Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 d’abril de 2022

Sallent, ruïnes del castell de Sallent, ermita de Sant Esteve i Sant Sebastià, Roques Albes, el Montcogul, 589m i ermita de Sant Martí de Serraïma

 





























Aquesta excursió és una plàcida caminada pel Bages que ens sorprendrà gratament per vàries raons.

La primera ens la trobarem poc després de començar-la amb la visita a l’ermita de Sant Esteve situada al costat de les ruïnes del castell de Sallent, de la que n’era la capella.
Aquesta ermita romànica del segle XI és la més gran de les dotze úniques ermites rodones documentades a Catalunya i va ser reconstruïda totalment per la Confraria Trenta-sisena de Sallent, inaugurant-se de nou l’octubre del 2008.
Vaig tenir la sort que hi havia dues persones desbrossant les ruïnes del castell i em varen obrir la porta i la il·luminació. Si per fora ja és una construcció que mereix ser admirada, l’encert en la reconstrucció i sobretot amb la il·luminació et deixa bocabadat.
Dedicada inicialment a Sant Esteve, posteriorment i degut a una plaga de pesta també es va dedicar a Sant Sebastià.
Situada a prop de la cinglera permet tenir una gran vista panoràmica del pla del Bages i en particular de Sallent, amb el pont Vell sobre el Llobregat.
Per la seva situació, segur que aquesta ermita us haurà cridat l’atenció baixant per la carretera C-16, ja que destaca una mica enlairada per sobre de Sallent.
Del castell ja es té noticia documental l’any 1023, i en la seva llarga història s’hi veu esmentat, entre d’altres, el bisbe de Vic i els reis Pere el Catòlic i Jaume el Conqueridor.
Per a l’ermita vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Sallent
i per el castell vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sallent


El segon indret interessant el trobem a l’indret de les Roques Albes, situat en el pla de Roques Albes al caire de la cinglera. És un mirador privilegiat de tot el pla del Bages, amb la muntanya de Montserrat com a teló de fons.
Si primer hem admirat una construcció humana, aquí admirem el que ens ofereix la natura en estat pur, perquè si el mirador és espectacular, el pla que tenim al darrere també és molt bonic, principalment a la primavera que combinen els camps verds i els grocs.
A l’enllaç: https://elmedinaturaldelbages.cat/geologia/geomorfologia/pla-i-cinglera-de-roques-albes-fucimanya-sallent/ hi trobareu un ampli i detallat estudi de la geologia d’aquesta cinglera. Del seu llunyà passat com a fons d’un estany permet trobar-hi fragments de fòssils de closques de cargols d’aigua dolça. El Celler Cooperatiu d’Artés elabora un vi de nom Roques Albes en honor a aquesta bonica geomorfologia que és, a la vegada, el mirador amb la panoràmica més completa de les vinyes d’Artés, de la D.O. Pla de Bages.


El tercer indret que també ens cridarà l’atenció és el bonic racó de l’ermita de Sant Martí de Serraïma.
Ermita inicialment romànica, potser referenciada, però no d’una manera clara, l’any 996, i ja sense cap dubte l’any 1003. Actualment està molt modificada, però no per això deixa de tenir un gran encant, voltada de camps i de vinyes.
Si al castell de Sallent sortien esmentats els bisbes de Vic i el reis Pere i Jaume; aquí hi ha passat els monestirs de Sant Benet del Bages, Sant Pere de la Portella, Santa Maria de l’Estany i Santa Maria de Serrateix que tenien propietats en aquest sector de les partides de Sant Martí i de Fucimanya.
Encara que queda força lluny d’on ens trobem, vull comentar que de Sant Pere de la Portella, al Lluçanès, és un indret que em té el cor robat!
Degut a les múltiples modificacions, sembla que el campanar es va quedar sense accés, i les campanes es toquen des de l’exterior.
Podeu trobar una amplia descripció i historia de Sant Martí de Serraïma a l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Serra%C3%AFma


El quart indret interessant, i ja que ens movem pel Bages, és l’espectacular mas de Sanmartí, seu del celler del mateix nom i situat a pocs metres de l’ermita.
Desmesuradament gran té en un costat una doble filera de porxades molt visibles baixant del Montcogul, una de simple al costat contrari, i unes grans balconades a les cantonades d’aquesta darrera, i evidentment, voltada de vinyes.Podeu veure més informació d’aquest celler als següents enllaços:  http://cellersanmarti.com/ i https://dopladebages.com/celler-sanmarti/


El cinquè indret és el Montcogul, un turó de 589 metres d’alçada, força destacat des del pla de Roques Albes, on hi ha les ruïnes d’una antiga construcció, un pessebre, un llibre registre i unes petites antenes, que semblen estar en desús, en una d’elles hi ha una petita campana o simulacre d’esquellot. Però a l’indret no hi ha gaire vista degut a la vegetació.

Aquests cinc indrets son els més rellevants d’aquesta caminada, però també s’ha d’esmentar la vista panoràmica de la que anirem gaudint tota l’estona.
El Pla del Bages el veurem durant gairebé sempre, amb la muntanya de Montserrat al fons, però també veurem el Cadí, la serra d’Ensija i gran part del Pirineu Oriental, des del Puigmal al Canigó, així com el Puigsacalm.
Caminarem per dins del bosc i entre camps i vinyes; i anirem trobant cabanes de pedra seca, algunes en perfecte estat de conservació i d’altres enrunades.
A l’inici també passarem per costat de la boca en desús de la mina de potassa de Sallent, que va tancar l’any 2020 després de dos accidents mortals, i que ara deriva tota l’activitat a la de Súria. Passem pel costat de la cinta transportadora i per la boca de grans dimensions, per on entraven camions.
Abans d’acabar i ja dins de Sallent passarem per Ca l’Arau, un edifici modernista obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, deixeble de Domènec i Muntaner.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ca_l%27Arau_(Sallent)

Iniciarem la caminada al municipi de Sallent, on podem aparcar a molts indrets, com per exemple a la zona que hi ha davant de l’escola Vedruna, per on passarem de tornada; però també podem fer-ho als aparcaments que hi ha al costat del Llobregat i molt a prop del Pont Vell. Una zona de molt fàcil accés si venim per la carretera de Cabrianes
Escollim aquesta darrera opció i comencem a caminar seguint el passeig fluvial, unes escales al final ens baixen a la carretera de Cabrianes per on hem vingut. Un ampli voral permet caminar-hi tranquil·lament, fins que arribem a l’accés a la boca de la mina i d’on surt la típica cinta transportadora que travessa la C-16.
En aquest punt hi ha un cartell que indica l’accés a l’ermita.
Pugem seguint l’esmentada cinta, travessant les antigues instal·lacions, arribem a la gran boca de la mina, on hi ha un caseta amb un guarda de seguretat, i a partir comença una pista que guanya alçada en un parell de llaçades.
La pista arriba a un replà, però abans veurem unes escales de pedra que indiquen el camí o drecera al castell i ermita.
Pugem per les escales que ens deixen en un bonic replà on hi ha un bosquet i una cabana de pedra seca en perfecte estat, sembla que restaurada.
Aquest bosquet és el pas previ per arribar a l’ermita i a les ruïnes del castell de Sallent.
Ja ho he descrit a l’inici, però l’ermita de Sant Esteve és espectacular. De les dotze ermites rodones que hi ha a Catalunya, només recordo haver estat a la de Santa Maria de Planès (a la Cerdanya Nord) i a la de Sant Miquel de Lillet (al Berguedà), tot i que totes tenen el seu encant, aquesta les supera.

Deixem l’indret per costat contrari al que hi hem arribat, tot seguint la pista que hi accedeix i que passa pel costat d’una de les parets del castell; poc després ens trobem una nova cabana de pedra seca i seguidament arribem a una cruïlla on hi un mur de pedres d’una lleixa o bancal, amb una cabana cavada a la muntanya aprofitant el mur i una altre cabana de pedra seca.
En aquesta cruïlla hem de girar a la dreta per a seguir una nova pista. La seguirem uns dos-cents metres, hem d’estar atents a una fita (pot ser que hi sigui o no) i a un camí que surt per l’esquerra.
És un camí molt bonic per dins del bosc que va enlairat i paral·lel a la pista fins que arribem a una cruïlla.
Aquí hem de girar a l’esquerra i emprendre una forta i curta pujada. Al capdamunt de la pujada trobem una altre cabana de pedra seca i el camí segueix planejant per dins del bosc amb tendència a anar pujant lleugerament.
Nova cruïlla dalt d’un petit turó amb una “treballada” fita al mig de la cruïlla.
Hem de seguir pel camí de l’esquerra. Continuem per dins del bosc força estona més. Les clarianes ens permeten anar veient el Pirineu.
Acabem sortint a una pista que seguim poca estona. Novament hem d’estar atents a una fita (o no) i al camí que bixa per la dreta i que ens deixa a una ampla pista que seguim fins arribar a un collet que és una important cruïlla de camins i pistes.
Per anar al Montcogul i a Sant Martí hem de seguir el camí que s’enfila per l’esquerra, però primer farem una bonica anada i tornada a les Roques Albes.
Així que seguim una pista per la dreta. Si és la primavera vorejarem un preciós camp d’un verd esclatant o groc si aquell any toca la colza (un mateix camp no pot tenir dos anys seguits el cultiu de colze).
Uns metres més endavant iniciarem una circumval·lació que ens portarà a arribar a les Roques Albes per un costat i a sortir-ne per l’altre.
Deixem la pista per a seguir un marcat camí per la dreta que ens porta directament a la punta de la cinglera, on ja podem gaudir d’un primer mirador espectacular sobre el Bages.
Girem a l’esquerra i anem seguint la cinglera; entre els arbres aviat veiem una destacada balconada a la mateixa cinglera. És el mirador de les Roques Albes, al que arribem en pocs minuts.
Ja ho he comentat a l’inici, però repeteixo que l’indret i la vista son espectaculars, unes lloses completament planes sobresurten del bosc i s’endinsen una mica sobre el buit formant una gran balconada que ens permet tenir una gran vista amb la plana del Bages i el Llobregat a sota els peus, amb Montserrat a un costat i amb el Pirineu que treu el cap per l’altre.

Reconfortats i relaxats deixem aquesta magnifica talaia i seguim el camí que surt per l’esquerra i que ens retorna a la pista i seguint-la en sentit contrari arribem de nou a la cruïlla anterior.
Aquí hem de seguir recta pel corriol que s’enfila muntanya amunt. És una pujada molt forta. La gràfica del traçat així ho demostra, una sobtada línia vertical que sembla un error del GPS és veritablement la pujada a la que ens estem enfrontant. El camí no està per giragonses i tira amunt pel dret.
Hem d’estar atents perquè durant aquesta pujada se’ns obre una momentània finestra entre els arbres que ens permet veure el bonic indret de Fucimanya.
A pocs metres del cim arribem a una cruïlla amb un pal informatiu. Seguirem recta amunt i de tornada anirem per la dreta (que de tornada serà l’esquerra).
Així doncs seguim recta i poc després arribem al cim del Montcogul.

Signem o no en el llibre registre i una vegada refets de la pujada tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí esmentat anteriorment que també ens va oferint boniques imatges de la contrada i del Pirineu.
Acabem sortint a una pista que seguim per l’esquerra (per la dreta tornaríem a la triple cruïlla d’anada i tornada a les Roques Albes). La seguim poca estona perquè pocs metres després hi ha una drecera, perfectament senyalitzada, que per l’esquerra ens estalvia uns metres. Sortim novament a la pista i davant mateix tenim el magnífic mas de Sanmartí.
Aquí vaig fer una “cagada”, ja que el camí i les marques de GR giren a l’esquerra, però també hi ha un camí que segueix recta directa al mas i que inicialment vaig seguir, però em va semblar que acabaria entrant a la finca privada, així que vaig retrocedir fins la cruïlla per seguir el GR que fa una mica de volta per arribar igualment al bonic racó de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (dels metres totals del traçat se’n poden restar uns dos-cents de l’errada).
Tot i que la carretera-pista que mena al mas és molt ampla, el recinte de l’ermita queda una mica apartat i protegit per un mur de pedra i xiprers que permeten gaudir-hi plenament d’aquest espai.

Contemplada l’ermita, ara potser encararem la part menys agraïda de la caminada, sobretot si la fem a ple estiu, ja que haurem de seguir durant dos quilòmetres aproximadament la pista d’accés al mas, ja que no hi ha cap ombra que ens protegeixi del sol; però en el moment d’aquesta descripció va ser un festival de travessar camps de colze que esglaonadament s’anaven enfilant per la serra del Montcogul. Passem pel costat de la granja i el mas del Solà. Molt més avall veiem dalt del turó l’ermita de Sant Silvestre, i poc després arribem a una cruïlla senyalitzada on si seguíssim per l’esquerra hi tornaríem.
Però seguim recta per la pista uns metres més fins que arribem a una nova cruïlla, també senyalitzada com “Els Quatre Cantons”, on abandonem la pista principal i en seguim una per l’esquerra. A pocs metres trobem un altre indicador del “Camí dels Quatre Cantons”, girem a la dreta i anem baixant per un ample camí en la frontera entre el bosc del Serrat del Xipell i els camps de l’altre costat.
Comencem a trobar les primeres construccions i finalment entrem a Sallent per l’Escola Vedruna.

Ara per arribar a l’aparcament farem una visita turística per Sallent, passarem per davant de l’església de Santa Maria, seguidament travessarem la plaça de Sant Antoni Maria Claret, on hi ha un monument al mig de la plaça, passarem per la plaça de la Pau, on hi ha la casa on va néixer Sant Antoni Maria Claret (no té rés a veure amb la descripció, però em va fer gràcia passar per aquests racons de Sallent, ja que de segon nom em dic Anton Maria Claret), anirem baixant cap el riu, i abans d’arribar-hi passarem per davant de Ca l’Arau i Cal Traval i finalitzarem la camina a l’aparcament situat entre el riu Llobregat i les restes de l’antiga muralla del segle XIV. Un bon final per una excursió molt bonica i variada.

HORARIS:
De Sallent a l’ermita de Sant Esteve i ruïnes del castell: 20mn
De l’ermita al turó sense nom: 30mn
Del turó sense nom a les Roques Albes: 45mn
De les Roques Albes al Montcogul: 20mn
Del Montcogul a Sant Martí de Serraïma: 30mn
De Sant Martí a l’aparcament: 55mn
TOTAL: 3h 20mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica:

Wikiloc | Ruta Sallent, castell de Sallent, ermita de Sant Esteve i Sant Sebastià, Roques Albes, Montcogul i Sant Martí de Serraïma








































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada