Cassà de la Selva, Roca de les Trenta Creus, Ermita de Sant Cristòfol del Bosc, Font de Sant Cristòfol i plàtan monumental
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Gironès al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "gironèsjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i interessant caminada pel Gironès a cavall dels termes municipals de Cassà de la Selva i Llambilles.
Caminarem per boscos i carenes, sempre per pistes, camins i corriols, menys per pujar al pic de la Roca de les Trenta Creus, on haurem d’arribar-hi per dins del bosc sense camí; però aquesta pujada és voluntària i no anar-hi no interfereix en el recorregut.
De vista panoràmica no em tindrem gaire, tot i així, l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc és un bon mirador, i només deixar Cassà de la Selva, si el dia ho permet, podem veure el Bastiments i els dos cims del Gra de Fajol.
És una caminada fàcil (menys pic esmentat) que ens portarà per indrets força interessants, com la Roca de les Trenta Creus, el plàtan monumental de nou besses, l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc, la font de Sant Cristòfol i per acabar una plàcida caminada pel pla de Matamala.
La Roca de les Trenta Creus, està situada en mig dels bosc, en un laberint de camins i corriols, i es caracteritza per tenir més d’una trentena de creus de petites i mitjanes dimensions esculpides. N’hi ha que estan molt ben esculpides, tot un treball bet fet, n’hi ha de més senzilles, n’hi ha de girades, n’hi ha de totes formes i mide. Els líquens han colonitzat part de la roca, però les creus segueixen esculpides allà on fa anys, o segurament segles, algú les va esculpir. I per què?
Hi ha una data esculpida. Sembla que sigui 1471. Era llavors, el paratge on hi ha aquesta roca, un lloc de pas i assenyalava el pas d’un difunt?
A Rocafort (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) darrera l’església hi ha una roca semblant (inicialment estava en una cruïlla de camins) i que efectivament senyalava el pas d’un difunt dels masos de la zona camí del cementiri, i en passar per davant de la roca s’hi feia una creu.
Sant Cristòfol del Bosc és una petita església situada al mig del bosc, d'origen romànic de planta rectangular i absis semicircular, amb un campanar d’espadanya i una amplia porxada a l'exterior. La reconstrucció acabada l'any 1981 ha variat alguns aspectes originals com l'afegit del campanar.
Documentada des de l’any 882 quan pagava delmes a la Catedral de Girona. El 1362 apareix al Llibre Verd del bisbat de Girona com una de les més riques i ben conservades de la zona, estranya, però, que un segle més tard, el 1470 el bisbe Joan Margarit ordenés restaurar-la o sinó la tancaria al culte. El 1548 es donava per acabada la restauració i encara el 1691 es feren noves obres.
Amb la invasió napoleònica, l'ermità va fugir a la veïna Santa Palaia i el 1836 uns bandolers assaltaren el temple i cremaren viu l'ermità. A partir d'aquí comença la decadència de l'ermita, encara que va tenir algun ermità més, el 1919 hi va caure un llamp que afectà l'habitacle i la primavera de 1936 un cop de vent ensorrà la teulada i part d'un mur. L'any 1996 un llamp va impactar sobre un roure que hi ha davant de la placeta de l'ermita mentre es celebrava un casament, afortunadament sense ferir ningú.
Hi havia la última estació d'un Via Crucis, fet amb ceràmica probablement molt antic. L'any 1926 s'hi va deixar de fer culte.
A finals de la dècada de 1970 el rector de Llambilles a partir d'uns dibuixos de l'antiga ermita va iniciar una campanya de restauració que culminà el 12 de juliol de 1981 amb la nova consagració de l'església per part del bisbe Jaume Camprodon. Aquesta reconstrucció comptà amb l'ajuda desinteressada de molta gent de Cassà de la Selva i Llambilles.
La font de Sant Cristòfol del Bosc està situada en un indret molt bonic emboscat, al costat de la riera de la Font. D'origen antic, proveeix d'una aigua lleugerament ferruginosa i brolla d’una cisterna a través d’una aixeta. Està situada al fons d'una volta de pedra amb bancs a cada costat.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a Cassà de la Selva, i més concretament a la zona de l’Institut de Cassà (carrer Mercè Rodoreda), allà hi ha molts llocs per aparcar, i més concretament en un gran descampat que hi ha darrera l’escola.
0:00 Aparcament a Cassà de la Selva, 137m. Sortim de l’aparcament en direcció N i en poques passes arribem al camí de Ronda. Aquí farem l’anada i tornada principal de tot el recorregut; ara girem a l’esquerra. Si mirem al N, i el dia ho permet, veurem el Pirineu.
Seguim uns metres i s’acaben les cases que tenim a l’esquerra i segueix una carretera asfaltada que ens porta fins una cruïlla on tenim a la dreta el Parc de les Arts Contemporànies.
Seguim recta i anem passant pel costat d’habitatges residencials; l’últim és la Vinya, on acaba l’asfalt i segueix un camí molt bonic. Si mirem endarrere tindrem una molt bona vista de Cassà de la Selva.
Anem pujant lentament i arribem a una múltiple cruïlla. Aquí deixem el camí que segueix per la dreta (el recuperarem aviat) i fem quatre passes per la pista de l’esquerra i immediatament girem a la dreta per seguir el corriol, ben marcat, que s’enfila per la dreta seguint el llom de la carena.
0:00 Puig Ventalló, 234m. No té gaire bona vista, però l’indret és força bonic. Seguim el camí que baixa per l’altre costat i recuperem el camí que havíem deixat per pujar al puig. Seguim per l’esquerra per damunt de la Serra de Llebrers. Nova cruïlla i seguim per la dreta.
Atenció, perquè cent metres després arribem a una cruïlla i hem de girar 180 graus a la dreta. Arribem a una altre cruïlla i hem de seguir per l’esquerra el camí que baixa lleugerament. Uns cent-cinquanta metres després arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per la dreta, però primer farem unes passes per camí de l’esquerra per apropar-nos a la Roca.
0:55 Roca de les Trenta Creus. Gairebé imperceptible a l’esquerra del camí hi ha aquest aflorament de roques, on hi ha gravades moltes creus de totes mides; la majoria a la part de la roca que mira al camí, però també n’hi ha a les altres cares de la roca. Taques de líquens n’amaguen algunes.
El significat de les mateixes és un misteri, però tal com s’ha comentat a l’inici podria ser una creu per cada cadàver d’algun mas proper, camí del cementiri.
Tornem al camí i comencem a rodejar el cim de la Roca de les Trenta Creus per l’esquerra.
El bosc no és excessivament espès i intuïm varis indrets per on entrar-hi per pujar al cim. Vaig escollir-ne un situat pràcticament a sota la vertical del cim.
Deixem el camí i ens aventurem per dins del bosc, sense cap mena de camí, per sort és un bosc on no hi ha bardisses, i només és qüestió d’apartar branques, algunes es trenquen només tocar-les.
1:05 Pic de la Roca de les Trenta Creus, 216m. El cim no té pràcticament vista, però hi ha una petita pila de pedres en forma de fita, senyal de què algú hi passa. Per baixar del cim no vaig tenir ni la meitat de les petites dificultats que per pujar-hi (potser vaig errar per on pujar-hi) inclús durant uns metres vaig seguir una mena de rastre que hem va permetre apropar-me i acabar de baixar al camí.
Si no és vol pujar-hi, només cal seguir el camí que hem deixat per pujar-hi.
Recuperat el camí, anem seguint-lo fins que arribem a una cruïlla a la riba del Bugantó, girem a l’esquerra i, sense travessar el riu, girem a la dreta per seguir el camí pel costat del riu.
A escassos metres arribem al plàtan.
1:25 Plàtan monumental. És un arbre extraordinari. Nou grans besses arrenquen pràcticament de la base i s’enfilen en totes direccions. Son nou, però hi ha una desena bessa, molt més jove i prima.
El punt de dispersió de les besses forma un espai que sembla una cadira, on pots seure.
Deixem aquest arbre tan singular i seguim pel camí de ribera fins que arribem a una cruïlla amb una pista al davant de Can Tarragona del Clot. Girem a la dreta, passant pel costat de la casa. Anem guanyant alçada per aquesta pista que ens porta a l’ermita.
1:40 Sant Cristòfol del Bosc, 202m. És una àrea recreativa, amb bancs, taules i barbacoes, amb un cartell indicant les normes a seguir i el número màxim de capacitat de l’indret.
L’espai està molt net i ben conservat amb l’ermita presidint-lo. Vaig tenir la sort d’estar-hi en un dia clar, sense vent i amb una bona temperatura i no hi havia ningú. Em va costar marxar d’un indret tan bonic. Assegut en un banc davant l’ermita anava deixant passar els minuts, fins que al final, i molt a contracor vaig haver de seguir baixant pel camí de la dreta.
Cruïlla, deixem la pista per girar a la dreta per pujar al dipòsit.
1:45 Puig de la Font, 191m. En mig d’una gran esplanada hi ha un dipòsit d’emergència pels bombers. Gràcies a l’esplanada, des del turó tenim bona vista. Seguim el camí que baixa fort per l’altre costat i enllacem amb la pista que havíem deixat.
Arribem a una cruïlla amb varis jalons, girem a la dreta per seguir el camí que segueix la riera de la Font. Poc després veiem la font a l’altre costat de la riera.
1:55 Font de Sant Cristòfol. Indret molt bonic i solitari. Per l’estructura de la font i el banc que hi ha al costat, deuria ser un indret força visitat. Al fons de la volta hi ha una aixeta connectada a la cisterna que deu haver-hi al darrera.
Vista la font seguim el camí que segueix paral·lel al d’anada, però per la vorera dreta de la riera, fins que enllacem amb la pista que havíem deixat.
La seguim per la dreta fins una cruïlla davant del Mas de les Pinyes. Girem a l’esquerra i iniciem bonica marxa pel Pla de Matamala.
Passem pel costat de Can Rispa i de Can Tanoca i arribem a una nova cruïlla, amb un petit jaló, seguim per l’esquerra; anem passant per massos: La Casanova i Can Carreres i arribem a una nova cruïlla i girem a la dreta i uns dos-cents metres després de passar per Can Biosca arribem a un punt on la pista gira a la dreta; aquí hem d’estar atents a un dissimulat camí que segueix recta vorejant un camp. Acabat el camp arribem a una nova cruïlla i hem de seguir el camí de l’esquerra fins que desemboca en una pista que seguim també per l’esquerra.
Arribem a Can Vall-llobera amb una gran bassa al davant.
Ara ja només ens resta seguir uns metres més per acabar sortint a les primeres cases de Cassà i pocs metres després a la cruïlla inicial d’anada i tornada.
2:45 Aparcament.
Ruta circular des de Cassà de la Selva passant per:
- Parc Art (0.6 km)
- Roca de les Trenta Creus (3.6 km)
- Pic de la Roca de les Trenta Creus (3.9 km)
- Plàtan monumental (4.4 km)
- Ermita de Sant Cristòfol del Bosc (5.8 km)
- Font de Sant Cristòfol (6.7 km)
Bonica i interessant caminada pel Gironès a cavall dels termes municipals de Cassà de la Selva i Llambilles.
Caminarem per boscos i carenes, sempre per pistes, camins i corriols, menys per pujar al pic de la Roca de les Trenta Creus, on haurem d’arribar-hi per dins del bosc sense camí; però aquesta pujada és voluntària i no anar-hi no interfereix en el recorregut.
De vista panoràmica no em tindrem gaire, tot i així, l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc és un bon mirador, i només deixar Cassà de la Selva, si el dia ho permet, podem veure el Bastiments i els dos cims del Gra de Fajol.
És una caminada fàcil (menys pic esmentat) que ens portarà per indrets força interessants, com la Roca de les Trenta Creus, el plàtan monumental de nou besses, l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc, la font de Sant Cristòfol i per acabar una plàcida caminada pel pla de Matamala.
La Roca de les Trenta Creus, està situada en mig dels bosc, en un laberint de camins i corriols, i es caracteritza per tenir més d’una trentena de creus de petites i mitjanes dimensions esculpides. N’hi ha que estan molt ben esculpides, tot un treball bet fet, n’hi ha de més senzilles, n’hi ha de girades, n’hi ha de totes formes i mide. Els líquens han colonitzat part de la roca, però les creus segueixen esculpides allà on fa anys, o segurament segles, algú les va esculpir. I per què?
Hi ha una data esculpida. Sembla que sigui 1471. Era llavors, el paratge on hi ha aquesta roca, un lloc de pas i assenyalava el pas d’un difunt?
A Rocafort (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) darrera l’església hi ha una roca semblant (inicialment estava en una cruïlla de camins) i que efectivament senyalava el pas d’un difunt dels masos de la zona camí del cementiri, i en passar per davant de la roca s’hi feia una creu.
Sant Cristòfol del Bosc és una petita església situada al mig del bosc, d'origen romànic de planta rectangular i absis semicircular, amb un campanar d’espadanya i una amplia porxada a l'exterior. La reconstrucció acabada l'any 1981 ha variat alguns aspectes originals com l'afegit del campanar.
Documentada des de l’any 882 quan pagava delmes a la Catedral de Girona. El 1362 apareix al Llibre Verd del bisbat de Girona com una de les més riques i ben conservades de la zona, estranya, però, que un segle més tard, el 1470 el bisbe Joan Margarit ordenés restaurar-la o sinó la tancaria al culte. El 1548 es donava per acabada la restauració i encara el 1691 es feren noves obres.
Amb la invasió napoleònica, l'ermità va fugir a la veïna Santa Palaia i el 1836 uns bandolers assaltaren el temple i cremaren viu l'ermità. A partir d'aquí comença la decadència de l'ermita, encara que va tenir algun ermità més, el 1919 hi va caure un llamp que afectà l'habitacle i la primavera de 1936 un cop de vent ensorrà la teulada i part d'un mur. L'any 1996 un llamp va impactar sobre un roure que hi ha davant de la placeta de l'ermita mentre es celebrava un casament, afortunadament sense ferir ningú.
Hi havia la última estació d'un Via Crucis, fet amb ceràmica probablement molt antic. L'any 1926 s'hi va deixar de fer culte.
A finals de la dècada de 1970 el rector de Llambilles a partir d'uns dibuixos de l'antiga ermita va iniciar una campanya de restauració que culminà el 12 de juliol de 1981 amb la nova consagració de l'església per part del bisbe Jaume Camprodon. Aquesta reconstrucció comptà amb l'ajuda desinteressada de molta gent de Cassà de la Selva i Llambilles.
La font de Sant Cristòfol del Bosc està situada en un indret molt bonic emboscat, al costat de la riera de la Font. D'origen antic, proveeix d'una aigua lleugerament ferruginosa i brolla d’una cisterna a través d’una aixeta. Està situada al fons d'una volta de pedra amb bancs a cada costat.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a Cassà de la Selva, i més concretament a la zona de l’Institut de Cassà (carrer Mercè Rodoreda), allà hi ha molts llocs per aparcar, i més concretament en un gran descampat que hi ha darrera l’escola.
0:00 Aparcament a Cassà de la Selva, 137m. Sortim de l’aparcament en direcció N i en poques passes arribem al camí de Ronda. Aquí farem l’anada i tornada principal de tot el recorregut; ara girem a l’esquerra. Si mirem al N, i el dia ho permet, veurem el Pirineu.
Seguim uns metres i s’acaben les cases que tenim a l’esquerra i segueix una carretera asfaltada que ens porta fins una cruïlla on tenim a la dreta el Parc de les Arts Contemporànies.
Seguim recta i anem passant pel costat d’habitatges residencials; l’últim és la Vinya, on acaba l’asfalt i segueix un camí molt bonic. Si mirem endarrere tindrem una molt bona vista de Cassà de la Selva.
Anem pujant lentament i arribem a una múltiple cruïlla. Aquí deixem el camí que segueix per la dreta (el recuperarem aviat) i fem quatre passes per la pista de l’esquerra i immediatament girem a la dreta per seguir el corriol, ben marcat, que s’enfila per la dreta seguint el llom de la carena.
0:00 Puig Ventalló, 234m. No té gaire bona vista, però l’indret és força bonic. Seguim el camí que baixa per l’altre costat i recuperem el camí que havíem deixat per pujar al puig. Seguim per l’esquerra per damunt de la Serra de Llebrers. Nova cruïlla i seguim per la dreta.
Atenció, perquè cent metres després arribem a una cruïlla i hem de girar 180 graus a la dreta. Arribem a una altre cruïlla i hem de seguir per l’esquerra el camí que baixa lleugerament. Uns cent-cinquanta metres després arribem a una nova cruïlla; hem de seguir per la dreta, però primer farem unes passes per camí de l’esquerra per apropar-nos a la Roca.
0:55 Roca de les Trenta Creus. Gairebé imperceptible a l’esquerra del camí hi ha aquest aflorament de roques, on hi ha gravades moltes creus de totes mides; la majoria a la part de la roca que mira al camí, però també n’hi ha a les altres cares de la roca. Taques de líquens n’amaguen algunes.
El significat de les mateixes és un misteri, però tal com s’ha comentat a l’inici podria ser una creu per cada cadàver d’algun mas proper, camí del cementiri.
Tornem al camí i comencem a rodejar el cim de la Roca de les Trenta Creus per l’esquerra.
El bosc no és excessivament espès i intuïm varis indrets per on entrar-hi per pujar al cim. Vaig escollir-ne un situat pràcticament a sota la vertical del cim.
Deixem el camí i ens aventurem per dins del bosc, sense cap mena de camí, per sort és un bosc on no hi ha bardisses, i només és qüestió d’apartar branques, algunes es trenquen només tocar-les.
1:05 Pic de la Roca de les Trenta Creus, 216m. El cim no té pràcticament vista, però hi ha una petita pila de pedres en forma de fita, senyal de què algú hi passa. Per baixar del cim no vaig tenir ni la meitat de les petites dificultats que per pujar-hi (potser vaig errar per on pujar-hi) inclús durant uns metres vaig seguir una mena de rastre que hem va permetre apropar-me i acabar de baixar al camí.
Si no és vol pujar-hi, només cal seguir el camí que hem deixat per pujar-hi.
Recuperat el camí, anem seguint-lo fins que arribem a una cruïlla a la riba del Bugantó, girem a l’esquerra i, sense travessar el riu, girem a la dreta per seguir el camí pel costat del riu.
A escassos metres arribem al plàtan.
1:25 Plàtan monumental. És un arbre extraordinari. Nou grans besses arrenquen pràcticament de la base i s’enfilen en totes direccions. Son nou, però hi ha una desena bessa, molt més jove i prima.
El punt de dispersió de les besses forma un espai que sembla una cadira, on pots seure.
Deixem aquest arbre tan singular i seguim pel camí de ribera fins que arribem a una cruïlla amb una pista al davant de Can Tarragona del Clot. Girem a la dreta, passant pel costat de la casa. Anem guanyant alçada per aquesta pista que ens porta a l’ermita.
1:40 Sant Cristòfol del Bosc, 202m. És una àrea recreativa, amb bancs, taules i barbacoes, amb un cartell indicant les normes a seguir i el número màxim de capacitat de l’indret.
L’espai està molt net i ben conservat amb l’ermita presidint-lo. Vaig tenir la sort d’estar-hi en un dia clar, sense vent i amb una bona temperatura i no hi havia ningú. Em va costar marxar d’un indret tan bonic. Assegut en un banc davant l’ermita anava deixant passar els minuts, fins que al final, i molt a contracor vaig haver de seguir baixant pel camí de la dreta.
Cruïlla, deixem la pista per girar a la dreta per pujar al dipòsit.
1:45 Puig de la Font, 191m. En mig d’una gran esplanada hi ha un dipòsit d’emergència pels bombers. Gràcies a l’esplanada, des del turó tenim bona vista. Seguim el camí que baixa fort per l’altre costat i enllacem amb la pista que havíem deixat.
Arribem a una cruïlla amb varis jalons, girem a la dreta per seguir el camí que segueix la riera de la Font. Poc després veiem la font a l’altre costat de la riera.
1:55 Font de Sant Cristòfol. Indret molt bonic i solitari. Per l’estructura de la font i el banc que hi ha al costat, deuria ser un indret força visitat. Al fons de la volta hi ha una aixeta connectada a la cisterna que deu haver-hi al darrera.
Vista la font seguim el camí que segueix paral·lel al d’anada, però per la vorera dreta de la riera, fins que enllacem amb la pista que havíem deixat.
La seguim per la dreta fins una cruïlla davant del Mas de les Pinyes. Girem a l’esquerra i iniciem bonica marxa pel Pla de Matamala.
Passem pel costat de Can Rispa i de Can Tanoca i arribem a una nova cruïlla, amb un petit jaló, seguim per l’esquerra; anem passant per massos: La Casanova i Can Carreres i arribem a una nova cruïlla i girem a la dreta i uns dos-cents metres després de passar per Can Biosca arribem a un punt on la pista gira a la dreta; aquí hem d’estar atents a un dissimulat camí que segueix recta vorejant un camp. Acabat el camp arribem a una nova cruïlla i hem de seguir el camí de l’esquerra fins que desemboca en una pista que seguim també per l’esquerra.
Arribem a Can Vall-llobera amb una gran bassa al davant.
Ara ja només ens resta seguir uns metres més per acabar sortint a les primeres cases de Cassà i pocs metres després a la cruïlla inicial d’anada i tornada.
2:45 Aparcament.
Ruta circular des de Cassà de la Selva passant per:
- Parc Art (0.6 km)
- Roca de les Trenta Creus (3.6 km)
- Pic de la Roca de les Trenta Creus (3.9 km)
- Plàtan monumental (4.4 km)
- Ermita de Sant Cristòfol del Bosc (5.8 km)
- Font de Sant Cristòfol (6.7 km)
