Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de desembre de 2020

La Conreria, circumval·lació a la Cartoixa de Montalegre, font de Sant Bru, turó de Sant Bru i cementiri dels Empestats del 1870

 























Circumval•lació de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre, un dels paratges més singulars de l’entorn de Badalona, encara que dins del terme municipal de Tiana, malgrat la vall i la riera que Montalegre van a sortir directament al barri de Pomar de Badalona.
La cartoixa està en una assolellada clotada i pràcticament invisible ja que queda envoltada per la Serralada de Marina i de petits turons.
Ens remetrem a la Viquipèdia per a fer-ne un breu resum de la seva història:
“La Cartoixa de Montalegre és un monestir situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415 gràcies a una butlla del papa Benet XIII. És l'única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local. Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s'establiren el 1415 a l'antic priorat femení de Montalegre (que havia estat abandonat), mentre construïen al seu peu un monestir. Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s'hi reuniren el 1434, any en què es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII. El 1441 adquirí el domini sobre Tiana. La desamortització feu que s'abandonés definitivament el 1835. El 1901 s'hi instal•là una comunitat de cartoixans francesa, després d'adquirir totes les terres. Després de la Guerra Civil s'hi establí una comunitat de monjos catalana”.
Com a demostració del seu poder i importància durant els esmentats segles cal dir que Montalegre va adquirir els drets jurisdiccionals i delmes d’alguns indrets de les comarques del Maresme i del Vallès. En aquest sentit cal destacar la concessió per part d’Alfons el Magnànim del privilegi de jurisdicció civil i penal (1425). També esmentar el de preferència a l’hora de la compra de peix (des de Montgat fins Arenys) i ous (fins a set llegües del monestir)!!!

Hem de recordar que si hi transitem cal respectar sempre la voluntat d’aïllament dels frares cartoixans que hi habiten, per tant en aquesta excursió ens haurem d’abstenir de parlar alt, de cridar, cantar o fer soroll.
La caminada ens portarà fins la mateixa porta d’entrada al recinte, i és un dels pocs indrets, i valgui la redundància, “on sents el silenci”, el lloc traspua pau i serenor, i notes una agradable sensació de benestar.
Ja que fem la volta a una cartoixa, ho aprofitarem per a passar per alguns dels indrets que ens ho recorden, com la font de Sant Bru i el turó de Sant Bru.
Cal recordar que Sant Bru fou el fundador de l’ordre dels cartoixans.
La font queda discretament apartada del camí principal, i dona la sensació que no hi baixa gaire gent. Davant de la font hi ha un bassal, i no hi pots acabar d’arribar si no ets mulles els peus; per les marges i murs, segurament abans el bassal deuria ser una bassa que s’ha anar omplint de terra, i els esbarzers també ajuden a no poder-hi arribar del tot.
El turó de Sant Bru, quan hi arribes t’emportes una decepció perquè hi ha un dipòsit al capdamunt i no hi ha pràcticament panoràmica; però el “punt més alt” està lleugerament darrere del dipòsit i si ens hi acostem i hi passegem una mica tindrem una fantàstica perspectiva de la cartoixa; una vista espectacular, ja que inclús es veu una part dels dos claustres; claustres que només es tornen a veure des d'un sol punt del turó de l'Home. Només els havia vist una vegada que hi vaig fer una visita guiada. A part dels claustres, també es veu tota l’estructura del recinte; ja dic una gran i inesperada vista.

Ja que aquesta és una excursió de “recolliment i meditació”, també visitarem el monument situat a l’antic cementiri del empestats de la febre groga del 1870.
Monument que consisteix en una gran llosa rodona amb una inscripció i on també hi ha esculpides a la pedra dues calaveres i dos rellotges de sorra amb ales; metàfores de la brevetat del nostre pas per la terra. Recordatori molt adient per aquest any 2020.
Fem també un breu repàs a aquest cementiri, relativament poc conegut.
Hi varies versions, unes de més fiables que d’altres.
La més fiable és que l’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per ordre de l’Ajuntament i la “Junta de Sanidad”, el barri de la Barceloneta va ser desallotjat i els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna.
Una altre versió més digne d’una pel•lícula de terror diu que els carros que transportaven als difunts i malalts terminals, que pel camí morien ... o no, eren enviats a aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop el carro arribava al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia estat en contacte amb el virus i per tant es considerava que s’havia infectat. Hi ha més versions, però el cert és que la làpida recordatòria fou col•locada per l’ajuntament de Barcelona l’any 1871.

És curiós perquè les ressenyes que hi ha d’aquesta zona, o passen per un costat de la cartoixa, o per l’altre, però no n’he vist cap que hi donés la volta sencera. També és curiós que les “bases” d’aquestes excursions son principalment des de Tiana, i algunes des de la Conreria; però des del punt de sortida més lògic i normal com hauria de ser Badalona, i més concretament des de la zona de la urbanització del Mas Ram, que consisteix en seguir la riera i arribar a la font que està a molt poca estona, tots els camins queden barrats per finques particulars, deixant com a única opció caminar a peu per la carretera B-500 fins a la desviació a Can Sent-romà; llarga caminada per una carretera que fa perdre tot l’encant de la caminada.
Per aquesta raó començarem l’excursió des de la Conreria, on hi ha mols llocs per aparcar, tant a un costat com a l’altre de la carretera.
Nosaltres començarem a caminar des de darrere mateix del restaurant El Cau, ja que d’allà mateix surt el camí que seguirem baixant uns metres fins una torre d’alta tensió.
En aquest punt girarem a l’esquerra per a caminar una vintena de metres per arribar al Cementiri dels Empestats, ja que es troba pràcticament al peu de la torre. És un petit recinte tancat per un mur i amb la ja esmentada làpida al centre. A l’entrada hi ha un cartell que explica breument l’indret.
Si seguíssim aquest camí ens portaria fins a la font de l'Alba, al poliesportiu de Tiana.
Però nosaltres tornem a la torre d’alta tensió i seguim el camí que desemboca a la carretera B-500, podem creuar-la per a aquest indret (com farem a la tornada), o podem seguir un corriol que segueix per l’esquerra i creuar-la una mica més endavant.
Posem atenció en creuar-la ja que és força transitada i tant en un punt com a l’altre la creuarem en una corba.
De l’altre costat arrenca una pista molt ampla que comença una llarga davallada.
Molt aviat deixem a l’esquerra una antiga pista en desús, que és per on tornarem.
Seguim baixant per la pista principal, que després d’una bona estona ens deixa a la porta d’entrada de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
Contemplem amb respecte aquest indret i seguim el bonic camí d’accés a la cartoixa flanquejats per una filera de xiprers.
Acabada la filera de xiprers el camí fa un tomb a l’esquerra, però recta surt un altre camí que és el que seguirem.
El seguirem poca estona perquè aviat el deixarem per a seguir un bonic camí que surt per l’esquerra, primer planeja i després comença una baixada una mica pronunciada.
Aquesta baixada s’acaba en arribar a la cruïlla amb el camí que ens portaria a Can Sent-romà (Sentromà, com també se l’anomena).
Nosaltres en aquesta cruïlla girarem a l’esquerra i pocs metres després deixarem momentàniament aquest camí per a fer una curta anada i tornada a la font de Sant Bru.
En aquesta font vàrem fer un curt intent de tornar a la carretera B-500 pel marge esquerra del torrent, però el camí que es marca inicialment es perd.
Per tant el millor és tornar a la cruïlla d’anada i tornada i seguir el camí.
Aquest camí ens retorna novament a la carretera o camí d’accés a la cartoixa, però més avall d’on l’havíem deixat abans.
Ara seguirem aquest camí asfaltat fins al seu enllaç amb la carretera B-500.
Però només hi traurem el nas ja que immediatament girarem a l’esquerra per a seguir una antiga pista.
Trobarem una porta oberta, o mig oberta, una mica més endavant hi ha una difuminada cruïlla de camins; seguirem el de la dreta. Ara, entre els arbres, ja tenim magnifiques vistes de la cartoixa.
Estem revoltant el turó de Sant Bru per la seva base; si volem ens podem enfilar pel dret, fent una mica el senglar; però si seguim el camí arribarem a un collet, on també hi arriba una pista que arrenca a la carretera B-500 i que porta fins el mateix turó de Sant Bru on hi ha un gran dipòsit. En el collet també hi ha un altre dipòsit.
Així doncs en aquest punt farem una curta anada i tornada per la dreta fins el turó de Sant Bru, de 264 metres d’alçada. Recordem que en arribar al dipòsit poca cosa veurem, però cal seguir una mica més per a tenir la gran vista sobre la cartoixa.
Contemplada la panoràmica tornem a la cruïlla anterior, i encara que us sembli mentida hem de seguir recta, ja que la pista ens baixaria fins la carretera.
En realitat ara també seguirem una pista, però de la que pràcticament no en queda res; els primers metres son els més dubtosos. Després d’aquests primers metres molt perduts, el camí gira noranta graus a l’esquerra, i cada vegada és més marcat, principalment a partir d’un antic petit dipòsit d’aigua.
Abans un arbre sembla que ens vulgui barrar el pas, però rodejant-lo veurem que el camí segueix per l’altre costat.
A partir d’aquí ja no hi ha cap dubte, passem pel costat d’un segon petit dipòsit i poc després arribem a la pista del començarem.
Ara ja només ens queda seguir-la fins arribar novament al començament d’aquesta bonica circumval•lació.

HORARIS:
De la Conreria al Cementiri dels Empestats: 05mn
Del Cementiri dels Empestats a la Cartoixa de Montalegre: 20mn
De la Cartoixa a la font de Sant Bru: 20mn
De la font de Sant Bru a la carretera B-500: 25mn
De la carretera B-500 al turó de Sant Bru: 15mn
Del turó de Sant Bru a l’inici de l’itinerari: 15mn
TOTAL: 1h 40mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta La Conreria, circumval·lació a la Cartoixa de Montalegre, font de Sant Bru, turó de Sant Bru i cementiri dels Empestats del 1870














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada