Tuca d'Ixeia, 2.837 metres, per la vall d’Estós

   

Els Posets des de la tuca d'Ixeia

Vista de la canal des del pic de Turmo o Batisielles N

Les tuques d'Ixeia des de la carretera de Cerler

Tuques d'Ixeia des de la tuca del Xinebró

Benasc des de la tuca d'Ixeia

Agulles de Perramó

La 4ta Tuca i a sota mateix la 3ra ó la Torre

La tuca del Mont des de la tuca d'Ixeia

Les tuques d’Ixeia son un conjunt de varies cotes situades pràcticament sobre la vertical del poble de Benasc. 
La seva característica imatge és molt visible des de molts indrets de la vall. El fet d’estar a sobre el poble de Benasc vol dir que resten apartades de l’eix fronterer i concretament estan situades a l’extrem de la llaga carena perpendicular a aquest eix i que separa, a grans trets, les valls de l’Aigüeta de la d’Estós, aquesta particularitat permet, i a vegades son un punt de referència des de molts cims i colls, veure-les des gran quantitat d’indrets; a la vegada que gaudeixen d’una panoràmica de 1er ordre. 
D’aquest conjunt de tuques jo en destaco 4, encara que hi ha altres versions que diuen que en son 5 o més. 
Efectivament hi he més “tuques”, però al meu humil parer al ser més baixes i una mica més separades del conjunt d’aquestes quatre no les considero com a membres del “nucli dur” de les tuques d’Ixeia; entre aquestes tuques més baixes destaca la Tuca de la Trapa i el Tucón de Chuise. 
El conjunt d’aquestes quatre tuques més altes el formen una primera tuca situada a l’est de la bretxa d’Ixeia de 2797 metres. A l’oest de la bretxa hi ha la 2na tuca, la més alta de 2837 metres, a continuació d’una profunda bretxa trobem la 3ra tuca de 2798 metres, potser la més espectacular, sembla totalment una torre i és la que té l’accés més difícil. Després una nova bretxa per a trobar la 4ta tuca, de 2777 metres; aquesta és la que té l’accés més fàcil des del coll del Xinebró ó portillón d’Eriste. 
Aquest itinerari és la ruta clàssica a la cota més alta, és a dir a la segona cota, que a la vegada té dues puntes, ja que el cim és molt llarg i pla. 
Podríem considerar l’excursió a aquesta tuca com de grau “moderat” ja que és relativament fàcil, però per assolir-la necessitarem tindre uns bons coneixements d’alta muntanya perquè la pujada per la canal que mena a la bretxa d’Ixeia si es fa a començament de la temporada estarà plena de neu i caldrà els grampons i el piolet, si es fa a l’estiu és una ingrata tartera i a la sortida de la canal hi ha una curta grimpada i després la pujada final és fa per un pendent molt pronunciat d’herbei, on una relliscada et pot portar molts metres avall. 
Com a segon atractiu d’aquesta excursió també visitarem la vall de Batisiellles, una de les més boniques de la contrada. 

El recorregut comença a l'aparcament que hi ha a l'inici de la vall d'Estós i segueix la pista (barrada al pas de vehicles) tot passant per la cabana (petit refugi lliure) de Santa Anna. 
Després de la cabana trobem la Fuen de Corones i poc després arribem a la desviació als estanys de Batisielles. És una cruïlla senyalitzada amb un rètol i a més a més hi ha un banc de fusta que permet fer una parada tot contemplant la vista del Perdiguero. 
Deixem doncs la pista que ens portaria a la cabana de Turmo i al refugi d’Estós i comencem a seguir el marcat camí que surt a l’esquerra. Hi ha marques de GR. 
Aviat comencem a pujar en fortes giragonses i ens apropem al torrent de Batisielles que més amunt travessem. Malgrat la forta pitrada el camí que anem seguint per dins del bosc és molt bonic. 
Després d’aquesta forta i sostinguda pujada arribem a un primer replà on hi trobem un petit estanyet, és Ibonet de Batisielles (1.865 m). Indret on hi ha una petita cabana i que és també una cruïlla de camins, ja que a la dreta s’enfila el camí vers l’estany de Batisielles. 
L’indret és molt bonic i acollidor, també hi ha l’altre costat del torrent i dalt d’un petit turó i força amagada hi ha una cabana metàl·lica. 
Ara ja és visible a la nostra esquerra la silueta de les Tuques d’Ixeia i també es comencen a veure les majestuoses agulles de Perramó 
La porta pujada momentàniament s’acabat, i ara caminem per una zona de prades, bosc i aiguamolls molt bonica, fins que arribem al fons del replà i, sense travessar en cap moment el riu, s’enfila novament per a superar una nova però més curta, graonada. 
Dalt d’aquesta nova graonada entrem en un nou replà i nou indret molt bonic. El torrent es despenja en un seguit de salts d’aigua. Just abans d’arribar-hi surt a la dreta un altre camí a l’estany Gran de Batisielles. 
Nosaltres travessarem aquest petit replà i continuarem pujant, tot seguint el camí, sempre per dins del bosc. 
Finalment arribem a l’estany d’Escarpinosa, situat a 2025 metres d’alçada, situat en un indret de gran bellesa i visitat per molts excursionistes durant l’estiu. 
Petit estany, voltat de bosc i situat sota la gran graonada que amaga els estanys de Perramó. 
Podem situar-nos al seu marge dret (la nostra esquerra) travessant per la seva sortida d’aigües, o també podem voltar-lo pel seu marge esquerra. 
Si ho fem d’aquesta última manera, ens trobarem primer en un bonic prat voltat de bosc i després, i amagat per unes grans roques, trobarem un diminut estanyol, situat sota mateix de la graonada, on també hi ha un prat amagat i acollidor. 
Si anem contornejant l’estany, arribarem igualment a la seva sortida d’aigües. 
Aquest bonic indret queda barrat per una gran graonada que és per on s’enfila el camí, que ara ha perdut bona part del seu ampli traçat i en alguns moments ens haurem de guiar per les fites. 
La pujada torna a ser forta fins que assolim el capdamunt de la graonada. Ara les agulles de Perramó ja ens ensenyen tota la seva grandesa. 
Som a 2270 metres i el camí comença una lleugera baixada en direcció al gran estany de Perramó i posteriorment remunta vers el coll de la Plana; 
Però nosaltres hem de girar a l’esquerra i deixar aquest camí, ja que mirant a les tuques d’Ixeia, és molt visible la gran canal que s’enfila vers la part més alta de la coma. 
Vers ella ens hem de dirigir, ara trepitgem una bonica catifa verda. També podríem haver seguit el sentit de la vall i arribar-nos a l’estany de Perramó (2255 metres) per tal de visitar-lo i després girar igualment a l’esquerra per a retrobar, més amunt, el camí que mena a la canal. 
El terreny canvia mesura que ens acostem al peu de la canal, ja que la verdor va deixant pas al caos de pedres i roques que formen les tarteres que hi ha en aquesta zona. 
A principi de temporada les congestes ens estalvien la tartera. D’una manera o de l’altre arribarem a l’inici de la canal. 
Té la clàssica forma d’un embut, comença sent molt ampla i de pendent moderat i a mesura que anem pujant es va estrenyent i el pendent es va accentuant. 
Si no hi ha neu la pujada serà més dura per la gran quantitat de pedres i roques de tot mida que trobarem; com sempre en aquestes situacions cal anar amb compte amb la inestabilitat del terreny i sempre es preferible pujar arrambats als laterals de la canal, on gairebé sempre la pedra és més estable. 
Just a l’esquerra d’aquesta canal n’hi ha una altre. Aquesta segona canal no és tant tarterosa a l’estiu i també hi ha més poca neu a la primavera. El que subscriu aquestes ratlles va pujar a la primavera per la principal (amb grampons) i la baixar-ne sense per la secundària. 
L’únic problema d’aquesta segona canal és l’enllaç amb la principal a la sortida de la canal doncs van a sortir a dues bretxes diferents, molt properes, però per anar d’una a l’altre haurem de fer una mica de cresta. 
Arribats a la bretxa d’Ixeia, situada a 2741 metres, el panorama canvia radicalment ja que ara veiem tota la vall de Benasc amb el poble a sota mateix. 
La sortida de la bretxa és a un metre escàs pel vessant de Benasc, on després d’una petita flanquejada grimpant (amb molt bones preses i amb roca ferma i encara sense “pati” a sota nostre) surt una fàcil i dreta canal que permet guanyar alçada, sempre molt a prop del fil de l’aresta. Forts pendents i sensació de grans desnivells; és fàcil, però cal posar-hi molta atenció, doncs no podem permetre'ns el luxe de relliscar. 
La curta flanquejada a la sortida de la bretxa és potser l’únic pas que “tècnicament” té una certa dificultat. 
Evidentment queda descartat per a persones amb vertigen. 
D’aquesta manera arribarem primer a un avant-cim i després al sorprenentment pla i llarg cim principal. 
No cal parlar de la panoràmica doncs és senzillament extraordinària, es veuen tots els cims de la regió i enumerar-los fora llarg, però des de la Maladeta i el Vallhiverna als Posets i Eristes passant pel Cotiella, Turbó, Perdiguero, Baco, Gias, Malpàs, Malls ....estanys, valls, pobles ... 
Finalment i després de gaudir de l’espectacle que ens ofereix aquest cim, tornarem per on hem vingut, posant la màxima atenció en el descens fins la bretxa, ja que els forts pendents herbats son més perillosos de baixada que de pujada. 
Una vegada assolit el peu de la canal podem seguir baixant per l’itinerari de pujada o be decantar-nos a l’esquerra per a visitar l’estany gran de Perramó. 

NOTES: El traçat sobre el mapa està fet des de l’ordinador, per tant, i principalment la pujada final des de la bretxa al cim, pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl·lits. 

També haig de comentar que aquesta excursió fou feta el mes de juliol del 1998 i la canal encara estava plena de neu. Si es fa més tard segurament la pujada al coll serà una llarga i penosa tartera amb uns horaris segurament més llargs. 

HORARIS: 
De l’aparcament de la vall d’Estós a l’estany d’Escarpinosa: 1h 55mn 
De l’estany d’Escarpinosa al capdamunt de la gran graonada (2270m): 1h 05mn 
De la graonada al peu de la canal: 55mn 
Del peu de la canal a la bretxa d’Ixeia: 45mn 
De la bretxa al cim: 25mn 
Del cim novament a la bretxa: 20mn 
De la bretxa al peu de la canal: 20mn 
Del peu de la canal a l’estany d’Escarpinosa: 1h 05mn 
De l’estany a l’aparcament: 1h 10mn 
TOTAL: 8h

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica orientatius a:
Wikiloc - ruta Tuca d'Ixeia, 2.837 metres, per la vall d’Estós - Benasque, Aragón (España)- GPS track

El planer cim de la tuca d'Ixeia

Pic del Bom i els Mall Barrat i Planet, des de la tuca d'Ixeia