Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 8 d’abril de 2022

Vall de Lliterola i punta o penya de Lliterola, 2823 m.

Aquest cim és molt poc visitat i inclús hi ha confusió amb el nom, ja que els mapes el marquen com a “Tuca de Lliterola”, però aquest nom també el trobem en un altre cim de 3097 metres al costat del Perdiguero; és potser per això que també se’l pot trobar amb els altres noms de l’encapçalament.
Tot i ser poc freqüentat aquest cim destaca per dues raons
La primera perquè pel vessant de Remunye hi ha una canal que a l’hivern és un magnífic corredor de neu que rep el nom de Jean Arlaud, que va pujar al cim el 29 de juliol del 1931 per l’aresta W i va baixar-ne per l’esmentada canal. El nom de Jean Arlaud és freqüent en canals i cims de la zona ja que va ser-ne un pioner en obrir-hi vies, i que va morir el 24 de juliol del 1938, als 42 anys, precisament en un accident de muntanya a la cresta dels Gourgs Blancs.
La segona és per la espectacular panoràmica de 360 graus que es gaudeix des del cim, de la que cal destacar-ne la privilegiada i pràcticament única vista de la carena que va des del Mall Pintrat al pic de Malpàs; amb els cims Malpàs, del Bom, Mall Barrat, Mall Planet, pic de Fouillouse o tuca d’es Caballos i el Mall Pintrat; tota aquesta impressionant carena fronterera la tindrem davant del nas, carena que per altre banda és difícil de veure tan ben retallada i en la seva totalitat des d’altres indrets.
Però també veurem una llarga sèrie de cims, impossible de nombrar-los tots, però en destacarem alguns: els Posets, Bardamina, Gemelos, Llàntia, Perdiguero, Cabrioules, Ixeia, Xinebro, pic d’Estós, agulles de Perramó, gran pic de Perramó, Batisielles, Bondidier, Maladetas Occidentals, Aneto, Maladeta, tuca Blanca de Paderna, Alba, Aragüells, Piedras Albas, Tatats, Acampament, Salvaguarda, Mina, Castanesa, Beciver, Turbó, Cotiella, inclús es veu el Mont-perdut, el Cilindre i el Marboré.
És una caminada “fàcil”, entre cometes, ja que el desnivell és de 1000 metres pujats sense treva, i a mesura que ens apropem al cim el pendent es va accentuant i els darrers metres els farem per la cresta que és una mica trencada.
Les fotografies amb el traçat que acompanyen aquest escrit us donaran la dimensió real de la pujada i del pendent que cal superar.
Tot i ser força desconegut, segur que us haurà cridat l’atenció caminant per la vall d’Alba ja que és el gran cim piramidal que domina la panoràmica i que separa les valls de Remunye i de Lliterola.
També us cridarà l’atenció la gran barrera que formen aquest cim i el de Remunye des de la carena dels Mall Planet i Barrat.
L’itinerari que farem és el que normalment utilitzen per baixar del cim els que hi pugen per la canal Jean Arlaud.

Haig de remarcar que aquesta descripció és fruit de dues excursions, el 5 de maig del 1996 i el 13 d’octubre del 2002, així doncs el traçat està fet des de l’ordinador i per tant pot no ajustar-se a l’indret exacte per on cal passar. Per aquesta raó també és necessari anar seguint l’explicació. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl·lits.
Però d’aquesta excursió poca descripció i traçat es pot fer perquè tot el trajecte és molt evident, només cal anar pujant recta amunt per zones d’herbei i pedres.
De tota manera intentarem fer una mínima descripció d’aquesta panoràmica caminada.


Ens hem de situar a Benasc i seguir la carretera A-139 fins pocs metres desprès de la cruïlla a l’hotel Turpi i als Banys de Benasc. En aquest punt ja veurem a la dreta de la carretera un lloc molt ampli per aparcar i a l’altre costat el començament del camí a la vall de Lliterola. L’inici del camí està indicat amb un cartell i un pal senyalitzador.
És un camí que no té pèrdua, al començament empren una forta pujada per dins del bosc i aviat arriba a unes prades molt boniques on es torna més planer.
Al final de les prades es torna a enfilar i seguidament arriba a unes noves prades, on al fons hi ha la cabana de Lliterola.
No cal arribar a l’alçada de la cabana, però ens hi hem d’apropar molt; en aquest indret (hi ha un cartell indicador) el camí emprèn una forta pujada fins un petit estanyol del que es despenja un bonic salt d’aigua.
A l’indret del cartell comença la pujada a la tuca de Lliterola, encara que també podem seguir una mica més el camí a l’estany i deixar-lo més amunt, però en aquesta descripció ho farem des del cartell o inclús una mica abans, ja que girarem a la dreta per emprendre la pujada directament per les prades.
Pugem paral·lelament al camí però guanyant alçada més directament.
Del pic de Remunye es desprèn en direcció S i després SE l’important cresta de les Fites de Remunye que baixa abruptament dels 2886 metres del cim fins als 2300 on es fon amb les rampes herbades per les que anem pujant.
Aquest final de cresta i la cota dels 2300 serà la nostra referència durant la primera part de la pujada, ja que ens hi hem de dirigir.
Quan arribem a la cota 2330 metres i situats sota el final de l’esmentat estrep hem de girar a la dreta i seguir pujant. A pocs metres, a la cota 2360 passem pel costat d’un avenc, senyalitzat en el mapa, però del que no he sabut trobar-ne el nom. La zona és càrstica i aquest avenc sembla força profund.
Ens trobem a l’entrada d’una amplia coma emmarcada a l’esquerra pel pic de Remunye i a la dreta per la tuca de Lliterola. Ja veiem el cim però és d’aquelles pujades que sembla que estigui allà mateix, però és simplement un efecte òptic, ja que hi ha petits replans que no es veuen i fan que el trajecte sembli més curt del que és en realitat.
No hem d’entrar a la coma, ja que a la dreta hi ha una amplia pala que comunica directament amb el cim. Simplement hem d’anar pujant per on ens sembli millor.
A mesura que anem guanyant alçada el pendent va augmentant i l’herbei va deixant pas a les roques.
No cal dir que des de que hem abandonat el fons de la vall i hem començat a guanyar alçada, la vista s’ha anat eixamplant a cada passa.
Si encara hi ha congestes, aquestes ens facilitaran la pujada estalviant el pedregar, però degut al pendent potser ens haurem de calçar els grampons.
No hi ha cap mena de camí o traça marcada, però el terreny permet anar pujant sense cap impediment.
Després de molt pujar arribem a dalt la carena, i la vista s’obra de sobte a la carena fronterera entre el Malpàs i el Mall Pintrat amb la vall de Remunye als nostres peus. Només per aquesta panoràmica ja és recomanable pujar a aquest cim.
El cim queda lleugerament a la dreta i ens caldrà fer una curta semi-grimpada pels blocs que ens en separen.Després de contemplar-la abastament només ens queda tornar a baixar per on hem pujat.


HORARIS:
De l’aparcament a la cruïlla amb la cabana de Lliterola: 1h
De la cruïlla a la tuca de Lliterola: 3h 15mn
De la tuca de Lliterola a l’aparcament: 2h 10mn
TOTAL: 6h 25mn












































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada