Aquesta caminada és una nova variant de les múltiples combinacions que es poden fer des de Badalona procurant apartar-nos, sempre que sigui possible, dels camins i pistes més transitades que hi ha a la Serra de Marina.
L’anunciat és un escarit resum de l’excursió degut a que el wikiloc només permet 250 caràcters a l’anunciat.
Un altre títol encara més escarit podria ser per exemple: “Badalona, 8 turons i 4 fonts i 1 dolmen” ja que aquests seran els “elements” que anirem trobant durant aquesta interessant caminada.
El detall dels indrets que anirem visitant per ordre del primer al darrer son: turó d’en Seriol, turó de la Nadala, turó de Fra Rafel, font de la Dinamita, font del Ferro, font de la Teula, ruïnes del poblat ibèric de Castellruf, dolmen de Castellruf, turó dels Frares, turó d’en Galzeran, turó de la Creu Peluda d’en Torres, turó de l’Home i font del Pop.
Aquesta vegada de les quatre fonts visitades, totes, menys la de la Dinamita, rajaven; aquest fet és variable segons l’any i l’època de la caminada. La de la Diinamita, però, té “mala peça al teler” ja que depèn d’una mina que hi ha al darrere i segurament deu estar plena de terra que tapona el broc.
Caminarem més estona per dalt la carena que per l’obaga, i per tant podrem anar gaudint d’una gra, extensa i variada panoràmica, segons en quin turó estiguem. Tots els turons tenen una dilatada panoràmica, destacant els turons de Fra Rafel, Galzeran i de l’Home, ja que des d’aquests a part del mar, la costa, el Vallès, Montserrat, Montseny i Sant Llorenç del Munt, també es veu el Pirineu, i més i està nevat.
Des de els altres turons la panoràmica que gaudirem és sobre tota la costa dels Barcelonès i part de la del Maresme. Des de l’únic indret que no tindrem cap vista, ja que és un turó totalment emboscat, és des del turó dels Frares.
Aquest fet, però el compensarem, ja que a part dels turons, des de molts indrets del recorregut anirem tenint grans vistes, inclús des dels camins de l’obaga.
Les fonts sempre son un reducte de pau, recolliment i meditació; menys la de la Dinamita, ja que la seva història és convulsa, degut a la fabrica de Dinamita que hi ha havia a l’indret a finals dels segle XIX, i que va acabar en una forta explosió. Mig colgades per la vegetació encara es veuen restes de les construccions que hi havia, el terra és ple de totxos trencats i una mica més avall de la font hi ha la base d’una estreta xemeneia.
Per seguir l’itinerari no hi ha cap problema, ja que tot el recorregut el farem per camins i pistes; tot menys els deu metres que ens separen el camí del turó dels Frares; metres on el bosc permet passar sense cap entrebanc.
Degut a la prohibició de sortir del municipi pel confinament municipal hem de començar la caminada a Badalona, però sense aquesta prohibició el començament lògic seria dalt la Conreria.
Sempre que sigui possible m’agrada fer les excursions circulars, procurant fer una circumferència, és a dir sortint per un costat i tornant per l’altre; i anar enllaçant tots els indrets d’una manera continua i lògica.
Darrerament haig de inventar i explorar totes les combinacions possibles per pujar a la Conreria sortint “estrictament” de Badalona, ja que per poc que et descuidis ja estàs conduint pel terme municipal de Tiana, amb el greu problema que això representa per a la salut; mentre que si ho fas a peu no corres cap risc.
Degut a aquest fet, avui de circumferències en farem dues, una de “forçada” pujant a la Conreria pel turó d’en Seriol i coll de Fra Rafel i tornant pel GR-92 i turó de l’Home; i la segona, que és el “motiu” de la sortida és el circuit per les fonts i el poblat de Castellruf i el turons de la carena.
Aquests nou “producte de dos en uno” només té en comú el tram de pista de la Conreria.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Però si per alguna estranya i inexplicable raó la cadena d’accés a aquest indret està posada, haurem de deixar el vehicle al voral de la carretera; tal com es veuen obligats a fer el personal i visites de l’hospital de Can Ruti i el tanatori, que tenen aquest espai com a últim reducte si tot el complex té els aparcaments plens; i més en la situació actual.
Sortirem doncs de l’aparcament o del voral de la carretera i seguirem la carretera d’accés a Can Ruti per una vorera que hi ha a la dreta; en aquest curt trajecte no estarem sols, ja que anirem en fila seguint l’esmentat personal del complex sanitari.
En arribar-hi el deixarem a l’esquerra i ens situarem a l’altre extrem, indret on arrenca el camí de la font de l’Amigó.
Camí del que tan sols seguirem els deu metres inicials, ja que per la dreta veurem unes escales de pedra i una marca de GR, escales per les que pujarem i seguirem pel camí que hi ha al final.
Aquest camí s’enfila ràpidament i ens oferirà unes bones vistes del complex hospitalari.
Aquest camí desemboca en una pista que seguirem una cinquantena de metres, ja que per l’esquerra arrenca un camí que seguirem.
Aquest camí rodeja el turó d’en Seriol per la seva base i acaba sortint en un collet on acaba la pista que havíem seguit una cinquantena de metres, i que portava a una torre d’alta tensió.
En aquest punt farem una curta anada i tornada a la dreta per a pujar al turó d’en Seriol, de 290 metres d’alçada, i que ja és un gran mirador.
Tornem a la cruïlla anterior, i ara seguim recta i molt pocs metres després seguim el camí de la dreta.
Anem guanyant alçada entre pins, feixes i bancals d’antigues vinyes, la vista es va ampliant.
Arribem a una nova cruïlla d’anada i tornada. Primer seguirem el camí de l’esquerra per fer una curta anada al turó de la Nadala.
En seguir aquest nou camí estem començant a flanquejar el turó de la Nadala per la solana, una mica més endavant, quan el camí fa un tomb més decidit a la dreta, hem de posar atenció en aquest indret ja que aquí s’inicia un rastre de corriol que s’enfila per la dreta.
En aquest indret hi ha una petita fita (però potser que no hi sigui). En aquest turó, com a moltíssims indrets de la zona, hi ha molts murs d’antics bancals de camps de vinyes.
En superem un parell, dic “superar” per dir alguna cosa, ja que no hi ha cap problema, perquè son molt baixos i el pas està obert; així arribem a la part superior del turó; ara el corriol s’aplana i sense cap mena de dificultat arribem al cim de la Nadala, de 358 metres d’alçada.
És molt pla, primer arribem a un gran mirador de tota la costa barcelonina, i seguint uns metres més arribem al punt lleugerament més alt, on hi ha una gran pedra natural, i una petita fita al damunt.
Contemplada la gran vista des d’aquest oblidat turó, tornem sobre les nostres passes fins el camí i d’allí a la cruïlla d’anada i tornada.
Seguim pujant pel camí una mica més i arribem a una cruïlla.
Si seguim recta arribarem en pocs minuts al coll de la Jeia d’en Pujol i a la gran pista que recorre la Serra de Marina per dalt; però aquest no és el nostre objectiu en aquesta excursió; així que girarem a la dreta per a seguir un bonic i marcat camí que planeja a força alçada i per tant amb grans vistes.
Arribem a una nova cruïlla, on girant a l’esquerra arribaríem en pocs metres al coll de Fra Rafel i a la mateixa pista abans esmentada.
Tampoc és el nostre objectiu, així que seguim pel camí que planeja.
També seguim veien parets de pedra dels antics bancals, i a l’esquerra del camí ens trobem amb una antiga cova foradada a la muntanya, molt estreta, baixa i força fonda, que deuria ser un indret per a guardar eines i d’aixopluc en cas de mal temps.
Pocs metres després arribem a una nova cruïlla; aquesta és la bona. Hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a seguir un corriol que en pocs metres ens deixa en un petit coll.
Per aquest coll passa un camí transversal que seguirem per la dreta. Després d’una curta i forta pujada, el camí comença a planejar. Hem d’estar atents, ja que una mica més endavant surt tangencialment per l’esquerra un corriol que en menys d’un minut ens deixa dalt del sorprenent turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada. Dic sorprenent, perquè és un cim totalment lliure de vegetació i amb una panoràmica de 360 graus fantàstica. Es veu fins i tot el Puigmal si el temps ho permet.
Gaudim d’aquesta dilatada panoràmica i sortim del turó per costat contrari per on hi hem arribat i seguint un altre corriol arribem de nou al camí que havíem deixat per a pujar al turó de Fra Rafel.
Seguim el camí i arribem a una cruïlla i mirador. Aquí no seguirem baixant recta ja que arribaríem al coll del turó de l’Home. Seguim el camí que gira 90 graus a l’esquerra i poc després arribem a una nova cruïlla.
Aquí també hem de girar a l’esquerra.
Ara ja estem enfocats directament a la Conreria. Abans d’arribar-hi se’ns ajunta per la dreta el GR92, sender que seguirem a la tornada. Ara seguim recta i d’aquesta manera arribem primer a l’alberg de la Conreria i seguidament a creuar la B-500 pel coll de la Conreria.
A l’altre costat pugem per les escales de pedra que porten al restaurant el Cau, travessem l’aparcament de l’establiment i seguim per l’esquerra la pista de l’altre costat.
Podem estalviar els primers metres d’aquesta pista anant per un camí paral•lel a la pista que hi ha a la dreta.
Poc després camí i pista es tornen a ajuntar. Seguim la pista, s’acaba la part autoritzada a tots els vehicles i la seguim un estona més, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal a la dreta i seguim recta.
Cinquanta metres després arribem a una nova cruïlla. Important intersecció, ja que és una cruïlla d’anada i tornada. Ara seguirem la pista de l’esquerra i d’aquí molta estona tornarem pel camí que ve de front.
La pista ens porta a un petit collet on a l’esquerra, una mica amagades darrere uns arbres hi ha les ruïnes de l’antiga casa del guarda; amb unes finestres molt singulars.
Seguim la pista i a la propera cruïlla hem de girar a l’esquerra. Aquesta nova pista, molt aèria, té molt bones vistes i ens porta fins uns repetidors i antenes. A partir d’aquí fa un descens molt fort i arriba a les primeres cases de la urbanització del mas Corts, concretament pel carrer Montblanc (recordeu el nom d’aquest carrer, perquè tornarà a sortir més endavant) .
El seguim fins poc abans d’un revolt de 180 graus a l’esquerra..
Allí arranca, també fent un gir de 180 graus, però a la dreta, una pista que sembla ser la continuació del carrer Montblanc.
La seguim només els metres inicials, ja que hem d’estar atents a un discret i poc marcat corriol que baixa per l’esquerra.
És un camí molt bonic en mig d’una espessa vegetació, tot i que els primers metres facin pensar tot el contrari.
Ja portem una estona baixant i de sobte a l’esquerra veiem gairebé menjades per la vegetació unes ruïnes; precisament en aquest punt el camí fa una llaçada i ens permet veure aquestes ruïnes pels dos costats.
Son les primeres ruïnes que veiem de l’antiga fabrica de dinamita.
Seguim baixant pel camí i poc després arribem al fons del torrent de la Nau; la vall s’eixampla una mica i darrera un terraplè hi ha la font de la Dinamita o de la Nau.
A mesura que prestem atenció a l’indret anem veient restes de parets colgades majoritàriament per la vegetació, i el crida més l’atenció, son la gran quantitat de totxanes que hi ha escampades arreu.
Ens imaginem que som als anys 1880 i ens costarà de creure que en aquest lloc tan perdut i ombrívol hi hagés gent treballant-hi i vivint . Deurien ser unes condicions molt dures i més en un treball tan perillós com la fabricació de dinamita.
Contemplada la font i tot el que l’envolta abandonarem l’indret passant pel pont que hi ha al costat de la font i seguint el camí; durant els primers metres encara anirem veient restes de construccions colgades per les bardisses i trepitjant trossos de maons, fins que tot plegat desaparegui de la mateixa manera que ens ha aparegut. I ens podem fer la pregunta que com és possible que allà hi hagués una fabrica .. i que a més fos de dinamita!
El camí que seguim ara deuria ser el d’anada a la fabrica, per tant deuria ser un camí ampla i treballat perquè els carros o mules tinguessin pocs “sotracs”, però actualment, tot i que no hi ha cap problema per a seguir-lo no deixa de ser un camí poc transitat per dins del bosc.
Aviat arribem a una cruïlla, on dona la sensació que el camí “principal” gira a l’esquerra vers Sant Fost, però nosaltres seguirem pel de la dreta.
Anem guanyant alçada pausadament. Aquest camí és més ample que l’anterior i sobta que en el marge del costat muntanya té durant molta estona una paret de pedra seca molt ben treballada i conservada.
Finalment aquest camí acaba sortint a una pista. Si seguíssim aquesta pista per la dreta, ens portaria de nou a la urbanització del Mas Corts, tornem a estar al carrer Montblanc segons el mapa del satèl•lit; però nosaltres el seguirem per l’esquerra.
Seguim pujant i molt aviat arribem a una triple cruïlla, i fent un tomb, de gairebé 180 graus, seguirem per la dreta fins una nova triple cruïlla. Fins aquí arriba l’esmentat carrer Montblanc. En aquest trencant de camins nosaltres girarem a l’esquerra i seguirem una pista i/o camí ampla que fa baixada.
Després d'una estona de caminar arribem a la font del Ferro, situada uns vint metres a l’esquerra de pista.
Un curt corriol ens hi deixa. Un racó ombrívol, però agradable, i encara més si la font raja, com és el cas d’aquesta excursió.
Tornarem al camí principal i pocs minuts després, farem la mateixa operació, però ara a la dreta i en pujada per a visitar el bonic indret de la font de la Teula.
La font de la Teula està situada també en un indret ombrívol, però una mica obert i inclús hi ha un petit banc de pedra.
La font i la seva petita marmita estan a l’esquerra de l’indret, al costat contrari d’on hi ha el banc de pedra. És un bon indret per a fer-hi una aturada, i també com a la font del Ferro, aquesta també raja, i a més hi ha regalims d’aigua per tota la clotada.
Tornarem al camí principal i el seguirem fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes.
Aquí farem una nova anada i tornada; aquesta vegada per a seguir el camí que s’enfila per l’esquerra i que, després d’una curta, però forta pujada ens deixarà al poblat ibèric de Castellruf.
El camí ens deixa davant d’una petita sitja, a partir d’allí un corriol dona tota la volta al recinte, que es troba molt descuidat i embardissat. Es comenta que està així expressament per evitar els espolis; tan és així que al punt més alt de 458 metres d’alçada no hi podrem arribar ja que és un bosc de bardisses. Indret on és de suposar que deurien haver-hi les millors cases del poblat.
En aquesta descripció no farem aquesta volta, sinó que en arribar a la sitja girarem a la dreta per tal de caminar pocs metres i arribar a unes roques pelades, on hi ha un pessebre, un pot amb un llibre registre i una bicicleta en miniatura.
Aquestes roques son una bonica balconada i des d'allí es pot gaudir d'una magnifica panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten.
Sempre que hi he passat, aquí és on faig la “parada i fonda” ja que l’indret és molt bonic i solitari.
A continuació tornem a la cruïlla anterior i ara seguim recta per la pista i pocs metres després arribem a un panell informatiu que ens explica una mica el dolmen de Castellruf; dolmen que està a escassos metres de la pista.
El dolmen i l’indret estan força ben conservats. Visitat el dolmen seguim caminant per la pista.
Molt aviat arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra i també pocs metres després arribem a una trencant. Ara hem de seguir un bonic camí que s’enfila per la dreta.
Pocs metres després nou trencant, i també hem de seguir pujant pel camí de la dreta.
El camí s’aplana, estem al turó dels Frares, però el “cim” queda a uns deu metres a l’esquerra en mig del bosc.
Si volem anar-hi ens hem d’endinsar sense camí fins arribar-hi. El turó dels Frares de 466 metres d’alçada, no té cap mena de vista, ja que està voltat d’arbres.
Tornem al camí, que ara empren una lleugera baixada i arribem a una pista, que hem de seguir per la dreta.
Primer vaig seguir uns metres per l’esquerra, i per sort vaig veure molt aviat que anava en direcció contraria.
Ara ja estem de nou encarats a la Conreria; aquesta pista ens hi portaria directament, però encara ens queda “feina” per fer.
Seguim la pista una estona, ja anem veient per damunt dels arbres la torre de vigilància del turó d’en Galzeran.
Quan arribem a la cruïlla amb la curta pista que hi puja, girem a l’esquerra i la seguim i en un parell de minuts ja son al replà de la torre.
Però primer girarem a la dreta i visitarem el vèrtex geodèsic de turó d’en Galzeran, de 484 metres d’alçada.
Un indret carregat d’història, ja que va servir per a fer les triangulacions per a determinar la longitud del metre. Una placa en recorda el bicentenari.
Vist el vèrtex i la vista, acabem d’arribar a l’esplanada de la torre, on hi ha tres bancs i un mirador sobre Barcelona i tota l’àrea que l’envolta.
Contemplada la panoràmica sortim de l’esplanada pel corriol que baixa del costat mateix del mirador.
En el fons és una curta drecera que fa una forta baixada i que ens deixa de nou a la pista principal que hem abandonat per a pujar al turó.
Ara que tornem a ser a la pista, simplement la travessarem per a seguir un camí que surt tangencialment per l’esquerra, a l’altre costat.
Aquest camí ens deixa en pocs minuts dalt del turó de la Creu Peluda d’en Torres, de 468 metres d’alçada.
Aquest turó de nom tan singular i sense vista, tret de la que permet veure el tall del camí, és la màxima elevació del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles; i en un racó, a la dreta, gravada en una pedra hi ha una petita creu, que no sé si té alguna relació amb el nom.
Seguim recta el camí; atenció a la baixada una mica bestia que ve a partir d’ara; ja que el camí baixa en fort pendent i pràcticament en línia recta per una llarga i estreta trialera on no saps si posar els peus a dins o un a cada costat. Cal baixar-ho amb precaució.
Aquesta trialera s’acaba en arribar a una cruïlla, on hem de girar a l’esquerra.
Ara ja tot es torna plàcid. Aquest bonic camí per dins del bosc ens condueix fins arribar a la cruïlla d’anada i tornada del camí de la Cornisa, que havíem deixat fa molta estona. Seguim doncs a partir d’ara el camí d’anada.
Arribem de nou a la Conreria i a l’alberg de la fundació Pere Tarrés, i continuem pel camí d’anada fins arribar a la cruïlla de l’inici, que he senyalitzat com a “cruïlla d’anada i tornada general”.
Ara ens tornem a separar del camí d’anada al girar a l’esquerra, tot seguint el GR-92.
Una mica més endavant entre la vegetació se’ns obra una balconada que és un mirador del convent de la cartoixa de Montalegre, on podem apreciar els seus dos claustres.
Arribem al collet del turó de l’Home i girem a la dreta i immediatament a l’esquerra per a seguir una curta pista que porta a una torre d’alta tensió. Del darrere la torre segueix un camí que després d’una curta pujada ens deixa dalt del turó de l’Home.
El turó de l’Home, de 363 metres d’alçada, és un altre gran mirador de 360 graus de tota la contrada.
La caminada d’avui s’acaba, i si anem be de temps, és un indret molt apropiat per a “fer temps” tot contemplant el que ens envolta.
Quan decidim marxar, sortirem pel camí de l’altre banda de per on hi hem arribat.
Camí de fort pendent inicial, però més planer al final, i que ens deixa molt a prop del mirador que hi ha al final de la urbanització del Mas Ram.
No és necessari arribar-hi, ja que de mirador, l’acabem de tenir dalt del turó. Ara hem de girar a la dreta per a seguir un camí que baixa recta seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Ràpida i sostinguda baixada que ens porta directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa. Font que sempre raja i situada en un indret molt bonic.
Deixem la font sortint pel camí que hi ha al seu darrere. Travessem per un túnel la carretera d’accés a Can Ruti i sortim novament a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti, o a la carretera; segons quin vent hagi bufat, i l’aparcament estigui obert o tancat.
HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 20mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al turó de Fra Rafel: 30mn
Del turó de Fra Rafel a les ruïnes de la caseta del Guarda: 40mn
De la caseta del Guarda a la font de la Dinamita: 20mn
De la font de la Dinamita a la font del Ferro: 25mn
De la font del Ferro a la font de la Teula: 05mn
De la font de la Teula al poblat ibèric de Castellruf: 10mn
Del poblat de Castellruf al dolmen de Castellruf: 10mn
Del dolmen de Castellruf al turó dels Frares: 10mn
Del turó dels Frares al turó d’en Galzeran: 20mn
Del turó d’en Galzeran al turó de la Creu Peluda d’en Torres: 10mn
De la Creu Peluda d’en Torres a la Conreria: 30mn
De la Conreria al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 15mn
De la font del Pop a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 4h 40mn
L’anunciat és un escarit resum de l’excursió degut a que el wikiloc només permet 250 caràcters a l’anunciat.
Un altre títol encara més escarit podria ser per exemple: “Badalona, 8 turons i 4 fonts i 1 dolmen” ja que aquests seran els “elements” que anirem trobant durant aquesta interessant caminada.
El detall dels indrets que anirem visitant per ordre del primer al darrer son: turó d’en Seriol, turó de la Nadala, turó de Fra Rafel, font de la Dinamita, font del Ferro, font de la Teula, ruïnes del poblat ibèric de Castellruf, dolmen de Castellruf, turó dels Frares, turó d’en Galzeran, turó de la Creu Peluda d’en Torres, turó de l’Home i font del Pop.
Aquesta vegada de les quatre fonts visitades, totes, menys la de la Dinamita, rajaven; aquest fet és variable segons l’any i l’època de la caminada. La de la Diinamita, però, té “mala peça al teler” ja que depèn d’una mina que hi ha al darrere i segurament deu estar plena de terra que tapona el broc.
Caminarem més estona per dalt la carena que per l’obaga, i per tant podrem anar gaudint d’una gra, extensa i variada panoràmica, segons en quin turó estiguem. Tots els turons tenen una dilatada panoràmica, destacant els turons de Fra Rafel, Galzeran i de l’Home, ja que des d’aquests a part del mar, la costa, el Vallès, Montserrat, Montseny i Sant Llorenç del Munt, també es veu el Pirineu, i més i està nevat.
Des de els altres turons la panoràmica que gaudirem és sobre tota la costa dels Barcelonès i part de la del Maresme. Des de l’únic indret que no tindrem cap vista, ja que és un turó totalment emboscat, és des del turó dels Frares.
Aquest fet, però el compensarem, ja que a part dels turons, des de molts indrets del recorregut anirem tenint grans vistes, inclús des dels camins de l’obaga.
Les fonts sempre son un reducte de pau, recolliment i meditació; menys la de la Dinamita, ja que la seva història és convulsa, degut a la fabrica de Dinamita que hi ha havia a l’indret a finals dels segle XIX, i que va acabar en una forta explosió. Mig colgades per la vegetació encara es veuen restes de les construccions que hi havia, el terra és ple de totxos trencats i una mica més avall de la font hi ha la base d’una estreta xemeneia.
Per seguir l’itinerari no hi ha cap problema, ja que tot el recorregut el farem per camins i pistes; tot menys els deu metres que ens separen el camí del turó dels Frares; metres on el bosc permet passar sense cap entrebanc.
Degut a la prohibició de sortir del municipi pel confinament municipal hem de començar la caminada a Badalona, però sense aquesta prohibició el començament lògic seria dalt la Conreria.
Sempre que sigui possible m’agrada fer les excursions circulars, procurant fer una circumferència, és a dir sortint per un costat i tornant per l’altre; i anar enllaçant tots els indrets d’una manera continua i lògica.
Darrerament haig de inventar i explorar totes les combinacions possibles per pujar a la Conreria sortint “estrictament” de Badalona, ja que per poc que et descuidis ja estàs conduint pel terme municipal de Tiana, amb el greu problema que això representa per a la salut; mentre que si ho fas a peu no corres cap risc.
Degut a aquest fet, avui de circumferències en farem dues, una de “forçada” pujant a la Conreria pel turó d’en Seriol i coll de Fra Rafel i tornant pel GR-92 i turó de l’Home; i la segona, que és el “motiu” de la sortida és el circuit per les fonts i el poblat de Castellruf i el turons de la carena.
Aquests nou “producte de dos en uno” només té en comú el tram de pista de la Conreria.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Però si per alguna estranya i inexplicable raó la cadena d’accés a aquest indret està posada, haurem de deixar el vehicle al voral de la carretera; tal com es veuen obligats a fer el personal i visites de l’hospital de Can Ruti i el tanatori, que tenen aquest espai com a últim reducte si tot el complex té els aparcaments plens; i més en la situació actual.
Sortirem doncs de l’aparcament o del voral de la carretera i seguirem la carretera d’accés a Can Ruti per una vorera que hi ha a la dreta; en aquest curt trajecte no estarem sols, ja que anirem en fila seguint l’esmentat personal del complex sanitari.
En arribar-hi el deixarem a l’esquerra i ens situarem a l’altre extrem, indret on arrenca el camí de la font de l’Amigó.
Camí del que tan sols seguirem els deu metres inicials, ja que per la dreta veurem unes escales de pedra i una marca de GR, escales per les que pujarem i seguirem pel camí que hi ha al final.
Aquest camí s’enfila ràpidament i ens oferirà unes bones vistes del complex hospitalari.
Aquest camí desemboca en una pista que seguirem una cinquantena de metres, ja que per l’esquerra arrenca un camí que seguirem.
Aquest camí rodeja el turó d’en Seriol per la seva base i acaba sortint en un collet on acaba la pista que havíem seguit una cinquantena de metres, i que portava a una torre d’alta tensió.
En aquest punt farem una curta anada i tornada a la dreta per a pujar al turó d’en Seriol, de 290 metres d’alçada, i que ja és un gran mirador.
Tornem a la cruïlla anterior, i ara seguim recta i molt pocs metres després seguim el camí de la dreta.
Anem guanyant alçada entre pins, feixes i bancals d’antigues vinyes, la vista es va ampliant.
Arribem a una nova cruïlla d’anada i tornada. Primer seguirem el camí de l’esquerra per fer una curta anada al turó de la Nadala.
En seguir aquest nou camí estem començant a flanquejar el turó de la Nadala per la solana, una mica més endavant, quan el camí fa un tomb més decidit a la dreta, hem de posar atenció en aquest indret ja que aquí s’inicia un rastre de corriol que s’enfila per la dreta.
En aquest indret hi ha una petita fita (però potser que no hi sigui). En aquest turó, com a moltíssims indrets de la zona, hi ha molts murs d’antics bancals de camps de vinyes.
En superem un parell, dic “superar” per dir alguna cosa, ja que no hi ha cap problema, perquè son molt baixos i el pas està obert; així arribem a la part superior del turó; ara el corriol s’aplana i sense cap mena de dificultat arribem al cim de la Nadala, de 358 metres d’alçada.
És molt pla, primer arribem a un gran mirador de tota la costa barcelonina, i seguint uns metres més arribem al punt lleugerament més alt, on hi ha una gran pedra natural, i una petita fita al damunt.
Contemplada la gran vista des d’aquest oblidat turó, tornem sobre les nostres passes fins el camí i d’allí a la cruïlla d’anada i tornada.
Seguim pujant pel camí una mica més i arribem a una cruïlla.
Si seguim recta arribarem en pocs minuts al coll de la Jeia d’en Pujol i a la gran pista que recorre la Serra de Marina per dalt; però aquest no és el nostre objectiu en aquesta excursió; així que girarem a la dreta per a seguir un bonic i marcat camí que planeja a força alçada i per tant amb grans vistes.
Arribem a una nova cruïlla, on girant a l’esquerra arribaríem en pocs metres al coll de Fra Rafel i a la mateixa pista abans esmentada.
Tampoc és el nostre objectiu, així que seguim pel camí que planeja.
També seguim veien parets de pedra dels antics bancals, i a l’esquerra del camí ens trobem amb una antiga cova foradada a la muntanya, molt estreta, baixa i força fonda, que deuria ser un indret per a guardar eines i d’aixopluc en cas de mal temps.
Pocs metres després arribem a una nova cruïlla; aquesta és la bona. Hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a seguir un corriol que en pocs metres ens deixa en un petit coll.
Per aquest coll passa un camí transversal que seguirem per la dreta. Després d’una curta i forta pujada, el camí comença a planejar. Hem d’estar atents, ja que una mica més endavant surt tangencialment per l’esquerra un corriol que en menys d’un minut ens deixa dalt del sorprenent turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada. Dic sorprenent, perquè és un cim totalment lliure de vegetació i amb una panoràmica de 360 graus fantàstica. Es veu fins i tot el Puigmal si el temps ho permet.
Gaudim d’aquesta dilatada panoràmica i sortim del turó per costat contrari per on hi hem arribat i seguint un altre corriol arribem de nou al camí que havíem deixat per a pujar al turó de Fra Rafel.
Seguim el camí i arribem a una cruïlla i mirador. Aquí no seguirem baixant recta ja que arribaríem al coll del turó de l’Home. Seguim el camí que gira 90 graus a l’esquerra i poc després arribem a una nova cruïlla.
Aquí també hem de girar a l’esquerra.
Ara ja estem enfocats directament a la Conreria. Abans d’arribar-hi se’ns ajunta per la dreta el GR92, sender que seguirem a la tornada. Ara seguim recta i d’aquesta manera arribem primer a l’alberg de la Conreria i seguidament a creuar la B-500 pel coll de la Conreria.
A l’altre costat pugem per les escales de pedra que porten al restaurant el Cau, travessem l’aparcament de l’establiment i seguim per l’esquerra la pista de l’altre costat.
Podem estalviar els primers metres d’aquesta pista anant per un camí paral•lel a la pista que hi ha a la dreta.
Poc després camí i pista es tornen a ajuntar. Seguim la pista, s’acaba la part autoritzada a tots els vehicles i la seguim un estona més, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal a la dreta i seguim recta.
Cinquanta metres després arribem a una nova cruïlla. Important intersecció, ja que és una cruïlla d’anada i tornada. Ara seguirem la pista de l’esquerra i d’aquí molta estona tornarem pel camí que ve de front.
La pista ens porta a un petit collet on a l’esquerra, una mica amagades darrere uns arbres hi ha les ruïnes de l’antiga casa del guarda; amb unes finestres molt singulars.
Seguim la pista i a la propera cruïlla hem de girar a l’esquerra. Aquesta nova pista, molt aèria, té molt bones vistes i ens porta fins uns repetidors i antenes. A partir d’aquí fa un descens molt fort i arriba a les primeres cases de la urbanització del mas Corts, concretament pel carrer Montblanc (recordeu el nom d’aquest carrer, perquè tornarà a sortir més endavant) .
El seguim fins poc abans d’un revolt de 180 graus a l’esquerra..
Allí arranca, també fent un gir de 180 graus, però a la dreta, una pista que sembla ser la continuació del carrer Montblanc.
La seguim només els metres inicials, ja que hem d’estar atents a un discret i poc marcat corriol que baixa per l’esquerra.
És un camí molt bonic en mig d’una espessa vegetació, tot i que els primers metres facin pensar tot el contrari.
Ja portem una estona baixant i de sobte a l’esquerra veiem gairebé menjades per la vegetació unes ruïnes; precisament en aquest punt el camí fa una llaçada i ens permet veure aquestes ruïnes pels dos costats.
Son les primeres ruïnes que veiem de l’antiga fabrica de dinamita.
Seguim baixant pel camí i poc després arribem al fons del torrent de la Nau; la vall s’eixampla una mica i darrera un terraplè hi ha la font de la Dinamita o de la Nau.
A mesura que prestem atenció a l’indret anem veient restes de parets colgades majoritàriament per la vegetació, i el crida més l’atenció, son la gran quantitat de totxanes que hi ha escampades arreu.
Ens imaginem que som als anys 1880 i ens costarà de creure que en aquest lloc tan perdut i ombrívol hi hagés gent treballant-hi i vivint . Deurien ser unes condicions molt dures i més en un treball tan perillós com la fabricació de dinamita.
Contemplada la font i tot el que l’envolta abandonarem l’indret passant pel pont que hi ha al costat de la font i seguint el camí; durant els primers metres encara anirem veient restes de construccions colgades per les bardisses i trepitjant trossos de maons, fins que tot plegat desaparegui de la mateixa manera que ens ha aparegut. I ens podem fer la pregunta que com és possible que allà hi hagués una fabrica .. i que a més fos de dinamita!
El camí que seguim ara deuria ser el d’anada a la fabrica, per tant deuria ser un camí ampla i treballat perquè els carros o mules tinguessin pocs “sotracs”, però actualment, tot i que no hi ha cap problema per a seguir-lo no deixa de ser un camí poc transitat per dins del bosc.
Aviat arribem a una cruïlla, on dona la sensació que el camí “principal” gira a l’esquerra vers Sant Fost, però nosaltres seguirem pel de la dreta.
Anem guanyant alçada pausadament. Aquest camí és més ample que l’anterior i sobta que en el marge del costat muntanya té durant molta estona una paret de pedra seca molt ben treballada i conservada.
Finalment aquest camí acaba sortint a una pista. Si seguíssim aquesta pista per la dreta, ens portaria de nou a la urbanització del Mas Corts, tornem a estar al carrer Montblanc segons el mapa del satèl•lit; però nosaltres el seguirem per l’esquerra.
Seguim pujant i molt aviat arribem a una triple cruïlla, i fent un tomb, de gairebé 180 graus, seguirem per la dreta fins una nova triple cruïlla. Fins aquí arriba l’esmentat carrer Montblanc. En aquest trencant de camins nosaltres girarem a l’esquerra i seguirem una pista i/o camí ampla que fa baixada.
Després d'una estona de caminar arribem a la font del Ferro, situada uns vint metres a l’esquerra de pista.
Un curt corriol ens hi deixa. Un racó ombrívol, però agradable, i encara més si la font raja, com és el cas d’aquesta excursió.
Tornarem al camí principal i pocs minuts després, farem la mateixa operació, però ara a la dreta i en pujada per a visitar el bonic indret de la font de la Teula.
La font de la Teula està situada també en un indret ombrívol, però una mica obert i inclús hi ha un petit banc de pedra.
La font i la seva petita marmita estan a l’esquerra de l’indret, al costat contrari d’on hi ha el banc de pedra. És un bon indret per a fer-hi una aturada, i també com a la font del Ferro, aquesta també raja, i a més hi ha regalims d’aigua per tota la clotada.
Tornarem al camí principal i el seguirem fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes.
Aquí farem una nova anada i tornada; aquesta vegada per a seguir el camí que s’enfila per l’esquerra i que, després d’una curta, però forta pujada ens deixarà al poblat ibèric de Castellruf.
El camí ens deixa davant d’una petita sitja, a partir d’allí un corriol dona tota la volta al recinte, que es troba molt descuidat i embardissat. Es comenta que està així expressament per evitar els espolis; tan és així que al punt més alt de 458 metres d’alçada no hi podrem arribar ja que és un bosc de bardisses. Indret on és de suposar que deurien haver-hi les millors cases del poblat.
En aquesta descripció no farem aquesta volta, sinó que en arribar a la sitja girarem a la dreta per tal de caminar pocs metres i arribar a unes roques pelades, on hi ha un pessebre, un pot amb un llibre registre i una bicicleta en miniatura.
Aquestes roques son una bonica balconada i des d'allí es pot gaudir d'una magnifica panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten.
Sempre que hi he passat, aquí és on faig la “parada i fonda” ja que l’indret és molt bonic i solitari.
A continuació tornem a la cruïlla anterior i ara seguim recta per la pista i pocs metres després arribem a un panell informatiu que ens explica una mica el dolmen de Castellruf; dolmen que està a escassos metres de la pista.
El dolmen i l’indret estan força ben conservats. Visitat el dolmen seguim caminant per la pista.
Molt aviat arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra i també pocs metres després arribem a una trencant. Ara hem de seguir un bonic camí que s’enfila per la dreta.
Pocs metres després nou trencant, i també hem de seguir pujant pel camí de la dreta.
El camí s’aplana, estem al turó dels Frares, però el “cim” queda a uns deu metres a l’esquerra en mig del bosc.
Si volem anar-hi ens hem d’endinsar sense camí fins arribar-hi. El turó dels Frares de 466 metres d’alçada, no té cap mena de vista, ja que està voltat d’arbres.
Tornem al camí, que ara empren una lleugera baixada i arribem a una pista, que hem de seguir per la dreta.
Primer vaig seguir uns metres per l’esquerra, i per sort vaig veure molt aviat que anava en direcció contraria.
Ara ja estem de nou encarats a la Conreria; aquesta pista ens hi portaria directament, però encara ens queda “feina” per fer.
Seguim la pista una estona, ja anem veient per damunt dels arbres la torre de vigilància del turó d’en Galzeran.
Quan arribem a la cruïlla amb la curta pista que hi puja, girem a l’esquerra i la seguim i en un parell de minuts ja son al replà de la torre.
Però primer girarem a la dreta i visitarem el vèrtex geodèsic de turó d’en Galzeran, de 484 metres d’alçada.
Un indret carregat d’història, ja que va servir per a fer les triangulacions per a determinar la longitud del metre. Una placa en recorda el bicentenari.
Vist el vèrtex i la vista, acabem d’arribar a l’esplanada de la torre, on hi ha tres bancs i un mirador sobre Barcelona i tota l’àrea que l’envolta.
Contemplada la panoràmica sortim de l’esplanada pel corriol que baixa del costat mateix del mirador.
En el fons és una curta drecera que fa una forta baixada i que ens deixa de nou a la pista principal que hem abandonat per a pujar al turó.
Ara que tornem a ser a la pista, simplement la travessarem per a seguir un camí que surt tangencialment per l’esquerra, a l’altre costat.
Aquest camí ens deixa en pocs minuts dalt del turó de la Creu Peluda d’en Torres, de 468 metres d’alçada.
Aquest turó de nom tan singular i sense vista, tret de la que permet veure el tall del camí, és la màxima elevació del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles; i en un racó, a la dreta, gravada en una pedra hi ha una petita creu, que no sé si té alguna relació amb el nom.
Seguim recta el camí; atenció a la baixada una mica bestia que ve a partir d’ara; ja que el camí baixa en fort pendent i pràcticament en línia recta per una llarga i estreta trialera on no saps si posar els peus a dins o un a cada costat. Cal baixar-ho amb precaució.
Aquesta trialera s’acaba en arribar a una cruïlla, on hem de girar a l’esquerra.
Ara ja tot es torna plàcid. Aquest bonic camí per dins del bosc ens condueix fins arribar a la cruïlla d’anada i tornada del camí de la Cornisa, que havíem deixat fa molta estona. Seguim doncs a partir d’ara el camí d’anada.
Arribem de nou a la Conreria i a l’alberg de la fundació Pere Tarrés, i continuem pel camí d’anada fins arribar a la cruïlla de l’inici, que he senyalitzat com a “cruïlla d’anada i tornada general”.
Ara ens tornem a separar del camí d’anada al girar a l’esquerra, tot seguint el GR-92.
Una mica més endavant entre la vegetació se’ns obra una balconada que és un mirador del convent de la cartoixa de Montalegre, on podem apreciar els seus dos claustres.
Arribem al collet del turó de l’Home i girem a la dreta i immediatament a l’esquerra per a seguir una curta pista que porta a una torre d’alta tensió. Del darrere la torre segueix un camí que després d’una curta pujada ens deixa dalt del turó de l’Home.
El turó de l’Home, de 363 metres d’alçada, és un altre gran mirador de 360 graus de tota la contrada.
La caminada d’avui s’acaba, i si anem be de temps, és un indret molt apropiat per a “fer temps” tot contemplant el que ens envolta.
Quan decidim marxar, sortirem pel camí de l’altre banda de per on hi hem arribat.
Camí de fort pendent inicial, però més planer al final, i que ens deixa molt a prop del mirador que hi ha al final de la urbanització del Mas Ram.
No és necessari arribar-hi, ja que de mirador, l’acabem de tenir dalt del turó. Ara hem de girar a la dreta per a seguir un camí que baixa recta seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Ràpida i sostinguda baixada que ens porta directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa. Font que sempre raja i situada en un indret molt bonic.
Deixem la font sortint pel camí que hi ha al seu darrere. Travessem per un túnel la carretera d’accés a Can Ruti i sortim novament a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti, o a la carretera; segons quin vent hagi bufat, i l’aparcament estigui obert o tancat.
HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 20mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Nadala: 15mn
Del turó de la Nadala al turó de Fra Rafel: 30mn
Del turó de Fra Rafel a les ruïnes de la caseta del Guarda: 40mn
De la caseta del Guarda a la font de la Dinamita: 20mn
De la font de la Dinamita a la font del Ferro: 25mn
De la font del Ferro a la font de la Teula: 05mn
De la font de la Teula al poblat ibèric de Castellruf: 10mn
Del poblat de Castellruf al dolmen de Castellruf: 10mn
Del dolmen de Castellruf al turó dels Frares: 10mn
Del turó dels Frares al turó d’en Galzeran: 20mn
Del turó d’en Galzeran al turó de la Creu Peluda d’en Torres: 10mn
De la Creu Peluda d’en Torres a la Conreria: 30mn
De la Conreria al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 15mn
De la font del Pop a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 4h 40mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada