Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 9 d’abril de 2022

Sant Miquel de Monteia, Oratori de Sant Jordi, vèrtex geodèsic del puig de la Calma, balma d'en Ranella, teix monumental del Torrent de l'Orri i font de la Borada















































Caminada per un sector poc concorregut de l’Alta Garrotxa que ens portarà de bon començament a la bonica raconada on s’amaga l’ermita romànica de Sant Miquel de Monteia, seguirem fins l’oratori de Sant Jordi, ens enfilarem de valent per pujar al vèrtex geodèsic de la Calma; ja de baixada anirem al recondit amagatall de la balma d’en Renella, al teix monumental del torrent de l’Orri i passarem per la font de la Borada. Tot plegat un bonic i entretingut recorregut amb una gran vista panoràmica, principalment des del puig de la Calma, des d’on veurem tot el Pirineu des del Canigó al Puigmal, tota la vall del Llierca amb els seus pobles, fins i tot podem veure una mica de la ciutat d’Olot amb el Puigsacalm al damunt; també veurem el Bassegoda, el Comanegre i el Santuari del Munt, entre d’altres muntanyes de la Garrotxa.
És un itinerari fàcil, però no ens hem d’enganyar, perquè estem a la Garrotxa i a estones passarem de les pistes i camins marcats amb pintura blava, o groga o vermella i amb fites, però també passarem per d’altres de menys marcats.
Respecte als camins l’excursió la podríem dividir en tres parts:
Una de ben marcada i transitada fins el coll de Jou.
Una segona de menys transitada i amb els camins menys marcats fins la font de la Borada.
I la tercera, i menys agraïda és la tornada fins el mas de Monteia seguint durant més de dos quilòmetres la pista o “carretera” GIV-5236, però l’entorn i el paisatge fan agradable aquest trajecte.

L’ermita de Sant Miquel de Monteia segons el cartell que hi ha a l’indret ja la trobem referenciada l’any 871 amb el nom de “Montelianos” que segons sembla prové del llatí “Ontinianus”, posteriorment l’any 1228 ja apareix com a: “Sancti Michaelis de Montilia”. Hi ha un fet curiós a dins la nau, ja que hi ha un mur de pedra d’un metre d’alçada partit per la meitat que divideix la nau en dues parts, la del davant pels senyors del castell de Salas i la del darrere per a la resta de “parroquians” de la zona asseguts en bancs de pedra adossats a les parets. A la sortida de l’ofici segur que deurien tenir “torticolis”. Aquesta distribució és única a la comarca.
L’ermita és situada en un pendent, la porta mira al sud, i a l’oest hi ha una petita finestra que degut al pendent queda a nivell del terra i des d’on podem veure l’interior de la nau i la seva peculiar distribució.
En el panell també esmenta que va ser restaurada l’any 1999 i com a nota esperançadora també esmenta que l’any 2002 s’hi va batejar l’Anna, una nena filla de la darrera persona que hi va ser batejada feia 38 anys i el 2005 ho va ser la Núria, germana de l’anterior.
A l’enllaç de la viquipèdia també podeu trobar una mica més d’informació: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Monteia

Poca informació també trobem per a l’oratori de Sant Jordi:

 http://www.salesdellierca.cat/coneix/llocs-dinteres/oratori-de-sant-jordi/

i també ens haurem de remetre a la informació que hi ha al panell del costat de l’oratori.
L’origen dels oratoris es remunta als segles XVI i XVII i servien per demanar protecció als sants de les plagues, pestes i pedregades; per aquesta raó cal deduir que aquest va ser l’origen del de Sant Jordi. Des d’aquí es venien els camps per demanar bones collites i foragitar les pedregades.
Dedueixo que això era degut a la bona vista que deuria haver-hi, però actualment la vegetació ho impedeix completament.
L’any 1997 es va restaurar, ja que durant els segles ha patit tota mena de vicissituds, principalment durant les guerres carlistes i la guerra civil. Actualment es torna a celebrar la festivitat de Sant Jordi a l’oratori.
La imatge del sant que actualment hi ha és una donació d’una artista local. 


Però l’indret que també mereix una llarga descripció de la seva història és la balma d’en Ranella.
Per començar cal dir que és una cavitat amagada i emboscada, de difícil localització, i més a principis del segle XX que és quan va adquirir notorietat.
La balma, apart de la seva situació, té dues particularitats, una és que a l’interior hi ha un degotall que crea una petita basa d’aigua freda i cristal·lina; la segona és que si aixeques el cap t’adones que estàs al fons d’un pou vertical de potser més de vint metres, és com un avenc al revés.
Però pel que va ser de molta anomenada va ser a principis del segle XX quan va servir d’amagatall per en Ranella, un veí de Tortellà que va assassinar un veí de Sales que s’havia promès amb la noia que també pretenia en Ranella. Va ser detingut i empresonat a Olot, però és va escapar de la presó hi va estar molts mesos amagat a la balma que li dona nom. Tenia aigua i menjava de les fruites del bosc i de la caça. Es veu que un dia va baixar a prop del poble, i la gosa que tenia el va ensumar i això el va perdre perquè la guàrdia civil va seguir el rastre de la gosa i el va trobar amagat a la cova.
Vegis més informació a l’enllaç: https://www.nusatrus.cat/blog/la-balma-d-en-ranella-un-assassinat-una-cova-i-una on hi ha la narració d’aquesta història que va ser publicada a la revista del Comú de Tortellà l’agost del 2019, que també inclou una fotografia d’en Ranella custodiat per la guàrdia civil.

El darrer indret interessant de la caminada és el teix del Torrent de l’Orri, declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 2000. Segons les dades que proporciona la viquipèdia, el perímetre del tronc a 1,30 metres del terra és de 5,08 metres, el perímetre de la base és de 6,09 metres, la capçada fa 17,20 metres de diàmetre i l’alçada és de 14,50 metres. Vegis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Teix_del_Torrent_de_l%27Orri


Per començar la caminada ens situarem a Salas de Llierca, però just abans d’arribar-hi, on hi ha un cartell que assenyala seguir recta vers l’ajuntament i l’església, la carretera GIV-5236 fa un gir a l’esquerra. L’hem de seguir durant uns 8 kms, tota l’estona està asfaltada menys els darrers 50 metres. No hi ha pèrdua, però si tenim dubtes, a les cruïlles hem de seguir les indicacions a “l’Orri”. Va guanyant alçada, ja que passem dels 300 metres de Salas als 700 de Monteia.
Just abans d’arribar al mas de Monteia, un gran casal restaurat, hi ha un petit aparcament a l’esquerra. Just en aquest indret comença el nostre itinerari. A l’esquerra arrenca un camí amb un cartell que indica a Sant Jordi i la Calma; a la dreta també tenim una pista amb una cadena.
Hem de comença a caminar per la dreta, travessar la cadena i quatre passes després veurem (segurament hi ha una fita) un camí poc definit al començament que per l’esquerra gira 180 graus, aviat és perfectament marcat i després d’una sostinguda pujada ens deixa al prat o Camp de les Palestres, on hi ha l’ermita de Sant Miquel de Monteia.
Indret molt bonic, on segurament hi estarem una estona. Una vegada contemplat i fotografiat l’indret travessarem el camp i seguirem per una pista que hi ha a l’altre costat.
Arribem al pla de la Bassa, cruïlla de camins, girem 90 graus a la dreta. Seguim durant molta estona un bonic camí que va planejant per dins del bosc. Marques de pintura i algun castell ens van assenyalant el camí.
Finalment arribem a un petit collet, on fem una curta anada i tornada per l’esquerra a l’oratori de Sant Jordi. Una imperceptible pujada ens fa passar pel turó de Montoriol de 797 metres d’alçada situat a pocs metres abans d’arribar a l’oratori.
Ja he comentat a l’inici que aquest indret deuria tenir molt bona vista, però ara hi ha un bosc que obstaculitza la panoràmica, de tota manera al voltant de l’oratori hi ha una zona sense arbrada.
Vist l’oratori amb el Sant Jordi dins la petita capella tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí.
Si per casualitat esteu agraint aquesta excursió que només planeja i ens permet gaudir d’una agradable passejada per dins del bosc, aviat canviareu de parer, perquè arribem a l’inici del “Pujant de la Guilla”, de sobte el camí gira a la dreta i emprèn una forta i sostinguda pujada per a superar la cinglera que tenim al damunt.
Els primers metres son força drets, inclús farem servir les mans per a pujar millor, després, tot i que el pendent és molt fort es camina millor. Passem per una balconada que és un gran mirador de la plana. El camí és molt marcat i hi ha fites i marques de pintura; uns 75 metres més amunt arribem dalt de la cinglera en un punt que és un excel·lent mirador. Aquí s’acaba la pujada molt forta, però seguirem pujant pràcticament sense treva.
Finalment sobre la cota dels 1000 metres el camí s’aplana i travessem el “Pla de la Calma” (mateixa toponímia que trobem al Montseny), travessat el pla el camí emprèn la pujada final al vèrtex geodèsic del puig de la Calma, de 1053 metres d'alçada.
El vèrtex està una mica amagat per la vegetació, però quatre passes més endavant la carena cimera queda destapada i ens ofereix una gran i extensa panoràmica, ja descrita al començament. El cim de la Calma és un cim recomanable al cent per cent.
Precisament al costat de la balconada final de l’allargassat cim hi ha una discreta fita a la dreta que assenyala l’inici del camí de baixada.
Cal prendre la baixada amb precaució, perquè torna a ser molt pronunciada i pràcticament en línia recta, principalment si el terreny està mullat.
Aquest brusc descens s’acaba en arribar al coll de Jou, que és una important cruïlla de camins.
Per l’esquerra segueix el camí a Sant Grau d’Entreperes, per la dreta baixarien per la via ràpida novament a Monteia; nosaltres travessarem el coll i seguirem el camí per l’altre costat.
Aquest camí ja no és tan marcat com els anteriors i ens deixa al coll Sabassa, on efectivament hi ha una petita basa natural que està més o menys plena segons la pluviometria.
A partir d’aquí entrarem en la fase menys marcada de l’excursió, tot i que el camí no es perd mai, és molt menys marcat.
De l’altre costat del coll arrenquen dos camins, un que se’n va per l’esquerra i l’altre que ho fa per la dreta.
El de l’esquerra és més marcat ja que ens portaria al coll de Faja. Nosaltres seguirem pel de la dreta. És menys marcat però es segueix perfectament; anirem planejant fins arribar al torrent de l’Orri, el travessem i immediatament el camí comença a seguir-lo baixant per la vorera esquerra. Potser és el tram menys marcat, però el camí hi és, en algun moment potser ens haurem d’ajupir per esquivar alguna branca. Anem separant-nos i apropar-nos del torrent fins que el camí acaba desembocant en una pista que seguim per la dreta i que immediatament fa un revolt de 180 graus.
Anem baixant per aquesta pista, però hem de posar-hi molta atenció ja que uns tres-cents metres més endavant hi ha una petita fita a l’esquerra (pot ser que no hi sigui) en el petit talús hi ha l’inici d’un corriol, l’inici, com moltes vegades, és poc definit, però superat el petit graó del talús el corriol és molt evident i girem gairebé 180 graus i tornem endarrere i anem guanyant alçada per dins del bosc, hi ha petites marques descolorides de pintura vermella a terra o en el arbres. A mesura que avancem veiem que van emergint roques entre els arbres, fins que de sobte en un petit revolt el camí s’acaba i ens apareix la balma d’en Ranella. Realment no esperava trobar-me aquesta cova. El pou vertical a sobre el cap, el bassal, el degoteig lent i constant de les gotes d’aigua i la història que amaga, la converteixen en un indret especial. Imagines en Ranella vivint en aquest amagat racó caçant, menjant bolets i tot el que trobava fins que va sentir la gosa que el buscava i la guàrdia civil al darrera (val a dir que en Ranella va passar molts anys a la presó, però va acabar sortint-ne i que també va tenir un final tràgic).
Vist aquest singular indret tornem sobre les nostres passes fins recuperar la pista i la seguim fins que enllaça amb la pista principal o GIV-5236 (per la que hem vingut amb el vehicle).
Aquesta primera vegada la seguirem pocs metres, concretament fins la primera corba on la deixarem per a seguir un camí que arrenca per la dreta des de la mateixa corba. Seguim aquest camí, travessem el petit torrent que precisament baixa de la balma d’en Ranella, seguim una mica més i després d’una curta baixada arribem a una cruïlla a prop del torrent de l’Orri.
Aquí farem una curta anada i tornada al teix. Seguim per la dreta el camí que remunta el torrent, uns metres més amunt arribem a l’alçada del teix que està a l’altre costat del torrent, abans de veure el tronc veurem sobresortir la verdor de la capçada entremig de la restes d’arbres.
Deixem el camí, travessem el torrent i ja estem al peu espectacular d’aquest teix monumental; la resta d’arbres que l’envolten dificulten poder-ne fer fotografies on es pugi copsar fotogràficament la grandària d’aquest arbre; però visualment si que poden fer-ho, contemplar el jeroglífic que formen les arrels, les dimensions del tronc i de l’alçada. Malgrat trobar-se en un fort pendent, podem fer-li la volta sencera i admirar-lo per tots cantons; hi ha un antic i tronat cartell de la Generalitat de Catalunya que l’esmenta com a arbre monumental de Catalunya.
Vist el teix tornem a la cruïlla d’anada i tornada i anem seguint el camí que baixa fort per la vorera esquerra del torrent fins que arribem de nou i definitivament a la pista principal o GIV-5236.
Pocs metres després arribem a la font de la Borada que està al costat mateix de la pista. És una font amb abeurador de pedra.
Si girem el cap veurem darrere nostre el gran mas de l’Orri situat en unes grans prades.
Només ens queda seguir durant més de dos quilometres aquesta carretera-pista, és una caminada llarga i pot semblar monòtona però el paisatge ens compensa aquesta llarga marxa.
Entremig de l’escabrositat del paisatge de l’Alta Garrotxa les boniques prades dels Camps de Monteia ens anuncien l’imminent arribada a aquest restaurat i habitat mas i a l’inici de la caminada.

HORARIS:
De l’inici a l’ermita de Sant Miquel de Monteia: 10mn
De l’ermita al pla de la Bassa: 05mn
Del pla de la Bassa a l’oratori de Sant Jordi: 25mn
De l’oratori a vèrtex de la Calma: 50mn
De la Calma al coll Sabassa: 20mn
Del coll Sabassa a la balma d’en Ranella: 20mn
De la balma d’en Ranella al teix del Torrent de l’Orri: 20mn
Del teix a la font de la Borada: 10mn
De la font de la borada a l’inici: 30mn
TOTAL: 3h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Sant Miquel de Monteia, Oratori de Sant Jordi, la Calma, balma d'en Ranella, teix del Torrent de l'Orri i font de la Borada





































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada