Amb aquesta fàcil excursió farem una circumval·lació per les tines de la riera del Flequer i les dues més significatives de la veïna riera de la Santa Creu.
Algunes de les tines de la riera del Flequer (Ricardo, Escudelleta, Tosques i Bleda) han estat restaurades i son conjunts de varies tines (de 5, 6 ó 7 tines) i hi ha un recorregut molt ben senyalitzat i documentat, però a la llarga riera de varis noms, primer de la Casanova, desprès de la Santa Creu i finalment de Mata-rodona, també està plena de tines, però resten derruïdes i moltes ja menjades per la vegetació, però hi ha dos indrets amb un interès especial, un son les tines de les Balmes Roges (un conjunt de tres tines aprofitant el sostre de la balma) i les tines dels Ermitanets, en ruïnes, però situades dalt d'un turó en un indret molt bonic. Tot i el seu estat ruïnós sembla que algú té cura de l'indret, doncs es veu cuidat.
També aprofitarem la caminada per a visitar el petit nucli d'Oristrell i la seva ermita de Sant Pere.
Darrerament no es podem visitar les tines de can Flequer ja que hi ha una tanca que encercla el recinte de la casa i les tines.
A part de fer una excursió per a visitar tines, durant el recorregut entre Sant Pere d'Oristrell i can flequer gaudirem d'una gran panoràmica, ja que veiem el Canigó, Puigmal, tossa d'Alp, Moixeró, Cadí, Pedraforca i les serres del Verd, Ensija i Peguera i a estones el Montseny; a part queda la panoràmica de Montserrat que gaudirem tota l'estona.
L'inici de l'excursió és a l'aparcament habilitat per a visitar les tines de la riera del Flequer que hi a la carretera d'el Pont de Vilomara a Rocafort i Mura. A uns 2 kms a la sortida d'el Pont de Vilomara hi ha el trencall, indicat amb un cartell, a les tines i a la pedrera de Montjuïc.
Pocs metres desprès de començar a caminar ens trobem amb la cruïlla que a l'esquerra porta a Oristrell. És una carretera cimentada que ens deixa en aquest bonic i petit nucli, la pega és la vista a la pedrera.
D'Oristrell surt un petit corriol que en pocs minuts ens deixa davant la petita ermita de Sant Pere d'Oristrell.
Darrera l'ermita hi ha una pista que seguirem força estona. Tal com ja he esmentat, caminem per damunt d'una carena amb molt bona vista sobre el Pirineu. A l'esquerra hi ha una barraca de vinya molt gran i ben conservada. Passem pel costat de can Dragó i arribem a una cruïlla de pistes. Seguim a la dreta i comencem a perdre alçada.
En un revolt surt un corriol a l'esquerra que porta directament a can Flequer, però com que el mas està encerclat per una tanca, decideixo seguir baixant per la pista i fer una mica de volta.
Ja a nivell de la riera del Flequer hi ha la cruïlla amb la pista que porta a cal Flequer. Una gran barrera impedeix el pas de vehicles.
Just a l'alçada de can Flequer, que queda una mica enlairat, hi ha una petita senyal informativa del corriol que surt a la dreta.
Costa una mica veure'l els primers metres, però desprès està molt marcat. Travessa la riera del Flequer i enllaça amb la pista que ve per l'altra costat de la riera.
Seguirem aquesta nova pista a l'esquerra durant una estona.
Més endavant veurem que per la dreta surt una pista secundària que seguirem fins que s'acaba a l'indret de la font de Colldat (que no vaig saber veure); aquest nom ve del mas que hi havia a l'altre costat de la torrentera (encara queden les ruïnes).
Ara hem de seguir un corriol que s'enfila. És poc transitat i a estones la vegetació sembla que se'l vulgui menjar, però sempre està traçat, i a més hi ha marques de color rosa (molt descolorides), algunes de verdes i a la part alta de vermelles, així com fites en els llocs una mica perdedors.
Desprès arribem a la placeta de les Bruixes, un petit coll des del que ja veiem el gran mas del Farell.
Ara el camí planeja una mica abans d'emprendre la pujada final al puig Gili. Potser és el sector més perdedor, però entre totes les senyals que hi ha no tenim cap problema per seguir el camí, només cal que hi posem més atenció.
Pocs metres abans d'arribar al mirador del puig Gili hi ha un corriol (aquest si que és perdedor) que ens porta al cim estricte de l'esmentat puig Gili. No es veu absolutament rés, la vegetació ho tapa tot, només hi ha un petit pedró de terme, els cinc minuts de la seva pujada final son del tot prescindibles.
Situats al mirador del puig Gili (aquí si que hi ha bona vista) veiem que és el final d'una pista, que si la seguíssim ens portaria a les Balmes Roges, però nosaltres seguirem un corriol molt ben marcat que empren una forta davallada.
Finalment el corriol arriba a un petit collet i puja lleugerament. No hem de fer aquesta pujada ja que a l'esquerra surt un rastre de camíl; costa veure'l els primers metres, però desprès és molt marcat. Aquest nou camí ens porta a la bonica font del Canelles. És una cova artificial, on al fons hi ha un degotall amb una marmita que recull l'aigua; en el moment d'aquesta excursió, estava completament plena d'una aigua freda i cristallina.
Aquest punt és també el final d'una curta pista que ens deixa a la pista principal, que seguirem a la dreta inicialment uns metres, fins arribar a una cruïlla de camins i pistes.
Per la dreta baixa el camí que hem abandonat per passar per la font del Canelles i per la dreta surt una pista secundària que seguirem fins el bonic indret de les tines dels Ermitanets (si seguíssim el camí baixaríem a cal Padre) nosaltres tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista principal.
Hi ha un amagat i poc marcat corriol que fa drecera i ens deixa directament a les tines de les Balmes Roges. Si no trobem aquest corriol, seguim la pista i hi arribarem igualment.
L'indret de les Balmes Roges és espectacular. Ara seguirem la pista que hi porta fins arribar a la pista principal que hem deixat per fer la drecera.
Seguirem aquesta pista que puja fort durant una estona. Aquesta pista va a un gran dipòsit d'aigua i s'acaba al mirador del puig Gili.
Abans veurem un marcat corriol a l'esquerra que comença a baixar. El seguirem, desprès planeja i vol fer una petita pujada. No hem de fer aquesta pujada, ja que per la dreta arrenca un altre corriol que segueix baixant.
Aquest nou corriol ens deixa a una pista, que seguim a la dreta, i que ens deixa ja al fons de la riera del Flequer i a la pista principal que segueix l'esmentada riera pel seu marge esquerra (en sentit del'aigua).
Ara arribem a les tines de Ricardo, espectaculars com totes les de la riera del Flequer, seguim la pista i per seguir visitant les tines hem de seguir la pista de l'esquerra a la propera cruïlla; les properes tines son les de l'Escudelleta, després passem per un dipòsit de vinya, (en realitat era un petit dipòsit d'aigua de la pluja), desprès les tines de les Tosques, una cabana de vinya i per acabar les tines del Bleda.
Ara ja només ens queda seguir la pista fins el final.
HORARIS:
de l'aparcament a Sant Pere d'Oristrell: 20mn
de Sant Pere a cal Flequer: 40mn
de cal Flequer al puig Gili: 1h
del puig Gili al mirador o placeta del puig Gili: 05mn
del mirador a la font del Canelles: 10mn
de la font a les tines dels Ermitanets: 10mn
de les tines dels Ermitanets a les Balmes Roges: 15mn
de les Balmes Roges a les tines de Ricardo: 40mn
de les tines de Ricardo a l'inici: 55mn
TOTAL: 4h 15mn.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta el Pont de Vilomara, Oristrell, Ermitanets, Balmes Roges i tines vall del Flaquer - el Pont de Vilomara, Catalunya (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada