Mataró (Parc Forestal), turons: d'en Dori, d'en Cabanyes, de la Gola i de Tarau; fonts: Can Gaig, l'Om, Moreneta i Tres Raigs
Bonica i complerta excursió circular a cavall del Maresme i el Vallès que ens permet visitar molts indrets interessants.
Travessarem el Parc Forestal de Mataró, molt ben arranjat i conservat, on hi ha un parc vertical i un magnífic i ampli mirador.
Passarem pel turó d’en Dori, de 363 metres d’alçada; per un turó sense nom de 422 metres, però on hi ha el que sembla un vèrtex; pel turó d’en Cabanyes de 407 metres, on també hi ha un vèrtex geodèsic; seguidament i rondant el perímetre del Camp de Tir Esportiu de Mataró (de Can Canyameres), travessarem un bosc on hi ha tota una sèrie de figures d’animals repartides pel bosc (camp de tir amb arc), la majoria en força mal estat de conservació; rodejarem el convent de les “Germanes Oasis de Jesús Sacerdote”; pujarem al turó de la Gola, de 346 metres; a partir d’aquí abandonarem la solana i entrarem a l’obaga; passarem per Can Gaig; baixarem fins la font de Can Gaig; i també fins l’emboscada font dels Bugaliptos; per la font de l’Om o d’en Homs, per la font de la Moreneta; retornarem a la part solana en arribar a la Creu de Terme de can Bruguera o de Planells; també passarem per la font de la Cornisa; pujarem al turó de Tarau, de 434 metres, on també hi ha un alt vèrtex geodèsic; baixarem fins la font dels Tres Raigs; i d’aquí tornarem al punt d’inici.He considerat catalogar-la com a moderada, tot i no tenir absolutament cap dificultat tècnica, perquè en alguns trams és una caminada poc freqüentada i cal tenir nocions d’orientació, ja que travessarem zones on els camins son perdedors i tot hi portar GPS cal saber-se orientar com si no en portéssim.
Extraordinari contrast entre la part solana i la obaga, tant amb el clima i la temperatura com amb la vista, ja que en la primera gaudirem d’una extensa panoràmica del mar i de gran part de la costa del Maresme; mentre que per l’obaga, la panoràmica serà sobre el Montseny, Montserrat, la Mola i la gairebé impenetrable vegetació dels boscos del Corredor.
Iniciarem la caminada en un dels aparcaments del Parc Forestal de Mataró; on hi arribarem fàcilment seguint les indicacions que hi ha en tot el recorregut a partir de l’Hospital de Mataró i de l’Estadi Municipal d’Atletisme.
Només començar passarem pel costat de la font d’en Dori i anirem pujant seguint algun dels camins que hi ha per dins del bosc, amb bancs i taules a diversos indrets.
D’aquesta manera arribarem al gran mirador d’en Dori, un espai molt bonic amb una gran balconada sobre Mataró i tota la costa; llàstima que el pressupost municipal no arribi per anar podant les branques més altes dels pins que hi van creixent al davant, que de mica en mica van tapant el que seria una vista remarcable.
Del darrere mateix del mirador surt un corriol que ens puja fins el proper turó d’en Dori. Aquí de vista, n’hi ha, però poca, la vegetació la tapa gairebé tota.
Seguim el corriol i baixem del turó i enllacem amb una pista, que deixa ja el Parc Forestal i que ens porta fins un collet que és una important cruïlla de camins i pistes.
Primer girarem a la dreta; a l’esquerra tenim dues pistes, una que baixa i l’altre que puja. Així que després de caminar deu metres girarem a l’esquerra i seguirem la que puja (com no podia ser d’altre manera).
Passarem per un turó sense nom, on hi ha una pilona semblant a un vèrtex i més endavant en un revolt arribarem a una cruïlla, on seguirem per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa en una gran pista, que és la de la Cornisa (si la seguíssim per la dreta ens portaria a Can Bruguera).
Però per la dreta només la seguirem cinc metres, perquè immediatament en seguirem una de secundària que surt per l’esquerra.
Seguim aquesta pista uns metres i fem una “anada i tornada” al turó d’en Cabanyes.
En el fons seguirem la mateixa pista, però ara convertida pràcticament en un rastre de camí.
Arribem al turó d’en Cabanyes, on hi ha una pilona semblant a la del turó sense nom, però amb la senyal moderna dels actuals vèrtex geodèsics. També hi ha una gran dipòsit, molt abandonat, raó per la que hi havia una pista que hi pujava, avui en desús tant la pista com el dipòsit.
Aquest turó només té vista per un costat, l’altre la tapa completament la vegetació.
Segurament fa estona que sentim trets; no son els caçadors que ens esguerraran l’excursió, provenen del camp de tir que tenim a prop.
Tornem a la cruïlla d’abans; i ara, i durant una estona caminarem fent ziga-zagues per dins del bosc, pràcticament sense camí, però seguint uns petits cartellets blaus que hi ha penjats dels arbres i que ens van conduint per indrets on hi ha diverses figures animals.
Formen part d'un circuit de tir amb arc, però dona la sensació que està pràcticament abandonat ja que la majoria de figures estant molt malmeses, la primera que vaig trobar va ser el d’una vaca partida en varis trossos, en d’altres els hi falta el cap; en vaig trobar varies, però segurament deuen haver-n’hi més. Les úniques que vaig veure senceres varen ser la d’un teixó, un os dret al costat d’un arbre i principalment la d’un cérvol (sis mesos després, aquest cérvol ja no hi és, i en el seu lloc hi ha un llop).
Estem tocant la zona perifèrica del camp de tir, però entre nosaltres i el camp de tir hi ha la pista que precisament hi porta.
El cérvol (o darrerament, llop) és l’últim animal que vaig veure i a tocar de l’esmentada pista.
Sortim a la pista i immediatament arribem a una cruïlla. Hem tornat a sortir a la pista o camí de la Cornisa. Pista que seguirem per la dreta una estona.
Ara hem d’anar a petar a la hípica Horseway, però em va semblar que podia fer una drecera per anar directament a l’Oasis, doncs el mapa de ICGC marca un camí; així que vaig deixar la pista i vaig baixar uns metres fins arribar a una pista secundaria. El “camí” que seguia a partir d’aquí es tornava intransitable, així que vaig seguir la pista per l’esquerra per a sortir a l’esmentada hípica.
Seguint el camí de la Cornisa hi hauríem arribat igualment.
Hem de revoltar l’edifici principal de la hípica per la dreta, i veurem un camí que segueix baixant per la dreta.
Seguim aquest camí, que fa una llaçada i ens deixa en una pista davant mateix de la porta del convent de clausura de les “Germanes Oasi de Jesús Sacerdote” Un gran i modern edifici, completament amagat, només es pot veure una mica des de la hípica i en prou feines. Si feu una nova entrada a internet amb aquest nom us sortirà que aquesta comunitat va ser fundada pel pare Muñoz, que va ser ordenat capellà pel bisbe Modrego, es parla de les llengües “vercaculas”, tot ho fan en llatí, no deixen gairebé bé a Montserrat, i també hi surt el bisbe Lefevre. Hi ha molta informació, per si us interessa “el tema”.
El pista s’acaba aquí, i en segueix una de secundària que va rodejant pràcticament tot el convent, tapat per una alta tàpia amb vidres trencats al capdamunt.
Deixem aquest reducte endarrere i arribem a una cruïlla en la que seguim recta.
Si ens pensàvem que en un moment o altre veuríem l’edifici entre els arbres, anàvem errats, rés de rés.
Ara anirem seguint pistes i trencalls durant una estona. A la primera girarem a la dreta, i poc després a l’esquerra.
Anem pujant, i seguim sense veure res. Estem pràcticament a sota el turó de la Gola, i com que veig en el mapa del satèl•lit que el camí fa una llaçada, giro a l’esquerra per a estalviar-me la llaçada i poc després recupero el camí.
Ara arribo a un mirador rocós natural, amb molt bona vista, tot i que no hi ha cap obstacle entre el mirador i el convent, tampoc se’n veu rés. Amagat realment ho està.
El camí dona la volta al turó i hi puja per darrere, però son molt pocs metres i tiro pel dret, i sense cap problema arribo al turó de la Gola.
La vista queda desvirtuada en part per la vegetació, però si et vas movent, la pots anar veient. Aquí hi ha una petita “fita cimera”.
Deixo el turó pel camí que hi puja per darrere, i pocs metres després el camí gira a l’esquerra; i encara que sembli impossible, hem de girar a la dreta. S’intueix un rastre, però aviat queda convertit en un bonic camí que va planejant per dalt la carena; hi ha alguns troncs caiguts al mig (segurament a resultes del temporal Glòria del gener del 2020), però es poden sortejar fàcilment.
Estem travessant el Pla de la Gola. Al final del pla, el camí gira a l’esquerra i baixa a Can Salvi, però nosaltres hem de girar a la dreta. Encara que també sembli impossible, darrere el tronc caigut just al començament, segueix un bonic camí, aviat convertit en pista, que seguirem molta estona.
Deixem Can Nogueres a tocar a la nostra dreta i seguim per la pista principal i carenera; fins que finalment la deixem per a seguir per l’esquerra la pista que baixa fins a Can Gaig .
El mapa ho anomena com a Can Cuní, però la placa de ceràmica que hi ha a la paret de la casa diu clarament “Can Gaig”.
Aquí comença la part més perdedora i emboscada de l’excursió.
Just a l’entrada de Can Gaig surt un camí que baixa per la dreta; camí que seguirem, però que aviat es difumina entre antics camps.
Seguint pel fons de la riera arribem a una construcció que pensava que era la font de Can Gaig, però que és la caseta d’un pou.
La font està uns metres més endavant en un bonic i emboscat racó.
No raja (però això depèn de l’any o la temporada), hi ha una antiga placa de pedra amb el nom de font de Can Gaitx (tx), any 1972 i unes lletres ja una mica esborrades que sembla que diguin “Fernadez”
També hi ha una taula de pedra i el que deuria ser un safareig o basa per a recollir l’aigua.
Vista la font hem de seguir la nostra excursió; per a poder-ho fer, l’indret del pou és un punt important. Des del pou per anar a la font hem seguit creuant l’antic camp que hi ha al davant fins el final, llavors hem anat a l’esquerra, on hi ha el corriol que baixa a la font.
Per seguir des de la font hem de tornar novament al final del camp, quan hi siguem, hem de girar a l’esquerra per a creuar el final del camp, ja que des d’allí surt el camí que hem de seguir.
Resumin: des del pou, per anar a la font hem d’anar del prat a l’esquerra, i després per a continuar, hem d’anar del pou a la dreta.
Aquest camí transversal va d’una riera a una altre. Quan arriba a la nova riera, el camí es torna a difuminar, però a l’altre costat d’aquesta riera arrenca un camí molt ben marcat. Just al començament d’aquest camí, veurem un rastre de corriol que per la nostra esquerra segueix la riera; si el seguim uns metres farem una curta anada i tornada a la font dels Bugaliptos; però aquesta font, més que una font, sembla una mina, amb l’entrada tancada per una reixa.
Tornem a l’inici del camí i l’anem seguint, arribem a una cruïlla i girem pràcticament 180 graus a la dreta.
Aquí s’acaba la part més perdedora de l’excursió. Seguim aquest camí que ens porta a la font de l’Om o d’en Homs, indret molt ben arranjat i bonic; on podem fer una bona aturada asseguts al pedrís que envolta la font ja que la font raja abundosa.
Seguim el camí, i aviat arribem a una cruïlla que seguim per l’esquerra.
Una mica més lluny hem d’estar atents a l’indret, ja que no vaig posar-hi un punt d’interès, perquè hem deixar el camí per a seguir-ne un altre que surt a l’esquerra vers la font de la Moreneta. Des de la pista ja es veu la font que està a escassos metres de la cruïlla.
Un altre indret molt bonic i conservat, amb unes rajoles de ceràmica amb la imatge de la Moreneta. La font raja molt poc.
Aquí a la font tenia que haver tornat al camí i m’hagués estalviat una bona volta, ja que el camí porta directament a Can Bruguera.
Però vaig seguir el camí que arrenca a la mateix font, i que va en direcció contraria, però malgrat tot, és un camí molt bonic.
Aquest camí desemboca en una pista que seguim per la dreta i que finalment també ens porta a Can Bruguera i al coll de Can Bruguera on hi ha la creu de terme de Planells o de Can Bruguera.
Hem tornat a la part solana i tornem a veure el mar i recuperem el camí de la Cornisa.
Girem a la dreta i seguim aquest camí, passem pel costat del restaurant de Can Bruguera i voregem les últimes cases de la urbanització de la Solana.
Just en aquest punt hi ha la font de la Cornisa, amb una placa que ens explica que estem a la zona de Valldeix, indret ja esmentat l’any 949, segons dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Seguim pel camí de la Cornisa i sortim de la urbanització.
A la dreta veurem una curta pista que ens deixa dalt del turó de Tarau, on hi ha un vèrtex geodèsic dalt d’una alta columna de formigó, ja que els arbres deurien tapar la pilona “normal”, però amb el temps, aquests també la tapen, encara que estigui dalt d’un pedestal; resumin: no és veu res, però l’indret està molt net i ben cuidat per les cases que hi ha al voltant.
Tornem al camí de la Cornisa, i el seguim potser una vintena de metres. En aquest punt el camí arriba a una mena de collet, ja que comença a davallar suaument. En aquest indret veurem a l’esquerra un rastre en el marge ple de traces de bicicletes.
Així que vaig girar a l’esquerra per a seguir aquestes “trialeres” per dins del bosc; n’hi ha moltes, però totes tenen tendència a anar a l’esquerra, segurament per anar a sortir més avall a la urbanització de la Cornisa; però el Parc Forestal queda a la dreta.
De les diverses trialeres, algunes son més atrevides i baixen pel dret, d’altres, “més prudents” fan fent flaquejades a la dreta per a baixar més pausadament.
Així que vaig procurant seguir aquestes, i vaig baixant decantant-me tant com puc a la dreta, fins que surto al llom de la carena, per un baixa un magnífic camí carener.
Si en lloc de seguir el rastre de les bicicletes, hagués seguit uns metres més pel camí de la Cornisa, segurament hauria enllaçat directament amb el camí carener.
Ara ja només em queda seguir aquest marcat camí fins que arriba a una pista, en el primer revolt d’aquesta pista en surt una altre per la dreta, que segueixo.
Després d’un curt trajecte, arribo a una cruïlla de pistes, on cal girar a la dreta per immediatament girar a l’esquerra.
Nova cruïlla a l’esquerra i poc després a la dreta.. Ara farem una curta anada i tornada a la font dels Tres Raigs.
Una altre indret molt bonic i arranjat, amb una font amb tres raigs, tots tres rajant, amb diferent cabdal, però d’aigua en sortia pels tres.
Tornem al camí que hem deixat per baixar a la font i el seguim.
Si hi ha escoles o jovent al bosc vertical, anirem sentint els crits i les rialles, i aviat també els veurem enfilats per dalt dels arbres i llançant.-se per les tirones i els ponts penjants.
Aquest serà el divertit i distret final d’aquesta complerta i variada excursió, ja que el camí i els indicadors ens tornen a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament al mirador d’en Dori: 10mn
Del mirador al turó d’en Dori: 05mn
Del turó d’en Dori al turó sense nom: 15mn
Del turó sense nom al turó d’en Cabanyes: 15mn
Del turó d’en Cabanyes a la figura del cérvol (o llop): 15mn
De la figura del cérvol (o llop) a l’Oasis: 25mn
De l’Oasis al turó de la Gola: 30mn
Del turó de la Gola a Can Gaig: 35mn
De Can Gaig a la font de Can Gaig: 05mn
De la font de Can Gaig a la font dels Bugaliptos: 10mn
De la font del Bugaliptos a la font de l’Om: 10mn
De la font de l’Om o d’en Homs a la de la Moreneta: 05mn
De la font de la Moreneta a la Creu de Terme de Can Bruguera: 10mn
De la Creu de Terme a la font de la Cornisa: 05mn
De la font de la Cornisa al turó de Tarau: 10mn
Del turó de Tarau a la font del Tres Raigs: 35mn
De la font dels Tres Raigs a l’inici: 10mn
TOTAL: 4h 10mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/12/mataro-parc-forestal-turons-den-dori.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"
Bonica i complerta excursió circular a cavall del Maresme i el Vallès que ens permet visitar molts indrets interessants
Travessarem el Parc Forestal de Mataró, molt ben arranjat i conservat, on hi ha un parc vertical i un magnífic i ampli mirador.
Passarem pel turó d’en Dori, de 363 metres d’alçada; per un turó sense nom de 422 metres, però on hi ha el que sembla un vèrtex; pel turó d’en Cabanyes de 407 metres, on també hi ha un vèrtex geodèsic; seguidament i rondant el perímetre del Camp de Tir Esportiu de Mataró, travessarem un bosc on hi ha tota una sèrie de figures d’animals repartides pel bosc. la majoria en força mal estat de conservació; rodejarem el convent de les “Germanes Oasis de Jesús Sacerdote”; pujarem al turó de la Gola, de 346 metres; a partir d’aquí abandonarem la solana i entrarem a l’obaga; passarem per Can Gaig; baixarem fins la font de Can Gaig; i també fins l’emboscada font dels Bugaliptos; per la font de l’Om o d’en Homs, per la font de la Moreneta; retornarem a la part solana en arribar a la Creu de Terme de can Bruguera o de Planells; també passarem per la font de la Cornisa; pujarem al turó de Tarau, de 434 metres, on també hi ha un alt vèrtex geodèsic; baixarem fins la font dels Tres Raigs; i d’aquí tornarem al punt d’inici.
He considerat catalogar-la com a moderada, tot i no tenir absolutament cap dificultat tècnica, perquè en alguns trams és una caminada poc freqüentada i cal tenir nocions d’orientació, ja que travessarem zones on els camins son perdedors i tot hi portar GPS cal saber-se orientar com si no en portéssim.
Extraordinari contrast entre la part solana i la obaga, tant amb el clima i la temperatura com amb la vista, ja que en la primera gaudirem d’una extensa panoràmica del mar i de gran part de la costa del Maresme; mentre que per l’obaga, la panoràmica serà sobre el Montseny, Montserrat, la Mola i la gairebé impenetrable vegetació dels boscos del Corredor.
Iniciarem la caminada en un dels aparcaments del Parc Forestal de Mataró; on hi arribarem fàcilment seguint les indicacions que hi ha en tot el recorregut a partir de l’Hospital de Mataró i de l’Estadi Municipal d’Atletisme.
Només començar passarem pel costat de la font d’en Dori i anirem pujant seguint algun dels camins que hi ha per dins del bosc, amb bancs i taules a diversos indrets.
D’aquesta manera arribarem al gran mirador d’en Dori, un espai molt bonic amb una gran balconada sobre Mataró i tota la costa; llàstima que el pressupost municipal no arribi per anar podant les branques més altes dels pins que hi van creixent al davant, que de mica en mica van tapant el que seria una vista remarcable.
Del darrere mateix del mirador surt un corriol que ens puja fins el proper turó d’en Dori. Aquí de vista, n’hi ha, però poca, la vegetació la tapa gairebé tota.
Seguim el corriol i baixem del turó i enllacem amb una pista, que deixa ja el Parc Forestal i que ens porta fins un collet que és una important cruïlla de camins i pistes.
Primer girarem a la dreta; a l’esquerra tenim dues pistes, una que baixa i l’altre que puja. Així que després de caminar deu metres girarem a l’esquerra i seguirem la que puja (com no podia ser d’altre manera).
Passarem per un turó sense nom, on hi ha una pilona semblant a un vèrtex i més endavant en un revolt arribarem a una cruïlla, on seguirem per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa en una gran pista, que és la de la Cornisa (si la seguíssim per la dreta ens portaria a Can Bruguera).
Però per la dreta només la seguirem cinc metres, perquè immediatament en seguirem una de secundària que surt per l’esquerra.
Seguim aquesta pista uns metres i fem una “anada i tornada” al turó d’en Cabanyes.
En el fons seguirem la mateixa pista, però ara convertida pràcticament en un rastre de camí.
Arribem al turó d’en Cabanyes, on hi ha una pilona semblant a la del turó sense nom, però amb la senyal moderna dels actuals vèrtex geodèsics. També hi ha una gran dipòsit, molt abandonat, raó per la que hi havia una pista que hi pujava, avui en desús tant la pista com el dipòsit.
Aquest turó només té vista per un costat, l’altre la tapa completament la vegetació.
Segurament fa estona que sentim trets; no son els caçadors que ens esguerraran l’excursió, provenen del camp de tir que tenim a prop.
Tornem a la cruïlla d’abans; i ara, i durant una estona caminarem fent ziga-zagues per dins del bosc, pràcticament sense camí, però seguint uns petits cartellets blaus que hi ha penjats dels arbres i que ens van conduint per indrets on hi ha diverses figures animals.
He intentat buscar si hi ha alguna descripció de l’indret, i només he trobat una ressenya a wikiloc de GIZUDERME que hi passa, i que ho esmenta com a “bosc màgic d’en Cabanyes” ; però amb aquesta entrada a internet totes les ressenyes porten a altres “boscos màgics”.
La majoria de figures estant molt malmeses, la primera que vaig trobar va ser el d’una vaca partida en varis trossos, en d’altres els hi falta el cap; en vaig trobar varies, però segurament deuen haver-n’hi més. Les úniques que vaig veure senceres varen ser la d’un teixó, un os dret al costat d’un arbre i principalment la d’un cérvol.
Estem tocant la zona perifèrica del camp de tir, però entre nosaltres i el camp de tir hi ha la pista que precisament hi porta.
El cérvol és l’últim animal que vaig veure i a tocar de l’esmentada pista.
Sortim a la pista i immediatament arribem a una cruïlla. Hem tornat a sortir a la pista o camí de la Cornisa. Pista que seguirem per la dreta una estona.
Ara hem d’anar a petar a la hípica Horseway, però em va semblar que podia fer una drecera per anar directament a l’Oasis, doncs el mapa de ICGC marca un camí; així que vaig deixar la pista i vaig baixar uns metres fins arribar a una pista secundaria. El “camí” que seguia a partir d’aquí es tornava intransitable, així que vaig seguir la pista per l’esquerra per a sortir a l’esmentada hípica.
Seguint el camí de la Cornisa hi hauríem arribat igualment.
Hem de revoltar l’edifici principal de la hípica per la dreta, i veurem un camí que segueix baixant per la dreta.
Seguim aquest camí, que fa una llaçada i ens deixa en una pista davant mateix de la porta del convent de clausura de les “Germanes Oasi de Jesús Sacerdote” Un gran i modern edifici, completament amagat, només es pot veure una mica des de la hípica i en prou feines. Si feu una nova entrada a internet amb aquest nom us sortirà que aquesta comunitat va ser fundada pel pare Muñoz, que va ser ordenat capellà pel bisbe Modrego, es parla de les llengües “vercaculas”, tot ho fan en llatí, no deixen gairebé bé a Montserrat, i també hi surt el bisbe Lefevre. Hi ha molta informació, per si us interessa “el tema”.
El pista s’acaba aquí, i en segueix una de secundària que va rodejant pràcticament tot el convent, tapat per una alta tàpia amb vidres trencats al capdamunt.
Deixem aquest reducte endarrere i arribem a una cruïlla en la que seguim recta.
Si ens pensàvem que en un moment o altre veuríem l’edifici entre els arbres, anàvem errats, rés de rés.
Ara anirem seguint pistes i trencalls durant una estona. A la primera girarem a la dreta, i poc després a l’esquerra.
Anem pujant, i seguim sense veure res. Estem pràcticament a sota el turó de la Gola, i com que veig en el mapa del satèl•lit que el camí fa una llaçada, giro a l’esquerra per a estalviar-me la llaçada i poc després recupero el camí.
Ara arribo a un mirador rocós natural, amb molt bona vista, tot i que no hi ha cap obstacle entre el mirador i el convent, tampoc se’n veu rés. Amagat realment ho està.
El camí dona la volta al turó i hi puja per darrere, però son molt pocs metres i tiro pel dret, i sense cap problema arribo al turó de la Gola.
La vista queda desvirtuada en part per la vegetació, però si et vas movent, la pots anar veient. Aquí hi ha una petita “fita cimera”.
Deixo el turó pel camí que hi puja per darrere, i pocs metres després el camí gira a l’esquerra; i encara que sembli impossible, hem de girar a la dreta. S’intueix un rastre, però aviat queda convertit en un bonic camí que va planejant per dalt la carena; hi ha alguns troncs caiguts al mig (segurament a resultes del temporal Glòria del gener del 2020), però es poden sortejar fàcilment.
Estem travessant el Pla de la Gola. Al final del pla, el camí gira a l’esquerra i baixa a Can Salvi, però nosaltres hem de girar a la dreta. Encara que també sembli impossible, darrere el tronc caigut just al començament, segueix un bonic camí, aviat convertit en pista, que seguirem molta estona.
Deixem Can Nogueres a tocar a la nostra dreta i seguim per la pista principal i carenera; fins que finalment la deixem per a seguir per l’esquerra la pista que baixa fins a Can Gaig .
El mapa ho anomena com a Can Cuní, però la placa de ceràmica que hi ha a la paret de la casa diu clarament “Can Gaig”.
Aquí comença la part més perdedora i emboscada de l’excursió.
Just a l’entrada de Can Gaig surt un camí que baixa per la dreta; camí que seguirem, però que aviat es difumina entre antics camps.
Seguint pel fons de la riera arribem a una construcció que pensava que era la font de Can Gaig, però que és la caseta d’un pou.
La font està uns metres més endavant en un bonic i emboscat racó.
No raja (però això depèn de l’any o la temporada), hi ha una antiga placa de pedra amb el nom de font de Can Gaitx (tx), any 1972 i unes lletres ja una mica esborrades que sembla que diguin “Fernadez”
També hi ha una taula de pedra i el que deuria ser un safareig o basa per a recollir l’aigua.
Vista la font hem de seguir la nostra excursió; per a poder-ho fer, l’indret del pou és un punt important. Des del pou per anar a la font hem seguit creuant l’antic camp que hi ha al davant fins el final, llavors hem anat a l’esquerra, on hi ha el corriol que baixa a la font.
Per seguir des de la font hem de tornar novament al final del camp, quan hi siguem, hem de girar a l’esquerra per a creuar el final del camp, ja que des d’allí surt el camí que hem de seguir.
Resumin: des del pou, per anar a la font hem d’anar del prat a l’esquerra, i després per a continuar, hem d’anar del pou a la dreta.
Aquest camí transversal va d’una riera a una altre. Quan arriba a la nova riera, el camí es torna a difuminar, però a l’altre costat d’aquesta riera arrenca un camí molt ben marcat. Just al començament d’aquest camí, veurem un rastre de corriol que per la nostra esquerra segueix la riera; si el seguim uns metres farem una curta anada i tornada a la font dels Bugaliptos; però aquesta font, més que una font, sembla una mina, amb l’entrada tancada per una reixa.
Tornem a l’inici del camí i l’anem seguint, arribem a una cruïlla i girem pràcticament 180 graus a la dreta.
Aquí s’acaba la part més perdedora de l’excursió. Seguim aquest camí que ens porta a la font de l’Om o d’en Homs, indret molt ben arranjat i bonic; on podem fer una bona aturada asseguts al pedrís que envolta la font ja que la font raja abundosa.
Seguim el camí, i aviat arribem a una cruïlla que seguim per l’esquerra.
Una mica més lluny hem d’estar atents a l’indret, ja que no vaig posar-hi un punt d’interès, perquè hem deixar el camí per a seguir-ne un altre que surt a l’esquerra vers la font de la Moreneta. Des de la pista ja es veu la font que està a escassos metres de la cruïlla.
Un altre indret molt bonic i conservat, amb unes rajoles de ceràmica amb la imatge de la Moreneta. La font raja molt poc.
Aquí a la font tenia que haver tornat al camí i m’hagués estalviat una bona volta, ja que el camí porta directament a Can Bruguera.
Però vaig seguir el camí que arrenca a la mateix font, i que va en direcció contraria, però malgrat tot, és un camí molt bonic.
Aquest camí desemboca en una pista que seguim per la dreta i que finalment també ens porta a Can Bruguera i al coll de Can Bruguera on hi ha la creu de terme de Planells o de Can Bruguera.
Hem tornat a la part solana i tornem a veure el mar i recuperem el camí de la Cornisa.
Girem a la dreta i seguim aquest camí, passem pel costat del restaurant de Can Bruguera i voregem les últimes cases de la urbanització de la Solana.
Just en aquest punt hi ha la font de la Cornisa, amb una placa que ens explica que estem a la zona de Valldeix, indret ja esmentat l’any 949, segons dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Seguim pel camí de la Cornisa i sortim de la urbanització.
A la dreta veurem una curta pista que ens deixa dalt del turó de Tarau, on hi ha un vèrtex geodèsic dalt d’una alta columna de formigó, ja que els arbres deurien tapar la pilona “normal”, però amb el temps, aquests també la tapen, encara que estigui dalt d’un pedestal; resumin: no és veu res, però l’indret està molt net i ben cuidat per les cases que hi ha al voltant.
Tornem al camí de la Cornisa, i el seguim potser una vintena de metres. En aquest punt el camí arriba a una mena de collet, ja que comença a davallar suaument. En aquest indret veurem a l’esquerra un rastre en el marge ple de traces de bicicletes.
Així que vaig girar a l’esquerra per a seguir aquestes “trialeres” per dins del bosc; n’hi ha moltes, però totes tenen tendència a anar a l’esquerra, segurament per anar a sortir més avall a la urbanització de la Cornisa; però el Parc Forestal queda a la dreta.
De les diverses trialeres, algunes son més atrevides i baixen pel dret, d’altres, “més prudents” fan fent flaquejades a la dreta per a baixar més pausadament.
Així que vaig procurant seguir aquestes, i vaig baixant decantant-me tant com puc a la dreta, fins que surto al llom de la carena, per un baixa un magnífic camí carener.
Si en lloc de seguir el rastre de les bicicletes, hagués seguit uns metres més pel camí de la Cornisa, segurament hauria enllaçat directament amb el camí carener.
Ara ja només em queda seguir aquest marcat camí fins que arriba a una pista, en el primer revolt d’aquesta pista en surt una altre per la dreta, que segueixo.
Després d’un curt trajecte, arribo a una cruïlla de pistes, on cal girar a la dreta per immediatament girar a l’esquerra.
Nova cruïlla a l’esquerra i poc després a la dreta.. Ara farem una curta anada i tornada a la font dels Tres Raigs.
Una altre indret molt bonic i arranjat, amb una font amb tres raigs, tots tres rajant, amb diferent cabdal, però d’aigua en sortia pels tres.
Tornem al camí que hem deixat per baixar a la font i el seguim.
Si hi ha escoles o jovent al bosc vertical, anirem sentint els crits i les rialles, i aviat també els veurem enfilats per dalt dels arbres i llançant.-se per les tirones i els ponts penjants.
Aquest serà el divertit i distret final d’aquesta complerta i variada excursió, ja que el camí i els indicadors ens tornen a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament al mirador d’en Dori: 10mn
Del mirador al turó d’en Dori: 05mn
Del turó d’en Dori al turó sense nom: 15mn
Del turó sense nom al turó d’en Cabanyes: 15mn
Del turó d’en Cabanyes a la figura del cérvol: 15mn
De la figura del cérvol a l’Oasis: 25mn
De l’Oasis al turó de la Gola: 30mn
Del turó de la Gola a Can Gaig: 35mn
De Can Gaig a la font de Can Gaig: 05mn
De la font de Can Gaig a la font dels Bugaliptos: 10mn
De la font del Bugaliptos a la font de l’Om: 10mn
De la font de l’Om o d’en Homs a la de la Moreneta: 05mn
De la font de la Moreneta a la Creu de Terme de Can Bruguera: 10mn
De la Creu de Terme a la font de la Cornisa: 05mn
De la font de la Cornisa al turó de Tarau: 10mn
Del turó de Tarau a la font del Tres Raigs: 35mn
De la font dels Tres Raigs a l’inici: 10mn
TOTAL: 4h 10mn
Passarem pel turó d’en Dori, de 363 metres d’alçada; per un turó sense nom de 422 metres, però on hi ha el que sembla un vèrtex; pel turó d’en Cabanyes de 407 metres, on també hi ha un vèrtex geodèsic; seguidament i rondant el perímetre del Camp de Tir Esportiu de Mataró, travessarem un bosc on hi ha tota una sèrie de figures d’animals repartides pel bosc. la majoria en força mal estat de conservació; rodejarem el convent de les “Germanes Oasis de Jesús Sacerdote”; pujarem al turó de la Gola, de 346 metres; a partir d’aquí abandonarem la solana i entrarem a l’obaga; passarem per Can Gaig; baixarem fins la font de Can Gaig; i també fins l’emboscada font dels Bugaliptos; per la font de l’Om o d’en Homs, per la font de la Moreneta; retornarem a la part solana en arribar a la Creu de Terme de can Bruguera o de Planells; també passarem per la font de la Cornisa; pujarem al turó de Tarau, de 434 metres, on també hi ha un alt vèrtex geodèsic; baixarem fins la font dels Tres Raigs; i d’aquí tornarem al punt d’inici.
He considerat catalogar-la com a moderada, tot i no tenir absolutament cap dificultat tècnica, perquè en alguns trams és una caminada poc freqüentada i cal tenir nocions d’orientació, ja que travessarem zones on els camins son perdedors i tot hi portar GPS cal saber-se orientar com si no en portéssim.
Extraordinari contrast entre la part solana i la obaga, tant amb el clima i la temperatura com amb la vista, ja que en la primera gaudirem d’una extensa panoràmica del mar i de gran part de la costa del Maresme; mentre que per l’obaga, la panoràmica serà sobre el Montseny, Montserrat, la Mola i la gairebé impenetrable vegetació dels boscos del Corredor.
Iniciarem la caminada en un dels aparcaments del Parc Forestal de Mataró; on hi arribarem fàcilment seguint les indicacions que hi ha en tot el recorregut a partir de l’Hospital de Mataró i de l’Estadi Municipal d’Atletisme.
Només començar passarem pel costat de la font d’en Dori i anirem pujant seguint algun dels camins que hi ha per dins del bosc, amb bancs i taules a diversos indrets.
D’aquesta manera arribarem al gran mirador d’en Dori, un espai molt bonic amb una gran balconada sobre Mataró i tota la costa; llàstima que el pressupost municipal no arribi per anar podant les branques més altes dels pins que hi van creixent al davant, que de mica en mica van tapant el que seria una vista remarcable.
Del darrere mateix del mirador surt un corriol que ens puja fins el proper turó d’en Dori. Aquí de vista, n’hi ha, però poca, la vegetació la tapa gairebé tota.
Seguim el corriol i baixem del turó i enllacem amb una pista, que deixa ja el Parc Forestal i que ens porta fins un collet que és una important cruïlla de camins i pistes.
Primer girarem a la dreta; a l’esquerra tenim dues pistes, una que baixa i l’altre que puja. Així que després de caminar deu metres girarem a l’esquerra i seguirem la que puja (com no podia ser d’altre manera).
Passarem per un turó sense nom, on hi ha una pilona semblant a un vèrtex i més endavant en un revolt arribarem a una cruïlla, on seguirem per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa en una gran pista, que és la de la Cornisa (si la seguíssim per la dreta ens portaria a Can Bruguera).
Però per la dreta només la seguirem cinc metres, perquè immediatament en seguirem una de secundària que surt per l’esquerra.
Seguim aquesta pista uns metres i fem una “anada i tornada” al turó d’en Cabanyes.
En el fons seguirem la mateixa pista, però ara convertida pràcticament en un rastre de camí.
Arribem al turó d’en Cabanyes, on hi ha una pilona semblant a la del turó sense nom, però amb la senyal moderna dels actuals vèrtex geodèsics. També hi ha una gran dipòsit, molt abandonat, raó per la que hi havia una pista que hi pujava, avui en desús tant la pista com el dipòsit.
Aquest turó només té vista per un costat, l’altre la tapa completament la vegetació.
Segurament fa estona que sentim trets; no son els caçadors que ens esguerraran l’excursió, provenen del camp de tir que tenim a prop.
Tornem a la cruïlla d’abans; i ara, i durant una estona caminarem fent ziga-zagues per dins del bosc, pràcticament sense camí, però seguint uns petits cartellets blaus que hi ha penjats dels arbres i que ens van conduint per indrets on hi ha diverses figures animals.
He intentat buscar si hi ha alguna descripció de l’indret, i només he trobat una ressenya a wikiloc de GIZUDERME que hi passa, i que ho esmenta com a “bosc màgic d’en Cabanyes” ; però amb aquesta entrada a internet totes les ressenyes porten a altres “boscos màgics”.
La majoria de figures estant molt malmeses, la primera que vaig trobar va ser el d’una vaca partida en varis trossos, en d’altres els hi falta el cap; en vaig trobar varies, però segurament deuen haver-n’hi més. Les úniques que vaig veure senceres varen ser la d’un teixó, un os dret al costat d’un arbre i principalment la d’un cérvol.
Estem tocant la zona perifèrica del camp de tir, però entre nosaltres i el camp de tir hi ha la pista que precisament hi porta.
El cérvol és l’últim animal que vaig veure i a tocar de l’esmentada pista.
Sortim a la pista i immediatament arribem a una cruïlla. Hem tornat a sortir a la pista o camí de la Cornisa. Pista que seguirem per la dreta una estona.
Ara hem d’anar a petar a la hípica Horseway, però em va semblar que podia fer una drecera per anar directament a l’Oasis, doncs el mapa de ICGC marca un camí; així que vaig deixar la pista i vaig baixar uns metres fins arribar a una pista secundaria. El “camí” que seguia a partir d’aquí es tornava intransitable, així que vaig seguir la pista per l’esquerra per a sortir a l’esmentada hípica.
Seguint el camí de la Cornisa hi hauríem arribat igualment.
Hem de revoltar l’edifici principal de la hípica per la dreta, i veurem un camí que segueix baixant per la dreta.
Seguim aquest camí, que fa una llaçada i ens deixa en una pista davant mateix de la porta del convent de clausura de les “Germanes Oasi de Jesús Sacerdote” Un gran i modern edifici, completament amagat, només es pot veure una mica des de la hípica i en prou feines. Si feu una nova entrada a internet amb aquest nom us sortirà que aquesta comunitat va ser fundada pel pare Muñoz, que va ser ordenat capellà pel bisbe Modrego, es parla de les llengües “vercaculas”, tot ho fan en llatí, no deixen gairebé bé a Montserrat, i també hi surt el bisbe Lefevre. Hi ha molta informació, per si us interessa “el tema”.
El pista s’acaba aquí, i en segueix una de secundària que va rodejant pràcticament tot el convent, tapat per una alta tàpia amb vidres trencats al capdamunt.
Deixem aquest reducte endarrere i arribem a una cruïlla en la que seguim recta.
Si ens pensàvem que en un moment o altre veuríem l’edifici entre els arbres, anàvem errats, rés de rés.
Ara anirem seguint pistes i trencalls durant una estona. A la primera girarem a la dreta, i poc després a l’esquerra.
Anem pujant, i seguim sense veure res. Estem pràcticament a sota el turó de la Gola, i com que veig en el mapa del satèl•lit que el camí fa una llaçada, giro a l’esquerra per a estalviar-me la llaçada i poc després recupero el camí.
Ara arribo a un mirador rocós natural, amb molt bona vista, tot i que no hi ha cap obstacle entre el mirador i el convent, tampoc se’n veu rés. Amagat realment ho està.
El camí dona la volta al turó i hi puja per darrere, però son molt pocs metres i tiro pel dret, i sense cap problema arribo al turó de la Gola.
La vista queda desvirtuada en part per la vegetació, però si et vas movent, la pots anar veient. Aquí hi ha una petita “fita cimera”.
Deixo el turó pel camí que hi puja per darrere, i pocs metres després el camí gira a l’esquerra; i encara que sembli impossible, hem de girar a la dreta. S’intueix un rastre, però aviat queda convertit en un bonic camí que va planejant per dalt la carena; hi ha alguns troncs caiguts al mig (segurament a resultes del temporal Glòria del gener del 2020), però es poden sortejar fàcilment.
Estem travessant el Pla de la Gola. Al final del pla, el camí gira a l’esquerra i baixa a Can Salvi, però nosaltres hem de girar a la dreta. Encara que també sembli impossible, darrere el tronc caigut just al començament, segueix un bonic camí, aviat convertit en pista, que seguirem molta estona.
Deixem Can Nogueres a tocar a la nostra dreta i seguim per la pista principal i carenera; fins que finalment la deixem per a seguir per l’esquerra la pista que baixa fins a Can Gaig .
El mapa ho anomena com a Can Cuní, però la placa de ceràmica que hi ha a la paret de la casa diu clarament “Can Gaig”.
Aquí comença la part més perdedora i emboscada de l’excursió.
Just a l’entrada de Can Gaig surt un camí que baixa per la dreta; camí que seguirem, però que aviat es difumina entre antics camps.
Seguint pel fons de la riera arribem a una construcció que pensava que era la font de Can Gaig, però que és la caseta d’un pou.
La font està uns metres més endavant en un bonic i emboscat racó.
No raja (però això depèn de l’any o la temporada), hi ha una antiga placa de pedra amb el nom de font de Can Gaitx (tx), any 1972 i unes lletres ja una mica esborrades que sembla que diguin “Fernadez”
També hi ha una taula de pedra i el que deuria ser un safareig o basa per a recollir l’aigua.
Vista la font hem de seguir la nostra excursió; per a poder-ho fer, l’indret del pou és un punt important. Des del pou per anar a la font hem seguit creuant l’antic camp que hi ha al davant fins el final, llavors hem anat a l’esquerra, on hi ha el corriol que baixa a la font.
Per seguir des de la font hem de tornar novament al final del camp, quan hi siguem, hem de girar a l’esquerra per a creuar el final del camp, ja que des d’allí surt el camí que hem de seguir.
Resumin: des del pou, per anar a la font hem d’anar del prat a l’esquerra, i després per a continuar, hem d’anar del pou a la dreta.
Aquest camí transversal va d’una riera a una altre. Quan arriba a la nova riera, el camí es torna a difuminar, però a l’altre costat d’aquesta riera arrenca un camí molt ben marcat. Just al començament d’aquest camí, veurem un rastre de corriol que per la nostra esquerra segueix la riera; si el seguim uns metres farem una curta anada i tornada a la font dels Bugaliptos; però aquesta font, més que una font, sembla una mina, amb l’entrada tancada per una reixa.
Tornem a l’inici del camí i l’anem seguint, arribem a una cruïlla i girem pràcticament 180 graus a la dreta.
Aquí s’acaba la part més perdedora de l’excursió. Seguim aquest camí que ens porta a la font de l’Om o d’en Homs, indret molt ben arranjat i bonic; on podem fer una bona aturada asseguts al pedrís que envolta la font ja que la font raja abundosa.
Seguim el camí, i aviat arribem a una cruïlla que seguim per l’esquerra.
Una mica més lluny hem d’estar atents a l’indret, ja que no vaig posar-hi un punt d’interès, perquè hem deixar el camí per a seguir-ne un altre que surt a l’esquerra vers la font de la Moreneta. Des de la pista ja es veu la font que està a escassos metres de la cruïlla.
Un altre indret molt bonic i conservat, amb unes rajoles de ceràmica amb la imatge de la Moreneta. La font raja molt poc.
Aquí a la font tenia que haver tornat al camí i m’hagués estalviat una bona volta, ja que el camí porta directament a Can Bruguera.
Però vaig seguir el camí que arrenca a la mateix font, i que va en direcció contraria, però malgrat tot, és un camí molt bonic.
Aquest camí desemboca en una pista que seguim per la dreta i que finalment també ens porta a Can Bruguera i al coll de Can Bruguera on hi ha la creu de terme de Planells o de Can Bruguera.
Hem tornat a la part solana i tornem a veure el mar i recuperem el camí de la Cornisa.
Girem a la dreta i seguim aquest camí, passem pel costat del restaurant de Can Bruguera i voregem les últimes cases de la urbanització de la Solana.
Just en aquest punt hi ha la font de la Cornisa, amb una placa que ens explica que estem a la zona de Valldeix, indret ja esmentat l’any 949, segons dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Seguim pel camí de la Cornisa i sortim de la urbanització.
A la dreta veurem una curta pista que ens deixa dalt del turó de Tarau, on hi ha un vèrtex geodèsic dalt d’una alta columna de formigó, ja que els arbres deurien tapar la pilona “normal”, però amb el temps, aquests també la tapen, encara que estigui dalt d’un pedestal; resumin: no és veu res, però l’indret està molt net i ben cuidat per les cases que hi ha al voltant.
Tornem al camí de la Cornisa, i el seguim potser una vintena de metres. En aquest punt el camí arriba a una mena de collet, ja que comença a davallar suaument. En aquest indret veurem a l’esquerra un rastre en el marge ple de traces de bicicletes.
Així que vaig girar a l’esquerra per a seguir aquestes “trialeres” per dins del bosc; n’hi ha moltes, però totes tenen tendència a anar a l’esquerra, segurament per anar a sortir més avall a la urbanització de la Cornisa; però el Parc Forestal queda a la dreta.
De les diverses trialeres, algunes son més atrevides i baixen pel dret, d’altres, “més prudents” fan fent flaquejades a la dreta per a baixar més pausadament.
Així que vaig procurant seguir aquestes, i vaig baixant decantant-me tant com puc a la dreta, fins que surto al llom de la carena, per un baixa un magnífic camí carener.
Si en lloc de seguir el rastre de les bicicletes, hagués seguit uns metres més pel camí de la Cornisa, segurament hauria enllaçat directament amb el camí carener.
Ara ja només em queda seguir aquest marcat camí fins que arriba a una pista, en el primer revolt d’aquesta pista en surt una altre per la dreta, que segueixo.
Després d’un curt trajecte, arribo a una cruïlla de pistes, on cal girar a la dreta per immediatament girar a l’esquerra.
Nova cruïlla a l’esquerra i poc després a la dreta.. Ara farem una curta anada i tornada a la font dels Tres Raigs.
Una altre indret molt bonic i arranjat, amb una font amb tres raigs, tots tres rajant, amb diferent cabdal, però d’aigua en sortia pels tres.
Tornem al camí que hem deixat per baixar a la font i el seguim.
Si hi ha escoles o jovent al bosc vertical, anirem sentint els crits i les rialles, i aviat també els veurem enfilats per dalt dels arbres i llançant.-se per les tirones i els ponts penjants.
Aquest serà el divertit i distret final d’aquesta complerta i variada excursió, ja que el camí i els indicadors ens tornen a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament al mirador d’en Dori: 10mn
Del mirador al turó d’en Dori: 05mn
Del turó d’en Dori al turó sense nom: 15mn
Del turó sense nom al turó d’en Cabanyes: 15mn
Del turó d’en Cabanyes a la figura del cérvol: 15mn
De la figura del cérvol a l’Oasis: 25mn
De l’Oasis al turó de la Gola: 30mn
Del turó de la Gola a Can Gaig: 35mn
De Can Gaig a la font de Can Gaig: 05mn
De la font de Can Gaig a la font dels Bugaliptos: 10mn
De la font del Bugaliptos a la font de l’Om: 10mn
De la font de l’Om o d’en Homs a la de la Moreneta: 05mn
De la font de la Moreneta a la Creu de Terme de Can Bruguera: 10mn
De la Creu de Terme a la font de la Cornisa: 05mn
De la font de la Cornisa al turó de Tarau: 10mn
Del turó de Tarau a la font del Tres Raigs: 35mn
De la font dels Tres Raigs a l’inici: 10mn
TOTAL: 4h 10mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada