Una curta excursió de "confinament" per la Serralada de Marina des de Badalona, on pujarem al turó de Fra Rafel, 413 metres d’alçada, i al turó de l'Home, de 362 metres, i tot baixant passarem per la font del Pop ó de Beu-i-tapa.
En el fons d'objectiu d'aquesta caminada era pujar al turó de Fra Rafel directament des del coll i baixar-ne pel camí normal.
Des del coll i seguint el llom de la carena en els mapes hi marca un camí, però una vegada ho vaig intentar de baixada i ho vaig descartar perquè si de baixada no pots seguir per culpa de les bardisses et toca remuntar; aquesta vegada anava disposat a intentar-ho des de baix, i per si de cas anava carregat amb les tisores de podar; tisores que afortunadament no vaig tenir que fer servir.
El turó de l'Home és un turó situat al capdamunt de la urbanització del Mas Ram i és un indret força freqüentat per excursionistes i ciclistes i és un gran mirador del Barcelonès i de Barcelona capital; mentre que el turó de Fra Rafel, a part de ser més alt, és molt poc visitat, gairebé desconegut i té molt més bona vista que el seu veí, el turó de l'Home.
Per exemple des del Fra Rafel es veu el Puigmal, el Montseny i Montserrat. En canvi, tot i el nom, no es veu la cartoixa de Montalegre, complex si es veu des del turó de l’Home.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final, recta segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti i a la dreta arrenca una pista que és la que seguirem.
Remuntarem íntegrament per aquesta ampla pista, excepte dues curtes dreceres.
Pocs metres després d’haver començat a pujar, la panoràmica s’obre, i ja veiem el mar i tot el Barcelonès.
Seguirem aquesta pista fins arribar al capdamunt de la carena, on hi una important cruïlla de camins i pistes.
Aquest coll separa el turó de l’Home, a la dreta, del de Fra Rafel a l’esquerra.
Així doncs aquí és on cal trobar el camí o corriol que segueixi el llom de la carena per l’esquerra. Camí marcat en els mapes, però complicat de veure’n l’inici des de la pista ja que tot el marge està emboscat.
Pocs metres abans d’arribar-hi sembla que surt un rastre de corriol, rastre que seguirem.
Rastre, una mica emboscat en alguns moments, però, per a sorpresa meva, hi ha antigues marques de GR pintades al terra.
Molt aviat hi ha una difuminada cruïlla i segueixo el corriol de l’esquerra, que comença a enfilar-se, també amb trams una mica emboscats, però que va pujant.
Però la direcció que segueix no és ben bé la que voldria per anar pel llom que és per on passa el corriol dels mapes.
Així doncs decideixo girar a l’esquerra per anar a buscar aquest possible corriol.
Els metres d’un corriol a l’altre és l’únic tram força emboscat, perquè el faig directament a “la brava”, però potser només son cinc o màxim deu metres.
Efectivament el corriol existeix i és prou net i transcorre realment pel llom de la carena, inclús hi ha algun antic cartell de “Reserva de Caça” mig socarrimat d’antics incendis.
Observo que el camí segueix també muntanya avall, així que arribo a la conclusió que el fet d’haver trobat marques de GR a l’inici m’ha fet decantar-me inicialment massa a la dreta seguint-les, per tant hi deu haver un altre inici des de la pista. Una bona excusa per a fer-hi una nova excursió.
Trobat aquest corriol, només és qüestió d’anar-lo seguint sense gaires problemes.
Si mentre pugem anem girant-nos, anirem gaudint d’una panoràmica molt bonica.
Panoràmica que podrem contemplar abastament quan arribem a un magnífic mirador natural i rocós.
Precisament en aquest indret coincidim amb el camí “normal”, camí que seguirem de baixada.
Contemplem la panoràmica i comencem a seguir aquest camí. Camí que recorre tota la serralada i que ens portaria fins el coll de la Vallensana.
Nosaltres el seguirem només en el tram inicial, ja que molt aviat el camí voreja el turó de Fra Rafel per l’esquerra i a pocs metres del cim.
Per acabar-hi de pujar tenim dues opcions, una, la més propera, és seguir un corriol poc marcat abans d’arribar a sota el cim; l’altre opció és seguir el camí fins passat el cim, allà hi ha un corriol molt més marcat que el primer que també ens hi porta.
Pel primer trigarem 1mn i 30 segons, pel segon, només hi estarem 1 minut. En aquesta descripció pujo pel segon i baixo pel primer.
La primera vegada que vaig pujar-hi esperava trobar-me un cim emboscat i sense vistes; però anava completament errat.
Tot i que està voltat de vegetació, el cim és una petita clariana que permet gaudir d’una esplèndida panoràmica de 360 graus.
Evidentment el mar ocupa 180 graus d’aquesta panoràmica. En el moment d’aquesta ressenya, feia un dia rúfol amb el cel gris, però hi havia forats que permetien passar els raigs de sol fins el mar, formant bonics cercles platejats. A més, i tal com ja he esmentat al començament, en dies clars es veu el Puigmal (avui no es veia), i el Montseny i Montserrat tenien el “barret” de la boira que en tapava la part més alta.
Tot i el dia gris, dalt del turó de Fra Rafel si estava bé, i com que portava les tisores de podar, que encara no havia fet servir, em vaig entretenir durant una hora podant i eixamplant una mica més la plataforma del cim (políticament parlant, diríem “eixamplant la base!).
Satisfet de la feina feta, ja que he aconseguit millorar una mica més la vista vers Premià i Vilassar, deixo el cim i retorno al camí fins el mirador.
Allà en lloc de seguir recta per on he vingut, segueixo el camí que gira a l’esquerra i comença a baixar pausadament, fins que arriba a una cruïlla, que seguirem a la dreta.
A partir d’aquí el camí baixa més bruscament fins que arriba al ample camí (GR) que ens portaria fins la Conreria si el seguíssim per l’esquerra.
Nosaltres el seguirem per la dreta i aviat arribarem al coll i pista on fa estona que també hi hem arribat i abandonat per a enfilar-nos muntanya amunt.
Ara girarem a la dreta i caminarem només deu metres per la pista i immediatament seguirem una antiga pista que surt per l’esquerra.
Aquesta pista ens porta fins la base d’una torre d’alta tensió; darrere de la torre segueix un camí que en pocs minuts ens deixa dalt del turó de l’Home.
Nova gran vista panoràmica, però inferior a la del turó de Fra Rafel; des d’aquí, però podem observar el reclòs indret de la cartoixa de Montalegre, amb la seva església, els dos claustres i les cel•les que ens envolten.
Deixem el cim pel costat contrari per on segueix el camí, amb uns primers metres de forta pendent, que més endavant es suavitza.
Arribem a tocar del final de la carretera asfaltada de la urbanització del Mas Ram.
Podem anar-hi, ja que hi ha un bon mirador; però nosaltres hem de girar a la dreta per a seguir baixant per un costerut camí, que pràcticament baixa en línia recta, tot seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Aquest camí ens deixa directament al bonic indret de la font del Pop o de Beu-i-tapa; una font que sempre raja.
Bon indret per a fer una pausa abans d’acabar aquesta caminada.
Del costat mateix de la font surt un camí que ens porta a una pista que seguim per la dreta, entre plàtans; aquesta pista passa per sota la carretera de Can Ruti, i a l’altre costat la seguirem, convertida en camí, i en pocs minuts arribarem a l’aparcament on tenim el vehicle.
HORARIS:
De l’aparcament fins el collet: 25mn
Del collet al mirador: 20mn
Del mirador al turó de Fra Rafel: 05mn
Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 20mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 15mn
De la font del Pop a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 1h 35mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada