Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 6 de maig de 2022

Sitges (coll de la Fita), puig d'en Carbonell, cova Negra, Jafre, vèrtex geodèsic de penya Riscle, puig de Pota de Cavall, la Fita Grossa, turó Rodó, puig d'en Boronet (Creu de Sant Isidre), turó de la Fleca i cova Sant Llorenç










































Aquesta caminada és una bonica i interessant circumval·lació pel massís del Garraf que ens portarà a visitar-ne alguns turons i dues coves (de les més de 400 que hi ha inventariades), passarem pel poble abandonat de Jafre o Jafra. La llargada del recorregut ens permetrà caminar per dalt les carenes, així com també pel fons o fondo de les torrenteres.
Anirem trobant grans cabanes de pedra seca a la vorera dels antics bancals de vinya. També ens acompanyarà en molts punts el margalló, planta protegida de la família de les palmeres i molt habitual al Garraf
Trescant per les carenes gaudirem d’una gran panoràmica de la costa, de la que destaca la inconfusible silueta de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges dalt d’un turonet, el port de Sitges, també amb la característica forma de l’hotel Melià. La costa amb els encertats espigons per a recuperar la sorra; (tant de bo al Maresme algun dia tinguin la clarividència per fer el mateix). També veurem Vilanova i la Geltrú.
Però no tan sols veurem la costa, ja que també veurem tot el Penedès, esquitxat de pobles i urbanitzacions d'on destaca Sant Pere de Ribes, amb les dues torres de l'església de Sant Pere. Les torres de les esglésies és una forma fàcil per saber quin poble o vila estàs veient a la llunyania. Si tens algun dubte, fas una foto i després amb tranquil·litat busques per internet a quin poble o municipi pertany aquella església.

Els set turons pels que passarem son: el puig d’en Carbonell, de 276 metres d’alçada; el vèrtex geodèsic de la penya Riscle, de 308 metres; el puig de Pota de Cavall, de 387 metres; la Fita Grossa, de 300 metres; el turó Rodó, de 294 metres; el puig d’en Boronet, de 316, amb la gran creu de Sant Isidre; i el turó de la Fleca de 293 metres.
La penya Riscle, la Pota de Cavall i la Fita Grossa, son tres turons que formen un triangle dalt de la carena, amb unes vistes espectaculars, ja que no hi ha ni un arbre en aquest extens replà. Que per cert no vaig poder fruir-ne gaire, ja que va començar a ploure a la penya Riscle i va parar baixant de la Fita Grossa; però tot i així la panoràmica era molt bonica, només mancava el sol i el mar blau.
També gaudirem d’una gran vista panoràmica a partir de la Creu de Sant Isidre i principalment durant el trajecte pel turó de la Fleca.
És una excursió de dificultat moderada en alguns punts, malgrat caminar tota l’estona per pistes i camins; excepte quan pugen al puig d’en Carbonell, ja que aquí no hi ha cap camí i ens haurem d’obrir pas tipus “senglar”, però és una pujada voluntària, i si no tenim ganes de fer el senglar, podem prescindir d’aquest puig, ja que té molt poca vista; però personalment m’agrada anar a aquests turons pels que segurament fa molt temps que no hi passa ningú, ja que en aquests indrets és on millor sents “parlar el bosc”.
Però la dificultat moderada no queda solucionada no pujant aquest turó, ja que també seguirem corriols poc marcats, sortosament senyalitzats amb fites, però el principal problema és que el massís del Garraf és majoritàriament calcari i és una de les zones càrstiques més importants de Catalunya, això comporta que moltes vegades caminarem per terreny rocallós, extremadament erosionat i carregat de clivelles, on constantment haurem de mirar on posem els peus; en alguns punts posar tota l’atenció en els peus ens costarà una mica, perquè el paisatge és molt bonic i podem tenir la temptació de mirar i caminar a la vegada, però això ens pot portar a caure o a una torcedura de turmell.
.

A part dels turons, un altre indret important son les ruïnes del poble de Jafre, un nucli ja documentat l’any 1139 i que durant el decurs dels segles ha viscut varis episodis d’abandonament i repoblació, la fil·loxera a finals del segle XIX precipità l’abandonament definitiu, tot i que l’any 1960 Jafre encara tenia dinou habitants. Darrerament havia sigut punt de trobada per a sessions d’espiritisme i de fenòmens paranormals. A l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jafre_(Olivella) i trobareu molta més informació de la seva història, de la que també podem destacar la dels barons de Jafre que durant els segles XIII I XIV eren jutges o batlles reials de Vilafranca del Penedès, i també es conta que potser el 1714 varen acollir en Rafael de Casanova ferit i cercat pels vencedors. En resum un munt d’història convertida en unes ruïnes cada vegada més menjades per la vegetació.

Passarem per la Cova Negra, cavitat de 69m metres de recorregut i molt coneguda des de temps immemorials, i ja documentada el 1897 per Font i Sagué. El 1956 és excavada per J, Bellmunt i hi troben una petita destral de basalt, denes de collar i altres elements.
A l’octubre del 2010 és explorada per membres del GE Badalona (a Badalona sempre hem tingut un potent grup d’espeleologia, amb importants descobriments a la Cerdanya i al Pirineu d’Osca) trobant-hi al fons un petit conducte ascendent, que després d’una curta escalada de 4 metres condueix a una petita galeria superior; però també descobreixen una inscripció amb les lletres G.E.C. que no saben a qui corresponen, però que evidencien una exploració anterior. Vegis a l’enllaç: https://espeleoworld.com/c/cova-negra-2 una detallada descripció d’aquesta cavitat.
També visitarem la cova de Sant Llorenç; una interessant galeria descendent de dues boques i de 7 metres d’amplada, amb un conjunt estalagmític força degradat al bell mig i que en la seva part més baixa ha estat objecte des del 1919 d’excavacions arqueològiques i les més recents daten del 2014 i 2015 amb troballes que van des del neolític fins a l'època romana. També a l’enllaç: https://espeleoworld.com/c/cova-de-sant-llorenc i trobareu més informació, així com els plànols d’alçada i de secció de la cova.

Dalt del puig d’en Boronet s’alça el gran monument de la Creu de Sant Isidre. A l’indret sempre hi ha hagut una creu; l’actual fou bastida entre els anys 1953 i 1955 pel desaparegut Centre Excursionista Amunt de Sitges i s’ha convertit en un emblemàtic monument de l’excursionisme sitgetà. El monument, tot de pedra i de vuit metres d'alçada, té una base de tres graons, sobre els que s'alça un tronc cònic rematat per una creu. L'escultura està decorada amb l'escut de l'Agrupació Excursionista i vuit terracotes, dues de grans (representant el Sant Crist i la Mare de Déu del Vinyet), i sis de menors (Sant Llorenç, Sant Isidre, Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, Sant Bartomeu i Santa Tecla, patrons de Sitges, i Sant Sebastià, nom molt vinculat a aquesta població). Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_d%27en_Boronet

Per situar-nos al començament de la caminada hem de sortir de la C-32 per la sortida 30 (si hem anat a Sitges per aquesta via) i per la dreta seguir fins el polígon industrial de Mas Alba, travessar-lo de baix a dalt fins la rotonda que hi ha al capdamunt, a la dreta aniríem al tanatori i per l’esquerra seguirem una pista, la primera part és de terra i la segona està cimentada que ens deixa al coll de la Fita.
En aquest indret hi ha un aparcament, un cartell de senyalitzacions i un mapa del parc del Garraf.
El nom de Coll de la Fita és el que indica el cartell de senyalitzacions, no confondre’l amb el “collet” de la Fita pel que passarem després.
Com que l’excursió serà llarga si veieu que potser fareu “salat” per dinar, en el mateix polígon a prop de la rotonda que hi ha al començament hi ha un bar-restaurant de “polígon” que està força bé.

El coll és una cruïlla de pistes, hem de seguir les indicacions del GR-5 amb la indicació de Can Grau i Olesa de Bonesvalls. Anem seguint aquest camí que davalla lleugerament.
Arribem a la unió del fondo de la Bruixa amb el fondo del Forcall, aquí el camí fa un marcat gir a l’esquerra, l’hem d’abandonar per girar a la dreta per seguir immediatament un corriol que s’enfila per l’esquerra (indret senyalitzat amb una fita), aquesta pujada ens deixa al coll d’Entreforc, on hi ha les ruïnes de Can de la Muntanya.
Ara ja hem guanyat una mica d’alçada i la vista es va obrint mentre caminem per un bonic camí que va guanyant alçada molt lentament.
Deixem a l’esquerra una cabana de pedra seca i poc després arribem a l’ampli indret del coll de Pota de Cavall, a la carena de Pota de Cavall, al puig del mateix nom hi passarem de després.
Ara el camí va girant a l’esquerra mentre travessem aquest gran replà fins arribar-ne a l’altre extrem; aquí hem d’abandonar el GR que se’n va per la dreta i seguir el camí de l’esquerra.
Poc metres després tenim la opció de pujar al proper puig d’en Carbonell que tenim a la dreta.
No hi ha cap mena de camí, però el terreny permet anar avançant sense gaires impediments, anirem superant antigues feixes i bancals de vinya, les parets de pedra dels marges a estones ens permeten caminar millor, passem pel que podria haver estat una cabana i poc després arribem al punt més alt.
No hi ha gaire vista, entre els arbres és veu una torre de vigilància forestal i poca cosa més.
Tornem al camí i poc després passem per una gran i perfectament conservada cabana de pedra seca, situada en un paratge molt bonic. Una mica més endavant arribem a una cruïlla; aquí el camí gira a l’esquerra i nosaltres hem de seguir-ne un que arrenca per la dreta.
Ara entrarem a la part més perdedora de la caminada ja que aquest camí que comencem a seguir i que ens ha de baixar de dalt la carena al fons del torrent de Jafre és molt menys marcat que els anteriors; tot i que el rastre no s’arriba a perdre, les nombroses fites que anirem trobant ens seran de gran ajuda.
Anem baixant fins que arribem al caire d’una petita cinglera, ens trobem a l’inici d’una curta canal que ens permet baixar sense cap problema de la cinglera; situats ja al peu de canal el corriol encara es torna més difús, ja que hi ha petites tarteres que l’acaben d’esborrar per aquesta raó és molt important anar seguint les fites; si fa una estona que no en veiem cap, vol dir que no anem bé i és millor recular fins tornar-les a trobar.
Aquestes petites dificultats desapareixen en arribar a un marcat camí que seguim per la dreta i que poc després ens deixa al costat d’una altre gran barraca de pedra seca, indret on comença una antiga pista que seguirem.
Deixem a la dreta dues cases habitades i fent dues dreceres de la pista acabem travessant la riera de Jafre i enllaçant amb la pista que segueix l’esmentada riera i que per la dreta ens porta a la cova Negra.
Situada a pocs metres a la dreta de la pista i fem la corresponent visita. Visita providencial en el decurs d’aquesta excursió perquè precisament en aquell moment va caure un curt xàfec, per tant aturada obligatòria, que va servir per a contemplar en més deteniment la cova.
La pista s’acaba a l’indret de la cova i en segueix un bonic camí que va planejant i que a estones fa frontera amb un recent incendi, dona la sensació com si el camí hagués servit de tallafocs. Deixem a l’esquerra el corriol que ens portaria a la cova de l’Arcada i a les coves de la Riera (totes dues es veuen a l’altre costat de la riera des del camí que seguim).
El camí surt a una antiga pista que porta a les ruïnes del Maset de Baix de Jafre, però queden a l’esquerra i nosaltres seguim per la dreta fins que arribem a una múltiple cruïlla de pistes. Tenim dues pistes a l’esquerra (vers les ruïnes del Maset de Dalt de Jafre). Tot i el diminutiu de “maset”, aquests eren dos gran masos, segons es pot apreciar en els mapes del satèl·lit.
A la dreta també tenim dues pistes, d’aquestes dues hem de seguir la primera, la que surt pràcticament en línia recta a la de la nostra arribada.
Ara comencem una llarga i suau remuntada, a mesura que avancem comencem a quedar rodejats pels antics camps abandonats del poble de Jafre.
Finalment acabem sortint a la pista-carretera d’accés a Jafre, indret on hi ha un gran aparcament i les ruïnes del poble a pocs metres a la dreta.
Contemplem el que queda de les ruïnes d’aquest poble, de l’església de Santa Maria, de la rectoria i de la casa del baró i seguim el nostre camí per la dreta tot seguint l’esmentada carretera-pista.
Arribem a una cruïlla amb la indicació a la casa de la Fassina per l’esquerra.
La Fassina és actualment un indret on hi ha el punt d’informació del Parc del Garraf, i una empresa de serveis amb espais per a grups, on es poden celebrar esdeveniments i amb un bar cafeteria obert els caps de setmana i festius, també s’hi elaboren i venen melmelades i licors d’elaboració pròpia.
Nosaltres deixarem aquesta cruïlla i seguirem per la pista principal que voreja la Fassina i Can Mercer i travessa camps de vinya fins que arribem a una cruïlla on deixem aquesta pista i en seguim una menys marcada per la dreta; immediatament i pràcticament a la cruïlla hi ha un pou força profund.
Poc després arribem a una nova cruïlla on també hi ha un pou de les mateixes característiques (en el mapa el marca com a Pou Nou).
Aquí deixem la pista i comencem a seguir un camí molt bonic.
El començament és una mica perdedor, però son pocs metres, potser era millor seguir uns metres més la pista fins un proper i marcat revolt que és on comença veritablement el camí que hem de seguir.
Aquest camí emprèn una mantinguda, llarga, però suau, pujada tot resseguint el llom de la carena i que ens deixa en un collet, des d’on ja es veu la costa.
Deixem el camí girant a la dreta i comencem a seguir un poc marcat, però fitat, corriol que emprèn la darrera pujada a la penya Riscle.
En aquest trajecte ja comencem a “patir” les conseqüències d’estar en un terreny calcari i terriblement erosionat per la pluja i el vent i que ens obliga a estones a mirar atentament on posem els peus.
La pujada no es gaire llarga ni accentuada i aviat ens plantem dalt del vèrtex geodèsic de la Penya Riscle, una talaia formidable de 360 graus que la pluja em va impedir fruir-la en tota la seva dimensió; però de totes maneres, si la pluja no és molt intensa, també té el seu encant.
Deixem aquest gran mirador per costat contrari al que hi hem arribat, i comencem a baixar tot seguint un discret rastre de camí, amb alguna escadussera fita de tant en tant. Arribem a un gran replà i seguim recta vers el proper puig de Pota de Cavall, cim poc visitat però que gaudeix també d’una gran panoràmica. Aquí plovia una mica més fort, però ja es veien clarianes a prop i la “cosa” no podia durar gaire.
Del puig de Pota de Cavall tornem uns metres per on hem vingut i en arribar al replà, girem a la dreta i acabem de remuntar els pocs metres que ens falten per arribar al puig de la Fita Grossa. Nom molt ben trobat per aquest turó on hi ha un gran amuntegament de pedres que formen una gran fita cimera.
Nova gran panoràmica; recomano fer aquest triangle de turons perquè serà una estona que tindrem una gran vista des de tres angles diferents.
Aquí la pluja va desapareixen i ja hi puc romandre més estona.
Deixem aquest turó per l’altre costat, on hi ha un marcat corriol que ens deixa al collet de la Fita.
No confondre aquest collet amb el coll de la Fita que és on tenim el vehicle aparcat.
Aquí recuperem la pista que hem seguit en sortir de Jafre i que simplement hem de creuar per emprendre la pujada al puig d’en Boronet.
En aquest punt encara ens queden uns cinc quilòmetres per acabar la caminada. Si estem cansats o simplement ja en tenim prou, només hem de seguir la pista per la dreta i en quinze minuts tornarem a l’aparcament.
Però rés més lluny del nostre pensament en aquest moment, així que creuem la pista per seguir un camí que planeja i que ens deixa en una nova cruïlla amb una pista.
També l’hem de creuar per a seguir un poc marcat i curt corriol que després de sortejar un arbre caigut arriba a un encreuament on trobem una indicació que per l’esquerra ens assenyala l’inici del camí de pujada a la Creu de Sant Isidre.
Llarg i bonic camí que va guanyant alçada per dins del bosc; arribem a una cabana de pedra seca que es troba a l’esquerra del camí, a partir d’aquí el pendent comença a disminuir ja que hem arribat al capdamunt de la carena.
Passem pel turó Rodó, poc definit i amb poca vista, però evident perquè a partir d’aquí el camí baixa uns metres fins arribar a un collet on torna a remuntar.
Estem fent la pujada final al puig d’en Boronet.
Abans d’arribar-hi passem per una cruïlla, d’on per l’esquerra arrenca el camí que seguirem de tornada; però ara seguim recta, just abans d’arribar-hi troben una mena de cadira feta amb pedres, en dies de bon temps (que no és el cas d’aquesta ressenya, doncs torna a estar a punt de ploure) pots descansar-hi tot contemplant la vista.
Entre els arbres ja veiem la creu del cim, al que arribem en poques passes.
Contemplem l’indret del puig d’en Boronet i la creu de Sant Isidre i retornem sobre les nostres passes fins la cruïlla d’abans d’arribar al cim i ara de baixada seguim per l’esquerra.
Arribem a un petit collet que a la vegada és una bona balconada sobre la costa amb Sitges al davant mateix; tornem a caminar per una zona calcària i molt erosionada, on novament hem de posar molta atenció on posem els peus; tot aquest trajecte té molt bona vista menys en arribar al turó de la Fleca, on precisament la vegetació tapa parcialment la vista.
Deixem aquest turó i immediatament recuperem l’extensa vista de la costa.
Caminem per un empedrar natural molt erosionat, arribem a una punta de la carena amb una panoràmica extraordinària.
A partir d’aquí el camí comença a perdre alçada sense contemplacions, i d’aquesta manera arribem a la cova de Sant Llorenç.
Nova aturada per a contemplar aquesta cavitat i entrar-hi per recorre-la fins l’altre sortida, hi ha moments en que no cal ni ajupir el cap.
Contemplada i fotografiada la cova reprenem el camí que segueix baixant de la mateixa manera, és a dir, sense contemplacions; durant una estona anem baixant per una tartera on el camí va buscant el terreny més propici, ara per la dreta, ara per l’esquerra.
A mesura que baixem la vegetació va augmentant i així arribem al fondo del Coscó.
L’abrupta baixada i el paisatge s’acaba de cop i a partir d’ara caminarem seguint la riera del Coscó, per un camí molt bonic en mig de la vegetació.
Aquest bonic camí s’acaba en arribar a una pista, que seguim per la dreta i que en pocs metres després ens deixa davant de l’entrada de l’Escola d’Equitació Oso Pony de Sitges.
Just a la dreta de la porta d’entrada comença un camí que va resseguint la tanca de la finca, deixem endarrere aquesta gran finca i anem seguint el fondo de l’Estellar fins que trobem a l’esquerra un marcat i evident camí que en forta pujada ens retorna a la pista per la que hem passat amb el cotxe; la seguim, un parell de revolts i ja som de nou a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament al coll de la Fita al coll d’Entreforc: 10mn
Del coll d’Entreforc al coll de Pota de Cavall: 15mn
Del coll Pota de Cavall al puig d’en Carbonell: 20mn
Del puig d’en Carbonell a la riera de Jafre: 50mn
De la riera de Jafre a la cova Negra: 10mn
De la cova Negra a Jafre: 45mn
De Jafre a la penya Riscle: 45mn
De la penya Riscle al puig Pota de Cavall: 10mn
Del puig Pota de Cavall a la Fita Grossa: 10mn
De la Fita Grossa al collet de la Fita: 10mn
Del collet de la Fita al turó Rodó: 30mn
Del turó Rodó al puig d’en Boronet i creu de Sant Isidre:
Del puig d’en Boronet al turó de la Fita: 10mn
Del turó de la Fita a la cova de Sant Llorenç: 10mn
De la cova de Sant Llorenç al centre d’equitació:
Del centre d’equitació a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 5h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:





















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada