Tiana (poliesportiu), Cementiri dels Empestats del 1870, turó d'en Galzeran i ermita de la Mare de Déu de l'Alegria de Tiana

 

 

 

Curta i interessant caminada, que ens portarà a visitar tres indrets de gran interès.
El primer és el monument a l’antic cementiri dels Empestats de l’any 1870, després ens traslladarem al turó d’en Galzeran, on hi ha un dels vèrtexs de triangulació del Meridià de Dunkerque-Barcelona, que va servir per determinar la longitud del metre; i finalment baixarem fins l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana.
El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga.
El recinte queda emmarcat per una rectangle de pedra seca, i al mig hi ha una gran pedra amb inscripcions i gravats. Era una fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser –hi enterrats.
Aquest monument va ser col•locat l’any 1871, un cop l’epidèmia hagué finalitzat.
Existeixen vàries versions sobre la història d’aquest indret amagat i força desconegut.
Però, a grans trets, la història és la següent: l’any 1870, al barri de la Barceloneta de Barcelona, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres d’ultramar. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat; a partir d’aquí hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió més o menys oficial i més benigna dels fets. Per internet es poden trobar altres versions més “rebuscades” i dignes d’una pel•lícula de terror.
Al turó d’en Galzeran o d’en Mates, hi ha una torre de vigilància forestal; però a molt pocs metres, i fins fa ben poc, amagat per la vegetació hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es féu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran. A la base hi ha una placa del 1994 que recorda el segon centenari d’aquesta efemèride.
És un altre indret pràcticament desconegut, ja que la vegetació l’amagava , i tothom en arribar a la torre de vigilància es creia que ja era dalt del turó. Durant els primers mesos del 2020 s’ha netejat de vegetació tot l’entorn, i el monòlit torna a lluir i a ser visible....fins que ka vegetació el torni a amagar.
Tot i ser ben visible, actualment, podria dir que 9 de cada 10 persones que arriben a la torre no van al monòlit. En altres països aquesta “relíquia” seria un lloc protegit i potenciat.
L'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, fou l'antic temple parroquial de Tiana, del que es tenen notícies des de l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, i també en els segles posterior, que han acabat amb la aparença actual. Sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de "1729". A la part posterior de l’església hi havia una gran bassa, que darrerament ha estat coberta, i a perdut tot l’encant que donava a l’indret.
D’aquesta excursió, també és remarcable la gran panoràmica de la que gaudirem durant tot el recorregut, i caminarem per dins de boscos de pins i a estones voltats de vinyes en plena etapa d’expansió. Recordem que la marca de cava “Parxet” és precisament de Tiana.

Tenim dos punts per a començar aquest itinerari; un és el poliesportiu de Tiana, i l’altre el cementiri del mateix municipi.
Escollirem l’ampli aparcament del poliesportiu, situat just en una corba de 180 graus que fa la carretera BV-5008 en el sector de Tiana a l’enllaç amb la B-500.
Comencem a caminar i immediatament arribem a l’Àrea d’esplai de la Font de l’Alba, amb bancs, taules i una font, tot sota una acollidora pineda.
En aquest indret deixem el camí de la dreta i seguim recta. En pocs minuts arribarem a la veritable font de l’Alba, un racó, amb un cert aire romàntic, i on també hi ha bancs de fusta. La font no raja, ja que està tapada; però l’indret té el seu encant.
Sortim pel camí que hi ha al darrera de la font, i comencem a pujar; la panoràmica es va obrint a mesura que guanyem alçada.
Més amunt ens ajuntem amb el camí que també bé de l’àrea d’esplai, que sortia a la dreta i que no hem seguit per a poder passar per l’indret de la font de l’Alba.
Seguim pujant, i passem a tocar de l’anomenat “revolt de la paella” de la carretera B-500.
A partir d’aquí seguim una pista durant uns metres, i que deixarem per a continuar per un camí que arrenca a l’esquerra.
Aquest camí és el que ens porta a l’indret del Cementiri dels Empestats, d’on destaca, tal com ja he esmentat abans, la gran llosa de pedra en recordança dels difunts de la pesta groga del 1870.
Visitat aquest oblidat i desconegut indret, seguim el camí que revolta el recinte i que ens condueix directament a dalt del coll de la Montalegre o de la Conreria. Ara seguim un camí que surt a la dreta i que acaba desembocant a la pista principal que mena a les cases del turó del Reig; a les que no arribem, perquè en el darrer revolt, deixem aquesta pista i seguim recta per la pista que segueix que en aquesta direcció.
Deixem dos trencants a la dreta, per després seguir un camí que s’enfila per a sortir de nou a la pista que hem deixat en el segon trencant.
Seguim la pista en una pujada una mica accentuada fins arribar a un collet on hi ha una torre d’alta tensió.
D’aquí mateix arrenca un corriol a la dreta que ens porta directament al turó d’en Galzeran, a l’indret on hi ha la torre de vigilància forestal.
Si haguéssim seguit la pista també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
De la torre ens desplacem uns metres per tal d’acabar d’arribar al monòlit en commemoració del segon centenari del Meridià de Dunkerque a Barcelona.
Aprofitem la tala d’arbres i vegetació que s’hi ha fet per a contemplar l’extensa panoràmica que hi ha des d’aquest turó de 484 metres d’alçada, abans la vegetació no torni a entorpir-la.
Deixem el turó i seguim uns metres la pista que hi arriba per l’altre costat.
Pocs metres després ens desviem a la dreta per a seguir un fantàstic camí que perd alçada, tot serpentejant, entre camps de vinyes.
El camí ens deixa en un collet, que és una important cruïlla de camins i pistes, i situat sota una bonica pineda.
Més o menys seguim la pista que arrenca davant nostre, deixant les que surten a dreta i esquerra. A pocs metres la pista es torna a dividir, i ara seguim per l’esquerra.
Ara ja no abandonarem aquesta darrera pista, que, pràcticament, en línia recta, va perdent alçada, a estones amb el pendent força pronunciat, i amb molt bona vista sobre el port i ciutat de Barcelona, ja que la pista baixa encarada directament en aquesta direcció.
Finalment arribem a l’alçada del cementiri de Tiana, just al darrere hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, a la que acabem d’arribar.
És un indret força bonic, i tranquil. Al davant de la façana hi ha una petita plaça, amb bancs de pedra on podem fer-hi una bona aturada.
Finalment abandonem aquest indret, i seguim el camí del cementiri que ens porta fins la carretera BV-5008; la seguim per la dreta, i també per la dreta de la carretera, ja que hi ha habilitat un carril per a vianants, separat de la calçada principal. Fem aquest curt trajecte i arribem de nou al poliesportiu, on hem començat aquesta bonica caminada.

HORARIS:
Del poliesportiu de Tiana al Cementiri dels Empestats: 30mn
Del Cementiri al turó d’en Galzeran: 30mn
Del turó d’en Galzeran a l’ermita de l’Alegria de Tiana: 50mn
De l’ermita al poliesportiu: 20mn
TOTAL: 2h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
Wikiloc | Ruta Tiana (poliesportiu), cementiri dels Empestats del 1870, turó d'en Galzeran i ermita de la Mare de Déu de l'Alegria

Badalona (Can Ruti), font de l'Amigó, església de Sant Pere de Reixac, turó de Donadéu, poblat ibèric del turó de les Maleses, turó de la Coscollada, de Fra Rafel, de l'Home i d'en Seriol

 

 

 

 

 

Bonica excursió que ens portarà des de Badalona fins a l’ermita de Sant Pere de Reixac i de tornada ens enfilarem dalt de la carena i anirem fent tots els turons que anem trobant

El primer serà el turó de Donadéu, on hi ha una torre d’alta tensió, després arribarem al poblat ibèric del turó de les Maleses, i a partir d’aquí “aniran caient” un darrere l’altre, fins arribar al turó de l’Home, on abandonarem la carena per a tornar al punt d’inici

És una excursió fàcil, però amb un notable desnivell de gairebé 700 metres, i tota l’estona anirem, o per pistes o per camins, més o menys fresats, però en cap moment deixarem de caminar per llocs evidents.

També combinarem zones força transitades, amb d’altres poc freqüentades; i durant bona part de la caminada gaudirem de grans vistes, que en dies clars ens permetran veure el Pirineu, amb el Puigmal, com a cim destacat (si està nevat, encara serà més fàcil distingir-lo).

Per a començar aquesta excursió ens situarem al darrere del complex hospitalari de Can Ruti, d’allí arrenca el conegut i transitat camí a la font de l’Amigó.  Camí que seguirem fins la mateixa font.

Indret ombrívol i enclotat, amb la font que normalment sempre raja, molt o poc.  Tot i que fa molt poc que caminem, el lloc convida a seure al banc de pedra i a fer un glop de l’aigua refrescant .

Farem bé, doncs el camí que arrenca del darrere de la font, puja de valent, encara que poca estona, perquè aviat arribem al coll de la Malesa; una important cruïlla de pistes i camins.

Nosaltres travessarem la pista que passa pel collet i seguirem el camí de l’altre costat.

Aquest camí va vorejant una antiga pedrera, i arribem a una cruïlla; si giréssim a la dreta ens enfilaríem al turó de les Maleses; turó pel que passarem més endavant.

Ara, però seguim recta, i acabem de vorejar la pedrera, i el camí entra a la obaga, i comença una forta i llarga davallada que ens deixa al davant de l’església  romànica de Sant Pere de Reixac.

Sant Pere de Reixac era l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La construcció ja és documentada l’any 963, i l’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

És un racó bonic i tranquil! Òbviament , aquí hi farem una aturada per a contemplar l’església i per a descansar una mica; doncs encara ens queda una mica més de baixada, i després haurem de remuntar tot el que hem baixat .... i més!

Reprendrem la marxa retrocedint uns metres per a seguir un camí que passa a tocar de l’ermita.

Seguim baixant fins arribar a les portes de Montcada i Reixac; la primera casa és Can Fontanet de Baix; aquí deixem el camí i girem decididament a la dreta per a seguir-ne un altre que ens apropa al torrent de Reixac; en arribar al llit de la riera hem de girar a l’esquerra  per a seguir un curt corriol que ens deixa dalt d’una pista.

Pista que seguirem pocs metres, ja que hem d’estar atents al traçat, perquè a la nostra esquerra arrenca un discret camí que haurem de seguir molta estona.

Aquí, podríem dir que s’ha acabat “la bona vida”, ja que aquest camí empren una forta i sostinguda pujada.

L’església de Sant Pere de Reixac, ens servirà de referència, ja que en començar la pujada, en prou feines es veu la punta del campanar que sobresurt per sobre els arbres; i a mesura que anem pujant, el campanar anirà “emergint”, després veurem l’església, i més amunt, veurem tot el conjunt; a part de Sant Pere, també començarem a tenir una vista de tot el Vallès i dels pobles, polígons i infraestructures viaries i ferroviàries que hi ha en aquesta zona; al fons, això si, la muntanya de Montserrat ... per compensar!!

Després d’una forta i llarga pujada arribem al capdamunt de la carena, i ara l’anirem seguint.

A estones és una mica planera, i en d’altres torna a enfilar-se.

Arribem a una cruïlla, on hi ha un camí que baixa a la dreta, que no hem de seguir, i dos que surten recta. Hem de seguir el que segueix més directament pel carenar; si seguim l’altre, una mica a la dreta del primer, també arribarem al mateix lloc, però fent una mica de marrada.

Nova pujada, seguida d’un altre sector una mica més pla, per a tornar a pujar de valent, fins arribar al final d’una pista que porta a una torre d’alta tensió que hi ha en aquest indret.

Seguim la pista uns metres, i la deixem momentàniament per a fer una curta anada i tornada al turó de Donadéu, tot seguint una pista secundària, ja que en aquest turó hi ha una nova torre d’alta tensió. Si no fos per aquesta torre, segurament, l’indret estaria cobert de vegetació i el seu accés seria impossible.

Dalt del turó de Donadéu, la vista que es té sobre el Vallès és molt amplia, així com també es veu Barcelona i Montjuïc, així com ja s’entreveu el poblat ibèric del turó de les Maleses.

La panoràmica, però queda parcialment limitada, ja que en un sector del turó la vegetació no permet tenir la vista dels 360 graus.

Tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista pocs metres més, ja que seguidament arribem a una nova cruïlla, on hem de deixar la pista per a seguir un bonic camí que arrenca a la dreta.

Primer ens trobem amb una nova torre d’alta tensió, i després el camí va carenejant i ens deixa a un extrem del poblat ibèric del turó de les Maleses.

Poblat llarg i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. La punta per la que hem sortit, és potser la que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el Pirineu.

Visitem el poblat ibèric, tot seguint el camí que el travessa de punta a punta, i continuem caminant per costat oposat al que hem arribat (que és el camí principal d’accés al recinte).

Seguim aquest camí i a la primera cruïlla hem de seguir el de l’esquerra i a la propera també a l’esquerra i així arribem al coll de Lliçà, on ens trobem amb una pista.

Hem de seguir-la deu metres a la dreta, perquè immediatament surt un camí a l’esquerra que hem de seguir.

Aquest camí, després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha una torre de vigilància forestal.

Si haguéssim seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.

Aquest camí, després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha una torre de vigilància forestal.

Si haguéssim seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.

En aquest turó hi trobem una torre de vigilància forestal, i normalment un pila de ciclistes que hi descanses després de la pujada que hi ha, tant per un costat com per l'altre.

Evidentment és un indret amb molt bona vista, llàstima de les torres elèctriques i dels seus cables que entorpeixen la vista del poblat ibèric de les Maleses i del massís de Montserrat.  Però la vista sobre Barcelona, el seu port i la muntanya de Montjuic és fantàstica.

El punt més alt del turó de la Coscollada no és exactament on hi ha la torre, és a tan sols uns metres, però  està una mica emboscat, i només queda a terra la base d’una antiga pilona.

Ara seguirem la pista, en direcció a la Conreria durant una bona estona. Aviat deixarem, a la dreta, el trencall de pistes, que ens tornaria a la font de l’Amigó, i seguim recta.

Finalment arribem al coll de la Jeia d’en Pujol, on hi ha un dipòsit d’aigua, i a l’esquerra ja veiem la primera casa de la urbanització de la Conreria.

Seguim per la pista una mica més, i ara haurem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, ja que arribarem al poc definit coll de Fra Rafel.

Allí, haurem d’abandonar la pista, per a seguir un poc definit corriol a la dreta.

La poca definició d’aquest corriol només dura els tres o quatre primers metres, en que la vegetació sembla que l’hagi desdibuixat una mica; però a continuació el corriol es converteix en un camí perfectament marcat, amb una forta pujada inicial, i que després va planejant pel llom de la carena.

Nova atenció al traçat i al punt d’interès que ens assenyala el curt rastre de corriol que ens separa del camí per l’esquerra per arribar dalt del turó de Fra Rafel.

Un gran mirador de 360 graus, un altre indret, on en dies clars, es veu el Pirineu. Turó poc visitat, però amb magnifiques vistes, i amb unes pedres a mode de seient, molt apropiades per a descansar i gaudir de la panoràmica.

Deixem el turó pel costat contrari al que hem vingut, per a seguir un nou rastre de corriol que ens retorna immediatament al camí principal.

Camí que seguint fins una punta, on hi ha unes roques, que, de nou, son un gran mirador.

D’aquestes roques, surt, o sortia, un camí que baixava directament a la pista que hi ha més avall; però aquest camí a quedat esborrat per la vegetació; així que a pocs metres de les roques, girarem a l’esquerra, per a continuar seguint un corriol que ens condueix fins el GR de la Conreria., després d’alguns trams de forta baixada.

Arribats al GR, girarem a la dreta i ens portarà a la pista que he esmentat abans.

Una vegada a la pista, girarem a la dreta, i immediatament a l’esquerra per a seguir una pista secundària, que mena fins una torre d’alta tensió; allí la pista es converteix en corriol que segueix fins arribar dalt del turó de l’Home.

Nou gran mirador de tota la zona, on destaca el convent de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre als nostres peus.

Nova aturada panoràmica; per seguir després el corriol que baixa per l’altre costat, i que després d’una forta baixada inicial ens  deixa al final de la carretera de la urbanització del Mas Ram; indret on hi ha també un bon mirador.

Anar a aquest mirador i al final de l’esmentada carretera del Mas Ram, no és estrictament necessari, ja que el nostre camí i la carretera, van uns metres paral·lels i separats per pocs metres.

Això és important, perquè novament hem d’estar atents al punt d’interès, ja que en aquest mateix indret, arrenca, a la dreta, un camí que baixa, tot seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.

Aquest camí ens portaria directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa; però, novament hem d’estar atents al punt de interès que hi ha més o menys a mitja baixada, perquè hem d’abandonar el camí que baixa per a seguir-ne un de menys definit, que arrenca a la nostra dreta, just en el punt on hi ha un reduït bosquet de pins.

Aquest nou camí, menys transitat i per tant, la vegetació a estones sembla que se’l vulgui menjar, és molt bonic, i planeja una mica elevat,  per uns terrenys que antigament deurien estar plens de vinyes, de les que encara es conserven els bancals, i les restes d’una antiga cabana de vinya.

Finalment aquest bonic camí desemboca en una pista, que seguirem per la dreta i amb una mica de pujada.

Si la seguíssim a l’esquerra baiaríem directament a la carretera de Can Ruti.

Seguim, doncs, la pista per la dreta, i en el proper revolt pronunciat a la dreta, la deixarem per a continuar per un nou bonic camí que segueix planejant. Segurament aquest camí és la continuació de l’altre i que durant un tros la pista va esborrar.

Ara passarem pel costat d’una petita cova, que també deuria ser una aixopluc en mig de les vinyes. Hem d’estar atents al punt d’interès, perquè potser ens  la passarem per alt.

Seguim planejant, i seguint les sinuositats de la muntanya, fins que arribem a una cruïlla, on hem de deixar el camí, per seguir el de l’esquerra, que tot baixant ens porta a un collet, que és un nus de camins i pistes.

Abans, però, haurem deixat el camí que ens portaria a la font del Goig.

A l’esmentada cruïlla farem una curta anada i tornada per tal de pujar al turó d’en Seriol.

És un turó d’alçada molt modesta, però que ens ofereix una gran vista panoràmica del complex hospitalari de Can Ruti, i sobre les ciutats de Badalona i Barcelona.

Abans hi havia un camí que baixava directament fins a Can Ruti, però tot i que hi ha l’inici, la resta està esborrat per la vegetació; així que tornarem sobre les nostres passes fins el collet anterior.

Ara seguirem la pista que en pocs minuts ens deixa de nou al punt inicial.

HORARIS:

De Can Ruti a la font de l’Amigó: 15mn

De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn

Del coll de les Maleses a Sant Pere de Reixac: 50mn

De Sant Pere de Reixac al turó de Donadéu: 1h

Del turó de Donadéu  al poblat ibèric del turó de les Maleses: 15mn

Del poblat ibèric al turó de la Coscollada: 10mn

Del turó de la Coscollada al turó de Fra Rafel: 25mn

Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn

Del turó de l’Home al turó d’en Seriol: 40mn

Del turó d’en Seriol a Can Ruti: 05mn

TOTAL: 4h

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Badalona (Can Ruti), font de l'Amigó, Sant Pere de Reixac, turó de Donadéu, Maleses, Coscollada, Fra Rafel, Home i Seriol