Aquesta excursió és una manera diferent i molt atractiva per fer la típica volta del coll d'Estenalles a la Mola passant pel Montcau.
La proposta consisteix en fer-la, però amb algunes variants que ens permeten apartar-nos dels concorreguts camins principals.
Aquesta vegada enllaçarem el Montcau amb el llunyà turó de Coll Prunera, fent gairebé una circumferència perfecta caminant pràcticament tota l’estona per dalt de les carenes.
Ja he repetit en d’altres ocasions que la zona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és tan extensa que permet fer infinites combinacions i enllaços d’itineraris; de tal manera que per més que hi vagis, gairebé mai repeteixes íntegrament el mateix recorregut.
En aquesta proposta pujarem pel concorregut camí que del coll d’Estenalles ens porta al Montcau, i després seguirem aquest mateix camí fins el coll dels Tres Termes.
Aquí començarem a fer variants.
Anirem al turó dels Òbits; d'aquest turó baixar per una curta i amagada canal fins els Òbits, tornarem al camí principal per a abandonar-lo una vegada més per a pujar al turó d'en Griera, tornarem poca estona al camí principal per a sortir-ne una altre vegada per a pujar per la canal del Mico, i seguidament acabarem de pujar a la Mola.
Tornarem pel camí principal fins arribar novament al coll dels Tres Termes, i d’allí anirem fins el magnífic mirador del Morral Gran.
Amb el Morral Gran encara no en tindrem prou, i ho allargarem fins el turó del Coll Prunera.
Entre aquests dos indrets es pot anar directament per la carena, però seguirem fent variacions i baixarem per camins pot transitats fins a creuar el torrent de les Planes, i remuntarem fins el coll Prunera per a fer una anada i tornada al turó del mateix nom, i finalment baixarem de nou fins el Sot de la Bota i tornarem al coll d’Estenalles seguint el camí del la Canal del Cellerot.
D'aquets indrets tres son molt concorreguts i transistats (el Montcau, la Mola i els Òbits), però tots els altres (turó dels Òbits, Griera i Morral Gran, Coll Prunera i canal del Mico) no ho son gens o poc; d'aquests mereix una especial atenció el turó d'en Griera per la gran panoràmica que tindrem del Morral del Drac i de la Panxa Contenta i de la seva espectacular i solitària contrada.
Del turó dels Òbits i principalment del mirador que hi ha abans de l’inici de la canal, destaca la impressionant vista del turó de les Nou Cabres.
De l'indret del Morral Gran destaca que és un gran mirador de gairebé 360 graus i que per arribar-hi passarem per un encantador camí per dins del bosc i on trobarem una pau i solitud especialment gratificants.
El turó de Coll Prunera també és un gran mirador, principalment del Montcau.
En tot el recorregut només hi ha un pas de grimpada per a pujar per la canal del Mico; però si no volem pujar-hi, només hem de seguir el camí principal (el que fem servir per tornar de la Mola).
Sortim de l’aparcament del coll d'Estenalles, situat a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles, creuem la carretera i seguim la pista asfaltada al començament que porta al coll d’Eres; però la deixarem molt aviat per a seguir el marcat camí de l’esquerra que puja fins el Montcau, seguint el llom de la carena, amb unes grans vistes del Castellsapera, del turó dels Cortins, de la Falconera i del Pirineu.
Aquest camí ens deixa dalt d’un collet, on per anar fins dalt el Montcau hem de girar a l’esquerra i enfilar-nos per acabar-hi d’arribar.
Dalt del Montcau ampliem la vista de la pujada, principalment amb el Montseny i el Marquet de les Roques, que el tenim pràcticament a sota els peus.
De la vista del Montcau haig de dir que en dies clars i freds i amb el Pirineu nevat es pot veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el Peguera.
També es veuen, posant-hi atenció, les tres xemeneies de l'antiga central de Sant Adrià dels Besós.
Tornarem al collet i continuarem pel camí de la carena fins arribar al coll d’Eres.
Per l’esquerra arriba l’important camí que mena a la cova Simanya i al Marquet de les Roques.
Nosaltres seguim recta per l'ample i transitat camí a la Mola.
Per apartar-nos d’aquest “transit” en arribar al collet dels Tres Termes ens desviarem a la dreta per a pujar al turó dels Òbits seguint un ample camí a l'esquerra. Aquest turó no té gaire bona vista, però tot i això ens ofereix una bonica panoràmica de la Mola i del mar.
Seguim unes passes més i a l’esquerra veurem una esplanada a la que podem anar per a tenir molt bona vista.
Deixant de banda aquesta esplanada si seguim el camí ens trobarem al caire de la cinglera, però una mica abans, a l’esquerra, entre els arbres veurem una balconada en una clariana.
Hem d’anar fins aquesta balconada, des d’on podrem gaudir d’una fantàstica panoràmica de tot l’impressionant turó de les Nou Cabres.
Just en aquest indret veurem que a la dreta arrenca un camí encaixonat entre dues parets de roca que ens permeten anar baixant.
Així doncs, seguint aquest espai entre les parets iniciarem un curt descens per aquesta canal gens inclinada i molt fàcil que ens deixa al camí dels Òbits i a pocs metres d’aquestes balmes.
Farem una curta anada i tornada per a visitar aquest bonic i singular indret, carregat d’història i de llegendes, i situat completament a la part solana de la muntanya, i arrecerat del vent; dues qualitats que a l’hivern el converteixen en un lloc propici per a fer-hi una llarga estada.
Després, en reprendre la marxa, seguirem per la dreta el camí que ens tornarà planejant fins el camí principal que havíem deixar al collet dels Tres Termes.
Però hi caminarem poca estona, perquè aviat el tornarem a deixar per a pujar pel dret al turó d'en Griera.
És un turó molt planer, i de tots els indrets que visitem avui, aquest és segurament el més solitari i desconegut.
Si ens situem a l’extrem de l’esquerra la vista sobre el turó de les Nou Cabres és també impressionant; i des de la part central veurem, per exemple el Vano, la Panxa Contenta i el Morral del Drac des d'una perspectiva nova i que ens deixarà captivats.
Ara seguirem un corriol per la dreta, poc marcat i una mica perdedor, però que posant-hi atenció es pot anar seguint perfectament, que va resseguint la carena i que ens pocs minuts ens torna novament al camí principal.
Pocs metres més endavant arribem a sota el Morral del Drac i a l’important collet que per un costat mena a Can Robert i per l’altre a Santa Agnès, vigilat en tot moment pel característic Morral del Drac.
D’aquest collet també arrenca un perdedor corriol que porta directament a la canal del Mico, però si la roca està molla, és millor seguir una mica més pel camí principal.
Optem per la segona opció i seguim una mica més el camí principal i quan aquest arriba a una mena de balconada i guanya un petit desnivell, el deixem per a girar a l’esquerra.
Flanquegem uns metres a la frontera de la roca i el bosc i quan aquest ens ho permet girem a la dreta i pugem sobtadament uns metres que ens deixen a una singular cova o balma, ja que està foradada per darrere. Per arribar a l’entrada de la cova o balma, unes arrels i uns arbres ens ajudaran a superar el desnivell que ens en separa.
Una vegada hi arribem la travessarem per a sortir-ne per darrere, indret on comença la canal del Mico.
Aquesta canal consisteix en una primera curta part vertical, on hi ha tres grapes, un no menys curt sector una mica planer i en una tercera part o segon mur, on també hi ha tres grapes.
Menció a part mereix la sortida d’aquesta tercera part, ja que hi ha un arbre que parteix pel mig la sortida, deixant un espai justet als dos costats, tan “justet” que si ets corpulent o gras no hi passes fàcilment.
A part de les tres grapes a cada sector, també hi ha moltes arrels que també faciliten el pas. Aquestes arrels en realitat son providencials, ja que de les grapes no en sobre cap, més aviat en manca alguna més.
Una vegada fora de la canal, caminarem uns metres i de nou enllaçarem amb el camí principal a la Mola.
Per aquí arribarem si hem decidit no pujar per la canal del Mico.
No hem estalviat gaire camí, però aquesta canal afegeix un “plus” molt interessant i divertit a aquesta excursió.
Ara ja estem molt propers a la Mola, i per arribar-hi seguirem obedients el concorregut camí principal que ens hi deixarà en poca estona.
Poca cosa puc esmentar d’aquest emblemàtic i conegut indret, de panoràmica sensacional. Reconfortant per la vista i per l’estomac, el primer pels finestrals que hi ha al menjador, i el segon el plat que tens al davant. No sé perquè, però sempre que arribo a la Mola és més tard de les 10 hores, hora que “curiosament” coincideix en l’obertura del bar-restaurant.
A partir d’aquí comença la tornada al coll d’Estenelles; tornada que podríem fer seguint íntegrament el camí principal que hem anat seguint i deixant a l’anada; però fidels als nostres principis només el seguirem fins arribar de nou al coll dels Tres Termes.
En arribar-hi deixarem el camí al turó dels Òbits a la dreta, i girarem a l’esquerra per a seguir un estret camí per dins del bosc, molt poc conegut, però extremadament bonic, que va seguint el llom de la carena i que en sortir del bosc ens deixa al Morral Gran; des d’on gaudirem d’una gran panoràmica, però si seguim uns metres més, i deixem momentàniament el camí, que gira a la dreta, i anem fins la punta de la cinglera, gaudirem encara més de la vista panoràmica.
Veurem la vall del Llobregat, la torre de Collcerola, el Pirineu, el Montcau, i també una curiosa perspectiva de Montserrat amb la mola del Castellsapera, just al mig; també a sota els peus veurem l’extensa i verda plana, on destaquen Can Bofí, Can Pèlags, la Barata i Can Salvans (recordem que en aquesta darrera mansió hi va haver, al final de la guerra civil, el govern legítim de la República Espanyola, presidit per en Manuel Azaña).
També veiem a sobre d’aquesta casa, la bonita i panoràmica roca del Corb, el puig Codina i la roca dels Caus Cremats.
Tal com ja he esmentat al començament, del Pirineu es pot veure si el dia és clar i fa fred (principalment a la tarda): el Montsent de Pallars i el pic de Mainera.
També hi ha unes petites basses naturals al terra, que si hi ha aigua a dins, donen a l’indret un aire diferent.
Per l’amplia descripció de la panoràmica, queda palès que és un indret molt recomanable de visitar.
Malauradament hem d’abandonar aquest mirador i seguir el nostre camí; retrocedim unes passes i tornem a enllaçar amb el camí que seguíem.
Molt poca estona després arribem a una cruïlla. Aquí tenim dues opcions per a seguir fins el turó de Coll Prunera. Normalment he seguit recta, passant a tocar del Morral d’en Bens per arribar després al coll Prunera; però aquesta vegada faig una variant (que allarga més o menys un quilòmetre la caminada) que consisteix en seguir per l’esquerra el camí que baixa, com si volgués anar a Can Bofí o a la Barata.
És un camí molt bonic per dins del bosc, pràcticament calcat al que ens ha portat del coll dels Tres Termes al Morral Gran, però aquesta vegada en lloc de planejar, el camí baixa; però caminar per dins d’aquest bosc també és molt agradable.
Poc després deixem a l’esquerra el camí que ens portaria directament a Can Bofí, i seguim baixant pel camí de la dreta.
Força estona més arribem a un collet, on seguint recta aniríem al turó de les Rovires i a l’esquerra a la Barata. Seguim doncs pel camí de la dreta. Pocs metres després prenem (o no) una drecera a l’esquerra que ens porta a un revolt de 180 graus d’una pista, just on aquesta creua el torrent de Les Planes.
Seguim aquesta pista una trentena de metres per tal d’enllaçar amb un bonic camí que arrenca per la dreta.
Ara hem sortit de la part obaga de la muntanya i entrem a la solana, i també, després de força estona baixant, ara toca remuntar.
Al canviar de vessant la vegetació canvia, ara el bosc és menys espès, però segueix sent una pujada molt bonica.
Hem de remuntar una setantena de metres per tal d’arribar al coll de Prunera.
Aquí farem una curta anada i tornada per l’esquerra per tal d’anar al turó.
El punt més alt del turó de Coll Prunera, no té pràcticament gens de vista, només hi ha una fita voltada de vegetació; però això només passa en els escassos cinc metres que envolten el cim, ja que a la resta el terreny és totalment obert i amb una gran vista panoràmica.
D’aquesta vista destacarem novament el Montcau, el coll d’Estenalles, la casa de la Mata i un tros de la carretera. El Castellsapera segueix, com gairebé tota l’estona presidint la panoràmica.
Aquest turó, un indret molt poc visitat, també mereix una bona aturada per a poder gaudir durant una estona de la vista i de la tranquil•litat que s’hi respira.
Quan decidim abandonar l’indret, tornarem sobre les nostres passes fins el coll Prunera, i encara seguirem uns metres més el camí com si volguéssim anar al Morral d’en Bens.
Ho farem pocs metres, perquè enseguida trobarem un marcat camí a l’esquerra que seguirem.
Ara abandonem definitivament la llarga passejada per dalt les carenes i emprenem el descens que ens ha de portar novament al coll d’Estenalles.
El camí és molt ben marcat, anirem trobant trencants, però nosaltres sempre anirem recta avall.
D’aquesta manera arribem al fons de la vall, just a l’indret on conflueixen els torrents del Sot de la Bota i la ribera de les Arenes.
Els creuem tots dos, i només creuar el segon seguim el camí que surt per la dreta.
Seguim aquest camí pocs metres, perquè immediatament després enllaça amb el marcat camí que recorre la ribera de les Arenes pocs metres per sota la carretera.
Seguim aquest camí per la dreta, ara i durant tota l’estona en lleugera pujada.
Posem atenció a un petit avenc que hi ha pràcticament al mig del camí; una mica protegit amb branques; però cal estar atents.
La riera de les Arenes és el resultat de la unió de dues rieres més; aviat en seguim una de les dues, la del Canal del Cellerot.
Arribant al final, el camí fa un gir de 180 graus i immediatament després hem de girar a l’esquerra per a travessar un curt roquisser i enllaçar amb el camí que hi ha a sobre, en aquest punt acostuma a haver-hi una fita.
Seguim aquest camí i en pocs minuts ens deixa just al final de l’aparcament del coll d’Estenalles.
Aparcament al que entrarem exactament pel costat contrari al que hi hem marxat.
HORARIS:
del coll d'Estenalles al Montcau: 25mn
del Montcau al coll d'Eres: 10mn
del coll d'eres al turó dels Òbits: 30mn
del turó dels Òbits als Òbits: 05mn
dels Òbits al turó d'en Griera: 15mn
del turó d'en Griera a la Mola (per la canal del Mico): 35mn
de la Mola al collet dels Tres Termes: 45mn
del collet al Morral Gran: 10mn
del Morral Gran al mirador: 05mn
del mirador al coll Prunera: 35mn
del coll Prunera al turó de Coll Prunera: 05mn
del turó de Coll Prunera al coll d'Estenalles: 50mn
TOTAL: 4h 30mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada