Refugi Lluís Estasen, canal del Verdet, Pollegó Superior del Pedraforca, 2506m i punta del Calderer, 2497m

La punta del Calderer des del Pollegó Superior

Canal del Verdet vista des del Costa Cabirolera

Primer tram de grimpada al Calderer

 

 

 

 

 

 

Clàssica excursió per pujar al Pollegó Superior del Pedraforca per la canal del Verdet des del refugi Lluís Estasen, amb l'afegitó de la posterior pujada a la punta del Calderer (que és un cim opcional). 

És una excursió difícil si pugem a la punta del Calderer, però com que és un cim opcional i en podem prescindir, llavors la dificultat disminueix molt, però tot i això la pujada al Pedraforca per la canal del Verdet i la posterior caminada final fins el cim té una certa dificultat que cal tindre present i no podem anar-hi "de qualsevol manera".
El Calderer era un cim al qual s'havia d'escalar per assolir-lo, però la col·locació d'una sèrie de cadenes permeten pujar-hi sense necessitat d'escalar, però tot i així l'última cadena permet superar un tram vertical i llis a dins d'una xemeneia tot plegat una mica complicat. 
La canal del Verdet no és gens difícil sempre que es segueixi el camí correcte que està fitat i marcat amb pintura groga i a la part una mica més complicada hi ha una corda, situada a la part alta de la canal i a la nostra dreta. Tot hi així hi ha excursionistes que segueixen recte pel fons de la canal i aquest sector és més complicat (durant els anys 2011 i 2012 vaig tindre que ajudar a sortir-ne un total de set excursionistes que havien quedat "clavats" i no es veien en cor ni de pujar ni de baixar. 
Ara a la tartera hi ha marcat i obert un camí amb molt bon criteri que transcorre per la dreta de la tartera, la qual pràcticament no arribes ni a trepitjar; el problema està en que l'erosió i duresa de l'indret malmetrà aquest camí en poc temps; ara ja hi ha algun sector on els troncs que marquen el camí ja estan esborrats o colgats per les pedres. 
No deixarem el cotxe a l'aparcament que hi ha al final de la carretera asfaltada a l'indret del Mirador del Gresolet; seguirem la carretera, ara convertida en pista, fins l'indret on hi ha la barrera i la instal·lació de la vagoneta d'avituallament del refugi. 
Des d'aquest indret al refugi hi ha cinc minuts mal comptats. 
No arribarem fins el refugi, doncs just abans d'arribar-hi girarem a la dreta per seguir el camí del coll del Verdet. 
Aquest ample i bonic camí serveix "d'escalfament" doncs durant força estona planeja per la base de la muntanya, amb curtes pujades seguides de flaquejades i creua les diverses canals que baixen de la paret Nord del Pedraforca. 
Quan el camí es decideix a pujar ho fa de valent i sense gairebé cap respir. Passem per una cruïlla on hem de girar a l'esquerra; en aquest indret està senyalitzat. Recta aniríem a Set Fonts. 
Poc després d'aquesta cruïlla el camí passa per un parell de balconades amb una vista molt bonica. Aquestes vistes cal aprofitar-les ja que normalment el camí va per dins del bosc. 
Poc abans d'arribar al coll del Verdet, el sender ja surt de l'empara dels arbres i l'entorn es torna molt més dur. 
Finalment arribem al coll del Verdet i ens ajuntem amb el camí que ve de Gósol. El coll és una parada obligatòria ja que la panoràmica s'obre al vessant de Gósol amb la serra del Verd, el Port del Compte.... 
Hem de seguir el camí a l'esquerra que ens condueix al començament de la canal del Verdet. A mesura que t'hi vas apropant ja vas veient que és molt amplia i més vertical del que semblava. Però hi ha un curt pas a la part superior que la canal s'estreny i has de grimpar per la dreta, en aquest paratge hi ha una corda. 
Això en condicions normals, amb neu és diferent. 
El fet de sortir de la canal hi arribar a dalt l'aresta no vol dir que ja estiguem dalt del cim del Pedraforca, doncs encara ens queda una llarga marxa fins arribar-hi. 
Ens queda per a superar un seguit d'avant-cims que ens ofereix la cresta. El camí els va sortejant, sempre pel vessant de Gósol, és un constant puja, baixa i flanqueja. No hi ha cap pas difícil, tot i que alguna vegada haurem de fer servir les mans, principalment en l'última remuntada abans del cim. Sempre seguirem les fites i les maques de pintura groga que ens acompanyen durant tot el trajecte. 
Finalment arribem al cim; degut a ser un cim molt concorregut el seu aspecte reflecteix aquesta circumstància i és difícil poder fer alguna fotografia sense que et surti alguna pintada en una roca. 
Sortirem del cim seguint el camí que porta a l'Enforcadura, però el deixarem al cap de pocs metres, ja que ens desviarem a l'esquerra per a apropar-nos sense cap problema a la base del Calderer. 
Una vegada situats a la base hi ha una primera cadena una mica vertical, però amb moltes preses per a posar els peus. 
A aquesta primera cadena segueix un tram amb tres cadenes més que descriuen una Z, primer una flanquejada amb cadena, després una cadena per a pujar i desprès una cadena més per a tornar a fer una flanquejada. Aquest sector és el més fàcil. 
Arribem a dalt la cresta i hem de baixar a una bretxa que hi ha a continuació; ara ja veiem l'últim tram que ens resta per a pujar, Totalment vertical i encastat a dins d'una canal. 
Arribem a la bretxa (hi ha un bloc encastat una mica més avall que no ens afecta per rés). 
Entrem a la canal i ens agafem a la corda, desprès d'un primer pas ens trobem amb la paret llisa, per a pujar en aquestes condicions el que es fa és arquejar-se perpendicularment a la paret i anar pujant, però no ho podem fer perquè topem amb la paret de l'esquena que ens obliga a anar en una posició més vertical i molt més incòmoda i on cal fer molta més força (potser una solució és deixar la motxilla a la bretxa i pujar sense), és recomanable portar guants per a fer aquest pas agafat a la cadena. 
Després d'aquest pas hi ha un petit replanet i la cadena continua, però ara tot i ser vertical la canal és més ampla i permet pujar en la posició correcta. 
superat aquest pas complicat sortim pràcticament dalt del cim del Calderer, però seguirem uns planers metres més per apropar-nos a una cota una mica més baixa però encara amb més bona vista, ja que és un balcó sobre la vall de Saldes. 
Tornarem per on hem vingut, la baixada per la darrera cadena és molt més ràpida que la pujada, però també ens haurem de refiar més de les mans que dels peus. 
Ens encaminem a trobar el camí que baixa del Pedraforca a l'Enforcadura, però abans d'arribar-hi hi ha un corriol que baixa per una canal herbada paral·lela i trobem aquest camí quan ja som pràcticament a l'Enforcadura. 
L'Enforcadura del Pedraforca és un indret característic de la muntanya i mereix una aturada per gaudir d'aquest indret tant singular; voltat de verticals parets per tots costats a l'Enforcadura si ha tocat sardanes i si han pujat castells. 
Ara toca baixar per la tartera. La tartera del Pedraforca podria ser "la mare de totes les tarteres", però darrerament s'ha adaptat un camí que procura esquivar-la tant com pot i realment ho aconsegueix, és la vegada que l'he trobat més curta i menys pesada. Però és un camí que si no hi ha un manteniment constant, durarà quatre dies. 
El final de la tartera el marca un gran bloc que hi ha a la dreta. 
Aquesta gran pedra, molt característica i evident a part de marcar el final de la tartera també assenyala el camí de pujada al Pollegó Inferior. 
Per cert, en aquest punt la tartera continua, però el camí gira a l'esquerra i comença una bonica flanquejada per dins del bosc per a apropar-nos novament al refugi. 
HORARIS: 
del cotxe al refugi: 05mn 
del refugi al coll del Verdet: 1h 25mn 
del coll del Verdet al final de la canal del Verdet: 30mn 
del final de la canal al Pedraforca: 40mn 
del Pedraforca al Calderer: 25mn 
del Calderer a l'Enforcadura: 35mn 
de l'Enforcadura al final de la tartera: 40mn 
del final de la tartera al refugi Lluís Estasen: 20mn 
del refugi al cotxe: 05mn 
TOTAL: 4h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Refugi Lluís Estasen, canal del Verdet, Pollegó Superior del Pedraforca, 2506m i el Calderer, 2497m - Saldes, Catalunya (España)- GPS track