Si al cim de Montabona i adjuntem la pujada a la també poc visitada punta N del pic de Certascan ja ens aproparem a l'excursió perfecta i per rematar-ho i afegim la cirereta del pic de Certascan ja haurem gaudit d'una jornada ideal .
La catalogació de difícil és deguda al desnivell, a la mica de grimpada que hi ha per arribar al cim de Montabona, però principalment per la bonica i una mica llarga grimpada que haurem de fer des del coll N de Certascan fins la punta N i després per anar de la punta N al pic de Certascan, on haurem de superar dues bretxes, amb una desgrimpada per superar la primera, la segona és molt més fàcil; però en cap cas les grimpades i desgrimpades arribem al II grau.
L'excursió comença en un revolt de la pista que des de Quanca puja fins a prop de l'estany del Port de Tavascan.
En aquest revolt, molt evident, surt a la dreta una pista secundària a les bordes de Noarre. Només hem de seguir pocs metres aquesta pista, ja que en el moment d'arribar a una segona porta a l'esquerra surt el bonic antic camí a les esmentades bordes.
Les bordes de Noarre és un indret molt bonic, al que fins fa poc només si arribava a peu, avui a perdut una petita part del seu encant, però segueix sent un indret de gran bellesa.
Els camps, avui abandonats, fa uns cinquanta anys eren camps de blat, i a l'estiu duran la sega les bordes eren habitades.
El camí molt ben marcat s'allunya de les bordes i s'endinsa en un bosc de bedolls en un suau pendent fins que en apropar-se a una gran graonada comença a guanyar alçada per tal de superar-la.
Molt més amunt travessa el torrent de Flamisella i poc després ens deixa a la pleta de Guerossos. Aquí el torrent de Guerossos forma uns aiguamolls molt bonics. També hi ha una cabana en ruïnes i un rètol que ens indica el camí per anar a l'estany de Flamisella o als estanys Blaus i refugi de Certascan.
Baixem fins els aiguamolls, ja que hi hem arribat una mica enlairats, just abans de començar de nou a pujar ens trobem una senyal de la ruta de la "porta del cel". Una pujada per un camí una mica desdibuixat, però marcat amb senyals de GR ens deixa a l'estany Inferior de Guerossos. Anem acumulant indrets molt bonics; ja que aquest petit estany n'és un..
Creuem la sortida d'aigües de l'estany i seguim el ben marcat camí. La vista sobre la vall és una catifa verda de bosc que no deixa cap esquerda.
Més amunt ens trobem un estanyol preludi dels immediats estanys Blaus de Guerossos. Dos estanys gairebé bessons de gran bellesa. el camí només passa pel primer.
Seguim pujant ja en marcada direcció al coll de Certascan que s'intueix al fons; però a la nostra esquerra ja treu el cap el pic de Montabona i la graonada que amaga l'estany Blanc de Guerossos.
Hem d'abandonar el camí, el GR i la ruta de la "porta del cel" per encarar la pujada a l'esmentat estany Blanc. No hi ha camí, però si algunes fites
Arribada a l'estany Blanc ens produirà una agradable sensació de pau i relaxació. Quin estany tan bonic!
Estem ja en la més absoluta soledat, per encarar la pujada al pic de Montabona, ja no hi ha ni camí ni fites, rés, absolutament rés!!!
El trencat cim i les seves arestes semblen difícils d'assolir, però el cim té un punt dèbil en forma de canal invisible des de l'estany amagada per un estrep.
Hem d'anar pujant en direcció a la base del cim, procurant esquivar els grans blocs i les tarteres tot buscant els escassos oasis d'herbei.
A mesura que ens apropem a la base del cim es comença a intuir la canal, a la dreta del cim. Una vegada situats al peu d'aquesta canal es veu que és curta i fàcil i en pocs minuts més ens deixa en una estreta bretxa amb vistes al vessant occità.
La sortida de la bretxa és fa pel vessant de l'estany Blanc, seguint una cornisa molt fàcil, que ens deixa al vessant N, vessant que no deixarem fins assolir el cim. Per fer aquest trajecte podem seguir vaires opcions segons ens vulguem complicar la vida més o menys. Més fàcil és baixar uns metres i flanquejar, però podem seguir per dalt grimpant.
L'arribada al cim amb una gran fita i una molt antiga creu de ferro ens indica que pels excursionistes de l'altre vessant dels Pirineus el cim no és tan oblidat.
La panoràmica és extraordinària. L'estany Blanc amb la seva forma de cor resta als nostres peus, la Maladeta, totes les muntanyes d'Espot, Ventolau, Mont-roig, Flamisella, torreta de l'Orri, Pica d'Estats, ... i si el dia és molt clar inclús es veu el Carlit, el també bonic estany occità d'Alet també resta als nostres peus pel vessant N, però la vista pel vessant N es perd fins l'horitzó més llunyà... els pobles de Estillon i Ustou es distingeixen clarament .... també és deu veure un poble del departament del Tarn anomenat Labastide de Levis .. ja que en aquest poble hi ha una taula panoràmica que indica la situació de la pica d'Estats, les muntanyes d'Andorra i l'Aneto.
costa marxar d'un indret tan bonic, però hem de seguir.
Retornarem per on hem vingut fins arribar al pau de la canal, allí girarem a l'esquerra i farem una flanquejada fins arribar al coll N de Certascan.
Aquí comença la part més "divertida" de l'excursió, ja que emprendrem una llarga grimpada de com a màxim II grau; en aquesta pujada retrobarem algunes fites que ens poden ajudar a situar-nos en la paret que estem grimpant.
Sortirem directament al cim de la punta N del pic de Certascan, aquí se'ns obra la vista a l'estany del mateix nom, amb millor panoràmica que des del mateix cim de Certascan, ja que ara el veiem totalment, mentre que des del del Certascan es veu parcialment, també veiem a tocar el vèrtex geodèsic del pic de Certascan, però per "acaronar-lo" primer haurem de superar el tros de cresta que ens separa.
És una cresta curta però hi ha dues bretxes que cal superar, per la desgrimpada de la primera cal posar-hi una mica d'atenció i la segona té un descens més fàcil pel vessant de la nostra dreta.
Arribats al pic de Certascan haurem completat mitja circumval·lació de l'estany Blanc i entrem novament a la "civilització" ja que aquest si que és un cim visitat.
Baixarem seguint l'ample camí fins el coll de Certascan i d'allí seguirem en direcció als estanys Blaus fins a retrobar el camí de pujada.
Excursió totalment recomanable. L'estany Inferior de Guerossos i els estanys Blaus son dos indrets molt bonics i aptes per si voleu fer l'excursió en dues jornades.
HORARIS:
del revolt a les bordes de Noarre: 05mn
de les bordes de Noarre a la pleta de Guerossos: 1h 10mn
de la plata a l'estany Inferior de Guerossos: 20mn
de l'estany Inferior als estanys Blaus: 35mn
dels estanys Blaus a l'estany Blanc: 35mn
de l'estany Blanc al pic de Montabona: 1h
del pic de Montabona al coll N de Certascan: 25mn
del coll N a la punta N del Certascan: 20mn
de la punta N al pic de Certascan: 25mn
del pic de Certascan al coll de Certascan: 25mn
del coll de Certascan als estanys Blaus: 25mn
dels estanys Blaus a l'estany Inferior: 25mn
de l'estany Inferior a la pleta de Guerossos: 15mn
de la pleta al revolt de la pista: 1h 05mn
TOTAL: 7h 30mn
NOTA:
Adjunto dos itineraris anteriors que ajuden a completar el coneixement de la zona del torrent de Guerossos i els estanys Blaus
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7139732
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5258726
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Bordes de Noarre i pics de Montabona, 2789m, punta N, 2840m i Certascan, 2853m. - Tabescán, Catalunya (España)- GPS track
 |
| el puntet blanc és el refugi del Mont-roig |
 |
| al fons el Carlit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada