Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 d’abril de 2022

Darnius, dolmen de Can Puig de Caneres, Sant Esteve del Llop, puig de la Torre, mirador de la Tortuga i mirador del Serrat del Sentinella

 












































Caminada molt bonica i recomanable que prenent com a punt de sortida el municipi de Darnius a l’Alt Empordà ens portarà a visitar indrets molt interessants i variats, ja que primer passarem pel dolmen de Can Puig de Caneres i per l’ermita de Sant Esteve del Llop; a partir d’aquí canviarem el tipus de caminada i ens enfilarem de valent per tal d’arribar al capdamunt del Serrat del Sentinella, que recorrerem de punta a punta.
Arribats al Serrat primer ens aproparem a unes formacions rocalloses força curioses i seguidament farem equilibris dalt del Puig de la Torre, des d’on començarem a gaudir d’unes espectaculars vistes de l’embassament de Darnius-Boadella; vistes que ens acompanyaran fins els miradors de la Tortuga i del Serrat del Sentinella. El primer rep aquest nom per l’evident semblança amb una tortuga d’unes roques que hi ha al costat del mirador.
En general és una excursió fàcil, ja que totes les petites dificultats que podem trobar-hi son optatives, però evidentment si no les fem la caminada per part de l’atractiu, però tot i així manté les vistes del pantà. Alguns camins ens recorden la proximitat de l’indret amb la Garrotxa ja que alguns son “de mala petja” degut a la quantitat de pedres que hi ha escampades pel terra que obliguen a estar pendent d’on poses els peus. En alguns trams el camí està molt malmès per l’erosió que hi ha cavat reguerons força profunds i cal passar per les voreres.
Trobem itineraris que esmenten el puig de la Torre com les Roques de l’Àliga o com a Penyes (en concret Peñas) de Boadella en una ressenya que escala tota la cresta que se’n desprèn.
El nom de puig de la Torre surt esmentat en molts recorreguts i apareix en el mapa ráster del IGN que apareix junt amb la cota de 356 metres, a la resta de mapes en aquesta cota no hi apareix cap nom. És una ampla i plana aresta rocallosa amb timba a cada costat, més pel vessant del pantà que per l’altre i per la que podem anar caminant fins que diguem prou, ja que les dificultats van augmentant a mesura que avancem i que ofereix unes vistes impressionants sobre el pantà.
La bonica ermita de Sant Esteve del Llop només conserva l’absis del segle XI d’estil romànic, la resta de la nau és del segle XV.
A la viquipèdia trobem que potser havia estat propietat dels templers i hi ha controvèrsia de si anteriorment havia estat priorat benedictí dependent de Sant Genís de Fontanes o simplement capella sufragània de la parròquia de Darnius. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_del_Llop
Deixant de banda la seva història, l’ermita és molt bonica i està en un estat una mica descuidat i a només tres-cents metres de la carretera GI-503 a la que s’hi accedeix per una pista en perfecte estat, ja que és la pista d’accés al Mas de Sant Esteve del Llop que està a pocs metres de l’ermita.
El dolmen de Can Puig de Caneres o simplement Dolmen de Caneres és també molt bonic, molt ben conservat i situat en un racó d’un gran prat o antic camp del gran mas de Can Puig de Caneres; mas que anirem veiem durant bona part del recorregut juntament amb el mas de La Cortada, tots dos reconstruïts.
Vegis una detallada descripció d’aquest dolmen datat en el període del neolític mitjà, a finals del quart mil·leni ac, a l’enllaç: http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Dolmen+del+Mas+Puig+de+Caneres&x=0&y=0
A aquest dolmen també s’hi arriba després d’1.5 km per una pista en perfectes condicions que arrenca de la GI-503 de Darnius a Maçanet de Cabrenys, just en el mateix punt (km 2,5 aprox.) on arrenca la pista a Sant Esteve del Llop, per anar a un anirem per l’esquerra i a l’altre per la dreta; totes dues pistes estan senyalitzades a peu de carretera; el cartell del dolmen no passa desapercebut perquè és un pal amb varis colors llampants que recorda les perxes nivomètriques del Pirineu, mentre que el que assenyala a Sant Esteve és un modest cartell clavat en un arbre.
La panoràmica “estrella” és el pantà de Darnius-Boadella, però també tenim molt bona vista sobre Maçanet de Cabrenys i principalment de Darnius. Referent a la resta de panoràmica podem veure el puig Neulós, el Bassegoda, el Mont, Santa Maria de Codó, la plana empordanesa, Les Salines....i segurament més indrets com la badia de Roses, però el temps no acompanyava gens i no es veia.
Al curiós mirador del Serrat del Sentinella, construït l’any 2009, hi ha una taula panoràmica que indica alguns d’aquests indrets.

Per començar la caminada ens hem de situar al municipi de Darnius, concretament hem de seguir la carretera GI-503 que el voreja fins pràcticament la sortida, allà veurem un cartell a la dreta que assenyala “Escola Mont-roig”, doncs hem de seguir aquesta indicació ja que al davant de l’escola hi ha un bon aparcament en bateria.
Comencem a caminar seguint el passeig de les Salines, al final girem a l’esquerra per seguir uns metres pel carrer del Trull i immediatament seguim per la dreta pel carrer Esplanes quan aquest fa un marcat gir a l’esquerra hem de seguir una pista per la dreta que baixa lleugerament. A partir d’ara iniciem una bonica caminada per dins del bosc, en una propera cruïlla seguim per l’esquerra; força estona després passem pel costat del mas abandonat de les Planes; anem apropant-nos al Ricardell fins que hi acabem d’arribar just a l’indret on hi ha un petit salt d’aigua.
Seguim el camí tot passant pel costat de quatre o cinc basses en desús.
Seguidament creuem el Ricardell just a l’indret on hi ha un altre salt d’aigua amb un gorg. Poc després arribem a una cruïlla amb un cartell indicador i on hem de seguir per la dreta prescindint de la indicació que assenyala per l’esquerra. Si fins ara el camí ja era bonic, ara encara ho és més.
Anem seguint el Ricardell, ara pel marge esquerra (la nostra dereta) fins que el tornem a creuar; ara el camí comença a pujar més decididament.
Enlairat i entremig de la vegetació veiem el mas de La Cortada amb els seus bonics finestrals. És una imatge que crida la atenció, ja que tot és vegetació menys el mas.
Arribem a una pista que seguim per l’esquerra fins que enllacem amb una altre pista que també seguim per l’esquerra, poc després passem pel costat d’una petita bassa natural per acabar sortint a la pista principal de Darnius a La Vajol, que és la ja esmentada que enllaça amb la carretera GI-503. Però ara primer la seguirem per la dreta per tal d’arribar al dolmen de Can Puig de Caneres o simplement de Caneres.
Després de caminar encaixonats per camins i pistes en mig de vegetació sorprèn aquest gran replà. El gran dolmen està a la dreta i a l’entrada del pla i està senyalitzat amb un cartell i a més està flanquejat per dos xiprers.
Contemplem aquest indret tan bonic i tenim dues opcions per a continuar; una consisteix en tornar per la pista i seguir-la fins la carretera, i l’altre consisteix en fer el mateix, però estalviant-nos un tros d’aquesta pista.
Opten per la segona opció i vist el dolmen seguim una vintena de metres més i girem a l’esquerra per a seguir una pista secundària i un camí per dins del bosc que ens tornen novament a la pista principal pocs metres després de la cruïlla abans esmentada.
Seguim la pista per la dreta que després d’una estona ens deixa a la cruïlla amb la carretera GI-503 que simplement hem de travessar, ja que per l’altre costat arrenca la pista que en pocs minuts ens deixa davant l’ermita de Sant Esteve del Llop. Uns metres abans haurem deixat el mas de Sant Esteve a la dreta.
Indret bonic i acollidor i també final de la pista. Contemplem i fotografiem l’ermita pels quatre costats.
A l’indret hi ha un cartell que ens assenyala l’inici del camí que seguirem. S’ha acabat la caminada “plàcida”, ara comencem una forta i sostinguda pujada per tal d’assolir el llom de la carena del Sentinella. A mesura que anem pujant la vista es va ampliant, podem veure el poble de Maçanet i el traçat de la carretera així com el viaducte que hi ha sobre el Còrrec de la Gavarrera i els masos de La Cornera i del Puig de Caneres.
Ja estem pràcticament dalt la carena hi ha la dreta del camí apareixen unes formacions rocalloses que criden l’atenció.
Ens separem unes passes del camí i ens hi apropem. Primer en trobem una de punxeguda i inaccessible i a poques passes hi ha un conjunt que si que permeten pujar-hi i des d’on veiem per primera vegada el puig de la Torre; una imatge molt bonica i espectacular.
Baixem de les roques, tornem al camí i poques passes després arribem a dalt la carena i una fita i un corriol a la dreta ens porta al puig de la Torre i per primera vegada veiem l’altre costat de la carena amb el pantà als seus peus.
L’indret és realment espectacular, una ampla i plana aresta de roques blanquinoses, amb timba a cada costat ens convida a entrar-hi.
Podem arribar sense cap dificultat fins a pocs pams del punt més alt, que és una roca gens fàcil de pujar-hi; a partir d’aquí la carena segueix, però és complica; si volem continuar hem de recular unes passes i baixar per la dreta per tal d’arribar a una cornisa que ens permet seguir una estona més fins unes roques on hi ha una petita foradada, però aquest trajecte ja és una mica més exposat.
L’indret mereix una llarga contemplació panoràmica còmodament asseguts en aquestes roques contemplant els dos costats, principalment el del pantà.
Quan decidim marxar, tornem al camí, i a partir d’ara començarem una llarga caminada per la carena, però la vegetació ens impedirà contemplar el pantà, excepte en els balcons que la carena ens ofereix.
Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquera, una estona després en una nova cruïlla seguim per la dreta.
El camí a estones es deteriora per l’erosió del sol i trobem solcs que semblen trialeres i hem de procurar esquivar-les pels costats.
Ens crida l’atenció l’estelada que oneja dalt del puig Negre. Tenim la temptació de pujar-hi, però no hi ha camí i amb tota seguretat en sortirem amb esgarrinxades ja que ens en separen uns quaranta metres de desnivell de pujada i quaranta més de baixada. Ho deixem per una altre ocasió en la que potser portarem tisores de podar.
Però pocs metres després tenim una nova oportunitat de mirar d’esquivar les esgarrinxades, ja que a la dreta del camí i sobresortint de la vegetació hi ha un nou conjunt de roques. Aquestes estan a pocs metres i ens hi aventurarem.
Deixem momentàniament el camí i obrint-nos pas entre els boixos ens hi arribem. No és necessari anar-hi, però la vista ens recompensa ja que queden aproximadament sobre la meitat del pantà, i per tant el dominem en la seva totalitat, només s’escapa de la nostra vista la branca de l’embassament que s’acosta a Sant Llorenç de la Muga.
Tornem al camí, poc després passem per una nova balconada sobre el pantà i finalment arribem al mirador de la Tortuga.
Una gran esplanada dalt la carena, des d’on tornem a gaudir d’una gran panoràmica del pantà i també de Darnius. Tal com ja he esmentat a l’inici, el mirador rep aquest nom per l’evident forma de tortuga que té una roca que hi ha al costat del mirador.
Començava a ploure i no vaig fer la fotografia de la tortuga des de l’angle adequat, encara que s’intueix força bé aquesta forma de la roca; per les xarxes corren fotografies millors on es veu perfectament aquesta forma, inclús en destaca una taca fosca que representa un ull.
Del mirador arrenca un corriol que emprèn un fort descens, passant precisament pel costat de la roca en forma de tortuga.
Aquest corriol ens deixa en un camí que segueix baixant més moderadament fins arribar a una pista on hi ha en un revolt el mirador del Serrat del Sentinella.
És un mirador construït el juliol del 2009, patrocinat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà, per la Diputació de Girona i l’Obra Social la Caixa, i està format per una original rampa de forma helicoïdal que et deixa dalt d’una plataforma on hi ha una taula panoràmica que ens assenyala els punts més importants.
Contemplada la panoràmica i el mirador emprenem el retorn definitiu a Darnius.
Seguim la pista en direcció al poble, anem baixant i la pista fa un pronunciat revolt a la dreta.
Aquest és un punt important d’aquest descens. Si seguim per la pista també arribarem al poble passant pel coll de l’Hospital; però d’aquest punt on ens trobem ara també arrenca per l’esquerra un marcat camí que també ens hi porta.
Disposats sempre a escollir camins abans que caminar per pistes seguim aquest marcat camí que aviat emprèn un fort descens per dins del bosc.
Abans de començar aquest descens el camí segons els mapes i traçats anteriors segueixen recta per una mena de pista que va a sortir directament a Darnius passant pel costat d’unes naus abandonades. Però actualment aquest camí està en desús ja que queda barrat per una tanca que impedeix continuar. No queda més alternativa que seguir baixant sense cap problema pel camí ben marcat, travessem una torrentera i seguim caminant apropant-nos a la carretera.
Aquí ens trobem amb un nou i darrer petit obstacle ja que no podem accedir directament a la carretera perquè hi ha un talús que ho impedeix. Però el camí segueix baixant ja que hi ha un pas subterrani que la travessa.
Aquest pas consisteix en un tub prou alt perquè hi passem drets i que en el fons és el pas natural per la torrentera que acabem de creuar.
Ja a l’altre costat el camí remunta uns metres per arribar al nivell de la carretera i ja som a l’entrada del poble just al final d’un projecte d’urbanització de la que només hi ha els carrers asfaltats i les preses de corrent.
Ara podem arribar a l’aparcament per on més ens plagui. Seguint pels carrers de la urbanització arribarem al carrer del Trull pel que ja hem passat al començament, o bé podem seguir uns metres per la carretera per arribar a la cruïlla on hi ha la indicació de l’Escola Mont-roig i d’allí a l’aparcament.
Per cert, anant per la carretera veiem que l’antic camí que hi baixava directament també està barrat per pujar-hi.

HORARIS:
De Darnius al salt i gorg del Ricardell: 25mn
Del gorg al dolmen de Caneres: 35mn
Del dolmen de Caneres a la cruïlla amb la GI-503: 20mn
De la GI-503 a Sant Esteve del Llop: 05mn
De Sant Esteve del Llop a les primeres roques: 15mn
De les roques al puig de la Torre: 05mn
Del puig de la Torre al mirador sense camí: 40mn
Del mirador sense camí al mirador de la Tortuga: 15mn
Del mirador de la Tortuga al mirador del Serrat del Sentinella: 10mn
Del mirador del Serrat del Sentinella a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 3h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Darnius, dolmen de Can Puig de Caneres, Sant Esteve del Llop, puig de la Torre, miradors: la Tortuga i Serrat del Sentinella














































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada