Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 de desembre del 2017

Sant Feliu de Guíxols, puig Romaguer, 317 metres i puig Gros, 325 metres.















Curta i fàcil caminada circular per sobre Sant Feliu de Guíxols, amb unes impressionants vistes de la Costa Brava i de gairebé tot el Pirineu Gironí. 
A més de visitar dos turons, el puig Romaguer de 317 metres i el puig Gros de 325 metres, caminarem força estona per l'antic camí romà tot passejant pel massís de l'Ardenya. 
Per a situar-nos a l'inici de l'excursió ens situarem a Sant Feliu de Guíxols i allí seguirem la carretera a Tossa de Mar fins a situar-nos en un petit collet anomenat Quatre Camins. 
Hi ha diversos indrets per a deixar el vehicle. Inicialment seguirem una pista que surt a la dreta per a deixar-la immediatament després per a seguir un bonic camí, conegut com a Camí del Barranc. 
Poc després passem a tocar d'una antiga pedrera, que de mica en mica en va esllavissant i ja toca el camí, raó per la que el traçat en aquest punt es desplaça uns metres més amunt. 
Seguim planejant pel camí i arribem al collet de Portes, una important cruïlla de camins, on a la dreta hi ha el Parc Aventura. 
Travessem la carretera-pista a l'esmentat Parc i arribem a una nova cruïlla. 
Per aquesta cruïlla també hi arribarem a la tornada. Ara seguim el camí de la dreta que comença a pujar lleugerament. 
Més endavant arribarem a una nova cruïlla senyalitzada i girarem a l'esquerra. En pocs minuts arribem al pla de Ses Mòdegues. Nova cruïlla d'anada i tornada. Ara seguirem a la dreta. 
Poc després ens trobem ja l'empedrat del camí Romà pel que seguirem. 
Més amunt en una roca al mateix camí hi ha un petit gravat en una roca consistent en tres osques una mica profundes. 
El camí va guanyant alçada i així arribem al collet de la Mare de Déu. Nova important cruïlla de camins. Aquí farem una anada i tornada al puig Romaguer. 
Per anar-hi tenim dues opcions; una consisteix en sortir per un corriol des del mateix coll i l'altre en seguir uns metres més el camí i pujar-hi també per un corriol, potser una mica més marcat. 
Anirem pel primer i tornarem pel segon. Aquest corriol que surt del mateix coll (hi ha un rètol que indica "mirador de l'Àliga) és una mica desdibuixat i primer pugem a un petit promontori per a baixar uns metres per l'altre costat i seguidament enfilar-nos, tot seguint unes fites i les traces del corriol fins arribar al puig Romaguer. Indret on la carena queda tallada abruptament i el cim consisteix en una allargassada filera de blocs. 
Abans hi havia dues taules panoràmiques de les que (i de moment) només queden els pilars; de les taules ni rastre. 
Contemplem el gran panorama del que estem gaudint, tal com diu la sardana "L'Empordà": "Entre el mar i la muntanya": Sant Feliu i Palamós per un costat i el Canigó (completament nevat) per l'altre és un bellísim contrast. 
Sortirem del puig per on hem vingut, però abans de tornar a pujar al promontori esmentat, girarem a la dreta i seguirem un corriol que baixa directament a trobar l'ample camí que ens retorna novament al collet de la Mare de Déu. 
Ara seguirem un corriol, amb marques blaves, que s'enfila directament al proper puig Gros, una mica més alt que l'anterior i també amb una gran vista panoràmica, només trencada per la gran quantitat d'antenes que hi ha, i que a la vegada facin fàcilment identificable aquest cim. 
Malgrat les antenes, estem a 325 metres d'alçada i pràcticament a primera fila davant el mar. La immensitat d'aigua que abastem és impressionant. Ara Sant Feliu de Guíxols queda a tocar a sota els nostres peus. 
Deixem aquesta talaia i seguim els primers metres de la pista que porta a les antenes per deixar-la als pocs metres per a seguir un corriol a l'esquerra. 
Si no volem seguir aquest corriol, podem seguir la pista que igualment arribarem al mateix lloc. 
El corriol baixa literalment en línia recta, tot seguint el traçat d'una línia elèctrica. A vegades sembla que desapareix, però hi és tota l'estona i per un terreny obert, és a dir la vista és extraordinària. 
No és gaire llarg i aviat desemboquem en l'antic camí Romà de la Costa, amb molts trams molt ben empedrats. 
Seguirem el camí que va perdent alçada. A l'esquerra i entre els arbres s'entreveu una gran roca. Una mica més avall i després de dues giragonses del camí, també a l'esquerra i darrera uns arbres hi ha una corda que ajuda a pujar per una llastra de roca de no gaire pendent que porta al peu de l'esmentada roca; a la que es pot pujar sense gaires dificultats pel costat. 
Dalt, sense antenes i sense cables la vista de la costa deu ser extraordinària. En el traçat d'avui, aquesta pujada ha quedat aplaçada per una altre ocasió. 
Seguim el camí i arribem novament al pla de Ses Mòdegues. 
Ara per no tornar pel camí d'anada agafarem un camí que segueix a la dreta i que igualment ens torna a deixar al collet de Portes. 
Ara si que seguirem definitivament el camí d'anada fins arribar a l'inici de la caminada. 
HORARIS: 
de l'aparcament al pla de Ses Mòdegues: 20mn 
del pla de Ses Mòdegues al puig Romaguer: 30mn 
del puig Romaguer al puig Gros: 10mn 
del puig Gros a l'inici: 30mn 
TOTAL: 1h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Sant Feliu de Guíxols, puig Romaguer i puig Gros - Puntabrava, Catalunya (España)- GPS track


 

 

 



 



 


 











dilluns, 25 de desembre del 2017

Estenalles, Cortins, Montcau, Òbits, Mola (per la canal del Mico), Griera i Morral Gran



Pujada directa als Cortins des del coll d'Estenalles


De la capella dels Cortins només queda el peu

Capella desapareguda abans d'arribar al turó dels Cortins
















Una nova excursió i força completa que des del coll d'Estenalles ens portarà fins el Morral Gran, però visitant abans el turó dels Cortins, el Montcau el turó dels Òbits, la Mola (a la que pujarem per la canal del Mico) i el turó d'en Griera. 
D'aquets indrets dos son molt cocorreguts (el Montcau i la Mola), un poc visitat (el turó dels Cortins), però els altres tres (Òbits, Griera i Morral Gran) no ho son gens; d'aquests mereix una especial atenció el turó d'en Griera per la gran panoràmica que tindrem del Morral del Drac i del turó de les Nou Cabres i de la seva espectacular i solitària contrada i el Morral Gran que té un gran mirador de gairebé 360 graus i que per arribar-hi passarem per un encantador camí per dins del bosc i on trobarem una pau i solitud especialement gratificant. 
En tot el recorregut només hi ha dos passos de grimpada, un per pujar al turó dels Cortins i l'altre és la canal del Mico; la grimpada als Cortins només els tres o quatre primers metres son una mica verticals i a part de les preses només hi ha un antic clau per agafar-se, la resta ja és molt fàcil; mentre que la canal del Mico està totalment equipada amb graons metàl-lics. 
Però si volem baixar el nivell de moderat a fàcil no hi ha cap problema doncs tots dos es poden esquivar. Per la grimpada al turó dels Cortins, només cal seguir el camí que revolta el turó per la seva base i pujar-hi per la canal equipada que hi ha a l'altre costat (que és per on baixarem després) i per esquivar la canal del Mico només cal seguir l'ample camí del coll d'Estenalles a la Mola. De totes maneres en la descripció ja amplio detalls. 
Sortim del coll d'Estenalles seguint la carretera en direcció a Mura i en el primer revolt cal deixar-la per seguir un camí a la dreta. Primer baixa i després comença a flanquejar fins a travessar una torrentera i comença a pujar. 
Sortida del bosc, a l'esquerra el camí continua flaquejant la base del turó dels Cortins (it. recomanat si no volem grimpar; nosaltres seguirem pujant lleugerament a la dreta (hi ha alguna fita) i rastres de corriol fins a quedar situats al peu d'una curta canal que cal pujar. Curta i fàcil grimpada, sembla haver-hi esglaons tallats a la roca i encara queda un clau com a presa. És més llarg explicar-ho que pujar-hi. 
Després seguim un tros pla i sortirem al peu de la pujada final a l'antic oratori que algun brètol va arrencar; allí comença un planer passeig fins el punt més alt del turó dels Cortins. 
Tornarem sobre els nostres passos fins el peu de la pujada final a l'antic oratori; allí trobarem un corriol a la dreta que segueix el relleu del turó dels Cortins a mitja alçada. 
Hi ha un pas curt i planer però una mica aeri per acabar sortint al peu de la canal, molt ben equipada, que ens deixa definitivament al peu del turó. 
Abans encara estava més ben equipada doncs hi havia una cadena, ara només hi ha els graons de ferro i els claus (aixafats a cop de martell) per on passava la cadena. 
Hi ha una colla de brètols que tenen com a camp d'acció la serra de l'Obac i es van carregant totes les ajudes i símbols que hi ha per a determinades roques .... imaginem que passaria si el seu camp d'acció fos Montserrat! 
Ara comencem una llarga flanquejada en forma de V, primer i novament per la base del turó dels Cortins (ara però per l'altre costat) i després per la base del Montcau, aquí cal posar atenció doncs a l'hivern poden haver-hi trams glaçats (alguns es poden esquivar anant a buscar la vegetació una mica més amunt). Arribats a un collet farem un gir de 180 graus i ens enfilarem per un corriol que surt a la dreta (deixant a l'esquerra el corriol que ens portaria al coll d'Eres). 
Anirem guanyant alçada, amb curtes grimpades fins a sota mateix del Montcau. Aquí trobem un camí transversal que podem seguir a dreta o esquerra. 
El track segueix a l'esquerra, però per la dreta també hi arribaríem. El de la dreta ens deixa al camí principal que ve del coll d'Estenalles que seguiríem fins el cim. 
Poca explicació mereix el recorregut fins la Mola, doncs cal seguir l'ample camí que baixa al coll d'Eres i continua vers la Mola. Per trencar aquesta monotonia ens desviarem a la dreta per a pujar al turó dels Òbits seguint un ample camí a l'esquerra. Aquest turó no té gaire bona vista, hauríem de seguir uns metres més a l'esquerra per arribar a la punta de la cinglera i tenir una bona vista panoràmica. En aquest punt per no seguir el mateix camí d'anada vaig fer una inútil i prescindible caminada per dins del bosc sense camí per anar a sortir a pocs metres del camí d'anada. Tornarem a deixar el camí principal per a pujar per la canal del Mico. 
Aquesta la trobarem una vegada hàgim deixat endarrere el morral del Drac. Ara cal seguir la traça ja que l'inici és una mica perdedor. 
No s'estalvia gaire trajecte, però és força interessant pujar-hi, primer unes arrels ens ajudaran per entrar en una petita cova que té una altre sortida a l'esquerra i és on hi ha les grapes a la paret per a superar en dos sectors l'esmentada canal. Després retrobem el camí que havíem deixat ja molt a prop de la Mola. 
Ara ens queda tornar al coll d'Estenalles. Es pot fer evidentment seguint el camí principal o be podem tornar a trencar la monotonia i buscar la variant del Morral Gran. 
Però abans ens tornarem a desviar dues vegades del camí principal (novament hem de posar atenció al traçat); una de pocs metres per anar a un gran mirador del Morral del Drac i l'altre per a seguir un poc marcat corriol que ens porta dalt del llarg turó d'en Griera, on gaudirem d'una gran vista del sector de les Nou Cabres. 
Del turó d'en Griera tornarem al camí principal baixant directament per un terreny molt obert i fàcil fins el proper i visible camí principal. 
Una vegada tornats al camí principal arribarem al punt on a l'anada hem girat per anar al turó dels Òbits i ara tornarem a girar però per l'altre costat per seguir la variant que ens portarà per una zona molt poc transitada però amb unes vistes molt boniques sobre la Mola i sobre el massís de Montserrat; si el Pirineu està molt nevat i el dia (o la tarda) és clar es poden veure muntanyes molt llunyanes com el Montseny de Pallars o el pic de Mainera entre d'altres. 
El començament d'aquest camí per la carena del morral Gran (atenció al traçat) és molt difús, però després és molt clar i no hi ha pèrdua. 
Carenejant arribarem (a la sortida del bosc) al Morral Gran; allí el camí gira gairebé 180 graus i segueix carenejant. 
També hem d'estar atents al traçat a partir d'ara doncs hi ha una sèrie de girs, cruïlles i corriols molt difusos on cal estar molt amatent. En aquesta baixada gairebé directa, també hi ha marques (molt gastades) de pintures grogues, o vermelles com també anells de color blanc pintats en alguns arbres. 
Una vegada perduda l'alçada comencem una serie de flanquejades en direcció al coll d'Estenalles amb una lleugera pujada final paral·lelament per sota la carretera. 
HORARIS: 
del coll d'Estenalles al turó dels Cortins: 30mn 
del turó al Montcau: 50mn 
del Montcau al turó dels Òbits: 35mn 
dels Òbits a la Mola (per la canal del Mico): 50mn 
de la Mola al turó d'en Griera: 25mn 
del turó d'en Griera al Morral Gran: 30mn 
del Morral Gran al coll d'Estenalles: 50mn 
TOTAL: 4h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Estenalles, Cortins, Montcau, Òbits, Mola (per la canal del Mico), Griera i Morral Gran - Mura, Catalunya (España)- GPS track