Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 d’abril de 2022

La Barata, Arcada Petita, puig Conill, Foradada de la Campana, Morral Gran, Morral d'en Bens, turó de Coll Prunera, Savina del turó de Coll Prunera i turó de les Rovires









































Excursió per una zona poc visitada del parc de Sant Llorenç de Munt que ens portarà a visitar indrets com l’Arcada Petita, el puig Conill, la foradada de la Campana, el Morral Gran, el Morral d’en Bens, el turó de Coll Prunera i el turó de les Rovires.
Tot i ser poc freqüentada, en tot moment seguirem camins, uns més fresats que d’altres. Només hi ha una excepció on en prou feines hi ha traça o simplement no n’hi ha; i és quan deixem el camí del torrent del Forn del Cargol per anar a l’Arcada Petita, i d’aquí al llom de la carena del puig Conill, però no tindrem cap dificultat per fer aquest recorregut.

Tot i que hi ha camí, cal advertir que el Morral d’en Bens fa pujar la dificultat de la caminada, ja que per pujar-hi hi ha una curta paret de quatre o cinc metres força vertical, però amb bones preses. En sentit contrari és millor portar una corda (vegis l’enllaç: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/del-km-13-5-de-la-carretera-al-coll-destenalles-al-turo-de-coll-prunera-morral-den-bens-morral-gran-72711206 ó el: https://estanysicims.blogspot.com/2021/05/del-km-135-de-la-carretera-al-coll.html
La baixada per l’altre costat és una canal que no presenta cap dificultat; si esteu habituats a la zona, és una canal semblant a la que, per exemple, podem trobar en la pujada o baixada del Castellsapera; és a dir amb algun sector una mica més dret que la resta, però que amb l’ajuda d’arbres i arrels es baixen sense cap dificultat. En aquest cas contret, son tres els sectors una mica més drets, principalment el del mig, però molt curts i fàcils. 
Aquest Morral es pot esquivar per la dreta baixant uns metres per tal de vorejar-lo, però la caminada perd part del seu atractiu; però haig de comentar-ho perquè l’excursió es pot fer igualment sense pujar-hi.
Malgrat que el temps no acompanya gens, d’altres caminades per la zona puc afirmar que les vistes son molt extenses. Per exemple veurem la torre de Collserola, la vall del Llobregat, el Pirineu, el Montcau, i també una curiosa perspectiva de Montserrat amb l’allargassat Castellsapera just al mig; també veurem a sota els nostres peus veurem l’extensa i verda plana, on destaquen Can Bofí, Can Pèlags, la Barata i Can Salvans (en aquesta darrera mansió va haver-hi al final de la guerra civil el govern legítim de la República Espanyola, presidit per en Manuel Azaña). 
També veiem a sobre d’aquesta casa, la bonica i panoràmica roca del Corb, el puig Codina i la roca dels Caus Cremats.
Del Pirineu es pot veure (si el dia és molt clar, fred i principalment a la tarda): el Montsent de Pallars i el pic de Mainera.

Situada al km 9 de la carretera BV-1221, la Barata (en realitat Baratta, ja que els seus primers habitants eren d’origen italià) és un conjunt d’edificacions que inclouen l’ermita de Sant Roc. Era un dels tres principals hostals que hi havia al camí Ral de Manresa a Barcelona (els altres dos eren el del Pont de Vilomara i el de Sant Jaume de Vallhonesta). Just davant d’aquests edificis i a la dreta de la carretera (en sentit coll d’Estenalles) hi ha dos petits aparcaments.
Sortim de l’aparcament seguint la pista que baixa i creua la riera de les Arenes; deixem a l’esquerra una pista amb un cadenat i pocs metres després gira a la dreta, en aquest punt comença un camí per l’esquerra que seguirem.
Després d’una forta pujada arribem a una pista. És la cruïlla principal d’anada i tornada de tot l’itinerari, ara la seguirem per la dreta.
Anem seguint-la, deixem una important desviació a la dreta, seguim recta fins que arribem davant la tanca de la finca de can Bufí.
D’aquí arrenca un marcat camí per l’esquerra que va resseguint el torrent del Forn del Cargol a una certa alçada.
Hem d’estar atents al punt d’interès, ja que l’haurem de deixar per girar a la dreta, però costa de definir el punt exacte ja que no hi ha cap camí, ni fita i tampoc res destacable que ho indiqui. Potser quan el pendent comença a augmentar i el torrent gira més decididament a la dreta i que estem sobre la cota de 820 metres d’alçada.
El bosc permet passar-hi sense entrebancs, pugem uns metres decantats lleugerament a la dreta i ens apropem a la base de la petita cinglera que tenim al davant. La resseguim uns metres per la dreta i en una raconada ens apareix la foradada de l’Arcada Petita (o foradada de Puig Conill), més que una cavitat o una foradada, en realitat és una escletxa que permet entrar-hi uns metres, però no té sortida.
Vista l’arcada seguim per la dreta, sense camí, uns metres més fins que veiem amagada a l’esquerra una curta, herbada i poc inclinada canal que ens permet, servir-nos de les arrels i dels troncs, superar el petit cingle que ens separa del llom de la carena.
A dalt trobem una traça de camí i algunes fites.
Trobat aquest corriol vull fer-hi un comentari. Uns metres abans de deixar el camí del torrent del Forn del Cargol haurem deixat a la dreta una fita (si hi és) que assenyala l’inici d’un rastre de camí, que és amb el que acabem d’enllaçar a dalt la carena, però que no passa per l’Arcada Petita. Ho esmento perquè d’aquesta manera tenim dues opcions per anar al puig Conill, passant o no per l’Arcada.
Situats de nou al llom de la carena, anirem seguint el rastre de camí de trajectòria evident i algunes fites que ens condueixen al peu del puig Conill, per acabar-hi d’arribar haurem de fer una mini grimpada de dos metres.
El cim del puig Conill és molt allargassat i amb poca vegetació i per tant és un gran mirador. Destaquem la imatge del Morral Gran que tenim a sobre mateix.
Deixem l’ampla puig Conill seguint el llom de la muntanya i de nou entrem al bosc on el corriol torna a pujar buscant el millor passant.
Més endavant la pujada disminueix i anem apropant-nos a una cinglera per la que sembla que no podrem pujar, però en arribar-hi veiem que a la dreta hi ha una bonica, llarga, estreta i encaixonada canal, que sense cap mena de dificultat ni de verticalitat; ens permet seguir pujant.
Hem d’estar molt atents ja que a mitja canal a la paret de la dreta i a uns parell de metres del fons de la canal hi ha la foradada de la Campana. Faig aquest comentari perquè potser centrats en pujar per la canal no veurem la foradada que queda a sobre nostre.
És com una finestra a la paret de la canal. Rep el nom perquè hi penjava una petita campana, que actualment ja no hi és. El nihilisme absurd que impera per aquesta zona no ha perdonat ni una petita campana!
Per arribar a dins la foradada fa falta una mini escalada de dos metres ja que la paret és molt vertical.
Vista la foradada acabem de pujar per la canal. A la sortida podem seguir uns metres per la dreta per a situar-nos al damunt de la foradada, però cal anar amb precaució perquè el pas és molt estret.
Deixem endarrere la canal, estem damunt la cinglera i el terreny s’eixampla, el corriol segueix, però ens en separarem uns metres per la dreta per a situar-nos al caire de la cinglera des d’on podrem gaudir de la vista sobre l’agulla del Bust d’en Clavé, una singular roca on l’erosió ha anat retallant i modelant la roca, deixant el que pot semblar un pedestal amb un bust al damunt.
Vist el bust, anem a recuperar el corriol i que poc després enllaça amb el bonic camí transversal que ve del collet dels Tres Termes i que recorre la carena dels Ginebres.
El seguim per l’esquerra, poc després passem pel cim del Morral Gran, que ja és un bon mirador, però seguim una mica més fins el caire de la cinglera, on hi ha una petita bassa natural i des d’on la vista és extraordinària. Ens poden moure per caire de la cinglera per anar veien des de diferents angles la vista panoràmica. Des de l’esquerra veurem el puig Conill a sota mateix i que vist des d’aquí, i posant-hi molta imaginació, pot semblar un conill.
Retrocedim per recuperar el camí i seguidament arribem al coll dels Ginebres.
Anem seguim la carena per dins d’un bosc molt bonic fins que de sobte ens topem amb la base del Morral d’en Bens.
Hi ha un corriol a la dreta que el voreja baixant alguns metres. Però nosaltres ens hi encararem. La primera impressió potser t’ho pot fer pensar i repensar, dubte que esvaeixo d’entrada dient que baixarem per l’altre costat molt més fàcil.
Es tracta de grimpar simplement el que veiem, una curta paret de tres o quatre metres amb molt bones preses, però força vertical. A la part inicial que és la més vertical només hi farem uns cinc moviments de grimpada, després ve un replà seguit d’una curta canaleta que ens deixa al capdamunt del Morral d’en Bens. Des del primer moviment posant una ma en la primera presa fins dalt el Morral potser només hauran passat tres o quatre minuts.
Dit això, també cal dir que aquesta curta paret inicial no és el mateix pujar-la que baixar-la. També l’he fet de baixada, però amb corda.
El cim del Morral d’en Bens és una gran plataforma amb espais amb vegetació i d’altres sense, per tant ens hi podem moure per tal de buscar els espais que ens permetin tenir bona vista.
Les dues vegades que hi he estat m’hi ha acompanyat la pluja i la boira, per tant la vista ha estat molt reduïda la primera vegada i nul·la la segona. Però és un morro força destacat al final de la carena dels Ginebres i per tant en condicions normals deu ser un gran mirador.
Per seguir l’itinerari hem de travessar el cim de punta a punta anant a la dreta seguint un rastre de camí. Situats ja a l’altre extrem ens hem d’apropar a la punta de la cinglera per l’esquerra, més que apropar, hem de situar-nos literalment a la punta, on hi ha una balconada de roca amb uns ginebrons al costat, un pas més i ja caiem cingle avall. Justament aquests ginebrons amaguen l’inici de la canal que ens permetrà baixar del cim.
En aquest indret la primera vegada hi havia una fita, que ara ha desaparegut.
Aquest inici de canal recorda el de la baixada final a l’Hospital de Sang sota el turó de la Cort Fosca, ja que ho veus la canal fins que poses el cap entre els arbres. Doncs aquí passa el mateix, ets a la balconada, et gires a la dreta, apartes unes branques i apareix de nou el rastre de corriol que comença la baixada per una canal entaforada entre les parets i la vegetació.
La baixada, que ja ha quedat comentada a l’inici, a estones té força pendent, però sense cap complicació. Ràpidament perdem alçada ara segueix un tram planer que ens deixa en una balconada rocallosa que torna a ser un excel·lent mirador.
Girem a la dreta i fem una giragonsa dreta-esquerra per un rocater que ens tornar a dins del bosc on a poques passes enllacem de nou amb el camí de la carena dels Ginebres; punt al que també arribaríem si no haguéssim pujat al Morral.
Segueix un tram molt bonic per dins del bosc, del que sortim per apropar-nos a un petit morro que torna a ser un gran mirador, davallem uns metres per terreny obert i tornem a entrar al bosc i arribem al coll Prunera.
Aquest coll és un important nus de camins. Haurem de seguir el camí que baixa per l’esquerra, però primer seguirem recta per fer una anada i tornada al turó de Coll Prunera.
Seguim recta, poc després sortim del bosc i per un rocater el camí arriba dalt del turó de Coll Prunera.
El punt més alt queda lleugerament a la dreta, on només hi ha una fita i poca vista degut a la vegetació; però abans d’arribar-hi, el rocater final ens ofereix una llarga balconada des d’on es gaudeix de molt bona vista, de la que destaca el Morral d’en Bens que s’alça abruptament damunt la carena dels Ginebres.
Una vegada descansats seguirem un corriol que fa la volta sencera al turó d’aquesta manera tindrem una panoràmica de 360 graus, però també l’objectiu d’aquesta volta és anar fins la Savina del Turó de Coll Prunera; arbre que precisament està marcat en el mapa. No és cap arbre espectacular ni monumental, però és una savina solitària i molt visible i característica quan baixes per la carretera des del coll d’Estenalles.
Vista i fotografiada la savina, acabem de fer la volta al turó enllaçant amb el camí d’anada i tornant al coll Prunera.
Ara òbviament girarem a la dreta i emprendrem la baixada seguint el bonic camí per dins del bosc que també va seguint el llom d’una carena.
Finalment el camí acaba desembocant en una pista que seguirem per l’esquerra fins el pronunciat revolt que hi ha a quatre passes. D’aquí arrenca un camí per l’esquerra que torna a enfilar-nos per dins del bosc.
Arribem a un collet on enllacem amb una mena de pista que seguim per la dreta. Hi ha hagut una tala d’arbres i a banda i banda de l’ample camí hi ha les restes del brancatge.
Arribem dalt del turó de les Rovires, on només hi ha una discreta fita a la dreta del camí i de vista poca.
Seguim el mateix camí que baixa per l’altre costat amb la mateixa característica de brancatge a cada costat. Durant uns metres aquesta pista o camí forestal s’acaba i tornem a recuperar l’antic camí, però més avall torna el camí forestal que no abandonarem fins arribar a la cruïlla d’anada i tornada del començament de l’excursió; enllacem amb el camí d’anada i tornem a l’aparcament de la Barata.

HORARIS:
De la Barata a l’Arcada Petita: 30mn
De l’Arcada Petita al puig Conill: 15mn
Del puig Conill a la foradada de la Campana: 10mn
De la foradada de la Campana al Morral Gran: 15mn
Del Morral Gran al Morral d’en Bens: 15mn
Del Morral d’en Bens al coll Prunera: 20mn
Del coll Prunera al turó de Coll Prunera: 05mn
Del turó de Coll Prunera a la Savina: 05mn
De la Savina al turó de les Rovires: 15mn
Del turó de les Rovires a l’aparcament: 25mn
TOTAL: 2h 40mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a l'enllaç: Wikiloc | Ruta La Barata, Arcada Petita, puig Conill, Foradada de la Campana, Morral Gran i d'en Bens, turó de Coll Prunera i de les Rovires







































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada