còmodament i 18 capiculats) amb lliteres, matalassos, mantes, taula, bancs i llum elèctrica per placa solar.
De la porta del refugi veiem l’entrada de l’embut que porta al coll entre el Guins de l’Ase i el Sotllo, d’on destaca en primer terme les agulles dels Falsos Encantats.
Repeteixo, tot i córrer el risc de fer-me pesat, que sorprèn aquest fantàstic racó, ampli i on el torrent serpenteja entre prades, formant inclús un petit estanyol, després d’un inici molt engorjat de la vall.
A part de la canal de pujada al Sotllo, també veiem l’ampli cercle de Broate, on a l’esquerra destaquen el Cap i Pic de Broate i la llarga carena que va girant a la dreta, puja al Montestaure i segueix fins arribar a un coll, on hi ha una gran fita, visible des del refugi, i la carena segueix girant, però els estreps del Guins de l’Ase ens tapen la continuació.
L’amfiteatre és tan ampli, que podem seguir per on més ens plagui.
Bàsicament hem de baixar del refugi a les prades que hi ha al darrere, i anar pujant pels lloms herbosos; hi ha alguna fita, però poques; anem donant la volta al Guins per la seva base.
Anem encarats a l’ampli coll amb la gran fita, però per aquest coll i passarem després, ja que el Guins de l’Ase queda a la dreta. Així doncs en aquesta direcció anirem girant.
A partir dels 2300-2400 metres d’alçada ja veiem a la nostra dreta una coma que porta directament a un coll que hi ha entre els dos Guins.
Tot son relleus herbosos sense cap més preocupació que anar contemplant el paisatge i gaudint de la pujada.
Però en arribar a la cota dels 2550 metres la placidesa s’acaba just on comença la tartera; tartera que no abandonarem fins a pocs metres abans del cim; però de tota manera no és una tartera de grans blocs ni de forta pendent de llicorella desfeta; és una tartera de bon caminar; simplement hem canviat l’herba per la pedra; inclús hi ha sectors on podem avançar novament per petites clapes d’herba.
No ens caldrà arribar estrictament al coll, ja que podem anar girant a la dreta per anar guanyant alçada directament.
Finalment arribem a veure la vall de Bars, enfonsada a sota nostre. A partir d’aquí, com per art de màgia apareixen fites continuades (intueixo que segurament aquest cim és més visitat pel costat occità que pel català).
Aquestes fites ens facilitaran molt la part final de la pujada, ja que a partir d’aquí el pendent es redreça força, i alguna vegada ens hem d’ajudar de les mans, més per comoditat que per necessitat. Sempre seguint les fites ens situem a pocs metres sota el cim, i on les fites ens assenyalen un curt passadís a l’esquerra que ens deixa dalt del cim.
Parets de bivac ens indiquen que és un bon lloc per veure pondre’s i sortir el Sol. Estem gairebé a 3000 metres i les parets del pic de Sotllo just al davant sembla que ens caiguin a sobre; el con de la Pica d’Estats també impressiona, però queda una mica més lluny; però la imatge del Sotllo és impagable.
Si ens aboquem a la vall de Bars veiem a sota nostre l’estany d’Estats occità.
Reconeixem el port de Sotllo, la Pica, el Montcalm, tot vist des d’una perspectiva pràcticament desconeguda pels excursionistes del sud.
Gaudim abastament d’aquesta panoràmica que també ens permet veure el massís de la Maladeta, muntanyes d’Espot, el Mont-roig, el Certascan, així com també veiem l’estany de Certascan i la taqueta blanca del refugi de Certasca. Si no hi ha la típica boira baixa al vessant N, gaudirem també d’una extensíssima panoràmica d’Occitanía.
Finalment abandonem el cim per on hem vingut, però ara ens arribem al coll i en pocs minuts arribem al Guins dels Talps; un modest bony de la carena, però que ens permet gaudir de la vista del Guins de l’Ase, que ara ens ofereix una visió semblant a la que teníem del Sotllo.
Vist des d’aquí es pot apreciar que el Guins de l’Ase és també un gran cim. Ara també ens apareix l’amagat estany del Montcalm, per on passa el camí d’accés a la Pica des del refugi de l’estany de Pinet.
Refugi que aviat començarem a veure a sota nostre.
Ara baixem fins l’ampli coll de la gran fita visible des del refugi de Broate. Podríem fer un salt i plantar-nos a la porta del refugi de Pinet!
En aquest coll tenim l’alternativa de baixar directament a Broate, ja que la carena fins el Montestaure és llarga.
Però és del tot recomanable, no caure en temptacions fàcils, i seguir carenejant.
És llarga, però fàcil i herbosa, de poc desnivell, tot i que hi ha diversos bonys, els uns passarem per dalt i d’altres els flanquejarem, sempre per l’esquerra (Broate).
De tants petits bonys el Montestaure costa de distingir, però avançada la carena ja ens apareix ben destacat. Després de tres bonys consecutius que flanquejarem, emprendrem la curta pujada final al cim.
Dalt del pic de Montestaure gaudim igualment d’una gran vista, i ara hi afegim la vista dels pics de Broate i de l’impressionant i destacat pic dels Tres Comtes (un cim del cercle de Romedo-Guiló del tot recomanable). Si des del cim avancem uns metres més veurem el solitari estany de Montestaure, així com un petit estanyol que hi ha a l’alta clotada dels pics de Broate.
Ara només ens resta retornar al refugi de Broate. Per a fer-ho emprendrem una baixada gairebé directa, pels pendents d’herbei, tot i que hi ha petites graonades, que anirem esquivant, decantant-nos a la dreta a mesura que anem baixant.
Finalment arribem a les prades del fons de la clotada. Si no tenim patracols al refugi, no cal arribar-hi, ja que el podem revoltar per la dreta, i seguir pel camí d’anada fins a retornar al pla de Boavi.
HORARIS:
De la presa de Montalto a la palanca de Boavi: 40mn
de la palanca de Boavi a la palanca de Sellente: 30mn
de la palanca de Sellente al refugi de Broate: 2h 15mn (total: 3h 25mn)
del refugi de Broate a l'inici de la tartera: 1h
de l'inici de la tartera al pic dels Guins de l'Ase: 1h 10mn
del Guins de l'Ase al coll: 20mn
del coll al Guins dels Talps: 10mn
del Guins dels Talps al coll de la gran fita: 15mn
del coll de la gran fita al pic de Montestaure: 50mn
del pic de Montestaure al refugi de Broate: 45mn
del refugi de Broate a la palanca de Sellente: 1h 45mn
de la palanca de Sellente a la presa de Montalto: 1h 10mn
TOTAL: 10h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pla de Boavi, refugi de Broate, Guins de l'Ase, 2962m, Guins dels Talps, 2781m i pic de Montestaure, 2659m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada