Aquest ampli ventall d’indrets interessants del títol ja dona una idea de que estem parlant d’una fantàstica excursió, complerta i variada; ja que passarem per turons, ermites, ponts naturals, fonts, miradors, volcans, masos, poblat neolític, panoràmiques, etc.
He considerat catalogar-la com a moderada, tot i no tenir cap dificultat tècnica, perquè és una caminada poc freqüentada en alguns trams i cal tenir, tot i portar el GPS, nocions d’orientació, i també perquè en les pujades als turons de la Tremoleda i de la Verneda, en els darrers metres, es pugen sense camí; tot i que tots dos els poden evitar si o ens interessa pujar-hi.
Menció a part, mereix trobar l’indret exacte del Pont del Diable, ja que també els darrers metres es fan sense camí; tot i que també es pot evitar, aquest és molt recomanable anar-hi ja que l’indret és espectacular.
L’ermita de Sant Joan de les Medes també costa una mica de trobar, ja que està totalment emboscada i les mirades es concentren en les ruïnes del gran mas de la Gubert, amb una torre de defensa, mentre que l’ermita està precisament a l’altre costat de les nostres mirades.
Donarem mitja volta al gran crater del volcà de Llacunagra, convertit en un gran prat, voltat de quatre turons gairebé simètrics, dels que en pujarem un: la Tremoleda.
Aquesta excursió té dues parts ben diferenciades; la de pujada seguint el torrent de Llémena, i la segona que consisteix en una llarga passejada per damunt de la Serra de les Medes, amb una extensa panoràmica, que té com a teló de fons el Pirineu, també veiem el Puigsacalm, Cabrera, el Far, Puigsallança; però destaquen especialment les valls de Llémena i la de les Planes d’Hostoles i tot el curs del riu Brugent, així com la de la riera de Cogolls.
D’aquesta darrera vall de Cogolls veiem des del seu inici amb el turó del castell d’Hostoles, i tota la carena passant pel puig alt de la Nespleda , el puig Cornador i el turó isolat amb la bonica ermita de Sant Salvador de Puig-alder al capdamunt. Després i també a la mateixa vall, veiem com destaca l’església de Sant Cristòfol de Cogolls i l petita ermita de Sant Pelegrí.
La Finestrica és una curiosa disposició de tres grans blocs de pedra, que depèn de l’angle que es miri realment sembla una finestra oberta a la cinglera; però que en realitat no és ben bé una finestra, sinó que és una obertura; però l’indret i la forma és molt curiosa.
L’excursió es pot escurçar uns dos quilòmetres aproximadament si no anem fins el volcà de Llacunagra, ja que des de l’ermita de Sant Joan podem anar directament a la Serra de les Medes sense passar-hi, però l’indret del volcà son unes prades i uns rasos molt bonics i el crater és completament rodó i molt interessant de visitar.
Per a començar l’excursió ens situarem a Sant Aniol de Finestres situat al final de la carretera GI-530; just abans d’arribar-hi la carretera travessa el torrent de la Sala, passat el pont hem de girar a la dreta i seguir només cent metres la carretera, convertida en pista asfaltada. Immediatament a l’esquerra veurem una zona per aparcar amb un arbre al mig.
Deixem el vehicle en aquest aparcament i comencem a caminar seguint la pista que pocs metres després travessa la riera de Llémena.
Just passat el pont tenim una pista a la dreta i una a l’esquerra. Primer girarem a la dreta, però no seguirem la pista, ja que allà mateix surt un curt corriol que ens porta en un minut al Roc de la Melca. Al peu del camí hi ha una placa que documenta aquest antic assentament del neolític.
El Roc de la Melca és un gran bloc de pedra, que gran part de la base forma una balma, i que si hi donem la volta sencera, per darrera es pot pujar al capdamunt.
Visitat l’indret del Roc, tornen a la cruïlla, i ara seguim per l’altre costat, riera amunt.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per l’esquerra. La pista de la dreta ens portaria a Santa Maria de Finestres.
Ens apropem a la riera i a l’altre costat veiem la planta embotelladora de l’Aigua de Sant Aniol.
Passem pel costat del mas de la Faja. Tot aquest recorregut és molt bonic en mig de pastures.
Continuem una estona més, i més endavant hem d’estar atents al punt d’interès ja que hem d’abandonar la pista per a seguir un camí per l’esquerra; de tota manera l’indret està profusament senyalitzat, amb una fita, un cartell i marques de pintura groga; marques que seguirem durant molta estona més.
Aquest corriol baixa directament a la riera del Llémena, i hi arriba just a l’indret, on a la nostra dreta queda la Cova dels Trabucaires.
Més que una cova, és una gran balma a tocar de la riera.
Tot i quedar a tocar, per arribar-hi hem d’entrar a dins la riera, i en el cas d’aquesta excursió havia plogut molt, i al davant de la cova hi havia un gorg, i per arribar-hi no hi havia altre solució que mullar-se els peus ja que no es pot donar la volta; així que la cova només la vaig veure, tot i tenir-la a l’abast de la mà.
Vist l’indret el camí travessa la riera, deixant el gorg i la cova a la dreta, a partir d’ara comença la pujada per un camí costerut, però extraordinàriament bonic entre la riera del Llémena i el Rec de la Font dels Socals.
Estem pujant un gran ressalt, i aviat anem veiem els desnivells que hi ha a cada costat del camí.
Finalment arribem a una cruïlla, els senyals grocs i un cartell ens indiquen a l’esquerra la font dels Socals. Si seguíssim el camí per la dreta arribaríem al mateix lloc, però sense passar per la font.
El trajecte pel camí a la font és molt curt i en un tres i no rés ens plantem a la font.
Diuen que és una de les fonts del naixement de la riera de Llémena; però en realitat és el naixement de la riera del Rec de la Font dels Socals; rec que conflueix amb la riera de Llémena a la Cova dels Trabucaires.
L’aigua raja abundosa pel broc de la font, però també en surt entre les pedres de més indrets. Només néixer l’aigua ja es precipita cinglera avall. És un bon indret per a fer-hi una bona aturada.
Deixem la font i refem uns metres el camí d’anar-hi, i seguim una drecera, senyalitzada, que ens retorna al camí de pujada, i poc després sortim a una antiga pista.
Aquí les marques grogues travessen la pista i segueixen pel camí del davant; però primer nosaltres farem una curta anada i tornada al pont del Diable. Indret que bé es mereix aquesta anada i tornada.
Seguim la pista per la dreta en lleugera baixada que ens porta fins la mateixa riera.
En arribar al llit de la riera ja ens hem passat el pont del Diable, el que passa és que baixant per la pista no es veu, i tampoc es pot baixar a la riera per fotografiar-lo. El que si es pot fer des de la pista és anar a parar al costat del pont i si sou “intrèpids” enfilar-s’hi a sobre; cosa que no és el meu cas, ja que simplement em limitaré a fotografiar-lo i admirar-lo.
El Pont del Diable és un bloc encastat miraculosament entre les dues ribes de la riera, però just a l’indret on aquesta es precipita vertiginosament cinglera avall, és a dir, si caus del Pont, no ho expliques.
“Explicaré” doncs com poder-lo veure millor.
En arribar al llit de la riera no hi ha cap problema per a passar a l’altre costat ja que estem en un replà de la riera, mentre passem a l’altre costat ja podem veure de lluny el bloc encastat; això ens servirà de referència per anar-hi, ja que després la vegetació ens el tornarà a amagar.
A l’altre riba de la riera el camí segueix amunt remuntant la riera, però nosaltres girarem a la dreta i seguirem el que podríem dir amb molt d’optimisme que és un rastre de corriol.
Aquest “rastre” de corriol s’acaba abruptament en arribar al caire del cingle, som just a sobre del Pont, però des d’aquí no s’hi pot baixar; així que reculo uns metres i ara sense “rastre” baixo els pocs metres que em separen de la llera de la riera, que en aquest sector i en aquest costat no presenta cap problema. Ara soc a pocs metres del Pont del Diable i el puc admirar i fotografiar perfectament. Realment és un indret impressionant; molt recomanable de visitar.
Després de les escaients fotografies hem de tornar per on hem vingut; em sembla que podria tornar seguint literalment pel llit de la riera; però prefereixo tornar al “rastre” de corriol i sortir novament al gual per on l’he travessat.
Refem la pista fins la cruïlla esmentada abans.
Aquí vull fer una reflexió que potser, i per si seguiu aquest itinerari us estalviarà uns metres.
Tal com ja he esmentat aquí retrobem les marques grogues que, venint del Pont del Diable, giren a la dreta i segueixen muntanya amunt.
És el camí de “les Medes a Santa Maria de Finestres”, però aquestes “Medes” no son les de Sant Joan de les Medes.
Jo vaig seguir el camí i les marques grogues; ... però si hagués seguit la pista recta, venint del Pont, aviat hauria sortit a una altre pista; pista a la que també aniré a sortir més endavant, fent volta, evidentment. Mirant el mapa topogràfic del ICC és veu perfectament, el que passa és que allà no hi ha cobertura i aquest mapa no el pots consultar “in situ”.
Bé, tal com he esmentat, segueixo el camí i les marques grogues, fins una cruïlla on hem de deixar definitivament les marques grogues i girar a l’esquerra per a seguir un altre camí o antiga pista que ens porta a la pista que he esmentat abans.
Ara seguirem aquesta pista una estona, fins que comencem a travessar prades i antics bancals i el camí es difumina. Davant nostre apareix les ruïnes amb la torre, aquesta encara ben conservada, del mas La Gubert. El subconscient ens diu que allà hi deu haver l’ermita; però no és així, mentre ens encaminem al mas anem deixant l’ermita endarrere i a la nostra dreta.
Per sort vaig girar el cap i entre els arbres vaig veure’n el campanar. Ara toca rectificar el rumb, i anant de bancal a bancal, intentant esquivar els esbarzers, i finalment per un perdut corriol arribo a la porta de la petita i abandonada ermita de Sant Joan de les Medes.
Segons la descripció del “Llistat del patrimoni natural i arquitectònic de La Garrotxa” l’ermita és: “Una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana.
El veïnat de Les Medes va disposar de dues capelles: una ubicada dalt la carena, dedicada a Sant Julià i l’altre propera a les cases, dedicada a Sant Joan. Aquesta darrera és una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. A la nau s’hi accedeix pel costat de ponent gràcies a una porta feta de carreus tallats. L’interior mesura uns quatre metres de llargada per 2’70 d’amplada. Està decorada amb pintures sobre estuc que imiten motius arquitectònics típics del món del gòtic. Foren realitzades l’any 1859. En el frontispici també hi ha ubicat el cloquer d’espadanya, amb un sol ull. L’esglesiola de Sant Joan va ser bastida amb pedra menuda i actualment es troba molt amagada per la vegetació. El seu estat amenaça ruïna”.
Només afegir que la porta està tancada per dins, però hi ha una obertura per la que pots passar el braç i obrir el cancell.
Sortim de l’ermita i pugem pocs metres i sortim a la Cabanya del Serrat, uns estables amb el graner en el pis superior, que encara es conserven força bé, i situats en una clariana.
Uns metres sota la cabanya hi ha l’Alzina ó Aulina Grossa de la Cabanya del Serrat; realment és un arbre de grans dimensions, també mig perdut en mig del bosc.
Fotografiem l’alzina i sortim del bosc i entrem en els antics camps, més que camps, sembla les antigues grederes del volcà.
Hem de caminar per la dreta per la frontera entre el bosc i les grederes, fins que trobem una pista que seguirem muntanya amunt.
Hem d’estar atents al punt d’interès, ja que més amunt deixarem aquesta pista per a seguir-ne una altre per l’esquerra que ens porta precisament al capdamunt de la gredera, on aquesta s’acaba i deixa pas al bosc.
Només entrar a la gredera veiem una pista que arrenca per la dreta, la seguirem i que ens porta fins un collet que dona pas al crater del volcà de Llacunagra.
Ja ho he comentat al començament, però ho repetiré, és un indret molt bonic; el gran crater és una gran prat completament circular, i amb uns suaus pendents, també herbats que hi van baixant. En un racó hi ha quatre arbres i una bassa natural (potser perquè havia plogut) i tot el conjunt està tancat per quatre turons gairebé simètrics, realment l’indret mereix ser visitat.
Seguim la pista per l’esquerra que va donant la volta al crater; aquesta camí-pista ens portaria al coll de Llacunagra i allà giraríem a l’esquerra i seguiríem una pista.
Però em va fer gràcia pujar a un dels quatre turons: el puig de la Tremoleda. No hi ha cap camí, així que és de preveure que serà un lloc emboscat i sense vista, però a vegades hi ha sorpreses i poc o molta en poden tenir; així que poc abans del coll deixo el camí i m’enfilo directament per dins del bosc sense camí, però amb el pas relativament fàcil, sense necessitat de fer gaire “el senglar”, fins intueixo que soc al capdamunt, ja que per tots costats el terreny baixa.
El puig de la Tremoleda, no és dels que té una mica de vista, no en té gens, els arbres ho tapen tot. Com que no he hagut de fer el senglar, per a baixar m’atreveixo a seguir baixant per l’altre costat, ja que allà ha de passar la pista que ve del coll de Llacunagra.
Potser la pujada era més “neta”, però arribo a la pista sense necessitat de fer el “senglar” excessivament.
És simple coincidència no buscada, però arribo a la pista just a la cruïlla d’on ve una pista per la que arribaríem des de Sant Joan sense passar pel volcà.
Aquí comença una nova excursió, totalment diferent al que hem vist i caminat fins ara.
A partir d’aquest punt caminarem molta estona pel capdamunt de la Serra de les Medes, i durant bona part sense gaire vegetació que ens tapi l’extensa panoràmica de la que anirem gaudint.
Seguim recta pel camí del capdamunt de la carena i aviat arribem al puig Rodó de la Serra de les Medes.
Una petita fita i una placa ens assenyalen aquest privilegiat mirador de la vall de Cogolls i de l’ermita de Sant Salvador de Puig-alder.
Nou indret per a fer-hi una aturada. Contemplada la panoràmica seguim una mica més per la carena i fins una gran fita que ens assenyala un camí que baixa per l’esquerra; abans de baixar-hi farem una curta anada i tornada fins al mirador de la punta de la cinglera. Nova contemplació panoràmica i tornem a la cruïlla i baixem pel marcat camí que ens deixa en un collet on trobem una pista.
A la dreta hi ha un cartell marcant un camí que baixa a Cogolls.
Nosaltres seguim recta. Tornem a caminar pel capdamunt de la carena, però ara ja hi ha més vegetació i la vista és més reduïda.
Arribem a una nova cruïlla. Per l’esquerra arriba una pista que voreja el turó de la Vernada a pocs metres del punt més alt.
Decideixo fer una nova anada i tornada per veure si tinc més sort que dalt la Tremoleda.
Segueixo la pista fins una mena de collet, on em torno a ficar per dins del bosc, sense camí, però amb el pas relativament franc fins que arribo al punt més alt, indret on em torno a emportar una clatellada, ja que tampoc es veu rés.
Així que torno a la cruïlla i segueixo la pista que havia deixat.
A estones torna a haver-hi menys vegetació, principalment pel vessant de Cogolls.
Un cartell assenyala que som al Dolmen del Puig de Moro. Dolmen en molt mal estat, del que queden poques pedres.
Seguim carenejant i aviat arribem a les Tres Creus, situades en una balconada sobre la vall de Cogolls i amb molt bona vista de Les Planes d’Hostoles.
Aquestes modernes tres creus son una reposició de les que hi va haver fins l’any 1936. L’indret té molt bona vista.
Seguim uns metres més i el camí gira bruscament a l’esquerra i abandona la carena per a baixar fort uns metres fins arribar al coll de les Tres Creus.
Indret ombrívol i emboscat.
Un camí segueix per la dreta, però nosaltres hem de seguir recta per un camí molt bonic per dins del bosc.
Aquest camí ens deixa en una gran clariana. Aquí farem una nova anada i tornada. Per la dreta surt un camí que en poca estona ens deixa al caire de la cinglera, som a la Roca del Migdia, seguim unes passes més i arribem a un nou mirador; aquesta vegada les vistes son sobre la vall del Llémena; ara tornem a veure Sant Aniol, i inclús veiem el vehicle aparcat ... no ens fem il•lusions.. encara està força lluny.
També és impressionant la vista sobre la cinglera on estem, és de imaginar que per un lloc o altre es deu baixar.
Tornem a la clariana anterior i seguim uns metres més i sobtadament el camí gira a la dreta.
Anem resseguint la cinglera fent una mica de semi-cercle, les vistes son impressionants, comencem a veure la Roca del Migdia des d’aquesta perspectiva.
Arribem a un nou mirador, és que tota l’estona l’entorn és un veritable espectacle.
Seguim caminant i aviat el camí comença a baixar decididament. És un camí perfectament marcat, la cinglera tenia un punt feble que ens permet baixar-ne.
D’aquesta manera arribem a la Finestrica, un indret que surt de sobte, ja que estem baixant per dins del bosc i sense adonar-nos-en ens hem situat al costat de la cinglera, un indret on hi ha un blocs posats de tal manera que semblen una finestra al mig de la cinglera. Ens apropem a la “finestra” i veiem que realment no és una finestra, ja que per dalt està oberta, però de lluny sembla una finestra. Indret singular i molt bonic.
Fotografiem la Finestrica i la vista des de la mateixa finestra i tornem al camí.
Ara seguíem baixant a estones amb més pendent que en d’altres, però el camí per dins del bosc és molt bonic i molt ben marcat. A estones va fent llaçades molt ben traçades i a estones també el terra està enllosat, senyal inequívoca que antigament era un camí important.
Travessem una pista i seguim baixant. En arribar a un petit collet tinc el puig de Pla Boscàs a l’esquerra que també “em crida”, però ja porto dues escarmentades i aquesta vegada no hi vaig; potser aquesta era la bona; però avui he fruit de valent, i no vindrà d’un turó més o menys.
Aquesta llarga i bonica baixada s’acaba en arribar al final de la pista que mena al mas Subiràs que queda a la nostra dreta.
A partir d’ara només ens queda seguir aquesta pista aviat cimentada; passem per el mas de Conques i per Can Font, on saludem a la propietària; tot i ser una pista cimentada, el trajecte esdevé bonic.
Finalment un petit repetjó ens deixa sota l’església de Sant Aniol de Finestres i poc després arribem a l’aparcament.
HORARIS:
De l’aparcament de Sant Aniol al Roc de la Melca: 05mn
Del Roc de la Melca a la Cova dels Trabucaires: 40mn
De la Cova dels Trabucaires a la font dels Socals: 15mn
De la font dels Socals al Pont del Diable: 10mn
Del Pont del Diable a Sant Joan de les Medes: 25mn
De Sant Joan al volcà de Llacunagra: 30mn
Del volcà de Llacunagra al puig de la Tremoleda: 15mn
Del puig de la Tremoleda al puig Rodó: 15mn
Del puig Rodó al turó de la Verneda: 25mn
Del turó de la Verneda al Dolmen del Puig del Moro: 15mn
Del dolmen a les Tres Creus: 10mn
De les Tres Creus a la Roca del Migdia i mirador: 15mn
De la Roca del Migdia al mirador del Cingles d’en Font: 20mn
Del mirador del Cingles d’en Font a la Finestrica: 10mn
De la Finestrica a la cruïlla del Mas Subiràs: 25mn
De la cruïlla a Sant Aniol: 15mn
De Sant Aniol a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 4h 55mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada